Cerca de text


6 documents rellevants a la consulta.

climent (6) picornell (6) bauza (6)


Turisme i territori a les illes Balears: 18 conclusions generals sobre la geografia, la història, els impactes i la política del turisme a les Illes Balears  - Picornell Bauzà, Climent
Font: Treballs de Geografia 1900, Vol. 43, p. 43-48
Resum-Abstract: [SPA] El turismo y sus efectos sobre el territorio -la sociedad y el medio ambiente- de las islas Baleares han sido los factores determinantes para entender los procesos del cambio general que se ha producido en las islas, durante la segunda mitad del siglo XX. El modelo territorial ha cambiado substancialmente, revalorizándose las zonas litorales turísticas y vaciándose, económica y poblacionalmente las zonas interiores. La sociedad de las islas Baleares ha modificado su estructura y sus comportamientos sociales y territoriales. La causa principal que ha desencadenado, en efecto de cascada, estas modificaciones, ha sido la masiva afluencia de turista a las islas, a partir de los arios sesenta. Este modelo se va formando en sucesivas etapas históricas, desde 1900 hasta la década de los arios ochenta y puede percibirse, más claramente, a partir de los años sesenta en que se desarrolla el turismo de masas. Este, dará lugar a un modelo territorial desequilibrado y afectará, en gran medida, a la gestión económica, política y social de los diversos colectivos insulares. Las actitudes del actual gobierno de Baleares --con competencias casi exclusivas en materia turística son contestadas por la oposición y por una parte de los empresarios turísticos. Esta cuestión nos acerca a una visión del futuro de las islas Baleares -- en materia turística no consensuado, ni con acuerdos generales. Sin embargo, las posturas de los colectivos sociales, económicos y políticos optan, mayoritariamente, por una planificación del futuro turística, basada en una diversificación de la demanda, una limitación de la oferta y una protección de los espacios naturales que quedan aún en las islas Baleares. ; [ENG] Tourism and Territory in the Balearic Islands. Tourism and its effects on territory -society and the environment- in the Balearic Islands are decisive factors in the understanding of the process of general change undergone in the islands during the second half of the 20th century. The territorial patterns have changed considerably, with the coastal resort areas becoming revalued and the inland areas emptying of financial resources and inhabitants. Both social structure and social and territorial behaviour in the society of the Balearic Islands have been modified. The main cause of this chain reaction of change has been the mass influx of tourists to the islands from the 1960's onwards. This models takes shape over series of historical periods between 1900's and the 1980's and is more clearly perceived after the 1960's with the development of mass tourism, giving rise to an unbalanced territorial model which seriously affects the financial, political and social management of the various islands groups. The attitudes of the present Local Government in the Balearics -with almost exclusive powers in tourism affairs- are contested by the opposition and by a sector of the tourism industry. This brings us to a vision of the future of the Balearic Islands - from the point of view of tourism- as a future without general agreement. However, the choice of the majority of social, economic and political groups is to plan for the future of tourism, by diversifying demand, limiting supply and protecting those natural areas which still survive in the Balearic Islands.
Matèries en català: Geografia ; Turisme i hoteleria.
Matèries en anglès: Geography ; Tourist trade and hospitality industry.
Identificador: p-ISSN: 1133-181X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Rellevància comparativa: 6.0667834 - 6 p. - Ver registro completo

Educació i espai: Pedagogia ambiental i educació ambiental  - Picornell Bauzà, Climent ; Sureda Negre, Jaume
Font: Treballs de Geografia 1979, Vol. 36, p. 179-184
Resum-Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Educació ; Medi ambient.
Matèries en anglès: Education ; Ecology.
Identificador: p-ISSN: 1133-181X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Rellevància comparativa: 4.5500875 - 6 p. - Ver registro completo

El mapa de Mallorca d'Antoni Despuig, 1785  - Picornell Bauzà, Climent ; Seguí Pons, Joana Maria ; Ginard Bujosa, Antoni
Font: Treballs de Geografia 1988, Vol. 40, p. 23-40
Resum-Abstract: [CAT] Un dels mapes més importants i coneguts de l'illa de Mallorca és el patrocinat per Antoni Despuig i Dameto, il·lustre i eminent eclesiàstic mallorquí que arriba a Cardenal. El mapa es grava I’ any 1785. En relació al segon centenari s'ha realitzat una reedició limitada, amb les planxes originals, la qual cosa fou el motiu immediat per a la realització del present treball. La confecció del mapa es dugué a terme en una època molt important de la història de la cartografia i dels aixecaments cartogràfics a les illes Balears. Per aquesta raó es tracta de donar una visió general de l'estat de la cartografia al segle XVIII. Un dels majors problemes que presenta el mapa és la qüestió de la seva autoria. La tasca fonamental d'Antoni Despuig fou la de possibilitar la realització del mapa, però és clar que hi intervingueren diversos autors, malgrat tots ells restin amagats sota la figura del patrocinador. L'únic autor específicament identificat és el gravador Muntaner. En un moment que coincideix amb la realització d'altres aixecaments cartogràfics a les illes Balears, la gran importància del mapa se centra sobretot en la perfecció de les dades i la informació referida a l'interior de I‘ illa, sens dubte recollida de primera mà. En aquest sentit, cal destacar la gran quantitat de toponímia que hi apareix. D'altra banda, una de les característiques més ressenyables del mapa és la informació addicional resumida que es reflecteix tant en els gravats con en el text de les vinyetes, que representen els principals nuclis de població de l'illa. La informació complementària abasta, entre d'altres aspectes, la demografia, la utilització del sòl i els recursos econòmics més importants, els aspectes històrics i etnogràfics, etc. ; [ENG] Among the most important and well-known maps of the island of Majorca is the one drawn up under the patronage of Antoni Despuig i Dameto, an illustrious and eminent Majorcan ecclesiastic who became a Cardinal, and engraved in 1785. This paper was inspired by the limited edition, made from the original plates, which was reprinted in connection with the second centenary. The map was drawn up at a very important time not only in the history of cartography but also for mapmaking in the Balearic Islands. For this reason, we present an overview of the state of cartography in the 18th century. One of the main problems is the authorship. The map was made possible by Antoni Despuig, but it is obviously the work of several, although their identity remains hidden under the cloak of the patron. The only identity specifically known is that of the engraver, Muntaner. At a time when other maps were being made of the Balearic Islands, the importance of this one lies mainly in the accuracy of the data and the information about the inland parts of the island, undoubtedly taken from a direct source. It is worth emphasizing the number of place names which appear. One of the most outstanding features of the map is the extra information summarized both in the engravings and in the captions to the pictures representing the main settlements on the island. This information covers demography, land. use and main economic resources, historical and ethnographical aspects among others.
Matèries en català: Geografia.
Matèries en anglès: Geography.
Identificador: p-ISSN: 1133-181X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Rellevància comparativa: 3.7917397 - 18 p. - Ver registro completo

Recull bibliogràfic de toponímia de les illes Balears  - Picornell Bauzà, Climent ; Rullan Salamanca, Onofre ; Díaz Villalonga, Ramon
Font: Treballs de Geografia 1980, Vol. 37, pp. 021-040
Resum-Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geografia ; Filologia i lingüística.
Matèries en anglès: Geography ; Philology and linguistics.
Identificador: p-ISSN: 1133-181X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Rellevància comparativa: 3.7917397 - 20 p. - Ver registro completo

Un mapa de part de l'illa de Mallorca de l'any 1594 (circa)  - Díaz Villalonga, Ramon ; Ginard Bujosa, Antoni ; Picornell Bauzà, Climent ; Rullan Salamanca, Onofre ; Seguí Pons, Joana Maria
Font: Treballs de Geografia 1988, Vol. 40, p. 111-117
Resum-Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geografia.
Matèries en anglès: Geography.
Identificador: p-ISSN: 1133-181X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Rellevància comparativa: 3.0333917 - 6 p. - Ver registro completo

Un plànol de Palma de l'any 1613 circa  - Picornell Bauzà, Climent ; Seguí Pons, Joana Maria ; Ginard Bujosa, Antoni ; Morata Socias, Josep
Font: Treballs de Geografia 1989, Vol. 42, p. 27-34
Resum-Abstract: [CAT] Fins a l'actualitat, es considerava el plànol més antic de la ciutat de Palma el d’Antoni Garau de 1644. Ara es presenta un plànol anterior, que podria datar-se circa 1613. És un plànol on no figuren ni els carrers ni altres elements urbans. Els aspectes concrets que hi apareixen són, bàsicament, el cinquè recinte de les murades i el recorregut del llit del torrent de sa Riera per l'interior del clos antic de la ciutat. A més, l’interès del document se centra en el fet que hi consta el projecte de desviació de sa Riera fora del recinte de murades. És un plànol que pot semblar incomplet, perd la seva base topogràfica és indubtable. Per la datació, es converteix en el més antic document cartogràfic de Palma que coneixem. ; [ENG] A map of Palma dated c. 1613 Until the present time, Antonio Garau's map of the city of Palma (Majorca) dated 1644 was considered the oldest in existence. Here we present an earlier map, probably dated c. 1613. No streets or other urban elements appear on it. The aspects actually shown are, basically, the Fifth walled area and the course of the torrent known as sa Riera running across the old section of the town. The main interest of this document is that it shows the plan to divert sa Riera outside the walled area. Although the map may seem incomplete its topographical foundation is unquestionable. Besides, its date makes it the oldest known map of the city of Palma.
Matèries en català: Geografia.
Matèries en anglès: Geography.
Identificador: p-ISSN: 1133-181X
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Rellevància comparativa: 3.0333917 - 10 p. - Ver registro completo