|
Títol:
|
Crusading and the Penitential Life: James of Vitry’s Crusade Sermon Models and Llull’s De fine |
|
Autor/es
|
Beattie, Pamela
|
|
Matèries en català:
|
Llull, Ramon, 1232/3-1315. Vida coetània Crítica i interpretació |
|
Matèries en anglès:
|
Llull, Ramon, 1232/3-1315 Vida Coetánea Criticism and interpretation |
|
Abstract:
|
This essay compares James of Vitry’s crusade sermon models with Llull’s most extensive treatise on crusading, De fine and shows that the aspects of crusade ideology which they share are rooted in the penitential theology which developed throughout the course of the thirteenth century. The comparison has implications for the role of preaching and homiletic materials in Llull’s own intellectual and religious formation and for the centrality of preaching and rhetorical concerns in his thought. The study also contributes to our understanding of the persistence of enthusiasm for the crusade into the later middle ages and leads to a greater appreciation of the role that preaching played in that persistence. Most importantly, it points to Llull as representative of a crucial development in later medieval religious culture that came increasingly to emphasize the notion that religion was something that one practiced, not simply a set of propositions to be believed. ; Aquest assaig compara els sermons-model de Jacques de Vitry sobre la croada amb el tractat més extens de Llull sobre aquesta matèria, el De fine, i mostra que els aspectes sobre la ideologia de croada que comparteixen deriven de la teologia penitencial que es va desenvolupar durant el segle XIII. La comparació té implicacions en el paper de la predicació i dels materials homilètics en la formació intel·lectual i religiosa de Llull, i en la centralitat que tenen la predicació i els procediments retòrics en el seu pensament. L’estudi també ajuda a comprendre la persistència de l’entusiasme per la croada a l’edat mitjana tardana i ensenya que la predicació va tenir un paper destacat en aquesta persistència. I, encara més rellevant, mostra que Llull s’inscriu en un desenvolupament crucial de la cultura religiosa medieval tardana, segons el qual cal identificar la religió amb una pràctica vital i no tan sols amb un repertori de proposicions en què cal creure. |
|
Font:
|
Studia Lulliana 2014, Vol 54, p. 33-66 |
|
Identificador:
|
doi: 10.3306/STUDIALULLIANA.109.33 |
|
Tipus de document:
|
info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|
Avís legal:
|
All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess |
