El Heraldo de Cristo 1936, n. 326
Año xxvm

Diciembre 1936

Dibujo a tinta de D. Antonio Jiménez. Núm. 326

53 Menjau Galletes

Estab!«e¡ini9nt9s

ISimiles

Batiría cocina
Loza y cristal Artículos domésticos on gonorai

P. Cort, 23

Callo Castos, 15

PALMA

Litrería Escolar
Vicente Roig
Venta de toda clase do obras
al contado y a plazos Especialidad en Material de
Enseñanza

P. Cort, 4

Palma de Mallorca

Pastas alimenticias
PRODUCTOS DE LA MEJOR CALIDAD
Anticua Casa Juan ci ar
Sombrereros, 11
PALMA DE MALLORCA

0 ROGUERIA

JOSE VILA COLL

Aparatos,

Productos, matorial fotográfico Drogas, colores, piniu* ras, esmaltes, barnices, brochas, pinceles, iafao> nos, telas, tubos y co* lores ai éloo, acuarelas y pastel.

P. Sta. Eulalia, 2

Palma

PANADERIA DE

ANTONIO JULIÁ

Pan moreno y blanco, ensaimadas y todo lo concerniente cü ramo.
Se sirve a domicilio

Vallori, 20

PALMA

Pianos y Autopíanos de todas marcas

Venta exelusiva de los

CHASSAIGNE FRERES

Al contado y a plazos

Anticua casa BANQUÉ
de José Balaguer

COLOR, 3S

Palma da Mallorca

FABRICA DE GUANTES
Abaniquería. Psistoría, Paraguas, Sombrillas, Sacos de piel para viaja y Objetos para regalo
PRECIO FIJO
JOSE ROVIRA
Plaza Antonio Maura, 15 y Brosa. 1
PALMA OE MALLORCA

MUEBLES • DECORACION o TAPICERIA

Fábrica: socorro, 48 • Despacho: sindicato, 26 al 32

PALMA DE MALLORCA

Teléfono núm. 1213

Alpargatería
Hijos S. Falconer
Espartería de todas clases al por mayor y menor: Sección alpargatería
de diferentes formas.
Sindicato, 66 - PALMA
Telegramas: HIJOS FALCONER

Antigua casa Falconer
Sucesor
S. MAS REUS
Afinas—Arroces - Cereales
Salvados—Legumbres Despacho: Arbós, 1 Almacenes: Hostales, 26 - 30 - 32 • 43
Teléfono 2123 - PALMA

GUILLERMO SOLER
Calle Jaime 11, 4 — Palma de Mallorca
OOOOOOOCOGOCXX»X^OCOOOOOOO

Panadería Confitería Pastelería

Forn ds Plassa

ESPECiaL·lDflD EN ENSaiMNOBS

^ncati,

Plaza Mayor, 39 y 40 con sucursal en la calle de San Miguel, 33 esquina Gater.

Baratura de Calzados

Liquidacián de 14.000 Pares casi regalados

GBBaLLERO en negro, color o charol desde 7 a IZ ptas.

SEÑOaa.

» 3 a lï »

NIÑOS

» Z a II »

MODELOS BONITOS Y MUY FUERTES

Anselmo Clavé, 19 ■ PALMA ■ (junto Nuevo Mercado Hortelanos)

Almacenes Onseñaf

Palma e Inca
LOS MAS IMPORTANTES DE LA ISLA

ESPECIALIDAD EN ARTICULOS DE
FABRICACION PROPIA

Venta al por mayor y detall

FABRICAS ÍIL·IÏIÍICENES CA'N

DE

BOU

CUERDilS, OLPaREilTaS V LOHaS
Catalá y
Riutort S. L.

TEJIDOS NOVEDA¬
DES PARA SEÑORA
Lencería, Lanería, Pa¬ ñería y toda clase de géneros para caballero
CASA DE
CONFIANZA

OBRAS DE PALMITO PRECIOS LIlHITaOOS

Lonjeta, 14 - Teléfono 1761 Siete Esquinas, 14

Palma de Mallorca

PALMA

ooooooooooooo

Año XXVIII

Diciembre

Núm. 449

El Heraldo de Cristo

ario Francúcano
1
SUMARIO
Fechas memorables de la era Franciscana.-
Santoral.-Notas varias.-1937??, por DaniehFiorecillas de San Francisco y sus primeros frailes.-Te quedas?..., por Tarsxao.-Fotogra¬ bados.-Al toque de Ave-María, por Fr. Juan Caldentey, T. O. i?.-La balada del matí por Guifre de Bellesguard.-Un gorg por Fra. Rafel Ginard Bauçà, T. O. R.-E\\ Mestre d'escola. (Sainet mallorquí en tres actes i en vers) por Fra. Míqiiel Caldentey, T. O. R.E1 burro recalcitrante, por Tofa'tl.

CONVENTO DE SAN FRANCISCO Ramón Lull, 3.
Palma de Mallorca
193 6

45Ò

El Heraldo de Crisíó

FECHAS MEMORABLES DE LA ERA FRANCISCANA

1182.-Nacimienlo de San Francisco.
12065.-PCroimnversióninicial. encuentro con los leprosos.-Le habla el Crucifico en San Damián.-Año de la conversión.
1207-1209.-Renuncia la herencia paterna en presencia de su propio pa¬ dre Y del Obispo de Asís.-Se dedica a la restauración de las ca¬ pillas de la Porciúncula, San Damián y San Pedro, de Asís.
111122222063455637099.....----^-EEECFCFOPAnluepyneleer»elEvangelioenlaPorciúncula,-sevistecomolosaldea¬ nos de aquel tiempo y comienza su apostolado. rodb déla primera regla vivae vocis oraculo por Inocen¬ cio III. MrlnoéraaimncbaracióndelasDamasPobresoClarisas.-PredicaenAlvianoa los pájaros.-Primer embarco para Siria. Conde Orlando cede el monte de la Verna a Francisco.
1213-1214.-Viaje a españa por Cataluña. en Pentecostés el primer Capítulo General.
agosto: Indulgencia de la Porciúncula, llamada del perdón de Asís.-Encuentro con Santo Domingo con quien contrae íntima
amistad.
Capítulo llamado de las Esteras, al cual asisten más de
5.000 frailes.
las grandes misiones entre infieles.-Se embarca para Oriente y predica al Sultán Melek-el-Kamel.
t de los protomártires Franciscanos en Marruecos.
primer protector de la Orden, Cardenal Hugolino.-Institución
de la Tercera Orden.
cpiselaReglaactualdesuOrden.-Aprobaciónde la misma
«Solet annuere» por Honorio III.-Institución de los pesebres en

Greccio.

septiembre: recibe los Estigmas de Jesucristo.

el Jardín de Santa Clara, en San Damián, compone el cántico

«di Frate Solé».

postrado en el lecho de dolor, se hace transportar a la

Porciúncula.—Escribe su Testamento.—Bendice a la ciudad de

Asís.-Llega de Roma Fray Jacoba Settesoli, con medicinas, mor¬

taja Y cera para exhumar al Pobrecillo. ¡La piadosa María del

alter Chn'stus!-Muere la tarde del sábado, 3 de octubre, a los 45

años cumplidos.

1228.-Es elevado al honor de los altares.

1230.-Traslación de sus restos a la nueva Basílica de Asís.

ENERO
Circunci?íán dsl Señor. @ Primer
Viernes.
, 2 S Bb. Bentivolio y Gerardo, cfs. I O.
3 D ® Ei Smo. Kombre de Jesds.
4 L ® B. Angela de Foligno, vda. III O.
Cuarto menguante. Nublados y borrascosos.
5 M S. Telesforo, p. mr. ó M I La Adoracíán de los Santos Reyes.
® Otra Indulgencia Pienaria renovando la profesión.
7 J S. Luciano, pbro. 8 V Ss. Luciano y Maximiniano, mrs. 9 S B. Mateo, cf. I O. 10 D La Sagrada Familia. 11 L S. Higinio, p. y mr. 12 M’Ss. Arcadio y Modesto, mr.
Luna nueva. Fríos intensos.
13 M S. Leoncio, ob. 14 J S. Hilario, ob. y dr. 15 V S. Pablo, primer ermitaño. 16 S Ss. Bernardo y Comps, mrs. I O. ® 17 D 2.° después de ia Epifanía - S. Anto¬
nio, Abad. 18 L La Cátedra de S. Pedro en Roma.
19 MB. Bernardo de Corleón, cf. I O. ®
Cuarto creciente. Variable.
20 M S. Sebastián, mr. 21 J S. Inés, Vg. y mr.-Abstinencia y ayuno'. 22 V Ss. Vicente y Anastasio, mrs.
23 S S. Raimundo de Peñafort, cf. 24 D de Sepiuagcsima.'S. Tlmolso, ob. y mr. 25 L Conversión de S. Pablo, ap. 26 M S. Policarpo, ob. y mr.
Luna’llena. Tiempo bórrascóso.
27 M S. Juan Crisósíomo, ob. y dr. 28 J Bb. Rogerio, Odorico y Egidio,
cfs. I O. ®
29 V S. Francisco,de Sales, ob. y dr. 30 S ® S. Jacinta, vg. III O. 31 D de Sexagésima. - Bb. Luisa y Paula,
vdas. !!l 0 .-Siete Domingos de S. José. Q

F E B'R E R O

1 L ® B. Viridiana, vda. III O.
2 M í La Purificación de María. •
3MB Mateo, cf. I O. - S. Blas, ob.
Cuarto menguante. Chubascos y nevadas.
4 J ® San José, cf. I O.-Mañana Prim.er
Viernes.
5 V Ss. Pedro Bautista Y Comps, mrs. • 6 S S. Tito, ob. 7 D d@ QuinGuagésima -B Antonio, ct. I 0 8 L S. Juan de Mata, fund, 9 M S. Cirilo Alejandrino, ob. dr.
10 M Miércoles de Ceniza. >5. Escolásti¬

11 J 12 V 13 S

ca, vg.-Ayuno sin abstinencia. Ntra Sra. de Lourdes.
Luna nueva. Tiempo frío y variable.
Los siete Siervos de María, funds.
Abstinencia y ayuno.
S. Juan de Triora, mr. I O. Ayuno
sin abstinencia.

14 D 1.° De Cuaresma - S. Valentín, mr.
15 L ® B. Andrés, cf. I O. 16 MB. Felipa Mareria, vg. II O, 17 M Ss. Rómulo, Faustino y Comps, mrs.
'témporas. Ayuno sin abstinencia.
18 J S. Simeón, ob. y mr.
Cuarto cseciente. Sigue el tiempo variable.
19 V ® S Conrado, cf. I O. - Témporas.
Ayuno con abstinencia.
20 S B. Pedro de Treya, cf. I O.- Témpo¬
ras. Ayuno sin abstinencia.
21 D 2.° de Cuaresma. • Sta. Angela Meri-
cía, vg. fund., ili 0. 22 L ® S. Margarita de Cortona, penit.
III O. - La cátedra de S. Pedro en

Antioquia. 23 M S. Pedro Damián, ob. 24 M S. Matías, Apóstol. - /. yuno sin absti'
nencia.
25 J B. Sebastián, cf. I O.
Luna llena. Vientos alboiotádos del NE.
26 V ® B. Isabel, vg. II Ó. - Abstinencia y
ayuno.
27 S S. Leandro, ob.- Ayuno sin abstinencia. 28 D 3.° de Cuaresma. ■ B. Antonia, vda.
II O.

INDICACIONES PARA LOS TERCIARIOS;
® Día de Indulgencia Plenaria. P Dia de Absolución General que lleva aneje Indulgencia plenaria. Estas Indulgencias se ganan con las usuales y debibas condiciones. NOTA.-En la indicación de Ayunoi v Abstinencias suponemos la adquisición de la Bula de la Santa Cruzada

/•

■

-f'...

X

\\

.

MARZO

1 L Ss. Rosendo y Albino, obs. 2 MB. Inés, vg. II O, 3 M S. Enieterio, nir.-Ayuno sin abstinencia.
4 J S. Casimiro, rey.-Mañana Primer Vier¬

nes.

5 V Los misterios de la Vía Dolorosa.-

6S

I S. Juan José de la Cruz, cf. I O. -
Abstinencia y ayuno. ^ Cuarto mer guante. Tiempo variable.
® S. Coleta, vg. II O.- Ayuno sin abs¬
tinencia.

7 D 4.° de Cuaresmáis. Tomás de Aquino.

8 L S. Juan de Dios, fundr.

9 M • S. Catalina de Bolonia, vg. II O. 10 M Los 40 Mártires.-Ayuno sin abstinencia. 11 J Bb. Juan B. y Cristóbal, cfs. 12 V S. Gregorio, p. y dr. - Abstinencia y

13 S 14 D

ayuno.
Luna nueva. Nublados y chaparrones.
B. Agnelo, cf.IO .-Ayuno sin abstinencia de Pasión.'Traslación de las Reliquias

de S. Buenaventura.

15 L S. Longinos, sold. 16 M S. Hilario, ob. mr. 17 M S. Patricio, ob. - Ayuno sin abstinencia.
18 J B. S. Salvador de Horta, cf. I O.

19 V 20 S 21 D

IS. José, esposo de Ntra. Sra. • Abs¬ tinencia y ayuno. ^
Cuarto creciente. Vientos y lluvias.
Bb. Juan, Marcos e Hipólito, cís. I y III O. - Ayuno sin abstinenc a. de Ramos. S. Benito, ab. I

22 L IS. Bienvenido, ob. I O. • 23 M I S. José Oriol, pbro. 24 M I El Arcángel S. Gabriel.- Ayuno sin
abstinencia.

25 J I La Anunciación de Ntra. Sra. •

26 V IB. Diego J. de Cádiz, cf. I O. • Abstinencia y ayuno. Luna llena. Tiempo lluvioso y borrascoso,
27 S S. Juan Damasceno, dr. - Ayuno sin
absfnencia. |
28 D I Pascua de Resurrección.-S. Juan de

Capistrano, cf. I 0. • 29 L B. Juana, vda. III O. 30 M B. Amadeo, cf. 31 M S. Amos, profeta.

O

IO.ABRIL

1 J S. Venancio, ob. mr.- Mañana Primer
Viernes.

2 V B. Leopoldo, cf. I O. - S. Francisco de Paula, fund. •

3 S S. Pancracio, mr.

4 D de Cuasimodo.'S. Benito, cf. I 0. •
Cuarto menguante. Tiempo vario.
5 L S. Vicente Ferrer, cf. 6 LÍ B. M. Crescencia, vg. II O.

7 MB. Guillermo, cf. I O.

8 J B. Julián, cf. I O.

9 V B. Tomás, mr. I O. 10 S B. Marcos, cf. I O.

11 D 2.° Después de Pascua. • S. León, p.
Luna nueva. Temporal de N O, duro.
12 L B. Angel, cf. I O.

13 M S. Hermenegildo, mr. 14 M S. Justino, mr.

15 J S. Victorino y S. Anastasio.
16 V • Com. de S. P. S. Francisco.

17 S 18 D

S. Aniceto, p.
Cuarto creciente. Tiempo variable
3.° después de Pascua. • La
Pastora • B. Andrés, cf. I 0.

Divina

19 L B. Conrado, cf. I O.

20 M S. Inés, vg. 21 M Solemnidad de S. José, Esposo de

Ntra. Sra.

22 J B. Franc. Fabriano, cf. I O.-Ss. So¬

tero y Cayo. 23 V B. Gil, cf. I O. - S. Jorge, mr. •
24 S • S. Fidel, mr. I O. 25 D 4.° después de Pascua<S. Marcos, evg.
Luna llena Vientos yUuvias.

26 L Ntra. Sra. del Buen Consejo.

27 M Ntra. Sra. de Montserrat. - B. San¬

tiago, cf. I O. 28 M • B. Luquesio y S. Pablo, cfs. III O. 29 J S. Pedro, mr.
30 V Bb. Benito y José Cotolengo, cfs.
- S. Catalina de Sena. - Mes

de María. q|

MAYO

1 S S. Felipe y Santiago, aps. 2 D 5.° después de Pascua.* S. Anastasio,

ob. y dr.

3 L La Inyención de la S. Cruz.

4 M S. Monica, viuda.
5 M S. Pío V. p. Cuarto menguante. Tiempo variable,
6 J •La Ascensión del SeAor.* Mañana pri¬
mer viernes,

7 V S. Estanislao, ob.-Novena del E. Santo, 8 S La Aparición de S. Miguel. 9 D Ntra. Sra. délos Desamparados. - San

Gregorio, ob.

10 L S. Antonino, ob.

11 M Bb. Julián, Ladislao Y Vivaldo, cfs.
Luna nueva. Nublado y lluvioso.
12 M S. Pancracio, mr. 13 J S. Pedro Regalado, cf. • 14 V B. Petronila, vg. II O.
15 S S. Isidro Labrador.-S. Juan del Va¬

lle fundador. Vigilia de Pentecostés.
Abstinencia y ayuno.
16 D de Pentecostés. S. tibaldo, ob. O

1 7 L #8. Pascual Bailón, I O. cf.

18 M • S. Félix, cf.

19 M #8. Ivo, III O., cf.
Cuarto creciente Variable y nubloso.
20 J #8. Bernardino de Sena, I O., cf.

21 V • Bb. Teófilo, Crispin y Bienveni¬

22 8 23 D

do, I O. - Témporas. Abstinencia sin ayuno. Bb. Juan Forest, Juan Cetina y Pe¬ dro de Dueñas, mrs.
Santísima Trinidad. - Bb. Bartolomé y

Gerardo, til 0. cfs. •

24 L B. Juan de Prado, mr. 1 O.
25 M Translación de Ntro. 8. P. 8. Fran-

26 M B. M. Ana, vg. III O. - 8. Felipe Ne¬ ri, fund.
27 J Corpus Domini.-S. Beda, dr. •
Luna llena Tiempo caluroso.
28 V S. Justo, ob. de Urgel. 29 S Bb. Esteban y Raimundo, I O., cfs. 30 D • 2° después de Pentecostés. • San
Fernando III, rey de España, III 0.
31 L • Ntra. Sra. del Amor Hermoso. -
8. Angela Mericia, vg., III O.

O

JUNIO
1 M • Bb. Erculano, Félix y Juan, I O.,
cfs.
2 M • B. Umiliana, vda. III O. 3 J • B. Andrés, cf-Mañana Primer Viernes
Cuarto menguante. Tiempo variable.
4 V • Sagrado Corazón de Jesús. * Novena
de S. Antonio de Padua.-Indulgencia plena¬ ria en uno de los nueve días, al arbitrio.
5 8 8. Bonifacio y Doroteo, obs. 6 D 3.° después de Pentecostés • S. Ñor*
berto, ob. 7 L B. Bautista Varani vg., II O. 8 MB. Pacífico, I O., cf. 9 M Ss, Primo y Feliciano, mrs.
10 J 8. Margarita, reina y vda.
Lana nueva. Continua el tiempo vario
11 V 8. Bernabé, ap. 12 8 8. Leo III, p.
13 D 9 4.° de Pentecostés. • S. Antonio de
Padua, I 0, cf. 14 L 8. Basilio el Grande, ob. 15 M B. Yolenta, duquesa, vda. III O. 16 M B. Gil de Cortona, I O., cf.
17 J *8. Teófilo cf. I O.
18 V 8. Efrén, dr. Cuarto creciente. Calores moderados.
19 8 8. Juliana de Falconeris, vg. 20 D • 5.° de Pentecostés. - B. Miquelina,
vda. Ill 0.
21 L 8. Luis Gonzaga, cf. 22 M 8. Paulino, ob. de Ñola. 23 M 8. José Cafaso, III O., cf.
24 J • La Natividad de 8. Juan Bautista.
25 V 8. Guillermo, ab.
Luna llena. Buen tiempo de verano.
26 8 Ss. Juan y Pablo, herms. mrs. 27 D 6.° después de Pentecostés. - B. Bien*
venido, cf. 10. • Ntra. Sra. del Perpé*
tuo Socorro.
28 L 8. Ireneo, ob. y mr. 29 M • S. Pedro y S. Pablo, App. 30 M La Comemoración, de 8. Pablo ap.
O

IO.JULIO

1 J La Preciosa Sangre de Ntro. Señor

Jesucristo .-Mañana Primer viernes.

Cuarto menguante. Continúa el buen iiempo. 2 V La Visitación de Ntra. Sra.

3 S S Raimundo, mr. III O.

4 D 7.° después de Pentecostés.*S Laurea*

no, ob.

5 L S. Miguel de los Santos, cf. 6 M S. Isaías, profeta. 7 M Ss. Cirilo yMetodio, obs. 8 J S. Isabel de Portugal, vda. III O. @
Luna nueva. Tiempo anubarrado y variable.
9 V • S. Nicolás Y comps. mrs. I O. IOS S. Verónica de Julianis, vg. II O. •

11 D 8.° después de Pentecostés.’S. Pío, I p.

12 L S. Juan Gualberío, ob.

13 M • S. Francisco Solano, cf. I O.

14 M S. Buenavent.®, ob. card. dr. I O. •

15 J S. Enrique, emperador.
Cuarto creciente. Tiempo caluroso.
16 V Ntra. Sra. del Carmen .- Jubileo del

Carmen.

j

17 S S Alejo, cf.

18 D 9.° después de Pentecostés.-S. Camilo

de Leiis, cf.

19 L S. Vicente de Paúl, fund.

20 M S. Jerónimo Em. fund, y S. Marga¬

rita, vg. Y mr.
21 M • B. Angelina, vda. III O. 22 J S. Lorenzo, cf. I O. y S. María Mag¬
dalena de Brindis. ®

23 V S. Apolinar, ob. y mr. Luna llena. Fuertes calores.

24 S B. Conegunda y S. Mag. Postel,

vg. II Y III O. 25 D 10.° después de Penfecoslés. * Santia¬

go, Apóstol.

26 L • S. Ana, Madre de Ntra. Sra.

27 M B María Mag. Martinengo, vg.

III O. •

28 M S. Nazario Celso y comps. mrs.

29 J S. Marta, vg.’

30 V Bb. Simón, Pedro y Arcángel, cfs.

- Ss. Abdón y Senén, mrs.

Cuarto menguante. Continúan los calores.

31 S S. Ignacio de Loyola, fundr.

o

AGOSTO

1 D 11.° después de Pentecostés.-S. Pe¬

dro ad Vincula.

2 L ® Ntra. Sra. de los Angeles. - Jubileo
de la Porciúncula.-Toties quoties.
3 M La Invención del Cuarpo de S. Es¬

teban, protom. 4 M ® S. Domingo de Guzmán, fundr. 5 J Ntra. Sra. de las Nieves. - Mañana

Primer Viernes

6 V La Transfiguración del Señor. 7 S @ Bb. Agat^ngelo y Casiano, mrs.
I O. - S. Cayetano, cf. 8 D 12.° después de ^'entecostés.-S. Ciría¬

9L

co y comps. mrs. Luna nueva. Tiempo vario.
® B. Juan B. cf., III O.

10 M S. Lorenzo, mr.

11 M B. Luisa, viuda, II O.

12 J ® S. Clara, vg., íl O. 13 V S. Juan B. Vianney, III O., cf.

14 S 15 D

Bb. Santes y Francisco, I y III O. S. Eusebio, cf. - Vigilia de la Asunción,
Abstinencia y ayuno.
9 13.° después de Pentecostés. • La
Asunción de Ntra. Sra.

16 L ® S. Joaquín, Padre de Ntra. Sra. Cuarto creciente. Variable.

17 M ® S. Roque; cf., III O.

18 MB. Paula, vg., II O. 19 J @ S. Luis, ob., I O.

20 V S. Bernardo, ab.

21 S S. Juana Franc., vda. Y fund. 22 D ® 14.° después de Pentecostés. - Los
siete Gozos de Ntra. Sra.

23 L S Felipe Benicio, cf.
Luna llena. Vientos del N. E. y N.
24 M S. Bartolomé, Apóstol.

25 M ® S. Luis rey, cf., III O. - Novena al B. Ramón Lull.

26 J ® Bb. Timoteo y Bernardo, I O. 27 V S. José de Calasanz, fundr.

28 S S. Agustín, ob. y dr. 29 D 15.° después de Pentecostés. - La De¬
gollación de S. Juan Bautista.

30 L S. Rosa de Lima.

Cuarto menguante. Temporal de otoño.
31 M S. Ramón Nonato, cf.

O

'1

SEPTIEMBRE
1 M Bb. Juan y Pedro, mrs. I. O. - S. Gil, ab.
2 J S. Esteban, rey. Mañana Primer viernes. 3 V Ss. Julián, Marcelo y Teodoro, mrs. 4 S S. Rosa de Viterbo, vg. • III O.
Ntra. Sra. de la Consolación.
Luna nueva. Tiempo anubarrado y vario.
5 D 16° después de Pentecostés - B. Gentil de Matéiíca, ntr. Quinario en honor de
las Llagas de N. P. S. Francisco. Debe prac¬ ticarse en cinco domingos consecutivos, ga¬ nando todos los fieles Indulgencia>Plenaria
en cada uno de ellos.
6 L Bb. Liberado y Pelegrín, I. O. 7 M S. Regina, vg. y mr.
8 M I La Natividad de Ntra. Sra. •
9 J B. Serafina Sforza, vda. II O.-S.
Pedro Claver.
10 V Bb. Apolinar y 44 comps, mrs. I y
III O.
11 S B. Buenaventura de Barcelona.
12 D 17.° después de Pentecostés.* El Sto. Nombre de María.
Cuarto creciente. Buen tiempo de Otoño.
13 L S. Mauro, ab. 14 M La Exaltación de la Sta. Cruz.
15 M Los Dolores gloriosos de Ntra. •
Señora. - Témpor as.
16 J Ss. .Cornelio p. y Cipriano, ob. 17 V Impresión de las Llagas de S. Fran¬
cisco.-Témporas. - Abstinencia. | % 18 S José de Cupertino, I O. - # Témpo¬
ras - Ordenes.
19 D 18.° después de Pentecostés.*S. Genp*
re, ob. y mr. 20 L S. Cándida, vg.
Luna llena. Buen tiempo.
21 M S. Mateo Apóstol.
22 M S. Tomás de Villanueva.
23 J Invención del Cuerpo de Sta. Clara. 24 V S. Pacífico, cf. I O. - • Ntra Sra. de
la Merced.
25 S S. Cleofás, mr.
26 D 19.° después de Pentecostés.-B. Lucía, Vfl. Ill 0. Novena a N. P. S. Francisco. En
uno de los nueve días los Terciarios pueden ganar Indulgencia Plenaria.
27 L S. Elceario, cf. III O. •
Cuarto menguante. Lluvioso.
28 M Bb. Bernardino y Humilde, cf. I O. 29 M S. Miguel Arcángel. •
30 J S. Jerónimo fdr. Mañana Primer viernes.

OCTUBRE
1 V B. Juan y Nicolás, cf. I y III O.- El Sto. Angel Custodio de España.
2 S El Santo Angel de la Guarda. • 3 D 20.° después de Pentecostés.*B. Feli¬
ciana, vg. 11 0. Sta. Ceresa del Niño Jesús, vg.
4 L Solemnidad de N. P. S. Francisco. I •
Luna nueva. Temporales duros. 5 M Ss. Plácido y comp. mrs.
6 M S. Ma, Francisca, vg. III O.-S. Bru¬ no, fund. •
7 J Ntra. Sra. del Rosario.
8 V S. Brígida, vda. III O. 9 S S. Dionisio, ob. mr.
10 D 21.° después de Penteeostés.*Ss. Da¬ niel y comps, mrs. 1 0. •
J1 L S. Plácida, mr. • 12 M Ntra. Sra. del Pilar de Zaragosa.-
S. Serafín, cf. I O. ® Aniversario del
descubrimiento de América (1492). F. de la
Raza.
Cuarto creciente. Escasas lluvias.
13 M S. Eduardo, rey. 14 J S. Calisto, p. mr. 15 V S. Teresa de Jesús, fundra.
16 S La Pureza de Ntra. Sra. Comienza la
Novena al Arcángel S. Rafael para pedir la paz de las familias y su favor por los via¬ jantes.
17 D 22.° después de Pentecostés.-S. Edu-
vigis, vda. oía de ios Misiones. Cada
familia debe destinar alguna porción de sus presupuestos a la causa de las Misiones.
18 L S. Lucas, evangelista. 19 M S. Pedro de Alcántara, cf. •
Luna llena. Tiempo borrascoso.
20 M S. Juan Cancio, cf. 21 J B. Jacobo, cf. I O. - S. Ursula, mr. 22 V Dedicación de las Iglesias Fran¬
ciscanas.
23 S B. Josefina Leroux, vg. mr. II O. 24 D 23.° después de Pentecostés.-S. Ra¬
fael Arcángel. 25 L Ss. Crisanto y Daría, mrs. 26 M B. Buenaventura, cf. I O. •
Cuarto menguante. Vientos fuertes del O.
27 M S. Vicente, mr. 28 J Ss. Simón y Judas, Aps. 29 V S. Narciso, ob. 30 S B. Angel de Acre, cf. I O.- S. Al¬
fonso Rodríguez, cf. • 31 D Fiesta de Cristo Rey. •

NOVIEMBRE ■
1 L • La Fiesta de todos los Santos. I
^2 M’’Conmemoración de los Fieles Di¬
funtos. Principalmente durante este mes,
no seas sordo a la voz de tus difuntos: «Acor¬
daos de mi al menos vosotros, que sois nues¬ tros amigos!»
|3 M B. Rainerio, cf. 1. O.-Los innumera¬ bles mártires de Zaragoza.
Luna nueva. Tiempo variable.
4 J S. Carlos Borromeo, ob. y card. Mañana Primer Viernes.
5 V |Ss. Reliquias de las Iglesias Fran¬
ciscanas.
6 S B. Margarita, vda. II O. 7 D 25.° después de Pentecostés • B. Ele¬
na, vg. II 0. 8 L Ss. Claudio y Simplicio, mrs.
9 M Dedicación de la Basílica del Sal¬
vador.
10 M S. Andrés Avelino, cf. 11 J S. Martín, ob.
Cuarto creciente. Fuertes heladas.
12 V Bb. Gabriel y Juan, cfs. I O. 13 S S. Diego, cf. I O. • 14 D F 26.° después de Peniecostés.-S. Jo-
safat, mr. • 15 L S. Gertrudis, vg. 16 M • S. Inés, vg. II O. 17 M Bb. Salomea y Juana, vg., II y III
O. - S. Gregorio, taum. Triduo en ho¬
nor de Santa Isabel, Patrona de la V. O. T. 18 J Dedicación de la Basílica de S. Pe¬
dro y S. Pablo.
Luna nueva. Temporal seco y duro.
19 V • S. Isabel, Patr. III O. F 20 S S. Félix de Valois, cf.
21 D 27.° de Pentecostés. - La Presentación
de Ntra. Sra. |
22 L S. Cecilia, vg. y mr. 23 M S. Clemente I, p. mr. 24 M S. Juan de la Cruz, fundr. 25 J S. Catalina, vg. y mr. F
Cuarto menguante. Tiempo muy bonancible.
26 V • S. Leonardo, cf. I O. - Los Despo¬
sorios de Ntra. Sra.
27 S Bb. Bernardino y Humilde, cfs. I O.
Triduo en obsequio de Todos los Santos de
la Orden Franciscana.
28 D • 1.° de Adviento - S. Jaime cf. i 0.
29 L •Todos los Santos Franciscanos.
Novena a la Inmaculada. En uno de los nue¬
ve días los Terciarios pueden ganar Indul¬ gencia plenaria.
30 M S. Andrés Apóstol.

DICIEMBRE

1 M • B. Antonio Bonfadini, cf. I O. S. Eloy, ob.

2 J S. Bibiana, vg. mr. Mañana Primer
Viernes.

Luna nueva. Tiempo anubarrado.
3 V S. Francisco Javier, cf.

4 S S. Pedro Crisólogo, ob. y dr.,- S. Bárbara, vg. y mr.
5 D 2.° de Adviento - B. Nicolás, mr. I 0.

6 L S. Nicolás de Bari, ob. 7 M S. Ambrosio, ob.

8 M I La Pma. Concepción de Ntra. Sra. •

9 J • Bb. Isabel y Delfina, vgs. III O. 10 V B. Pedro de Sena, cf. I O. - Ntra.
Sra. de Loreto.

11 S 12 D

B. Hugolino, cf. I O-S. Dámaso I, p.
Cuarto creciente. Lluvias y nieves.
3.° de Adviento - Invención del Cuerpo
de Ntro. Seo. P. S. Francisco. •

13 L S. Lucía, vg. mr.
14 M Bb. Conrado y Bartolo, cf. I y III O. - S. Nicario, ob. mr.
15 M • S. Valeriano, ob. mr. Témporas. 16 J S. Eusebio, ob. Novena de Navida'd. El
día 1 y el 9 los Terciarios ganan Indulgencia
Plenaria.

17 V S. Lazaro, ob. - Témporas Abstinencia.
Luna llena. Buen tiempo de invierno.
18 S. Ntra. Sra. de la Esperanza - Témpo¬
ras - Ordenes - Ayuno - Abstinencia.
19 D 4.° de Adviento - S. Nemesio, mr. 20 L S. Domingo de Silos, ob 21 M S. Tomás Apóstol. 22- M S. Honorio, mr.
23 J B. Nicolás Factor, cf. I O. 24 V Vigilia de Navidad - S. Delfín, ob.
Cuarto menguante. Nublados y borrascosos. 25 S F La Ntdad. de Ntre. Sr. Jesucristo. •
26 D S. Esteban, protomár. 27 L S. Juan Apóstol, evang. 28 M Los Santos Inocentes, mrs. 29 M S. Tomás de Cantoberi, mr. 30 J Bb. Margarita y Matía, vg. II O. -
La Traslación de Santiago. 3rS S. Silvestre, p., y S. Coloma vg.
Además de los días indicados, los Tercia¬ rios pueden recibir la Absolución General a) antes de las elecciones, b) Cuatro veces al año a voluntad de cada uno.

El Heraldo de Cristo

457

NOTAS VARIAS

¡Caso milagroso? Por unos evadidos de Almería hemos sabido que el obis¬ po de Guádix fue sacado del furgón del ferrocarril, siendo objeto de los más soeces insultos. Luego fué me¬ tido en la carbonera de un barco que servía de prisión. Se le obligó a barrer la cubierta y ^ comer una bazo¬ fia que sirve de alimento a los presos. Quisieron que blasfemase, y él prorrumpió en alabanzas a Dios, pi¬ diendo perdón para sus verdugos. Una mañana le sacaron del barco y le pasearon por las calles de la ciudad entre burlas y horribles insultos. Luego le golpearon brutalmente, acuchillándole y rema¬
tándole a tiros. Después prendieron fuego a su cadáver, cuyos restos quedaron abandonados en las afueras de la población, hasta que fueron recogidos. Des¬ pués de la hazaña, los rojos decían: «Hemos matado a un Obispo, pero aún queda otro». Era el de Almería.
Al de Almería le sacaron de su residencia, lanzándole a la bodega del barco como si fuera un fardo. También le obligaron a ejecutar trabajos que no esta¬ ban en consonancia ni con su edad ni con su cargo. Se le hizo también objeto
de las burlas más repugnantes.
Una mañana uno de los cabecillas rojos propuso a los otros se sacrificase al Prelado, y el cabecilla para animarles decía: «Matar a un Obispo es una cosa de resonancia, y así verán los fascistas que para nosotros no hay categorías».
El anciano Obispo, pidiendo perdón para sus verdugos, fué muerto a gol¬ pes y cuchilladas. Los evadidos cuentan un hecho maravilloso ocurrido luego. Los rojos quisieron prender fuego al cadáver del Obispo, pero el cadáver no ardió. El cabecilla, exasperado, dió en blasfemar contra la religión, y no pudiendo quemar el cadáver, lo abandonaron en uña cuneta. El cadáver pre¬ sentaba las huellas de los más atroces martirios, pero totalmente respetado por el fuego. La vida de este mártir había sido ejemplarísima.
Su corona en el cielo será espléndida!
España en ruinas. «La última noche inolvidable qne vivió entre nosotros -Calvo Sotelo-escribió a máquina, como siempre, un
buen rato: ¿Y sabes cuales fueron las últimas palabras que escribió? España está en ruinas. Tenemos que reconstruirla. No sabía él que aquella noche iba a dar comienzo su reconstrucción, vertiendo por España hasta la última gota de su sangre. Dios aceptó el sacrificio y le dió el frufo. ¡Qué contento debe estar mi padre viendo desde el cielo que España se ha rediniido con su muerte! Nuestra pena es profundísima, pero Dios constantemente nos consuela y alienta al ver que en España lloran a papá y le bendicen. Dios está con nos¬
otros.»
Así acaba de escribir una hija de Calvo Sotelo, de 16 años.

458

El Heraldo de Cristo

Ya estoy listo. El general Moscardó pasó toda su vida militar en Afri¬ ca, en plena campaña. Sentía su profesión de militar
hondamente-dice su hija-. Allá por el año 1926 los moros disparaban con un gran cañón sobre Tetuán, causando bastantes víctimas. Aquello era una irri¬ tante pesadilla. Moscardó pidió ser de la expedición para apoderarse del ca¬ ñón. No pasó esto desapercibido a su mujer, pero el comenzó a gastarle cu¬ chufletas y a quitarle importancia al cañón, como si todo fuera una broma. Moscardó es un buen católico práctico,- y como se aproximaba la hora de la salida, confesó antes y comulgó. Luego al despedirse de su mujer le dijo:
-«Mira, ya estoy listo. He confesado y comulgado y ahora sólo me queda una cosa que hacer.»
-Qué?-preguntó su mujer. -«Tomar el cañón»-respondió él, con aplomo militar. Muchas virtudes se pueden aprender de este militar que va llenando el
mundo civilizado con la fama de su nombre.
Pero ese catolicismo práctico,- esa fe inquebrantable en la divina Providen¬ cia, ese cuidado de estar unido a Dios, mediante la gracia, en los peligros es lección que todos debemos traducir en práctica fervorosa.
Ordenes sagradas. Día 10 del pasado mes de noviembre, en el palacio epis¬ copal, recibieron la tonsura de manos del Excmo. y Re¬
verendísimo Sr. Arzobispo-Obispo de Mallorca nuestros coristas Fr. Jorge Mut Jaume y Fr. Miguel Rigo Boneí.
Los mismos el 11 del mismo mes recibieron el hostiariado y Lectorado, y el 14 el exorcistado y acolitado.
-Día 15 del mismo mes de noviembre, S. E. I. confirió el subdiaconado a nuestros hermanos en el Señor Fr. Antonio Martorell Miralles, Fr. Juan Gayá Sansó, Fr. Mateo Ramis Cladera, y Fr. Jorge Coll Mut,- y el sacerdocio al Redo. P. Fr. Sebastián Amengual. Les felicitamos.
Misa nueva. Señalado favor del cielo es, sin duda, el poder ver en estos aciagos días para la Patria, aumentado el número
de aquellos que el Apóstol denomina gens santa, gente escogida por Dios para que en los amargos días de su justo rencor le inmolen una víctima pura
oblatio. •
Día 22 de noviembre cupo al Rdo. P. Fr. Sebastián Amengual Gayá., T.O.R., la incomparable dicha de celebrar la primera misa, en nuestra iglesia de Sán Buenaventura de-Lluchmayor, en medio de una ingente concurrencia.
Asistieron al nuevo levita el M. R. P. Bartolomé Verger, Ministro Provincial y el Rdo. Sr. D. Bernardo Grau, Cura-Ecónomo de Randa, como presbíteros asistentes,- y los Rdos. PP, José Roig y Antonio Riera, T.O.R., en calidad de diᬠcono y subdiácono, respectivamente. Tejió elocuente panegírico sobre el sa¬ cerdocio el Rdo. P. Antonio Pericás, T.O.R.
Al final entonóse por el misacantano el Tedeum, mientras numerosa multi¬ tud se acercaba a besar las ungidas manos del nuevo ministro de Dios, al cual deseamos largo y fecundo apostolado en la viña del Padre de familias.

El Heraldo de Cristo

459

1937??

