AÑO xxm «2.» EPOCA) NUM. 1836
AÑO xxm «2.» EPOCA) NUM. 1836

SABADO 19 DE MAYO DE 1923

SEMANARIO INDEPENDIENTE

FUNDADOR Y DIRECTOR PROPIETARIO: D. Juan Marqués Arbona

REDACCIÓN y ADMINISTRACIÓN: calle de San Bartolomé n.° 17.-SÓLLER (Baleares)

Después de
Terminaron el lunes por la noche las
fiestas en honor de Ntra. Sra. de la
Victoria, conmemorativas del glorioso hecho de armas con que nuestros va¬ lientes antepasados triunfaron de la morisma el día 11 de Mayo de 1561 y
consolidaren con tan admirable victo¬
ria la independencia y tranquilidad de este valle, y de toda la isla, hasta en¬ tonces en peligro por las constantes
correrías de los codiciosos sectarios
de Mahoma. Han sido lucidas en el
presente dichas fiestas, como todos los años suelen serlo, y han estado concu¬ rridísimas, como no en todos suele sucedería esto habrá contribuido, sin duda, más que el programa, que nin¬ guna novedad contenía que pudiera ser motivo de especial atracción, el dulce ambiente, la temperatura agrada ble de unos días hermosos, en ¡os que la naturaleza, vestida de gala en esta florida comarca, brindaba todos sus encantos primaverales a los admirados visitantes, que la placidez y el deleite presentían y los quisieron disfrutar.
Esto dicho y conociendo nuestros
lectores ausentes el mencionado pro¬
grama de los festejos, que oportuna¬ mente publicamos, podríamos limitar¬ nos a consignar por toda reseña que tuvieron éstos lugar por el orden y en la forma como fueron anunciados, y, con sólo añadir que contribuyó a su realce y solemnidad la extraordinaria animación, dejar nuestra misión termi nada; pero con ello no quedarían por completo satisfechos los que desean
enterarse de determinados detalles
que, aunque de escaso valor para los extraños, halagan ai los propios su pa¬ triotismo dejando saciada al mismo tiempo su natural curiosidad, y he aquí el por qué nos resolvemos a seguir también ogaño la costumbre que desde los primeros tiempos de nuestra publi¬ cación adoptamos con la doble fiuali-* dad de informar a nuestros lectores, especialmente a los muchos que tienen su residencia temporal fuera de Sóller, y de aportar datos para la continua¬
ción de la Historia de esta localidad/
Detallemos, pues.
Las Fondones religiosas
Revistieron todas ellas el esplendor dé siempre, si exceptamos el que sue¬ le imprimirles algún acontecimiento ex¬ traordinario, como sucedió antaño, por ejemplo, con la presencia de nuestro distinguido paisano el Excmo. e Ilustrísimo Sr. Obispo P. Mateo Colom.
Se anunció por medio de algunos disparos, cuyas fuertes detonaciones repitieron los ecos de ios vecinos mon¬ tes, el comienzo de las fiestas, y poco después, fué trasladada procesional¬ mente la imagen de Ntra. Sra. de la Victoriá a la iglesia parroquial, desde la del Hospital en donde durante todo el año es venerada, cantándpse se¬ guidamente solemnes completas.
El templo presentaba hermosísimo aspecto, estando profusa y artística¬

las Fiestas
mente iluminado con cirios el monu¬
mental retablo del altar mayor y de
rramando torrentes de luz eléctrica las
cuatro arañas que a la entrada del ábside y en el centro de la vasta nave constituyen un adorno tan apropiado
como bello.

de orquesta, y nuestro distinguido pai¬ sano y amigo el Rdo. D. Juan Enseñat, Párroco de Alcudia, pronunció un muy elocuente sermón de tonos patrió¬ ticos en el que, después de exponer en adecuado exordio la eterna guerra de los espíritus del mal y del bien desde el mismo origen de la humanidad, na rró con gran copia de detalles el he
cho de armas memorable del 11 de Ma
yo de 1561, por el que se coronaron de
inmarcesible laurel nuestros valerosos

El domingo por la mañana fué des¬ cubierta una lápida que había sido co¬ locada en el mismo sitio que fué portal mayor de la

ascendientes.
En el presbiterio estaban los niños y niñas representando los persona¬
jes históricos

primitiva pa¬ rroquia, dedi¬
cada-a los dos
sacerdotes, in¬
victos márti¬ res de nuestra
sacrosanta re¬
ligión, que,

que más se distinguieron en aquella glo¬ riosa jornada, que lo fueron: del Virrey de Mallorca, don
Guillermo de

por impedir la
entrada de los
moros en di¬

Rocafull, el ni ño Juan Cas-
tañer Casas-

cho templo,
hallaron allí
gloriosa muer¬
te. Dice así la
lápida:
«A la bona
memoria deis

novas; del Ca¬ pitán de armas D. Juan An gelats, el niño
Bartolomé Co¬
lom Rotger; del Sargento

heroics Mossén Gaillem

Soler, el niño
Vicente Cres-

Rotger, greument ferit, i
Mossén Gas¬

pí Muntaner, y de las Va-
lentes dones

par Miró mort aquí defeti-
sant la Casa

de Ca "n Ta-
many las ni¬
ñas Francisca

de Déu, con¬ tra els morosy diaXIdeMaig
de MDLXI,

colocado el día 14 del actual en la galería de Hijos Ilustres de Sóller, siendo leída su biografía en dicho acto.

En-
señat y An¬
tonia Cabot Muntaner.

dedica aquest tribut le, Rda. Comuni- ¡ En el banco del Ayuntamiento, junto

dad. Any MCMXXIIh

al sitio ocupado por el señor Alcalde,

Para este acto salió de la iglesia con estaba colocada, adornada con flores

cruz alzada la Rda. Comunidad, y una y cintas y rematada por una palma, la

vez descubierta la lápida pronunció un auténtica tranca, único trofeo que nos

discurso circunstancial el Vicario Doc¬ queda de la épica jornada que anual¬

tor José Pastor, que fué religiosamen mente conmemoramos, con la que de¬ te escuchado por el no muy numeroso fendieron su honor y su vida las jóve¬

pero sí selecto público que en el patio nes Francisca y Catalina Casasnovas.

del Fossar de d alt se había congre¬

Por la tarde verificóse la procesión

gado. La ceremonia, más religiosa que religiosa, en la que es llevada en an¬

cívica, terminó cantándose un respon¬ das la veneranda figura de la Virgen

so en sufragio del alma de los dos de la Victoria, y a la que asistieron,

mencionados héroes.

precedidos por los estandartes de las

Luciendo la mesa central sus mejo¬ cofradías parroquiales y por buen nú

res galas y el retablo su simétrica y mero de niños representando paye¬

bien combinada iluminación, cantóse ses... ¡y hasta moros!, los miembros

acto seguido en la Parroquia la misa de la nueva entidad de Congregantes

mayor, a la que asistió el Ayuntamien¬ de Ntra. Sra. de la Victoria, con sen¬

to en corporación, presidido por el Al¬ dos blandones; los antes mencionados

calde, Sr. Castañer, y una concurrencia representantes de los personajes histo¬

muy numerosa. Fué el celebrante el ríeos y auténtica tranca de Ca ’n Ta-

Rdo. Párroco-Arcipreste, D. Rafael many\\ la cruz parroquial y Clero, y el

Sitjar, asistido en calidad de diácono Ayuntamiento, cerrando la marcha un

y sub-diácono por los Rdos. D. Jaime piquete de payeses armados, que hicie¬

Borrás y D. Antonio Caparó, respec¬ ron salvas a la salida y entrada en el

tivamente.

templo de la procesión.

El «Orfeó Mallorquí», o mejor di¬ cho una parte del mismo, interpretó de una manera admirable por su ajuste y
delicada entonación la hermosa com¬
posición «Hoc est Corpus meum», del Maestro Perossi, con acompañamiento

Mucho podría mejorarse ésta, que es, sin duda alguna, de las menos es¬ plendorosas entre las que se celebran en esta ciudad, cuando, por figurar en el programa de los festejos y por pre¬
senciarla tantísimos forasteros que son

en tales días nuestros huéspedes, de¬ bería ser, si no la primera en importan¬ cia, por lo menos una de las que la tu¬ vieran mayor. Algo pensamos añadir
más adelante a nuestra sencilla indi¬
cación de hoy, esperanzados, por su¬ puesto, en conseguir este que consi¬ deramos, más que conveniente, indis¬ pensable mejoramiento.
El “Orfeó Mallorqní,,
Novedad fué, y muy grata, por cierto, para los buenos aficionados a la música y a las cosas de Mallorca, la estancia en esta ciudad el domingo,, día 13, de la masa coral Orfeó Mallor¬ quí de la sociedad «Asistencia Palme¬ sana».- Llegó en el primer tren déla mañana y se volvió en el último de la
noche.
Por la Comisión de Festejos, inte¬ grada por el Alcalde, Sr. Castañer, los concejales Sres. Coll, Piña, Puig y Frau, y el Secretario, Sr. Marqués;
la banda de música de la «Lira Solle-
rense» y numeroso público, fueron re¬
cibidos en el andén de la Estación los
canteres—un centenar entre hombres, señoritas y niños—que venían acom¬ pañados por el Vice Presidente de aquella Sociedad, nuestro antiguo y apreciado amigo D. Antonio Pol, y los miembros de la Junta Sres. Capó, Pizá y Portas.
Cambiados los saludos, dirigiéronse todos a la Casa Consistorial, al son de alegre pasa-calle tocado por la men¬ cionada banda, y en una de las venta¬ nas de la fachada principal fué coloca¬ da la Senyera entre las banderas española y mallorquína que ondeaban al viento, más al lado de ésta y hasta podríamos decir cobijada por ella, en lo que creyeron ver muchos patriotas una tan expresiva como grata signi¬
ficación.
Con hermoso parlamento en castizo mallorquín hizo el Sr. Pol la presenta¬ ción de la referida entidad al Ayunta¬ miento, y en nombre de éste y del vecindario agradeció el Alcalde la atención y dió a los representantes de la «Asistencia Palmesana» y a los or¬ feonistas la bienvenida. Cantó después el «Orfeó» algunas composiciones de su repertorio y premió el numeroso público congregado en a Plaza con frenéticos aplausos su exquisita labor.
Por la tarde cantó también el «Or¬
feó» frente a la Casa Consistorial, y por la noche dió un concierto en el tea¬ tro de la «Defensora Sollerense» eje¬ cutando magistralmente las composi¬ ciones Nostra Bandera, de A. Gelabert; Es veiet, de M. Castellá; Juvenívola, de Millet; Esplendorosa luz, de M. Marqués; Un niu he trobat, de A. Coll, y Sultana bella, de M. Bini-
melis,
El programa de esta función era muy extenso y variado; para formarse una idea bastará digamos que las indicadas composiciones formaban sólo la prime¬ ra de las tres partes en que estaba di¬ vidido, siendo la segunda la represen* tación de la chistosa pieza cómica La Praviana, y la tercera la de la zarzue¬ la de los Sres. Monasterio y Cassany El Alcalde interino, por elementos del

—rraa ^5 tawwMwmiiwasaBroBaa———■

a SOLLER

«Orfeó», tomando parte en los coros las tres secciones de éste: hombres, señoritas y niños. Y entre la segunda y tercera partes cantó varios couplets la joven orfeonista y hoy canzonetista Catina la Baleárica que eri Marzo úl¬
timo había hecho su debut en el «Tea¬
tro Lírico» de Palma.
Vasto y atractivo era este progra¬ ma, cuyos números sin excepción muy bien interpretados, como queda dicho, fueron calurosamente aplaudidos; pero no son esos días de rogocijo popular, con iluminaciones, música y fuegos de artificio en las calles, los más a propó¬ sito para espectáculos teatrales, y fué sin duda por esto que el público esca¬ seó. Con seguridad en otro día festivo cualquiera con el mismo programa el «Orfeó Mallorquí» hubiera tenido en
el teatro un lleno.
Fué la venida de esa masa coral un
número que debe considerarse incluido en el de los culturales que van introdu¬ ciéndose desde el año pasado en el pro¬ grama de los festejos; número que gus tó sobremanera y que han elogiado y aplaudido todas las personas que por su ilustración y por la delicadeza de sus sentimientos se salen de la vulga¬
ridad.
Las carreras de bicicletas
Este número, organizado por los Ex¬ ploradores de España, de esta ciudad, fué muy entretenido y lo presenció nu¬ meroso público. Los ciclistas disputᬠronse como premio de su habilidad hermosas cintas de seda primorosa¬ mente bordadas o pintadas por buen
número de señoritas de los diferentes
colegios de la ciudad unas, y otras par¬ ticulares que sienten simpatías por la
mencionada institución.
El coso fué la plaza de la Constitu¬ ción, calles del Príncipe y Santa Bár¬ bara,, plaza de Antonio Maura y calle del Viento, y las cintas estaban colo¬ cadas en tres puntos: frente a la Casa Consistorial, frente al «Modern-Bar del Turismo» y frente al «Círculo Solte¬
rease». La música de la «Lira Solterea¬
se» amenizó el acto.
Entre las cintas había tres de más
xralor y distinta factura, como premios extraordinarios: los ganaron Gabriel Sureda, de S‘ Indioteria (1er- premio); Pedro José Pons, de Marratxí (2.° pre¬ mio), y Pedro Sampol Pizá, de Sóller (3er- premio).
Los espectadores tributaron a cada
uno de ellos calurosa ovación.
Música y otros festejos
Después de las carreras cantó el «Orfeó Mallorquí» como ya en otro lugar hemos «dicho, algunas composiciones; fueron éstas «La lluna ¡a pruna», La gata i En Balitre» i «Sultana bella». Poco después la banda de la localidad ocupó el tablado a ella des¬ tinado en la plaza de la Constitución y to¬ có escogidas piezas hasta las seis, en que salió del templo parroquial la procesión. El paseo estuvo muy animado.
Lo estuvo igualmente durante las vela¬ das de los tres días: sábado, domingo y lunes, en las que dió igualmente conciertos
al aire libre la mencionada banda. En los
intermedios se quemaron, en las tres ante¬ dichas veladas, muchos y muy vistosos fuegos artificiales, que terminaron én cada
una a media noche con una estruendosa
traca final.
En la plaza de Antonio Maura hubo bai¬ le al estilo del país, que estuvo también animado, siendo esta diversión típica, aún cuando ya bastante adulterada por las co¬ rrientes de modernismo que todo lo inva¬ den, un llamativo para que los paseantes dieran la vuelta de plaza a plaza por las calles del Príncipe,—llena de atracciones «en la explanada de frente a la Estación del ferrocarril —y del Viento. El número de los espectadores que formaban el redondel fué durante toda la velada muy considerable.

La iluminación de los indicados puntos
céntricos de la ciudad la constituían una
gran profusión de farolillos a la veneciana pendientes de cuerdas cubiertas de arra¬ yán, y sobre el portal de la Casa Consisto¬ rial destacaba el escudo de Sóller y el ró¬ tulo 11 de Mayo de 1561 formados con lucesitas de gas. En diferentes sitios com¬ pletaban dicha iluminación potentes focos eléctricos, y era el conjunto del mejor
efecto.
El simulacro de la batalla
No tuvo este número, como desde hace
ya bastantes años no suele tenerlo, nada de particular. Es tradicional, y por esto, a pesar de lo que ha venido a ser, de él no puede prescindirse: es el recuerdo obliga¬ do y que mejor da idea de la gesta glorio¬ sa que con estas fiestas se conmemora, y es, además, uno de los que para los foras¬ teros más atractivos tienen, como ha que¬ dado bien probado en los años en que, por uno o por otro motivo, se ha tenido que su¬ primir. Falta personal, y ni aun pagándolo bien—lo que antiguamente no fué nunca necesario—se halla el suficiente; y sin mu¬ chos combatientes, por mar y por tierra, el
tal número no resulta.
Se verificó dicho simulacro con toda la
posible solemnidad, y en la forma acostum¬
brada. Reunidas las fuerzas en la Plaza
arengó a sus tropas el Capitá Angeláis,
montado en su caballo, frente a la Casa Consistorial, y al son de animado paso-do¬ ble por la música de la «Lira Sollerense» se dirigieron al Puerto. La concurrencia

