Registro completo



Accedir a l'exemplar

Títol:     El karst litoral en el levante de Mallorca : una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología
Autor/es Ginés Gracia, Joaquim
Matèries en català: Geologia.
Matèries en anglès: Geology.
Resum-Abstract:  [cat] Es procedeix a l’estudi del carst litoral en la meitat oriental de l’illa de Mallorca, enfocant-lo des d'una perspectiva pluridisciplinar que s'ocupa tant de diferents aspectes del seu modelat epigeu (lapiaz costaner, cales i barrancs, paleocarst i morfologia de la línia de costa ...) com, sobretot, de les peculiaritats del ric endocarst existent a l’àrea estudiada. Les investigacions s'han dirigit, en especial, a l’anàlisi de les interferències observades entre el modelat endocàrstic i la dinàmica litoral, aportant dades novedoses sobre matèries molt variades. Els temes tractats abracen des de la geoquímica i l’espeleogènesi, en els aqüífers carbonatats litorals, fins als nombrosos exemples de cavitats mixtes de gènesi càrstico-marina. S'ha dedicat particular atenció als rebliments al·lòctons de les coves costaneres, que inclouen tant materials detrítics diversos (calcarenites marines ¡/o eòliques) com restes paleontològiques de vertebrats endèmics. Els rebliments autòctons de les cavitats (espeleotemes, en general) assoleixen especial rellevància, degut a les grans possibilitats pel que fa a la seva datació radiomètrica. El conjunt d’interferències analitzades permet reconstruir l’evolució de l’endocarst estudiat, al llarg del Plio-Quaternari. El principal interès dels treballs realitzats resideix en les valuoses informacions cronostratigràfiques, obtingudes en relació amb les fluctuacions plistocèniques del nivell marí. Concretament, l’estudi dels espeleotemes freàtics ha demostrat que aquestes cristal·litzacions constitueixen un excel·lent registre de la història del nivell de la Mediterrània, durant el Pleistocè Mitja i Superior i l’Holocè. Aquesta categoria de dipòsits secundaris, propis de les coves càrstiques litorals, ha estat estudiada mitjançant tècniques diverses (datacions radiomètriques Th/U, mesures d'ESR, microscòpia òptica i electrònica, difracció de raigs-X, anàlisis d’isòtops estables...), per tal d'obtenir dades cronològiques, paleoclimàtiques, mineralògiques i cristal·logràfiques precises. Presenten particular transcendència les corbes eustàtiques proposades per a la Mediterrània occidental, corresponents als darrers 300 ka, les quals resulten molt detallades en el rang d'edats compreses entre 150 i 50 ka BP. Centrant-nos en el darrer interglacial (estadi isotòpic 5), es distingeixen quatre pulsacions transgressives, situades entre 130 i 80 ka BP, separades per tres esdeveniments de signe fred que ocasionen davallades brusques del nivell de la Mediterrània, d'almenys 20 metres de magnitud. (Resum de la Tesi Doctoral en Geografia, desenvolupada per l’autor a la Universitat de les Illes Balears, amb el títol indicat a dalt).

[eng] This paper deals with the study of littoral karst on the eastern half of Mallorca through a multi-disciplinary approach that takes into account both the different aspects of its surface modelling (coastal karren, coves and their associated gullies, coastline morphology and paleokarst, etc.) and above all, the singularities of the rich endokarst found in the study area. The investigation has been specially oriented toward the analysis of the observed interferences between endokarstic evolution and littoral dynamics, and it has furnished new data on a large number of subjects, which range from geochemical and speleogenetical aspects of coastal carbonate aquifers to numerous examples of mixed caves of karstic-marine origin. Particular attention has been given to allochthonous infillings (marine and/or eolian calcarenites) and paleontological remains of endemic vertebrates. Autochthonous infillings (chiefly speleothems) present in the caves are of special interest because of the possibilities of their radiometric dating. The set of interferences analysed has permitted the reconstruction of the evolution of the studied endokarst during Plio-Quaternary times. The principal interest of the work carried out resides in the valuable chrono-stratigraphical information obtained on sea-level fluctuations during the Pleistocene. Specifically, the study of phreatic speleothems has demonstrated that these deposits are an excellent register of Mediterranean sea-level changes during the Middle and Upper Pleistocene and the Holocene. This category of secondary mineral deposits, which are specific to littoral karstic-caves, have been studied using a number of diverse techniques (radiometric Th/U datings, ESR measurements, optical and electronic microscopy, X-ray diffration, stable isotope analysis, etc.) with the aim of obtaining precise chronological, paleoclimatological, mineralogical and crystallographical data. The eustatic curves proposed for the last 300 ka in the western Mediterranean area show significant transcendencies, being extremely detailed for the period between 150 and 50 ka BP. When attention is centred on the last interglacial event (isotopical stage 5), four transgressive peaks between 130 and 80 ka BP can be identified, these being separated by three cold pulsations that produced abrupt sea-level falls in the Mediterranean of at least 20 metres. (Abstract from the Ph.D. thesis on geography by the author, Universitat de les llles Balears, under the above title.
Font:  Endins 2001, Vol. 24, pp. 143-154
Identificador:  e-ISSN: 2386-7299
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess