|
Abstract:
|
[CAT] Desacreditada la teoria tradicional de la semblança com a base de la representació visual, no es pot dir que hagi estat substituïda per una nova teoria hegemònica. En particular, la teoria convencionalista de Goodman dista de ser acceptable, en tant que tracta de la mateixa manera un dibuix d’una calavera amb ossos que representa una calavera i uns ossos, que el que representa un vaixell pirata, o simplement, perill. Una alternativa més elaborada, la de Richard Wollheim, es basa en el fenomen psicològic de «veure com», de la percepció significativa d’aspectes, elaborat per Wittgenstein. En la comunicació intentaré argumentar que aquesta proposta resulta insastisfactòria, perquè no dóna cap paper a la comprensió intencional de la imatge com a base de la representació. Dit d’una altra manera, el contingut representacional d’una imatge depèn de quina intenció atribuïm a la que l’ha produïda. Aquest plantejament té implicacions de llarg abast sobre el que pot ser representat visualment: no tan sols propietats pròpiament «visuals», sinó també propietats intencionals, psicològiques. ; [ENG] Discredited the traditional theory of resemblance as an account of visual representation, it has not been substituted by a new, hegemonic, theory. In particular, conventionalism à la Goodman has failed to get such a status, since it cannot distinguish a picture of a cranium and bones that represents a cranium and bones, from a picture of a cranium and bones that represents a pirate ship or, more simply, danger. A more elaborate alternative is that of Richard Wollheim, that adopts as its starting point the psychological phenomenon of «seeing as», the meaningful perception of aspects, unconvered by the late Wittgenstein. In the paper, I will contend that this proposal is also unsatisfactory in that it comes short to account for the role that the intentional understanding of the picture plays in making of a picture a representation. In other words, the representational content of a picture depends upon which intention we attribute to its making. This intentionalist approach to visual representation has long-ranging consequences about what can be visually represented. |
Representació i intencionalitat: què pot ser representat visualment?