soller




Aquesta publicació va néixer de l’obstinació de Joan Marquès Arbona, qui ja havia treballat com a periodista en el Semanario de Sóller, publicació periòdic que es va publicar a Palma durant uns mesos de 1884. Joan Marquès va veure el potencial i la necessitat d’establir un periòdic a la Vall, conscient del creixement econòmic, social i cultural que vivia aquesta petita ciutat gràcies al comerç de la taronja, el capital emigrant i la industrialització dels teixits.

Alhora, Joan Marquès va muntar una impremta i una llibreria per tenir més capacitat de negoci. Foren dos dels principals erudits locals, mossèn Josep Rullan i Mir i Joan B. Ensenyat Morell els qui més varen ajudar a tirar endavant la idea. Alhora Marquès va sol•licitar la col•laboració dels emigrants sollerics establerts a Europa i Amèrica, ja que considerava que un setmanari local podia tenir una gran acceptació.

L’onze de juliol de 1885 sortia el primer número del setmanari Sóller, subtitulat Periódico semanal de intereses materiales que ben prest canvià per Semanario independiente. Malgrat les reticències inicials, la publicació va tenir una gran acollida i va resultar una gran eina de difusió arran de les inundacions que es varen produir l’octubre d’aquell any a la Vall.

A partir de llavors la publicació va servir com a mitjà d’expressió de les diferents entitats del municipi. Els primers anys de vida el setmanari va tenir quatre planes i un tiratge, que es va mantenir estable a totes les èpoques, de entre 1.500 i 2.500 exemplars. El desembre de 1889 es va suspendre l’edició del Sóller per millorar-ne la impressió, reprenent l’activitat el setembre de 1891.

L’any 1910, coincidint amb els 25 anys del setmanari, es canviar el format i amplià el nombre de pàgines. A l’Exposició Universal de Paris d’aquell mateix any es va adquirir una maquina més moderna per imprimir, la Pedalette, que funcionava mitjançant un motor elèctric i que es va destinar exclusivament a l’edició del Sóller fins el 1972.

Aquell mateix any 1910 va començar a publicar-se la secció “L’Agre de la Terra” que va ser tot un referent pels grans escriptors de l’època com Miquel dels Sants Oliver, José Mª Quadrado, mossèn Miquel Costa i Llobera, Guillem Colom Ferrà, Miquel Ferrà, etc.

En els primers decennis del segle XX el setmanari va dur a terme una intensa tasca informativa i de reivindicació de millores per a la població, com la creació d’una companyia de ferrocarril i de vaixells a vapor, la implantació del servei de gas o la promoció de l’economia local.

A pesar de que Joan Marquès va figurar com a director del setmanari fins a la seva mort el 1955, el cert és que Miquel Marquès Coll (1901-1992), es va fer càrrec de la direcció des de 1922, així com de la línia editorial.

L’any 1935 el setmanari va celebrar les seves noces d’or. Ho va fer amb la publicació d’un número especial. Acció que repetiria en ocasions posteriors (1960, 1985 i 2010).

Ha finals de 1972 per culpa de l’antiguitat de la maquinària i de la manca de personal el setmanari fou comprat pel periodista i empresari solleric Pere Serra Bauzà – president del Grup Serra, propietari entre d’altres dels diari Ultima Hora, Balears i Majorca Daily Bulletin -, pel preu simbòlic d’una pesseta. Això va permetre modernitzar la impressió i salvar el setmanari, que es trobava immers en una greu crisi econòmica. Manuel Picó, col•laborador de Pere Serra, fou nomenat redactor en cap del setmanari. Miquel Marquès es va mantenir com a director fins a la seva jubilació l’any 1985.

A partir d’aquells moments el Sóller va passar a imprimir-se a Palma, a l’edifici del Majorca Daily Bulletin. El setmanari Sóller, gràcies a la introducció de gent nova a la redacció, va ésser utilitzat per fer escrits en català i demanar en els darrers anys de la Dictadura franquista, amb moltes limitacions, un canvi polític.

A partir de gener de l’any 1996 el Grup Serra va subscriure un acord amb Sóller Publicacions S.L. que es feia càrrec des d’aquell moment de la redacció i explotació comercial del setmanari, malgrat que es va mantenir sota la infraestructura informàtica i tècnica del Grup Serra, propietària de la capçalera. En aquell moment la redacció del setmanari es va instal•lar al carrer de la Victòria número 1, passant la redacció el 2001 al carrer de Canals número 1. Alhora, es va realitzar un procés progressiu de normalització lingüística que va començar l’any 1996 i, actualment es publica íntegrament en català.

Aquesta col-lecció consta de 2477 articles.