Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     L'agricultura entre el 1936 i el 1978
Autor/es Rosselló i Botey, Josep
Matèries en català: Espanya--Història--1939-1975 ; Agricultura ; Ciència--Història ; Ciències naturals.
Matèries en castellà: España--Historia--1939-1975 ; Agricultura ; Historia Natural ; Ciencias Naturales
Matèries en anglès: Spain--History--1939/1975 ; Agriculture ; Natural History ; Science - History.
Abstract:  [cat] L’agricultura del canvi del segle XIX al XX havia progressat gràcies al recolzament institucional i l’empenta d’una nodrida escola d’agrònoms que impulsaren la mecanització i la química. Aquesta circumstància va permetre travessar una època de bonança i sortir enfortida de la gran crisi de la vinya i alhora promoure l’arboricultura. Allò que diferenciarà l’agricultura a partir del anys trenta del segle XX, respecte la del segle anterior, són els canvis en la tecnologia moguda per unes noves fonts d’energia, la diversificació de la propietat de la terra, l’especialització del cultius i l’expansió de la ramaderia; i, més endavant, la irrupció del sector terciari. Des de la vessant social, durant el Vuit-cents un grup (de dinasties) de grans arrendataris pagesos assoleixen un gran paper dins les explotacions agràries a costa del l’espoli dels jornalers i petits pagesos (MOLL I SUAU, 1979). En canvi, al segle XX, les influències de l’economia capitalista creixent comencen a diversificar la societat rural i enforteixen una propietat heterogènia que esdevindrà el factor més dinàmic de la pagesia mallorquina (MORRO, 2017); la seva intervenció directa en la producció, ajudada de les innovacions tècniques i la introducció de nous cultius, permetrà el progrés agrari no sense vicissituds diverses. El nostre període d’estudi, però, s’inicia amb una època de guerra i postguerra on l’agricultura recularà; el desabastiment a nivell estatal crearà una forta crisi, els anys quaranta, que menarà la població illenca a situacions de vertadera fam i mantindrà una agricultura estancada, orgànica1 i amb una obsessió per mantenir el blat i una regressió del cultius (l’olivar, la vinya, els cereals) que no es recuperarà fins als anys cinquanta quan evolucionarà des de la subsistència al caràcter comercial. La forta embranzida de l’inici d’un fenomen desconegut, el turisme, provocarà un èxode de població rural a la perifèria i alhora un augment de la demanda de productes agrícoles i de l’economia que estimularà la pagesia propietària per dinamitzar el procés cap a una agricultura més especialitzada, més intensiva, més química, més mecanitzada i finalment més industrialitzada, amb una empenta per a la sobirania alimentària que amb l’arribada del fenomen de masses mai més es podrà sostenir. Menorca presenta un cas peculiar i probablement únic dins l’agricultura mediterrània. El segle XVIII, amb l’impuls del comerç ja deixa de ser eminentment agrària; a mitjan segle XIX, iniciarà les activitats industrials que impulsen l’economia i, el XX, es beneficiarà d’una arribada tardana del turisme (BISSON, 1977). Mentrestant, l’activitat agrària comença, des de final dels Vuit-cents, a dedicar la ramaderia en secà per a la producció de llet mitjançant la transformació en formatge; d’altra banda, perdura la pràctica de l’estivada (peculiar d’aquesta illa) que permet aprofitar el sementer de guaret per conrar hortalisses d’estiu a l’estivador amb el compromís de fertilitzar la terra, pràctica que no costa cap dobler al propietari. A partir dels anys cinquanta, l’orientació vers la ramaderia a Menorca i la mecanització agrícola, farà canviar la rotació cerealista (blat-rostoll-guaret) eliminant-ne el guaret, primer, amb la introducció de lleguminoses farratgeres i, més endavant, a partir de la introducció del cultiu del margall (Lolium multiflorum), els anys setanta.
Font:  Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2025, núm. 36, pp. 275-290
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess