admin@example.com https://ibdigital.uib.es/greenstone/library?l=ca https://ibdigital.uib.es

Registro completo
/import/volums//tm__n0.pdf Accedir a l'exemplar /import/volums//tm__n0.jpg 80px Accedir a l'exemplar
Títol:	:
Autor/es	/TextQuery?qs=1&rt=rd&s1.level=Doc&startPage=1&s1.query=""&s1.index=CN
Matèries en català:
Matèries en anglès:
Abstract:
Font:
Dipòsit Legal:
Tipus de document:
Avís legal:

tm_1994_/n0005_p0/08.dir Motion pictures Temps moderns 1994, no. 5, p 008-009 Klynhout, Claudio Abstract not available 005 M. Butterfly, estimar una fantasia all rights reserved info:eu-repo/semantics/openAccess <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion tm_1994_n0005_p008.pdf Cinematografia tm_1994_/n0005_p0/08.dir 1994 tm_1994_n0005_p008.pdf Articulo M. BUTTERFLY, ESTIMAR U N A FANTASIA tm_1994_n0005_p008.pdf PM 648-1994 tm_1994_/n0005_p0/08.dir <pre> M. BUTTERFLY, ESTIMAR U N A FANTASIA F O T O G R A M A D E EL ACORAZADO POTEMKIN En vista de que no p o d e m fugir de les generalitats i de les declaracions de principis, apuntarem a la línia de flotació d'aquest negoci que envolta el que nosaltres ens agrada (que no és, precisament, el negoci). Pensem per un m o m e n t quan s o r t i m de la sala de la p r o j e c c i ó , amb els ulls fent grans esforços per acostumar-se a la llum del carrer, i deim que acabam de veure una pel·lícula. P o d e m s o r t i r satisfets o no, p e r ò el que és c e r t és que l'hem vista. El q u e j o e m d e m a n és: p o d e m d i r q u e h e m escoltat l'obra tal i c o m la i n t e r p r e t a r e n els actors que hi participen, tal i c o m fou concebuda per l'autor, tal i com fou conduïda pel director? Arribarà el dia que p o d r e m gaudir de tota l'actuació (imatge i so, gesticulació i dicció) d'actors com Kenneth Branagh, Anthony Hopkins, Dustin Hofman, Sean Connery, R o b e r t de Niro...? Per què no he tengut l ' o p o r t u n i t a t d'escoltar la veu de Daniel Day-Lewis a En el nombre del padre o la de D e b r a W i n g e r a Tierras de penumbra? C o m p o d e m d i r q u e un a c t o r o una actriu són bons, sense haver-los sentit parlar? Potser hauríem de lluitar c o n t r a la tirania de les masses i reivindicar l'autenticitat i la integritat del que, sens dubte, representa l'expressió en imatge i so d'una idea única i original. Una idea que, c o m si d'un sol cos es tractàs, n o es m e r e i x l'amputació d'una de les dues cames que la sostenen i la seva substitució p e r una o r topèdica, moguda per interessos m o l t diferents als de l'altra i capaç de provocar una caiguda sense possibilitats de recuperació. Potser la c o m p a r a c i ó sigui exagerada, p e r ò és el que sent cada vegada que pens en les pel·lícules que m'agradaria gaudir en versió original. A més a més, i p e r acabar, no només he d'escoltar la veu d'altres actors en boca dels que veig, sinó que gairebé sempre parlen en un idioma que, a part de no ser l'original, ni tan sols és el m e u . Q u i n a creu! Em donaren un dit i els he pres t o t el braç. Carpe d i e m . Si la cosa funciona i passam s u f i c i e n t m e n t desapercebuts p e r aquesta vegada, p o t s e r la p r o p e r a p o guem parlar de cinema (això si, procurant que el temps encara no s'hagi encarregat de convertir les minúscules en MAJÚSCULES). DOMÈNEC GARCÍAS R eneé Gallimard idealitza, d u r a n t la seva esta a Pequín, l'estereotip encunyat a occident de la dona exòtica, sensual i absolutament submisa. El m a t e i x m o d e l que viu en la m e n t d'aquells encaparrats a r e t o r n a r a les pàgines dels relats màgics, dels proverbis xinesos, de l'evocació d'una realitat tan aiena com alienada, d'aquells símbols que no són res més que contes xinesos. Però aquests contes xinesos germinaran en paral·lel una història d'amor apassionada, amanida subtilment d'enganys i traïcions. Jeremy I r o n s , el las dandy d ' i m p e r t o r b a b l e m i r a d a de G i o c o n d a , b r o d a b r i l l a n t m e n t el seu p a p e r d e R. Gallimard, funcionari de l'ambaixada francesa destinat a Pequín. A m b una carrera apoteòsica i un futur que promet, caurà en desgràcia acusat de col·laborar amb els serveis d'espionatge xinesos. Una història tan real i arrabatadorament cruel que fascina pels seus elements integrants: amor, passió, traïció, engany, espionatge, m o r b o í sornagueria que va passar fa exactament trenta anys dins les penombres de la societat xinesa comunista, quan o c c i d e n t despuntava amb les alegries inversionistes dels anys setanta. A aquest magnífic exercici d'interpretació se suma John L o n e —L'últim emperador, Los modernos, Manhattan Sud—, l'altre c i n q u a n t a p e r c e n t de la pel·lícula, r e presentant a la púdica Son Liling, l'actriu de l'òpera de Pequín q u e R. G a l l i m a r d c o n e i x e r à una n i t i n t e r p r e t a n t Madama Butterfly, d u r a n t una r e c e p c i ó privada p e r les delegacions diplomàtiques estrangeres. Son Liling i r r o m p r à en la m e n t de R. G a l l i m a r d e v o c a n t l'exquisida idealització que tenia s o b r e la f e m i n i t a t o r i e n t a l , r e creant-hi les fantasies que ha heretat sobre el mite de la dona xinesa. A q u e s t a ambigüitat serà alimentada i utilitzada pel partit comunista xinès per servir-se de l'amor del diplomàtic i convertir-lo en un a font d'informació que en una primera fase servirà per filtrar els moviments de tropes americanes a Vietnam i les estratègies polítiques i militars franceses. John Lone - Jeremy Irons o Jeremy Irons - John Lone són un t à n d e m perfecte que c o n v e r t e i x e n la pel·lícula de Cronenberg en un film exquisit, amb escenes preciosistes, o n l'èpica es fon amb el sublim. David C r o n e m b e r g , c o n e g u t per la seva direcció en treballs de fantasia i t e r r o r c o m Cromosoma tres, F O T O G R A M A D E D E MADAME BUTTERFLY Scanners, La zona muerta o La mosa, va realitzar M. Butterfly g i r a n t r a d i c a l m e n t el t i m ó de la seva t r a j e c t ò r i a . Aquesta versió cinematogràfica es basa en l'obra teatral de David Henry Hwang, que va escriure l'obra arran del judici per espionatge que l'any 1986 va tenir lloc a París en les persones del diplomàtic francès Bernard B o u r i s c o t i la seva amant xinesa Shi Pei Pu, exdiva de l'òpera de Pequín. A partir d'aquesta notícia i de les seves circumstàncies, David H e n r y va desenvolupar una o b r a de t e a t r e , la qual, inspirada en la Madama Butterfly de Puccini i els seus t ò p i c s , s'ha vist e n r i quida amb tints de realitat i una elevada ficció d r a m à t i c a . La Madama Butterfly de Puccini que r e p r e senta Son Liling serà el leit-motiv de fons d'uns p e r s o natges c o n d e m n a t s a la tragèdia r o m à n t i c a poc c o n vencional. David Henry, l'autor de l'obra teatral, va adaptar p e r David C r o n e n b e r g la seva versió centrant-la en la relació íntima p e r d a m u n t de la t r a m a política, hi destaca la preocupació per les transformacions i les il·lusions i la f o r m a c o m un es defineix a si mateix m i t jançant la p r ò p i a m e n t , i Lili Son, la diva de l'òpera, utilitza la fantasia de Gallimard p e r les seves pròpies raons personals de bon començament, per veure's obligada a continuar amb el seu engany per altres raons de tipus polític. L'obra ha i n v e r t i t els papers de la malaurada gheisa que, abandonada pel seu amant americà a l'obra de Puccini, posa fi a la seva vida. C r o n e n berg altera aquesta adaptació i hi introdueix nous elements que li confereixen matisos singularment dramàtics. La pregunta que es fa l'espectador és inevitablem e n t morbosa: ¿com és possible que, després de vint anys de relació, Gallimard no s'adonàs que havia estat estimant un home amb roba de dona, fent-li creure fins i t o t que ha t e n g u t un fill seu? Evidentment, la resposta es t r o b a en les habilitats de Son Liling, emmascarades sota un suposat conservadorisme arcaic i tradicional sobre l'honor de la dona, el qual Gallimard justifica dins de la seva abstracta idealització de la dona xinesa. Sodomitzada, Son Liling mantendrá durant dues dècades el secret més ben guardat sense que Gallimard pensàs innocentment que tant a l'òpera de Pequín c o m al Japó o a l'Anglaterra de Shakespeare, els papers femenins són interpretats normalment per homes. ¿Historia d'un engany? ¿D'una mentida? ¿D'una traïció? Un poc de totes i sobretot una història d'amor, d ' a m o r irracional. Q u a n Gallimard reconeix la malifeta que l'ha c o n v e r t i t en la rialla del m ó n i el reclou a la presó, recobra per ell mateix el paper de Butterfly i es nega a r e c o n è i x e r que la seva Butterfly és un h o m e , rebutjant la realitat, posarà fi tràgicament a la m e n t i d a que ell mateix va crear i ho sentencia amb el seu fals i c u r t a x i o m a « A la X i n a , una vegada vaig estimar i vaig ser estimat p e r la dona perfecta». M. Butterfly, una pel·lícula esperada és una excel·lent pel·lícula que enamora, probablement perq u è als o c c i d e n t a l s ens segueixen a t r a i e n , c o m a R. G a llimard, els mateixos encants i misteris de la X i n a e x ò tica, llunyana i tradicional, i la màgia ens invadeix, ens resisteix i, c o m al mateix Gallimard, ens impedeix veure-hi més enllà de la p r ò p i a fantasia. CLAUDIO KLYNHOUT 9 </pre> Temps Moderns. Papers de Cinema Temps Moderns. Papers de Cinema és una revista de divulgació per a cinèfils, editada pel Centre de Cultura Sa Nostra i dirigida, des de desembre de 1994, per Jaume Vidal Amengual. En una primera època presentava el subtítol Fulls de Cinema, que deixà d’aparèixer, i no serà fins al número 30, de 1997, que hi apareixerà el subtítol Papers de Cinema. Des del seu inici se n’han publicat 158 números, en els quals han col·laborat una cinquantena de firmes del món del periodisme, la història i les arts escèniques de les illes Balears. El nom de la publicació Temps Moderns vol ser l'homenatge a un mestratge, el reconeixement a una gran obra realitzada l'any 1936, i sobretot, a la figura del seu autor. «Temps moderns foren aquells per a Chaplin i temps moderns són aquests per a tots nosaltres en una demostració que el cinema no mor», deia l’editorial del número u, de març de 1994. Fitxa tècnica Editor: Centre de Cultura «Sa Nostra», Caixa de Balears Director: Jaume Vidal Amengual Periodicitat: mensual, setmanal Llengua: català Primer número: 1994 Darrer número (núm. 158): 2009 logo_home.jpg logo_collection.jpg Temps Moderns. Papers de Cinema Titols Autor Resum Text complet Paraula clau Any de publicació Matèria en catalá Matèria en anglès text Title Source document dc.Creator Text complet Any de publicació {"name":"dc.Title","label":"Title","tooltip":"dc.Title: A name given to the resource.","type":"text"}, {"name":"dc.Creator","label":"Creator","tooltip":"dc.Creator: An entity primarily responsible for making the content of the resource.","type":"text"}, {"name":"dc.Description","label":"Description","tooltip":"dc.Description: An account of the content of the resource.","type":"text"} document Títol Matèria en català Matèria en anglès Autor Cerca de text Cercar Servei de cerca de text complet i/o cerca de metadades Coincidència amb Ordenar resultats de cerca per Ordre invers Índex de cerca Nombre de resultats per pàgina Cadena de cerca Formulari de cerca Cerca Camp de cerca senzill Coincidència amb Ordenar resultats de cerca per Ordre invers Nombre de resultats per pàgina Paraula o frase al camp Advanced Search Cerca Advanced fielded searching Ordenar resultats de cerca per Ordre invers Paraula o frase al camp Nombre de resultats per pàgina Examina Browse pre-defined classification hierarchies títol Browse by Títol Autor Browse by Creador Matèria Browse by Catalan_subject Any Browse by Data volums complets Browse by Títol eduard.delvalle@uib.es true 2692 lucene tempsModerns gdbm 1693623097 1693562361 /greenstone/sites/localsite/collect/tempsModerns untidy