[cat] La primera referència sobre la fauna d'equinoideus del Miocè superior del Migjorn Gran (nom actual de Sant Cristòfol o San Cristobal) correspon a la tesi doctoral d’ Hermite (1879), qui nomena vuit espècies diferents de bogamarins irregulars. De llavors ençà, i gràcies a diversos estudis geològics duts a terme a la zona, s'han esmentat, des d'un punt de vista històric, un total de tretze espècies. La descripció de nous exemplars recollits en dues campanyes diferents (gener de 2002 i abril de 2007) en les rodalies de Ses Fonts Redones de Baix (nord d'Es Migjorn Gran) permet confirmar la presència, per primera vegada a les illes Balears, de Prionocidaris sismondai (Mayer in Hartung, 1864) i Echinolampas (Miolampas) angulata Merian in Agassiz et Desor, 1847. També es confirma la presència del gènere Schizobrissus Pomel, 1869 i Opissaster almerai Lambert, 1906 al Miocè superior de Menorca, si bé és cert que els dos tàxons ja havien estat figurats sota diferents denominacions en publicacions de caràcter general sobre la geologia de Menorca. De totes les cites històriques, només s’ha pogut confirmar Echinolampas (Miolampas) scutiformis Desmoulins, 1837. En total, la fauna equinològica a les rodalies d'Es Migjorn Gran sembla estar formada per dinou tàxons (un cidaroid i divuit bogamarins irregulars), encara que tal valoració es considera altament aproximativa per la falta d'una revisió taxonòmica exhaustiva de les dades històriques i a la distorsió produïda per la sobreestimació (a nivell d'espècie) d'alguns tàxons, entre els quals cal destacar el gènere Clypeaster Lamarck, 1801.