| Registro completo | |
|---|---|
Accedir a l'exemplar |
|
| Títol: |
Un plànol de l’hort i recinte conventual de l’arquitecte Antoni Sureda (1842) i algunes intervencions coetànies |
| Autor/es | Pou Amengual, Miquel |
| Matèries en català: | Arquitectura -- Illes Balears -- Llucmajor. |
| Matèries en castellà: | Arquitectura -- Baleares (Comunidad Autónoma) |
| Matèries en anglès: | Architecture-- Spain -- Balearic Islands -- Majorca. |
| Abstract: | [cat] La desamortització de Mendizábal de 1836 va fer que terrenys i propietats eclesiàstiques fossin expropiades dels seus propietaris. Molts d’aquests béns acabaren venuts a mans privades, altres seguiren en mans de l’Administració pública desenvolupant noves funcions. En aquest segon cas, a Llucmajor ens interessa prestar atenció als terrenys ocupats per l’orde franciscà en el nucli urbà que foren víctimes d’aquests processos. Per una banda el claustre seguí en mans de l’Administració amb funcions d’escola, habitatge per a gent pobra, ús temporal en temps d’activitats festives (sobretot el pati central) o residència de cossos policials i militars, des de carabiners fins a guàrdia civil, passant per tropes militars. Una altra part, la dels terrenys que servaven l’hort conventual, edificis destinats a escola, celler, aljubs i sínia foren llogats en un primer moment, i finalment foren subhastats. Tot això dugué, al cap d’unes dècades, a la seva desaparició total i a la urbanització de tot el recinte, ja sigui amb l’obertura de nous carrers o amb la construcció de nous habitatges o edificis de pisos més recentment. Aquesta comunicació exposa els primers contractes de lloguer que es feren de l’hort conventual, els quals informen del tipus d’ús agrícola amb el qual s’organitzava la zona. També exposa algunes intervencions constructives que es feren un cop s’havia desamortitzat: una primera vegada, parcialment, durant el trienni liberal (1820-1823) —llavors fou anul·lada i l’ús va ser retornat a l’orde franciscà— i després algunes obres de la segona vegada, quan havia tengut la desamortització definitiva (1836). En aquesta segona ocasió fou quan l’Administració pública va decidir contractar diversos arquitectes i mestres d’obres per erigir la planimetria dels espais desamortitzats. La feina de Llucmajor fou elaborada per l’arquitecte Antoni Sureda i Vilallonga, que també realitzà la del convent franciscà d’Inca, entre d’altres. En tot cas, aquesta ocasió no va ser ni la primera ni la darrera que Antoni i el seu pare, Joan —també arquitecte— treballaren pel poble. En definitiva, aquesta investigació parla dels contractes de lloguer de quan arrendaren l’hort conventual, del que hi havia i del seu entorn aprofitant el plànol que realitzà l’arquitecte Sureda. Incorpora la informació d’algunes intervencions que s’hi feren tant durant el trienni de 1820 a 1823 com després de 1836. I aprofita, en darrer lloc, per exposar un altre projecte ignot que volia substituir el claustre conservat per un nou edifici que s’havia de destinar a quarter. |
| Font: | Actes VII Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor : Arquitectura i territori. Celebrades els dies 10 i 11 de novembre de 2023 al Claustre de Sant Bonaventura. Editor Ajuntament de Llucmajor. Llucmajor, 2024. pp. 271-286 |
| Tipus de document: | info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Avís legal: | All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess |