Resum-Abstract:
|
[cat] La revista Lluc evoca, sens dubte, en primer lloc, el santuari de Santa Maria del qual pren el nom. Per a la gent més major, sobretot per a la gent “lluquera”, desveda el record d’una publicació que, amorosidament, difonia la devoció als Sagrats Cors i a la Mare de Déu de Lluc; per als qui han treballat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes de Mallorca, és motiu d’agraïment, perquè ha estat una revista que aixoplugà, en uns temps encara més durs que no els actuals, lletraferits, polítics i sindicalistes que maldaven per pensar i escriure públicament en la nostra llengua... i no hi havia gaires oportunitats de fer-ho. Podríem intitular aquest exercici de recordança de la revista Lluc d’una manera una mica rondallesca: De com una revista catòlica de pietat esdevingué una revista de resistència cultural. Es tracta d’una evolució verament singular, perquè la propietària de la capçalera i l’editora de la revista és la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, fundada a Mallorca, pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà, el 1890. D’altra banda, aquest caràcter “resistent” no és per res cosa del passat; les circumstàncies políticosocials de la nostra cultura continuen justificant la publicació de la nostra revista, encara que cal afegir un nou matís: la postmodernitat i la globalització demanen una reflexió novella de l’humanisme, per capir els reptes que se’ns presenten, no sols ja com a nacionalistes, sinó purament com a habitadors del llogaret global que és el món actual. Per això, no voldria que aquest treball es reduís a un recorregut per les gairebé nou dècades de la revista Lluc, sinó que també servís per reflexionar sobre l’escala de valors que dóna sentit a la nostra revista. L’esbós de la història de la revista Lluc presenta, d’entrada, la dificultat de la manca d’un estudi complet i aprofundit de la seva evolució, com es mereixeria. Per tant, per ara, només es poden traçar les grans etapes de la publicació, amb una caracterització general dels continguts. |