Muda de vidalf

-Madó Clara, qué tal será I'any nou? -No ho sé, Daniel; és ían mal de di lo que vendrá; però jo írop que si volem que ses coses vagin bé, és necessari baratar de
modos i viure d'una altra manera.
-Gom-es-ara?
-Mira: ja saps que jo som de l'antiguea; i mentre no me fassin veure que lo nou és millor, m'aíerj: a lo antic: ara si lo nou
és millor...
-Què voleu dir amb aixó?
-Vui dir que si volem que no sien perdudes ses pessetes i sa sang que ha costat aquest moviment, és precís tornar un poc en¬ rera en certes coses, i en altres passar un poc endavant.
. Si nos quedam així... no haurem gonyat gaire. -Veiam, explicau-vos. -Tornar enrera, es a dir, tornar a lo antic en sa vida i en ses costums cristianes,- i acostar-nos tots un poc més an el Bon Jesús. -Ja nos hi acostam, dona. En es final d'aquesta guerra s'establirà el reinat del Cor de Jesús, i sa seva imatge se posarà a ses banderes, i li feran estàtues en tots es po¬ bles, i... -M'agrada ferm tot això: però saps què he reparat jo? -Qui és capaç de fer-vos es comptes? -Idò que quant estam estrets i tenim es perill aprop, tots pensam a resar, i feim pe¬ nitències i rogatives; i tot d'una que es perill és un poc enfora, ja no pensam pus amb
el Bon Jesús.
Si la gent no és més cristiana i no aprèn d'encomenar-se més a Déu, i, sobre tot, de viure més cristianament, no servirà de res fer estàtues an el Cor de Jesús...
-No poreu negar que nos hem composts bastant. -Te diré, te diré: jo vaig a funcions de rogatives en què ses rates hi poren córrer,- i vaig a funcions amb sermó, que quant jo era nina l'esglèsia s'omplia, i ara hi estan ben amples, es homes sobre tot. . Això respecte de s'anar a l'esglèsia i d'honrar a Déu; de lo demés val més callar...
-Digau-ho tot, dona. -Idò mira: jo trop que ses autoridats hi pensen en Déu; son ses primeres en donar exemple, i disponen lo que han de dispondré... ensenyança de religió... fora lectures dolentes... fora cines dolents... etc., etc. Ja van bé, ja, per aquí. -Idò, i vos queixau? -No me, queix de ses autoridats, no,- me queix de qualcun que du brasalete i enca¬ ra diu qualque flastomia que socorra: i de qualcun alíre que després de córrer tots es partits i de fer d'esquerra es temps des esquerrans, ara fa lo possible per pillar un cଠrrec, aficant-se dins ses files des qui duen es moviment... Es no tenir vergonya és un mal que no s'es curat... -Sempre hi ha persones de tota casta. -Sí, però aqueixa casta abunda ferm,- tant com uns altres que no sé jo lo que los
faria...
-Qui son aquests altres?... -Es qui duen sa mania de qué tothom se sacrifiqui, i los doni ses coses arreglades,
i ells no fer res.

462

Fi Heraldo de Chisto

Lleno de prudencia San Francisco, mientras todos los otros frailes estaban estupe¬ factos, pensó Y dijo para sí: ¿habrá hecho esto fray Junípero por celo indiscreto? Y
haciéndolo llamar secretamente, le preguntó:
-¿Cortaste acaso tu el pie a un cerdo en el bosque?
Fray Junípero, no como quien ha cometido una falta, sino como el que cree haber •
hecho una grande obra de caridad, respondió muy alegre:
-Dulce Padre mío, así es,- corté un pie al dicho cerdo, y si quieres saber el motivo. Padre mío, escúchame con sosiego. Fui a visitar al enfermo fray N...
Y le refirió por orden todo el hecho, añadiendo después: -En vista del consuelo de nuestro hermano y de lo bien que le sentó, te aseguro
que, sí como se lo corté a un cerdo se lo hubiera cortado a cien, lo habría dado Dios
por bien hecho.
A lo que San Francisco, con celo de justicia y con grande amargura, respondió:
-Oh, fray Junípero! ¿porqué has hecho tú tan gran escándalo? No sin razón se queja aquel hombre y está tan irritado contra nosotros, y acaso anda ahora difamán¬ donos en la ciudad por tan grande culpa, y tiene mucho motivo. Te mando por santa obediencia que corras en busca de él hasta que lo alcances, y échate por tierra y confiésale tu culpa, prometiéndole que le darás tan entera y cumplida satisfacción, que no tenga motivo para quejarse de nosotros, pues ciertamente ha sido un exceso dema¬ siado grande.
Fray Junípero se admiró mucho de estas palabras y estaba asombrado de que una acción tan caritativa pudiese causar la mínima turbación^ porque le parecía que las cosas temporales nada valen sino en cuanto se comunican caritativamente con el prójimo. Respondió por fin fray Junípero:
-No te dé cuidado. Padre mío, que inmediatamente le pagaré y le contentaré. ¿Porqué ha de estar así turbado, si al fin el cerdo era más de Dios que de él, y se hizo una obra de caridad tan grande?
Corrió, pues, y alcanzó al hombre que estaba sobremanera airado, y no le había quedado pizca de paciencia,- fray Junípero se puso a contarle como había cortado el pie al cerdo y porqué motivo lo había hecho,-, y se lo decía con tanto fervor, entusias¬ mo Y gozo cual si en ello le hubiese prestado un grande servicio que debiese ser muy bien reconpensado. El hombre, arrebatado y vencido de la ira, dijo a fray Junípero muchas villanías, le llamó extravagante, ladronzuelo, estúpido y malandrín perverso.
Nada se le dió a fray Junípero por semejantes palabras, pues en recibir injurias se recreaba,- pero estaba maravillado y pensaba que no le había entendido bien, porque a él le parecía asunto de alegría, y no de ira, por lo cual le repitió toda la dicha histo¬ ria, se le echó al cuello, lo abrazó y besó,- le dijo como todo se había hecho sólo por caridad, y lo invitó con muchas súplicas a que hiciese lo mismo con el resto del cerdo,le hablaba con tanta caridad, simplicidad y humildad que, volviendo en sí aquel hom¬ bre, se postró en tierra, arrepintiéndose y derramando muchas lágrimas por las injurias que había dicho y hecho a tan santos frailes,- después mató el cerdo, lo coció y vino a traerlo, llorando de devoción, a Santa María de los Ángeles y se lo dió a comer a aque¬ llos santos frailes en conpensación de las injurias que les había dicho y hecho.
Considerando San Francisco en este santo fray Junípero su simplicidad, grandísima paciencia y admirable sufrimiento en las advérsidades, dijo a los compañeros y a los
de más circunstantes:
-Hermanos míos, ipluguiera a Dios que de tales Juníperos tuviera yo un gran bosque!
En alabanza de Cristo y del pobrecillo Francisco. Amén. (Tercera parte. Cap. I).

Te acuerdas? Te cantaban los ángeles, bajados del cielo...Y gozaban de verte, de besarte, y estrecharte entre sus brazos los innocentes pastores. Y tú, Jesús de mi alma, con tus sonrisitas dulces, muy dulces, respondías a sus caricias, a sus amores. Te acuerdas?
Mas, no se porqué, paréceme que en lo más hondo de tu corazón debías sentirte triste muy triste...
Allá en el cielo, todos los ángeles, todos los serafines y querubines siempre en torno tuyo,- para servirte, para reverenciarte, para cantarte sus amores...
Aquí, en la tierra, no bien hubieron pasado algunos días desde tu nacimiento, podía decirte tu Madre Inmaculada, engarzando palabras y besos:
«Se han ido los pastores. Manso Cordero.
También los angelitos
se han ido al cielo.
Sola yo quedo!... pero yo sola te amo por todos ellos.»
De no haber tenido el corazón de tu Madre, había para volverte al cielo! Si no parecía sino que los hombres no te necesitaban.
Así comenzaste, amándonos...
Así comenzamos, dejándote solo...
Y continuaste siempre amando, y los hombres, como si les causara fastidio
tu amor!...
Y llegaste a amarlos tanto, de prometerles entregarte todo a ellos, para susten¬ to de sus almas; y, al oirte-te acuerdas?-, te dejaron solito con tus apóstoles!
Y bien sabes que fué en la noche del Jueves Santo, después de haber visto el cumplimiento de aquella dadivosa promesa, después de haber contem¬ plado y gustado el milagro de tu amor, cuando tus apóstoles te abandonaron, y vinieron tus azotes, tu coronación de espinas, tu horrible y vergonzosa
crucifixión...
Ya en la noche de Navidad ha¬
bías visto estos crímenes, estas ingratitudes; Tú, tan bueno, iníitamente bueno, quisiste, con todo, quedarte en la tierra.
En la noche del Jueves Santo, veías tras de tu Pasión, los ultrajes e injurias de que serías objeto de parte de los hombres, en el trans¬ curso de los siglos... Y, no obstan¬ te, como si nada hubieras visto, escuchando, solamente, la voz de tu corazón, repetiste: «Aquí me quedo con vosotros, hasta la con¬ sumación de los siglos!»
En la cuevecita de Belén, en me¬ dio de tu silencio y abandono, tuviste, al menos, un corazón que latía con el tuyo: el corazón de tu
Madre Inmaculada!
Te quedas en la cuevecita del Sa¬ grario? Te quedas? Sí?
Te lo juro: no te faltará mi co¬
razón!
TARSICIO.

464

El Heraldo de Cristo

LA BALADA DEL MATI

BELL païsalge, sense fi, d'un verd on l'or lluu una mica,joia períecla del malí! -so de campana que repica!-
Solelleí nou, color de mel, solelleí càndid que i*o pica,-
cel de cristall color de cel!
-so de campana que repica!-
Dolçor de música d'ocell i bel d'ovella que replica al tímid clam de son anyell! -so de campana que repica!-
Vellet que seu en el camí i cabra sulla que s'afica gelosament al camp veí! -so de campana que repica!-
Aigua que corre, musical, i aboca troves dins la pica,jove qui emplena son poal! -so de campana que repica!-
Vileta humil, d'en temps primer,
rusc on l'abella mel'lifica
la bresca d'or per son mester! -so de campana que repica!-
Esglesiola, com un cor, rica de pau i de prec rica,campanar, llir de pedra en flor! -so de campana que repica!-
I encís que esponja el cor aspriu del bard oscur qui versifica seguint el ritme grat del viu so de campana que repica!
Guiíre de BELLESGUARD

UN GORG
(Molí d'abaix. Ses Vergunyes.)
MARAGDA líquida, mirall-abís, piscina rústega dins marc de canyes,cristall que ondula, copa d'encís,
ull viu de trèmules pestanyes.
Breu meravella, joia d'Artà,
on se condensa l'íntima essència
d'eixa vall gerda que Déu plasmà amb minuciosa complacència.
Vores molsudes que l'aigua ajau, tot bri, quan passa, li fa una estria,la llum s'arrissa d'aquest gorg blau
a dins la lenta correntia.
Rialla verda que al transeunt del pit la crua dolor desforra,conca on se banya, dolç i profund,
el Geni de la nostra terra.
Cor que's desborda marges avall teixint tapissos blancs d'escumera, daina que salta l'estreta vall i cau després dins la riera.
P. R. GINARD BAUÇA., T. O. R.
O

Dibujp de R. Ribas Rius.

LA ADORACION DE LOS MAGOS. —«Gloria a Dios en las alturas y paz en la tierra a los hombres de buena voluntad.»

sus OJUELOS
Este niño y Dios, Antón, que en Belén tiembla y suspira, con unos ojuelos mira que penetra el corazón.
Este niño celestial
tipne unos ojos tan bellos, que se va el amor tras de ellos
como a centro natural.
Ya es cordero y no es León, y, como dejó la ira, con unos ojuelos mira que penetra el corazón.
Antiguamente miraba en nube, monte y en fuego, y en ofendiéndole, luego del ofensor se vengaba.
Más después que vino, Antón, donde como hombre suspiro, con unos ojuelos mira que penetra el corazón.
No se dejaba mirar envuelto en nubes y en velos; ahora en pajas y hielos se deja ver y tocar.
Como mira a los que son
lo causa por quien suspira con unos ojuelos mira que penetra el corazón.
Lope DE VEGA
Terciario Franciscano
PAZ Y BIEN!
desea "EL HERALDO DE CRISTO" a todos sus redactores, lectores, anunciantes y propa¬
gandistas, con motivo de las próximas PASCUAS DE NAVIDAD Y AÑO NUEVO.

468

tÍL Heraldo de Cristo

AL TOQUE DEL AVE-MARIA

En la campiña, feraz, rojiza, llana y [sin fin
de la masía de San Martin, recios gañanes cantan, labrando... Se pone el sol... Radiantes nubes, en caprichosas figu-
[ras bellas, cruzan el cielo, reverberando de las postreras llamas solares el arre-
[bol...
Amorosas querellas presas de vaga melancolía, con melodía de gran primor Y honda ternura, celoso el ruiseñor
mantiene con su hermosa
compañera mimosa, en la apacible calma fragante de la
[espesura, fresca y humbrosa que a los halagos del cefirillo, leve,
[murmura;
Y no muy lejos un arroyuelo, serpenteando,
susurra amores, acariciando
con puro anhelo las flores, que en su cristal de plata muy ufano retrata.
Declina el día... Es la hora conmovedora
Y de alta poesía
del toque grave del Ave Maria.

Con voz vibrante, una campana (de la iglesia cercana de Villafranca) la vespertina
[salutación rinde a la soberana Madre Divina, Causa de nuestra consolación, Y a la devota gente aldeana Y campesina convida a la oración.
Rómpese el melodioso
cantar
de los labriegos al misterioso
tocar
del bronce religioso.
-¡Oh bello Y deleitable
momento
de sublime e inefable
recogimiento!Derecho y fijo, cual viva estatua,
[tras de la yunta cansa y sudosa, las manos junta
(con devoción que embelesa y encanta) cada gañán rezando, quedo, tierna oración. -jOh solemne hora santa! ¡Qué bienes del Cielo no obtendrán, en galardón, quienes
tan
fieles sonl-
Fr. Juan Caldentey, T. O. R.

t?
Mallorca residencial.-Palacio de
los Marqueses de Campo-Franco.

MLalo-rcs.deJVmadePardotípicosdelVestidosbailrnes

El Heraldo de Cristo

471

Galeria teatral de "EL HERALDO DE CRISTO” N. 1.

EL MESTRE D’ESCOLA
(Sainet mallorquí, en tres actes i en vers)
Ais petiís alumnes de la Porciúncula, que estrenaren egrégia-
mení «El mestre d'escola» dia 17 de
gener de 1936, en 1# sala-teatre de dit col-legi.
PERSONATGES
MESTRE. Un home d'utis seixanta anys, mestre d'escola pri¬ vada, barba florida i testa calva, yestint bata y calçant sa¬
batilles.
NOTARI. De mitja edat, lleugerament geperut, amb levita i
bombet.
VICARI. Un vellet tot apostòlic, amb bonet i bastó. XIM, TOFOL, LLUC, PAU, PEP. Minyons d'escola de vuit a
deu anys, portant jaquet i guarda-pits a la usança dels an¬ tics pagesets de Mallorca. BLAI. Un minyó de set anys, candorós i incapaç de pensar mal dé ningú. Altres minyons d'escola, a l'arbitri del mestre d'escena.

L'escena passa a un poble de muntanya. Comença a mig matí i
acaba a hora de dinar.
En els tres actes, el teatre representa una petita sala d'escola, senzillament moblada. Damunt una tarima, una taula amb un .cober¬ tor verdós i sobre ella un pupitre, un tinter majestuós, però desco¬ lorit, un regle llarg, una campaneta i llibres en desordre. Una cadiça de repòs pel mestre i bancs d'escriure pels atlots. Un Sant Crist i alguns mapes i un calendari penjats a la paret. A un recó, un armari de fusta amb utensilis d'escola, un barralet de tinta i una botella d'ai-
go-ardent.

ACTE

ESCENA I

Xim, Pep, Lluc, Tòfol, Xesc 1 altres
atlots.

Tots.

(Asseguts pererosament als bancs, estudien la lliçó d’Història d’Es¬
panya, fort i fent cançoneta:) Fray Ximénez de Cisneros.
Nunca mucho alabaran

los anales españoles al famoso Cardenal, Fray Ximénes de Cisneros.
{Alcen el cap com per a pendre alé). Piadoso, sabio, sagas,
y de voluntad de hierro, puso como en un altar
el nombre de nuestra rasa.

472

El Heraldo de Cristo

Xim.

Vaja un frare que seria
aquest frare cardenal.
Semblava an es nostro mestre,
tan rabent i tan salat!

Pep.
Lluc. Tòf.

Sí; també sembla de ferro es mestre pelut i jail . Sobre tot quant té la barra de fer-nos quedar fins tard!
I ell és de carrera curta...

Àtl. Mes té granades sas màns! Xesc. Sa lliçó sí, que és granada!
Xim. Jo bé voldria haver nat .

durant s'<(Edat Prehistòrica».

Tòf. Què frisses d'està enterrat?

Xim. Mes llavo no estudiaven

-ningú n'havia escrit cap-
gens d'Història d'Espanya, i els aíloís d'aquella edat, solament feien dibuixos, amb carbó o guix o cals,
per ses parets de ses coves. Lluc. Això sí que sembla estrany!
Xim. {Allam^antli el UibreY
Veus ses coves d'Altamira?

Oh! Quins xots més estufats!

Ja em bastaria haver nat

quan habitaven Espanya
es fenicis o es romans.

Llavo sa Història nostra

no fóra un glop gaire amarg...
{Fulleja les primeres pcigines)-. Just tendria quatre pàgines...
Oh! Quin bon estudiar!

[Torna a fullejar el llibre)-.
I, ara, en té deu... vint., cinquanta.,
doscentes... no acaba mai!...

ESCENA II

Dits i Pep

Pep. [Que fins ara havia estat distret,

fent capelletes i pintant burots

pel banc:)

Atlotets, estudiau:

• que el papa és vell-diu es mesíre!-
Atl. Per això estudies tant!

Xim. I fas, sempre, capelletes!

Tòf. I pintes santets pes banc!

Pep. Atlotets, estudiau:

nos carragarem es mestre

que, en brut, pesa deu quintars!

[Des d'aquest moment ja posa els seus ulls en els llavis dels altres,

principalment d'En Tòfol i d'En

Xim.)

Xim. [Amb malicia)-.

Com una esponja muiada

d'aigo qui no és de la mar...

Tòf.

[Ea un badall llarg:) Jesús! Quin badall més llarg! Oh! Tenc una fam qui m'alça.
(A En Pep qui rovega)-. Tu qui rovegues castanyes.

venga'n una!

Pep.

Són aglans.

Xesc. Si tenim tanta xerrera

surtirem d'escola tard!

Tots. [A compàs i fent cançoneta)\\
Nunca mucho alabarán

los anales españoles al famoso Cardenal, Fray Ximénes de Cisneros...
Tòf. {Caça una mosca): Vina aquí, gran polissona, m'ha picat damunt es nas... {S'aixeca, lleva una fulla del ca¬ lendari-, i llegeig fort i solemne¬ ment-.)

EPITAFI

A la sepultura d’un §^ran beg^ador

qui morí de g^ota

k^ELic jacet lo que cregué ésser preservat de gota, puix d'aigua sols una gota, sinó ardent, mai la begué; gota l'agotà i tragué d'ésta vall de plors i crits. I per segles infinits
estarà sencer son cos,
que cuc no hi ha qui hi dón mòs perquè el guarden els mosquits».
VICENS GARCIA.

Xim. Semblava an es nostro mestre

que és un begadó acabat.

Saps que de moltes vegades

alça es colzo i un barral!

Tòf. I no és ple d'aigo de Lourdes...

Pep.
Atl.
Lluc.

Es de seca. Què més fa?
Ja! Ja! Ja! Si es nostro mestre,
en vení es vespre està gat! Com ses sopes escaldades,

que fan mal a qui té fam. Xim. Me digueren, s'altre dia,,

que el varen acompanyar,

a bracet, fins a s'escola,

així com es mestre jai

solia dur sa senyora

a pendre s'aire pes camp.
I bé en dibuixava à'esses

dins sa taverneta, abans...
Pareixia sa taverna

un rellotge colossal i es mestre feia de péndola,

que anava d'aquí i d'allà. Atl. Ja tenim bona pendòla,

mes d'un rellotge atrassat... Xim. No vos he dit 4o bo, encara,

que és lo més interessant:

esvergà tan gran sempenta

an es saig que el féu tombar,-
i si no l'ampara es metge
s'esclafava en terra es nas.

-I, ara, què fa, senyor mestre? -li digué es saig indignat.-

El Heraldo de Cristo

473

I, més gato que un llum d'oli,
es mestre li contestà:

-Perdoni, senyor Vicari, no vull passar per mig, sap?, de vostè i Mossèn Cinto;
ós falta d'urbanidat.

[Riuen tots de bona gana). Atl. Ell qui no tornà a l'esglèsia
dençà que se va casar! Xesc. No aixuga, no, sa cisterna,
baldament no plogui mai... Tòí. {Caça una mosca a devora En
Xim i li toma el llibre en terra). Vina, aquí, gran polissona! Xim. Tòfol, veiam, què feràs? Tòí. Es que és aquesta sa mosca
que, suara, m'ha picat!
[En Xim S'acota per aixecares llibre i quan l'alça li cauen es¬
queles mortuòries.^ retallades de diaris). Tòí. Es! Papers de mort, cosa estranya.
All. Anuncis de mort!...

Xim. [Amb misteri)'. Callau:
Ja vos contaré la feta ..

Atl. Ja riurem pes dos costats. Xim. Com recordareu tots voltros,

ahi, es mestre em féu quedar.
Quan passava per sa plaça
es solei era ben alt...

-Xim!-me digué es segretari-
ves a comprar me tabac.
I com surts tan tard de classe?

ja veig que t'han fet quedar!» -Quedar? I qualque altra cosali vaig dir, bufant pes nas:-
Aquest figurí de mestre féu-me estar agenoiat una horeta ben redona,
i com si això no bastàs,

me prengué aquells bells cromos
que vós me vàreu donar. -Sents?-me digué es segretari,-
mes, ho pagarà es teu cap
si es mestre coneix sa farsa

i en ella m'hi veu mesclat...

Es mestre té sa mania

Atl. Xim.

que no s'ha de morir mai. I tots, senyors, reis i papes, tard o prest, fan es badais!... -Sents?-me digué es segretari-

tornaran ser teus es cromos

si lo que et diré feràs.
Ten, agafa aquest diari,
i aniràs ben retaiant

ses esqueles mortuòries fins que en tenguis un grapat. Les posaràs en es llibres, una per cada senyal, fent que es mestre les afini, quan llegiu o estudiau.
Oh!, quan afini allò negre... Serà un goig sentir espants!

■
Pep.

Semblarà que dins sa boca li has posat un grum de sal. Te farà una cara llarga,
una cara de tres pams,
i tirant-ho a la biorxa,
semblarà que et vol menjar. [Riuen. tots). [Als darnés atlots)'. Yaja! que en té de catxassa
En Xim.

Atl.

Bon comediant!

Xim. Encara és es segretari
que parla. Atlotets, callàu; I tu, amb cara bonatxona,
fent es desintès diràs:

Oh! Perdoni, senyor mestre,
quins senyals he de posar?
Abans hi tenia es cromos

que té vostè en es calaix...
Tornaran ser teus es cromos

jo t'ho assegur, ja veuràs.
Es mestre té sa mania

que serà mestre immortal i no pot veure pintada la mort, ni res endolat.
Quan contempla en es diari
ses esqueles de mort, ai! arrufa ses seves ceies,
bufa que bufa amb es nas, pega amb es puny dalt sa taula i esplota com un volcà: -Oh! Quin diari .més ximple!... Just se tem des foot-ball,

des toros i des velódromo,

i corregudes de cans... i de notícies fresques

d'Espanya, o d'una altra part,
sempre es creu saber-ne massa i n'està tant dejú, tant,

que podria anà a l'esglèsia demanant per combregar. Jo heü sé-va dí es segretari,-

perque el veig, a cada instant, a sa taverna o a la Sala,-
creu-me li sé el caire flac...

Tòf. Ves perque no vol es mestre que no dibuixem jamai En «Torra-Pipes»... Saladès!
Xesc. Ja havia sentit contar

Pep.
Pau.

que quan morí sa senyora no el veren gens endolat. .
Oh! És poruc des morts es mestre?
Sabeu que deia En Salat? Es morts vos fan por a voltros?
Es vius, es vius, fan més maig...
Jamai en es cementeri.

Xim.

es morts a ningú han tupat ni han manllevada cap bossa... Són es vius es qui fan mal! {Als altres, amb catxassa)'.
No se vol morir es mestre,
ni vol sentir motejar
de la mort? Bona l'has dita!

474

El Heraldo de Cristo

Ja nos divertirem, ja! avui, de-maíí, a s'escola,
fins que rt'esíiguem ben farís.
N'hi íaré una com un covo...
i volíros... ni piu!... Callau!
(Tots se posen a cantar):
Mirau si la pensa grossa
es mestre, llépol de sues;
no creurà que és dins la fossa fins que el roveguin es cues. Com péndola d'un rellotge, va d'aquí i d'allà; zig-zag,-
amb sa cara de vi rotja dona passes fent tic-tac.
[ESCENA III

Només manca que m'acusis
i te buidaria es cap!
Tòf. Oh! Qui tengués un cigarro! Lluc. O un puro d'aquells faixats! Xim. (Fent mala cara):
Calla que vaig llançar l'ànima,
fumant-ne un de mitg real.
No me va surtir sa butza
pes canyó, perque no hi cap. Pau. No has fumat rels de figuera? Ati. Vaja quin fum més amarg!
(En Pau llança el cigar. Se sen¬
ten Potades):
Tòf. Se senten potades... es mestre!
Xim. Es mestre pelut i jai!
(Tots se posen a estudiar amb
atenció)’.

Dits i Pau

Pau.
Pep.

(Entra
ruleta

dxeucfilgaunet rraa,bioasammaennetraundae

cigar):
Oh, quines estudiades! Aixó es diu essé aplicats!

Què no tira sa releta?
Ta mare te matarà!

Fray Xlménez de Cisneros. Nunca mucho alabarán
los anales espartóles
al famoso Cardei.al, Fray Ximénes de Cisneros.,.
CAU EL TELÓ LENTAMENT.

Pau. (Recel-lant):

ACT : II

ESCENA I

Xesc. (Cabil-lant): De cuatro a doce... no ho diga...

Mestre i dits

Oh!... de cuatro a doce. van...

Mest. / Vamos todos a cantari
(A En Pep): Veiam si saps les estrofes...
Pep. (De memoria i ben recitades^;

Mest. (Enfadat i amenaçador)-. Sempre ben dejú d'estudi...
Digués, veiam, ¿qué es restar? Xesc. Resta o substracción... no ho diga..
(Remena els llavis incessatitment)

Gant a la infantesa

Mest. Què acabarem de resar?

«Som l'albada de la vida, glop de llet qui no es consum,som la mística florida d'amatler; llum i perfum.
Som la flamada sagrada

No has resat, quant t'aixecaves a Sant Pere i a tots es Sants? Sempre resa qui te resa fora a l'hora de jugar! fA En Pau):
Vaja, Pau digués ¿qué es resta?

que vivifica la llar; deis calius d'eixa flamada

Pau. (Bé i aviat): Resta 0 substracción será

brilla el domèstic altar».

toda operación aquella

Mest. (A En X.esc)\\ Veiam, Xesc, si continues, teñe de veure si les saps.
Xesc. (Ciar i llampant):

cuyo fin sea quitar

un número de otro...

Mest.

Basta.

(Alira volta a En Xesc): De cuatro a doce, quants van?

«Nostre pas és una dança
i la nostra veu un cant,-

' Xesc. De cuatro a doce... no ho diga... Oh! De cuatro a doce... van...

sempre en un mar de bonança boga el cor, saltant, saltant».
(7ots canten les dites estrofes baix
la direcció del mestre).
Mest. ¡Atenciónl ¡A la pisarra! ¡ Vamos todos a contar!
Hala! Xesc, digués depressa; de cuatro a doce, quants van?

Mest. Si tenguesses dotze bolles i te'n prengués quatre En Blai,
quantes, llavors, en tendries?
Xesc. (Tot rabent ifuriós):
Jo li esejafaria es nas
si En Blai me prengués ses bolles... Mest. (Rientfort i sarcàsticament):
No és això que te deman.

El Heraldo de Cristo

475

(A En Pau): Si íenguesses doíze bolles i te en prengués quatre En Blai, quantes, llavors, en tendries? Pau. (Decidit)-. Amb ses que vaig amagar davall una graixonera, damunt s'escudeller alt, en tendria vitit-i-quatre... Mest. (Perduda tota paciència)-. Hala! Calla, tros de banc! Just ets fet per guardar cabres,-
en farien des teu cap
dues senaies d'esqutrda. Ja ton pare era bajà i es teu padrí més, encara, i tu ho ets com dos plegats.
Que es tests semblen a ses olles
es llei que no falla mai! [Dirigint-se a tots)-. ¡A ver!La Historia de España... (Gemegant)-. Ai, aquesta vista, ai! (Se frega els ulls).
Tan bona com la tenia...
Tots els allots van al seu banc
per cercar el llibre; després
s'arremolinen desordenadament
a Pentorn de la taula del mestre).
Mest. -\\Cada uno en su lugar! (A En Tòfol)-. Tòfol, du'm sa botelleta,
que està dins s'armari, abaix. Tòf. [En Tòfol mira de cua d'ull els al¬
tres; i, amb una cara de bon al¬ lot, li du el barralet de tinta).
Mest. [Molt contrariat)-. ¡Hala! Què dus, tros de banc?
No és es barralet de tinta
que me reforça. Ja ho val! Xim. Es amb aigo-ardent que es cura... Mest. [Fet una fúria)-.
No és d'aigo-ardent es barral... És... ja ho diré... un digesïónico que m'ordenà es metge... saps? Tòf [Aïnb fina ironia): Ma mare per medecina,
oli de bacallà.. f»renTots els allots rompen en una
rialla fresca, i el mestre torna més vermell que un prebe de cirereta). Mest. Mes jo prenc un digesïónico i calla, sinó veuràs... [Entretant en Tòfol li ha duit es barralet d‘aigo ardent, i el mes¬ tre pega una bona timba. Des¬ prés, una mica més calmat, diu a En Tòfol): Digués sa lliçó, xerraine;
veurem si faràs bon cant...
Tòf. [Aviat)-.
Nunca mucho alabarán

los anales españoles... [S'-atura sobtadament i molt con¬
trariat)-.
Tan benet com la sabia...
ara m'ha fuita d'es cap...
[En Xim lifa senyes perquè min un llibre obert que, d'amagat del mestre, ha posat damunt la tari¬ ma. En Tòfol el mira àvidament, però sap dissimular tant poc les seves ardents mirades que el mes¬ tre entra en sospites). Mest. (A en lòfol)-. Què et penses que està apuntat a ses pots de sa tarima? Tòf. [Ingènuament): Sí, senyor, mes no ho veig clar! [El mestre acala el cap i tot just afina el llibre obert, damut la ta¬
rima, s'aixeca lleugerametit de la cadira, llançant sang ifoc per la boca, i, acostant-se a En Tòfol, li pega una sonota bufetada. Tira el llibre a un recó). Tòf. [Gemegant fort)-. No pegui més! Ma mareta! Ai! Es cap que em fa de mal! Mest. [Burlant-se del seu dolor):
«Ma mare, ma mare meva,
tot lo dia sent cridar,
jo no puc cridar sa meva
perque no me respondrà». Ja veig que la majoria
de voltros no ha estudiat...
Atl. És mentida, senyor mestre! Xim. Nos sentien bé, d'abaix! Mest. Veiam, Xim, dóna'm es llibre,
digués sa lliçó aviat. [En Xim li dóna el llibre amb se¬ nyals d'alegria i satisfacció). Mest. Veiam, Xim, a quina pàgina... Xim. Vostè hi trobarà un senyal...
[El mestre obri el llibre i en veure per punt una esquela mortuòria, s'aixeca furiós de la cadira, com si li haguessen trepitjat un ull de poll).
Mest. Altra cosa no tendries
per aficar per senyal?
Xim. [Misticament):
Què? Sembla just una estampeta
amb una creueta a dalt!...
Mest. Quan la mort siga una Santa, llavors, tendrás per senyal aquets paperots horribles que me fan oü... Qui ha vist mai!...
Atl. Tots es senyals des seus llibres són
papers de mort. Mest. {Encès de furor): Callau!
Xim. Abans hi tenia es cromos
que vostè té en es calaix...
i, ara, no tenc res pus, mestre,
me diga: guè he de posar?

476

Ei. Heraldo de Cristo

Mesí. {Més calmat^ obvi el calaix i, do¬

la taula, desordenadament).

nant-li els suspiráis cromos, diu Mesí. Xit! Cada uno en su lugar!

a En Xim):

(Tots els atlots se componen i En

Hala! Xim, pren es íeus cromos, fes honda i no juguis tant, mes tira per sa fineslra

Pep després que ha fulletjat una
estona el seu llibre demana reve-
rentment al mestre:)

aquells paperots... {Ais allots)-. Callau!

Pep. À on comença sa lectura? Mest. Tens la memòria de gall!

{Els atlots xerren i riuen; i, entre¬

Ahir on nos aturàrem?

tant, En Xim tira els papers de

O te penses que fa un any...?

niort per lafinestra, satisfet de la Tots. [Fort):

seva victòria).

A «Contrastes del Padrono»!...

Mesí. {Mirant el rellotge)-.

Mesí. ¡Del Padrón! Curts de gambals!...

Digués sa lliçó, fes via, que ja són les deu i quart...

Oh! Que és de bo En Vital Aza,
cada vers val un real!

Xim. {Returant un poc):

Pep. [Tant ell com els subsegüents lec¬

Nunca mucho alabarán
los anales españoles

tors llegeixenfent cançoneta, can¬
viant les esses en sete'i, trastocant

alfamoso Cardenal...
SaledeíesI Ja m'ha fuiía!
no voldria es mal pensás,

la majoria dels accents i coyife-
gint malament les sil-labes, a
1‘arbitri del mestre d'escena, amb

senyor mestre, la sabia...

tcíl, però, que el públic no atribt

de memoria i llampant,

a perdre el fil de la lectura. El

com qui sebre es Pare-Nostro...

mestre corregeig amb més dili¬

al famoso Cardenal...
Qué ve? Ho teñe just en es cap de sa llengo... Saledetes!

gència que paciència) «Luz, Sierra y Paco Aranaz se unieron en matrimonio,-

Mesí. En es teus talons, serà!

ól tiene un genio incapaz,

Venguen cinc premis, íoí d'una,

y ella un genio del demonio.»

. i ademés te quedarás...

Mesí. Hala, Pau si continues

Si s'ase d'En Balaam

sa musica divinal.

hagués anat gens a escola

Pau. «Cuando se hablan o se miran

seria un savi dels grans

y el uno a reñir empieza,

devora aquesta aíloíea...

[Campaneta de la porta),

I llavors diuen que es mestre

contesta el otro y se tiran

vostro no val un real!

los trastos a la cabeza.»

Oh! Taposíolaí d'un mestre...

{Campaneta de la porta).

màrtir sense rajar sang!

Atl. [Alarmats de tant sentir la cam¬

{A En Xesc)-.

paneta, diuen al mestre, tots a la

Digués, Xesc, i no' m'empipis,

una-)

la'í carregaràs! {jerque Han tocat sa campaneta!
En Xesc, a força de forçes, diu Mesí. [A En Tófol):

la lliçó regular i el mestre se dó¬

Ves, i mira qui és, veiam...

na per satisfet. Aqui el mestre toca la campa-neta iamb certa
solemyiitat diu)-.

[En Tófol, abans de surtir mira els atlots rient furtivament i ma¬
liciosament. Poc després retorna,

[Lectura, chicos, lectura\\

tot seriós i diu al mestre, entre

Xim. [Palpant-se la panxa dolorosa¬ ment. Al mestre):
Tenc es ventre que em fa mal!

Tòf.

la gran expectació dels atlots:)
El demanen a la porta,
s'escolà i es mestre Blai...

Ai! ¿Puedo ir al excusado? Mesí. No et íuris en es corral

Mest. Digués que ara feim sa classe...
Tòf. Diuen si es vol assentar

a robar-me ses taronges;

a sa Cofraria nova

casi ja no en queda cap

de la Bona Morí...

de tan moltes que n'hi havia.

Mest. [Tan enfadat com indignat).

[Surt En Xim rient maliciosa¬

Mal nat!

ment i fent l'ullet als seus com¬

Això dius a ma presència?

panys d'escola). [A En Pep)-.
Comença, Pep, aviat....
[Els atlots han anat al seu caixó

[Més calmat):
Digueslos que no plourà d'aquest tro per molí que preguin!
A massa estic assentat:

del' banc per cercar el llibre de lectura i, aia, tornen enrevollar

al Roser, a la Purissima,
a Lourdes... un enfilai...

El Heraldo de Cristo

477

Pau. «Y así la vida se pasa en un batallar eterno,

Y, lector, aquella casa

Tòf.

ya no es casa, ¡es un infierno!» (Torna En Tófol atropellat, dient al mestre:) Han dit que si s'hi assentàs
tendria de cera groga un ciri de quatre pams
per encendre dins sa cambra

quan vostè badaiarà,

i, ademés, la Cofraria
diu pels difunts assentats
Rosari i Missa-de-requiem dotze vegades en Pany—
[En Xim guaita rient). Mest. [Amb un to desaforat)-.
Baldament la Cofraria

me digués deu pics en l'any les Misses de Sant Gregori
i ademés me regalàs un candeler de set branques
amb set ciris colossals

de pura cera del Corpus,
digués que tot és en va! {En Xim guaita rient. En Tòfol
surt. El mestre està molt nirviós

Pau.

i sè toca moltes vegades el front com mirant si tengués febre). «Y de este modo Luz y Sierra
Y su marido Aranaz
viven en constante guerra
jen la CALLE DE LA PAZ»!

{Torna en Tófol. Campaneta). Tots. Mestre: sa campaneta! Mest. [A En Tòfol):
Mira qui és Tòfol, veiam...

[En Tòfol instintivament mira els altres. En Xim torna a guaitar
pels bastidors, amb una cara de
Pasqües). Tòf. [Seriós al mestre):
El demanen a sa porta...
Mest. Qui?

Tòf.

Un marxando de Ciutat.

Mest. [Estranyat): I què vol?

Tòf.

Ven roba negra

per dol...

Mest.

Estam arreglats!

[Molt contrariat): Que se pensarà es marxando
que som un comerciant
de leixits a la menuda?

Digues-li que a altra part fera més bona parròquia

que aquí es morirà de fam... [En Tòfol surt tossint). Lluc. [Al mestre amb innocència afec¬

Atl.

tada)-.. Què no es morí sa senyora?
I vostè no va endolat!

Mest. [Apurat):
No es morí sa meva dona...

un camion la matà...
altra cosa ja seria si hagués mort de natural... I... ademés... poc vos importa... No tregueu massa es barram... [Entra En Tòfol fent la rialleta.
Darrera d'ell ve En Xim i es
mestre li dóna una mirada de
cap a peus. Els allots lifan capadetes dient lipeiiU bé ho has fet).
Mest. T'haurem de fer cama-mil-la?
Xim. (Com si res): Estic milloret que abans...
Mest. [A En Xesc):
Xesc: continua es contrastes:
Xesc. (Correctament i amunt)-.
«Hermosilla veintitrés
triplicado, piso bajo, {Campaneta de la porta).
vive Doña Cleta que es
f)Coar mlopfaenaeutan edesplaantat>joo»rt.a. El lec¬
tor S'atura de llegir i mira el mestre, qut es posa de mal hu¬ mor, a mesura que sent la cantpaneta). Atl. Han tocaí sa campaneta!
Mest. Jo li embanaré es batall
amb cárrig o paia llarga. [A En Pep): Ja pots mirar qui será. (Surt En Pep)'. Xesc. «¡Es horrible Doña Cleta! Y no ve la pobrecilla que se llama en su tarjeta: «Cleta Pérez, HERMQSILLA». (Torna En Pep, acompanyatd'En
Blai. El mestre li dóna una mi¬
rada furibunda).
ESCENA II
Mestre, Blai, Xesc 1 Xim
Blai. (Amb veu argentina): Es perque avui hem pastat
i sa coca no ha estaí cuita
fins a les nou i tres quarts
del rellotge de l'església...
i havia de berenar...
Mest. Sempre trobes una manía per tapa es íeu caire flac: un dia per guardar cabres, s'alíre perque haveu pastat; sempre tens a part o banda un bony a punt d'esclatar!
I llavors s'en vé ta mare
xerrant com un'papagai: [Imitant la miula d'una dona):
-Bones tardes senyor mestre,-
què adelanta molt En Blai? Basta que sàpia fer comptes i escriure un paperet blanc per enviar a l'Havana
al íio Sebastià...

478

El Heraldo de Cristo

Com si manejar sa ploma ios com agafar un mai...
(Es mestre gemega de borta ma¬ nera í se toca es front i se pren el pols mirant el rellotge. Alafi diu a En Blaij: Mest. Ves a s'apoíecaria...
Blai. No sé a on és...

Mest.

Just davant

sa portassa d'es notari!...
i mira si et donaran

tres tauletes d'aspirina per calmar-me es mal de cap.
Blai. He de dir an es notari...

Mest. Tot ho entens molt cap-girat! Tres tauletes d'aspirina es s'encàrrec que te fas...
Què entens ara sa comanda

o estàs dejú com abans?
Blai. Just a davant ca's notari.

Mest. Ets d'es Vei Testament, Blai!
(Els allots xerren i riuen. Mes es
mestre ni tan sols es dóna comp¬
te d'aquest abús i té reconcentra¬ da tota Vatenció en prendre^s i tocar-se el front per veure si té fe¬ bre. En Blai que havia fet creure al mestre que, finalment, entenia bé Vencàrrec, encara no ha donat
dues passes, quan torna arrera i demana petit a En Xim):
Blai. Què m'ha encomanat es mestre?

Xim. Que vagis, trotant, trotant,
a fer sebre an es notari

que vol fer testameni... au!
Blai. Es mestre?

Xim.

Sí; es mestre nostro

que ha tengut un fort atac...

Mest. (Afinant, encara. En Blai dins

1‘escola):

Encara fas més consultes?

Blai. {Temeros): No! Enseguida ja m'en

[vaig!

ESCENA III

Mestre i atlots menys en Blai

Mest. {Tocant, malhumorat, la campa¬ neta de damunt la taula):
«¡Basta de lectura, basta»!
I, d'escola bastarà,

perque estic un poc nial...
Demà.

Tots.

Es sa fira!

Mest.

Dimarts.

Tots. Es es firó!

Mest.

Bé, dimecres.

Tots. Es festa nacional!

i dijous no fèim escola. Mest. En farèm, però, divenres

per tots es dies deixats!
Direu sa noranta-dues

de Física Elemental

i d'Història d'Espanya,

Tots.

com que l'heu sabuda tant, donareu sa vint-i-quatre...
(Amb segona intenció:) Mestre, també hi ha d'entrar
«Muerte de los Comuneros?»

Mest. Ja vos he dit mil vegades

que de dol i mortandats no s'en motegi a s'escola
davant infants. Bella edat!

Quina curolla més rara

duia aquest autor fatal de s'Història d'Espanya

per fer sempre tant de cas de sa mort d'espersonaíges;

[Remarcadament:)

«¡Muerte de los Comuneros!»,

«¡Muerte del Gran Capitán!»,

«¡Muerte de Juana la Loca!»,

«¡Víctimas de Trafalgar!»

sempre muertes i més muertes! i amb aquest so l'enterram!
[Quan es mestre diu muerte sent una convulsió en tot el cos)

Mest. «En nombre del Padre, del Hijo y
del Espíritu Santo.-Amén».
Tots. {Agenollats damunt els bancs i

mig cantant:)
«Qs damos gracias. Señor, porque
nos habéis asistido con vuestras lu¬

ces,- y os suplicamos que continuéis
dándonos vuestro divino socorro,
a fin de que las cosas que hemos
aprendido, nos sirvan para nuestro bien espiritual y temporal. Lo que os pedimos por Jesucristo, Nuestro
Señor.-Amén.»

CAU EL TELÓ LENTAMENT.

ACTE III

ESCENA I

al famoso Cardenal

Xim 1 Tòfol.

Fray Ximénes de Cisneros. Tòf. {Deixant el llibre i mirant En

Xim i Tòf, {S'han quedat per repassar

Xim):

la lliçó d'Historia d'Espanya.

A la fi s'ha decantat

Estudien amb entussiasme]-.

es mestre fava-parada!...

Nunca mucho alabaran
los anales españoles

Xim. I mos n'ha tirats de llamps, trons i pestes. Saledetes!

Et. Heraldo de Cristo

479

Sabies fe es so i bailar!

Tòf. Xim.

I En Blai qui la s'ha beguda! Com qui beure’graciosa...

Tòf.

No és capaç de pensar mal... Vaja una escola de riure

que hem ienguda avui, carai! Es mestre fava-parada

íot, íot, s'ho ha empassolat

com qui pegar una timba

d'aigo-ardent: clac, clac, clac, clac;
tot lo'de sa cofraria

Xim.

i es marxando de Ciutat...

No poí dir ara ni pruna,

de tañí malament que i posaria deu bolles

está,

Tòf.

a s'escola, i que es mestre
cada estona feia espants
i s'examinava es polsos, amb so rellotge en sa mà...
Es mestre per on se troba?
[Pegant tnia colsada a En Xim perque calli)-.

Dins sa cambra el trobaràs...

Xim.

{En Blai vol entrar
[Detenint-lo)-.

dins

la

casa).

No, no hi vagis. Verge santa! [A E'n Tòfol, peta)-.
Bona la feria En Blai!:

es mestre fuma qui fuma,

'
Tòf.

i es bollot de vidre blanc, que la seva malaltia

només és un susto gran que covarà una setmana

perquè ha sentit parlar tant

de Ben

mort i
segur!

de roba
No està

negre... malalt.

assegut en es corral.

Tòf. Te'n pots anar a ca-teva

ha dit que et diguèssem, Blai.

[Mentre En Blai aplega els lli¬

■“

bres i s'en va a la poita, Fm Xim i En Tòfol tornen posar-se a es¬

tudiar):

Xim. Quan es notari, s'entregui

ESCENA III

sí, que ho trobarà sobrat.

Només manca que es notari

Tòfol i Xim

Tòf.
Xim. Tòf. Xim.

ho hagi trobat i nos haja vist

com estrany; sa tela

i ballarem el can can...

Per què tens por des notari? Era tot tan natural!

Es mestre ja és vei, fa estona, i, cada dia, té aíacs;

i, com viu sense família,
-ell mateix se fa es dinar-

haurà cregut es notari

que ha tengut un altre atac,i, vegent-se a ses darreres, envià a cercar es metje,

es notari i capellans.

{Campaneta de la porta).
Això és, ben segur. En Blai...
Què convé cridar es mestre?

Pobreí de mi! Això mai!

{En Xim va a obrir i torna acom¬

panyat d'En Blai).

Tòf. Hem surtit ja d'un apuro!

Xesc.

Nos ne Convé

queda un
estar prop

de de

més gran!
sa porta

que es mestre nos inflarà, si es tir surt per sa culata, ai! mamareta meva, ai!

[Campaneta de la porla),
Tòf. Es segur que és es notari... Xim. Jo m'esbuízaré de riure...

Tòf. Jo no ho sé si ploraràs...

{Campaneta de la porta).
Xim. Es notari! Crida es mestre!

Tòf. Mestre, mestre

Mesí. [De lluny): Què és En Blai?

Que arreconi ses tauletes

a mà esquerra, en es calaix

d'es pupitre de s'escola...

i que s'en vagi a jugar... Xim. [En Xim corr a obrir la porta i
torna, amb el Notari. En Xim mi¬

ESCENA II

ra En Tòfol amb un dit davant els llàvis).

Blai i dits

ESCENA IV

Blai. (Ao poguent trencar alè): Jesús! Quina correguda

Dits i Notari

d'ego que he hagut de pegar,
tement que en tornà a s'escola
es mestre fes es badais!
Xim, Fa poc que han sortit els altres,jo i En Tòfol nos quedam...
Blai. I es mestre què ha tengut gota?
o deu estar molt malalt?
Perque m'ha dit es notari: -Què ha tengut un altre atac?Xim. {Amb interés)-. - I què has dit an es notari? Blai. Que jo havia vengut tard.

Not. [Impacient amb utia cartera de

pell
I es

negra devall
mestre?

el

braç

esquerre)-.

Xim. Not. Xim.

Deu essé a jeure... Què ha tengut un altre atac? Jo no ho sé, senyor notari;
mes ell gemegava tant

com si amb unes estanaies

li arrancassen un caixal.

Tòf. I cada punt se prenia

es pols i es paupava es cap... Not. Aquesta vegada es mestre

480

El Heraldo de Cristo

ferá, sí, es darrers badais.
Ja l'havia avisar massa:
Mestre vostè es morirà, amb un altre atac de gota, i convé estar preparat; deu fer testament, depressa, i deixà es papers ben clars. Vaja un veiet estrambòtic!
(^A En Xini)-. Veiami mira si vendrà,
si no entraré dins sa cambra...

ESCENA V Xim i Mestre

{Entra dins la casa i crida fort)-.

Senyor mestre, senyor mestre! Mesí. {De llimy)-. Qui és?

Xim.'i

Es Notari.

Mesí.

Es En Blai?

Que arreconi ses tauletes

a mà esquerra, en es calaix, des pupitre de s'escola.

Xim. Senyor mestre, no és En Blai...

Tòf. {Forty. Es es Notari qui el cerca. Mest. Es es Notari? Ja va!

[Entra es Mestre dins la sala z,
els dos minyons surten dissimu¬

ladament).

ESCENA VI

Notari i Mestre

Not. Alabat sia Déu, mestre!
Mest. (A^o esperant la visita)'. Per sempre sia alabat!
Not. Gràcies a Déu sien dades
que, finalment, l'han ginyat a posà en regla ses coses. Mest. Notari, vostè dirà... Not. Vostè es troba en sa vellesa, a una seixantena d'anys,i bé és hora de dispondré des negocis, don Arnau. [Es mestre escolta, extranyat, el Notari). Es trebais de cada dia, ses malalties fatals,
es disgusts de sa nostra ànima, es mals vicis! dory Arnau, [Horrible convulsió en el mestre). corquen es nostre organisme i no hi val forn ni aigo-sal per matà aquets cucs terribles
que nos roveguen ets anys...
{Gran estupor en es mestre). I sembla un dia la vida, un llum d'oli vacil·lant,
una llantieta trèmula
que crema ran de s'altar. Llavors l'homo, quina pena! no pot bufà en el seu plat, pensant que una bufadeta apagarà aquell llum blau...

No sent cruixir una fuia
sense acudir-li an es cap
que com ajuietes seques cap es fossar redolam. «Recorda't homo que ets cendra i en cendra et convertiràs,» és el «Mane, Tecel, Phares» que llegeix en totes parts. (As mestre obri uns ulls espan tats. Vol tarlar, mes s'esplorcn les seves paraules aplor de llavis). Què alguns tenen més ventura, que alguns viven temps més llarg? tots, finalment, per desgràcia, tots en la mort són iguals. Adam nostro primer pare va viure noucents-trenta-anys; ets sigles com anys volaren: i se mori. Mestre, Adam... (Cada vegada que es Notari pro¬ nuncia el mot «morí» ho fa amb èmfasi, i es mestre pega ima re¬ vinclada horrible) Set tengué una vida llarga,
va viure noucents-dotze anys, també finiren sos dies:
Set se mori, don Arnau.
Enós, s'altre patriarca,
va viure noucents-cinc anys,-
no era de pasta divina,i se mori, don Arnau...
S'homo de inés llarga vida, Matussalem eternal,
pagà a la mort tributatge: i se 77zo;7, don Arnau... Només d'Enoc i d'Elïes
que no moriren es sap: per què an aquets no an ets altres, vostè, creu, serà semblant?
«Ai! Pòsthum-deia Horaci-
lleugers lleneguen els anys,
ni detendrá les arrugues ni la vellesa fatal
ni la mort incontestable
no, la teva pietat...
Has d'abandonar la terra,
la casa i l'esposa amant, i de tants arbres que plantes cap t'acompanyarà, cap, sinò els xiprers, arbres d'odi,
tal es la realitat!»
No és una tremenda burla
que els homos a vostè fan quan li diuen-. «Senyor mestre,
vostè no's morirà mài!
Està en la flor de sa vida,
vostè té es coloret sa...?»
No veu florida sa barba?
no veu son cos arrufat?
no veu oberta sa fossa, negra gola amenaçant? Li queden pocs anys de vida, dicti es seu testament, ja!

El Heraldo de Cristo

481

Mest. {l·iiriós)'. I dins ca-meva, notari,
antic amic i company,
ha tengut cor de mofar-se
d'un homo d'autoridat?

(Amb to remarcat)'.
Jo tene florida sa barba?

jo teñe es eos arrufat?

jo veig oberta sa fossa?
jo he de fer testament^.. Ah!
Qui li ha revelat tal cosa?

o profeta de mal any! O será com aquells falsos
profetes de Jeovà

que commovien ses turbes dient: ço diu Adonai
i no els havia obert boca

el Déu, tres vegades sant? Lluny! Lluny! de sa meva.vista, prengui s'escala, aviat,

no pega dins sa corema
fer fresses i moure balls!

Not.

(As mestre se retira i el Notari, tot caminant vers la porta diu):
Aquesta vegada es mestre ' sí, que ha tengut fort s'atac!
Ja no té dins sa memòria

que m'ha enviat a cercar...
Només, manca que, ara, perdi
sa coneixença i es cap! (Se pega un colp al cap):
Beneit de mí! 2>'ase mestre

devia estar molt mes gat
que unes sopes escaldades quan m'ha enviat a cercar!
Beneit de mi! ses darreres!

Com no m'ha acudit abans? (Surt).

ESCENA VI

Mestre, Xim i Tòfol

Mest. {Cridant desaforada ment.)
Xim! Tòfol! Veniu tot d'una!

(Llastimosament-.) Es ver que visc enganat?
[Ben marcat.)
Jo tenc florida sa barba?

Jo tenc es cos arrufat?

Jo veig oberta sa fossa? Jo me moriré? digau... Xim. {Fent es beneit-.)

I, ara, què diu, senyor mestre,
què nos vol emblanquinar?
Està en la flor de la vida...

Tòf. I mala herba no mor mai!

Noltros teníem un ase

Xim.

pelut d'oreia, i gelat, que va viure més d'un sigle de garrotades i fam! Sap per què deia es notari
que vostè se morirà? perque vol fé escola es vespres, i no vol més mestres, sap?

Mest. Ai! atlolets, quina feta!

Tòf.

Ara sí que estic malalt:
es meu cap roda que roda... No ha vengut, encara, En Blai?
D'En Blai no se'n fii massa,

que és molt devot de jugar...

{El mestre s’asseu a. la cadira de repòs tot adolorit' En Xim i En Tòfol Tenrevoltcn amb fingida

tendresa).
Mest. Ai! ai! una suor freda

Xim. Tòf.

banya es meu front fret i blanc...
Anau a cercar es metge...
Es un susto, don Arnau! Per què no prova de pendre
un tassonet de vi amb sal?

Mest. I deus tenir raó Tòfol,

du'l de sa cuina, veiam!

(Ell Tòfol dóna dues passes, mes En Xim el detura dient.)

Xim. Millor serà, senyor mestre,
aigo-ardent amb sal, és clar... Mest. Deus tenir raó! Es vinagre

fa cucs...

Xitn.

Fa cucs? ós amarg!

{En Tòfol se’n va a la cuina i,

poc dèsprés, torna amb una gra¬ pa da de sal i una tasseta. En Xim agafa el barrelet d’aigua-
ardent i n’aboca dins la tassa,

mirant En Tòfol i rient d’amagat del mestre)

Mest. Me basta mitja tasseta!

Tòf. N'ha de pendre un tassó gran... (Alt Tòfol posa tota la grapa da
de sal dins la tassa, i et mestre

comença a beure', però tot d’una
el se lleva de sa boca dient.

Mest. Vaja un xarop del dimoni! Sant Antoni que és d'amarg! .Venga aigo-ardent tota sola,

que tenc es morros cremats...
(Beu aigo-ardent amb gust. Carnpanetanie la porta.)

Mest. (Amb gtan estranyesa) Què te pareix, segretari? Ja tendrem otro que tdll (En Tòfol va a obrir, amb curio¬
sitat. El mestre clava els ulls

en la porta, més oberts que uns salers. Senten xerrar En lòfol

amb el recent vingut, que és el

vicari).

•ESCENA VII

Tòfol i Vicari

Vic. Tòf.

{Preocupat i impacient')
Què ha escapat de gravetat, o ja ha entrat en agonia? (Resoltament:)
Entri: el veurà dins s'escola!
{Entren en Tòfol i es Vicari)

482

Ei. Heraldo de Cí?isto

ESCENA VIII
Vioari, mestre i dits

Vic. {Meravellat):

Vaja, senyó Arnau, quin pas! Jo qui venia amb sos olis,

volant, tot tement fer tardi-
Mest. {Arnh cara de vinagre-]
Sant Antoni de Viana!

jcf estic amb sos cabéis alts!
Vic. M'he trobat amb so notari

que m'ha dit: venga aviat
que es mestre està a ses darreres
i m'ha enviat a cercar!

Mest. Si no hi té part el dimoni

jo tenc es cap trastornat.
[En Xirtí i en Tòfol surten). Vic. Això serà tal vegada
cosa dets atlots més grans... Mest. Una farsa?

Vic.

I ben segura!

Mest. {Indignat]-.

Xim, Tòfol, totd'una entrau! Vic. {Tragnent el cap a defora]
Mestre, no gasti saliva-

que cap dets dos és a dalt! (Senten cantar de lluny]

Mirau si la pensa grossa
es mestre llépol de sucs: no creurà que es dins sa fossa fins que el roveguin ets cucs.

mestre, furibund, seguit del vi¬

Atl. Atl.

cari). Ai, ai, ai, ma mare meva!
Es mestre nos hi ha trobats!

Mest. [S’aboca damunt ells. aincnarador;.el Vicari el detén]
En faré una reïssa

Vic.

o un acop des vostro cap!
Senyor mestre, no s'enfadi,
que ets atlots són sempre iguals! (Als atlots amb gravetat]
Malifetes com aquestes

ja sabeu imaginar?
Dins ànimes tan menudes

tanta malícia hi cap?
No sabeu que una vegada
un osso va devorar

uns minyons qui feien befa

d'Eliseu, profeta gran? Xim. Es mestre no és un profeta! (Apart-]
Vic. Però es mestre de s'escola

és un ver representant del bon Déu damunt la terra.

"Ai qui els meus ungits signàs'! -diu la Sagrada Escriptura!Per desagravia es mestre

aplagau-li tots ses mans, demanant-li amb confiança

que vos vulgui perdonar: (Tots els minyos canten les se¬ güents estrofes. El vicari els mira complascut i el mestre arriba a plorar d’emoció:)

Com péndola d'un rellotge va d'aquí i d'allà: zic-zac; amb sa cara de vi rotja dóna passes, fent tic, tac...

Perdonan sa innocentada
mestre de barbes en flor:
no ho ferem altra vegada vos ho prometem de cor.

Mest. [Encès de fiïror):
Ja la me pagareu cara Xim i Tòfol tremolauL..
{S'encamina per una porta secre¬ ta cap al carrer. EL vicari el se¬ gueix). Tòf. {Guaita una i mil vegades pel por¬ tal principal de l’escola per veure si el mestre ja no hi és. A la fi entra] i, darrera d'ell, més atlots).
Tòf. Li hem de fer la serenata
dins es seu propi palau! {Canten les dues estrofes com en el primer acte. Alfinal de les can¬ çons, entra per la mateixa porta per on han entrat els atlots cl

No veurem en vostra vara
un instrument de dolor,nos serà un signe, desd'ara, de dignidat i d'amor.
Com sa vara beneïda,
de Josep, l'espòs feel, que sempre estava florida i regalimava mel...
(Dirigint-se al públic:) I es qui amb grates mansbelletes
sa nostra obra heu coronat
ja podeu tocar soletes perque es sainet ha acabat.
TELO RAPIT

III

FI —

III

Música, de Fra Antoni Riera, T. O. R.

Fra Mig^uel Caldentey, T. O. R.

El Heraldo de Cristo

483

CUENTO ARABE
EL BURRO RECALCITRANTE

La única ilusión del kalifa Aben-Amir-Hixem, que reinó des¬ de la Meca hasta los montes de Himalaya, sobre cincuenta y siete provincias, era saber el origen del hombre. Por eso en su pala¬ cio de Hixem, maravilla de mármol y oro, había formado una rica biblioteca, de volúmenes innumerables como las arenas de los desiertos de Arabia, y había dado órdenes para que fueran espléndidamente agasajados todos los filósofos de cualquier raza y color qué llamaran a sus puertas.
Un día llegó a las puertas del alcázar de Hixem, cansado y sudoroso, llevando pegado a las fimbrias de su manto el polvo de cien caminos, un filósofo de luenga barba, llamado Maumam, el cual publicaba en altas voces que el hombre des¬ cendía, en línea recta, del animal, y, singularmente, del mono,. Recibióle el kalifa Aben-Amir-Hixem con muestra de singular regocijo, en presen¬ cia de la reina Zasti y de su primogénito Abou'l-Hodeil, el heredero del trono. Más grande fué el asombro de todos al ver que el filósofo Maumam, clavando sus peque¬ ños y siniestros ojos, primero en el kalifa Aben-Amir-Hixem y, después, en su esposa Zasti y el príncipe Abou'l-Hodeil, dijo secamente al kalifa: "V. M. se asemeja a un mono; S. M. la reina Zasti se parece a un cabrito,- S. A. R. el príncipe Abou'l-Hodeil tiene las mismas faccciones de un perro de caza! Luego la conclusión es obvia: el hom¬ bre desciende en linea recta de los animales, entre los cuales descuella por su nobleza / belleza
el mono.
El kalifa Aben-Amir-Hixem quedó muy confundido. El príncipe Abou'l-Hodeil vol vió instintivamente las espaldas al filósofo Maumam, maldiciendo de sus barbas y de sus letras. La reina Zasti cayó desvanecida en brazos de sus doncellas, y no quiso pro¬ bar bocado hasta que el kalifa Aben-Amir-Hixem tocóla con el cetro, conjurándola por el Korán que ella se parecía a un ángel del cielo.
Aquella noche el kalifa Aben-Amir-Hixem no pudo conciliar el sueño, de tanto rumiar la inaudita sentencia del filósofo Maumam. Aunque le infundía horror la menor sospecha de que él, que reinaba desde la Meca hasta los montes de Himalaya, sobre cincuenta y siete provincias, pudiera descender del ridículo linaje de los monos, sin embargo no le parecía del todo infundada la opinión del filósolo Maumam, que la rei¬ na Zasti tildada, no sin razón, de necia y estrambótica, y déla que el príncipe Abou'lHodeil-imprudente a los ojos de Aben-Amir-Hixem-no quería oír ni una palabra más, amenazando al que tal hiciera con cortarle radicalmente las narices con el filo de su alfanje.
Las dos únicas objecciones que no podía resolver el kalifa Aben-Amir-Hixem eran estas: a) si el hombre procede del animal, por ejemplo el mono, porqué el hombre es animeI racional y el mono es animal bruto? b) Si el hombre desciende del anima], porgué el hombre habla correctamente y el animal, por ejemplo el burro, rebuzna horrible¬
mente?
Muy luego el filósofo Maumam disipóle sus tremendas dudas, afirmándale, una y otra vez, y jurándole por las barbas de Mahoma, que aquel milagro era fruto de una
educación esmerada.
El kalifa Aben-Amir Hixem, no del todo convencido, quiso hacer un experimento»

DIABETICOS
'^r
!i
Encontrareis pan especial reco¬ mendado por los médicos en la panadería
LA MODERNA
Peletería, - PALMA
Teléfono 1930

Relojería San Miguel
DE

O O

M. MIRÓ

o o

o
Extenso y variado surtido en re¬

lojes de todas clases. Especiali¬

dad en composturas.
o o c. San Miguel, 27 - PALMA

ooooooooooooo

AwtoNIO Mut Jaumt
ContratisU d? OtrdJ
Maestro
Ljluclimaijor Gracu^iG

9amacia ó. dosé
COLON, 54 • PALMA DE MALLORCA

Pildoras para la Tos Jarabe Vermífugo
Medie amentos
Quimicamente puros

COLMADO
LA PAJARITA
San Nicolás, 5 Teléfono, 1844
PALMA DE MALLORCA FIAMBRES Y EMBUTIDOS

Papelería y objetas de escritorio
CA'N PLANELLS

Vda. de Antonio Cañellas

Papeles para fumar de las

mejores marcas DEPOSITO DEL PAY - PAY

Sindicato, 59

PALMA

foíoifrafía A áH E K

Ernesto Guardia
QUINT, 19 - PALMA
Es la preferida del público distinguido y visitando sus salones, se convencerá V. del buen gusto y perfecto acabado de todos sus trabajos.
Lo más selecto y distinguido de la so^ ciedad mallorquina se retrata en la an^ tigua y acreditada Fotografía AMER.
Ernesto Suardia - Quint, 19 - Teléfonos:

Sastrería

FáLriea Je FaJena Oro y Plaia

Especialidad en CHAQUETAS PIEL
PARA MILITARES Y MILICIAS.
Gran surtido en GABANES Y PELLIZAS DE TODAS CLASES
Extenso surtido en cortes ULTIMA NOVEDAD

CA'N C H E R R I S
Galera 6 (Frente C. Hostales). PALMA
OOOOOOCOOOOCXXXXX>QOOOOIOOOO

TIEHnP DE EUPDBflS V ESTfiMPilS

Vidrios, Cristales, Baldosas, Bal¬ dosillas, Impresos, Lunas, Mol¬ duras, Cromos de todas clases.

RAMON PONS

Fideos, 8

Sta. Eulalia, 9

PALMA DE MALLORCA

ROSARIOS Y COLLARES PLATA Y COLLARES ORO EN CADENA ALPACA
Restauración de objetos religiosos. Especialidad de la Casa
BARBADA LIMADA DE
Anfonío Yall$

Yaileríola

Calle Zavellá, 23 - 1.°

Baleares

PALMA DE MALLORCA

Esmero y prontitud en
servir a sus clientes
90000000090(XXXXXXÍ9XXX>OC30009

¡^(Li GuQV&6
== de -flttal
SILENCIO DE MEDIA NOCHE. CLA¬ RO DE LUNA. MUSICA DE ANGE¬ LES. PAISAJES VIGILANTES ENCHIDOS DE ENCANTO. NIEVE EN LAS CUMBRES... SOLO FALTA EL MISTERIO DE BELEN PARA OUE
LAS CUEvi^S DE
ARTA
SEAN UN PESEBRE IDEALI VISITELAS Y SU GOZO SE PARE¬ CERA AL DE LOS PASTORES QUE FUERON A BELEN. LOS MA¬ GOS VIENEN DE ORIENTE PARA VERLAS Y ADMIRARLAS