|
Resum-Abstract:
|
[cat] Entre les dues escoles capdavanteres d’estudis hemerogràfics de l’Estat espanyol (la primera de Barcelona i la segona de Madrid), no hi ha diferències a penes a l’hora de les definicions bàsiques. El professor català Jaume Guillamet considera que una publicació local cal definirla, des del punt de vista de la periodicitat, com aquella que s’edita amb un ritme superior a la setmana, com ara les publicacions quinzenals (o bimestrals), mensuals, trimestrals, etcètera; i, pel que fa als continguts, les que s’ocupen de combinar informació i opinió sobre afers periodístics de caràcter general, però que apareixen circumscrits a l’àmbit de pobles mitjans o petits, sense superar mai la demarcació d’un municipi específic. Investigadors de l’escola madrilenya (i que giren al voltant de la Universitat Complutense), denominen la premsa local com la «prensa cercana». Es el cas del professor Antonio Ruiz del Arbol, que diu que «la prensa local, íntima, cuenta historias menudas, severas realidades que nunca trascienden. Ofrece información al microscopio en un medio condenado a las estadísticas [...] En una sociedad gigante y masiva, la información pequeña también deber ser importante». Donats per bons els criteris més tost coincidents de les escoles hemerogràfiques catalana i madrilenya, la premsa local, contràriament al que se suposaria d’antuvi, no és la premsa menor, a pesar que sigui duta a terme per entusiastes afeccionats a temps parcial i sense cap mena de remuneració. En tot cas, la premsa local haurà de ser entesa com la premsa primària, en el sentit de la premsa de base, la premsa d’arrel, que es marca una tendència periodística introspectiva. En altres paraules: serà aquella que, per continguts, mira cap endins, respecte d’un territori petit i molt específicament delimitat. Que la qualifiquem de premsa primaria denota un fet determinant, i no pas una simple adjectivació més o menys ocurrent. Suposa, en realitat, arribar a una conclusió conceptual d’enorme interès: és la premsa, diríem, veïnal, però situada molt enfora del tret oficialista que el mot inspira en semblar que podria relacionar-se amb una eventual premsa dels entorns de les associacions de veïns. No, no és açò en cap cas. Es, més aviat, una premsa veïnal perquè circula per uns redols de comunitat veïnal (un poble, un nucli municipal), però que, açò no obstant, apareix concebuda com a premsa independent (d’empresa, per tant), que busca la dimensió informativa i d’opinió en el sentit més exacte dels termes, fent valer la més pura ortodòxia de la moderna Periodística. Una segona característica comuna rau en què són publicacions de periodicitat no diària. Sovint, sol situar-se en un ritme de calendari mensual. Però, si més no a l’illa de Menorca, n’hi ha de setmanals, la qual cosa els pressuposa que presentin una vitalitat informativa (de la novetat periodística d’allò que és desconegut) molt palesa, i no tan remarcada en continguts intemporals, els reportatges llargs i retrospectius, les curiositats locals, etc. |
La vitalitat de la premsa local: una teoria per a Menorca