|
Abstract:
|
[CAT] Davant d’una Raó que recull i expressa pel seu compte els drets d’allò que sotmet el pensament, el pensament només reconquereix els seus drets desplaçant els components de la sèrie racional fins a trobar aquest límit —per a ella, impensable— on fulgura un sense-imatge o no-pensat (l’Afora) que neutralitza la negativitat essencial, la voluntat de control i marcatge; en una paraula, el règim de signes paranoic, propi de la raó-poder. Lliure de tota Imatge (transcendència), el pensament ve –sota el guiatge de Deleuze– a situar-se del costat d’allò esquizo-inventiu, de la metamorfosi: recobra el sentit de la superfície (pla d’immanència) per no tractar més que amb multiplicitats (Idees) la afirmació de les quals implica una redefinició (intensiva) del concepte, així com la relegació, a un segon pla, de la qüestió de la veritat. L’element del pensament és d’ara endavant el sentit, de la producció del qual la creació problematitzant és l’acte constituent; i l’experimentació, la condició real. No hi ha doncs crítica radical –és a dir, lluita contra l’estupidesa– que no consisteixi en sentir d’una altra manera: una altra sensibilitat, per afectes i perceptes. Empirisme transcendental i elevació de les facultats a la més alta potència: heus aquí, al capdavall, el racionalisme superior de Deleuze que, a tall d’un gran corrent d’aire fresc, ens permet respirar de nou la filosofia. ; [ENG] In the face of Reason, which gathers and expresses on its own account the rights that subjugate the thought, thought only recovers its rights by shifting the components of rationality until reaching the edge – irrational for Reason – where a non-image or a non-thought sparkle (the Outside) which neutralise essential negativity, the will to control and mark; in one word, the regime of paranoiac signs characteristic of the power of reason. Free from any Image (transcendence), thought is situated – according to Deleuze – close to inventive-schizophrenia, or metamorphosis: it recovers the sense of the surface (immanence level) to consider only multiplicities (Ideas) which affirmation supposes an (intensive) redefinition of the concept, and relegates questions about truth to a second level. The element of thought is, from now on, the sense from which the ‘problematising’ creation of the constitutive act is produced; and the experimentation, the real condition. There is no radical critique –that is to say, fight against stupidity– which does not consist of feeling in a different manner: another sensitivity to different effects and perceptions. Transcendental empiricism and elevation of the faculties to the greatest power: this is, in definitive, Deleuze’s superior rationalism which, like a powerful, breath of fresh air, allows us to breathe philosophy again. |
Crisi de la Raó i Imatge del pensament a Gilles Deleuze