fué numerosísima: atestados iban todos los
tranvías, y aún así no todas las personas que lo deseaban pudieron ir. Los más li¬ geros o los más osados hallaban sitio, por¬ que iban a pie a la parada cerca de la fᬠbrica del gas a esperar el convoy y allí su¬ bían, pagando ¡a tarifa que correspondía, y
una vez en la avenida de Cristóbal Colon
ya no se apeaban, con lo cual sólo unos po¬ cos podían caber, quedando el mayor nú¬ mero esperando el otro tranvía. Y lo mis¬ mo sucedió luego para la subida, siendo muchísimos los que iban a pie a esperar en la Torre los tranvías que bajaban. Además de este servicio, lo hubo de auto-camio¬
nes que hicieron también muchos viajes, lo mismo que buen número de carruajes y de automóviles de alquiler i particulares; to¬ dos ellos iban, a la ida y a la vuelta, ates¬ tados de viajeros.
La entrada de los combatientes en la
población, fué, como siempre, uno de los mejores números del programa: la extraor-. diñaría animación en la Plaza y calles ad¬ yacentes, los acordes de la música, la gri¬
tería de los muchachos, las llamadas de bocina de los automóviles, los palmoteos de la multitud; todo junto despierta la ale¬ gría y el entusiasmo en los corazones y hace que sea este acto agradable, simpᬠtico, sugestivo, de los que más impresionan a los visitantes y se recuerdan luego largo tiempo con placer. La procesión religiosa
para el traslado de la imagen de Ntra Sra. de la Victoria desde la Parroquia a la igle sia del Hospital, fué del acto de referencia un muy digno complemento.

Biografía de D. Joan Bta. Ensenyat

Els que més ens plau resseynar deis festeigs que enguany s’ han celebrat per commemorar la gesta gloriosa del 11 de Maig de 1561, són aquests pocs en que 1’ esperit hi té la seva participació. Des¬ de ¡’ any passat en que amb un admi¬ rable cop d’ ull del nostre Ajuntament s’ instaura costum tan bella, les festes de la Victória van prenguent un caire més én consonancia amb la seriedat que hauria hagut de presidir sempre la Festa, així per antonomasia nomenada, deis sollerics.
Poc a poc s’ han anat separant els aspeetes comercial i commemoratiu que antany caracteritzaven la nostra Festa Major i amb el primer deis quals hi esqueien millor les pallassades deis moros i pagesos en el Firó i els caballitos i estrellas polares del Castellet. El temps, qui no passa en va, va deixant. la seva petjada, i avui queden ja ben definits els dos aspectos abans esmentats. De fira ja no ’n queda apenes i es ben segur que atreta per aquest califi catiu es ben poca la gent qui ens ve a veure. Per qué no llevar, ido, aquesta paraula deis programes i anomenar a la commemoració del 11 de Maig Festes de la
Victória?
* ■ r- *
El dilluns, a 1’ hora que s’ havia fitxada, nombrosa i selecta concurrencia ompiia la sala de sessions del nostre Municipi per pre¬
senciar 1’ acte de descubrir el retrat de
I’ il'lustre solleric D. Joan Bta. Ensenyat i escoltar la lectura de la seva biografía.
Seien a la devantera, presidint la festa, el Batle, D. PereJ. Castanyer, els retgidors D. Bartomeu Coll, D. Antoni Colom, D. Antoni Pinya, D. Guillem Mora, don Guillem Rul'lá, D. Pep Canals i D. Francesc Frau; el senyor Rector, Rvd. D. Rafel Sitjar; Mr. Lindo Web, vice-cónsul d’ Anglaterra en aquesta illa; alguns sacerdots de Sóller i altres persones quins noms sentim no recordar. Les primeres files de cadires destinades al públic estaven ocupades per distingides senyoretes de la culta sociedat sollerica..
En primer terme i cobert amb una tela domas hi havia el retrat del senyor En¬ senyat.
Oberta la festa peí senyor Batle, 1’ ofi¬ cial de Secretaria En Mateu Oliver, dona lectura a 1’ acord de 1’ Ajuntament per me¬ dí del qual se nomenava Fill Ii‘lustre de Sóller al per tants de títols mereixedor de

esser-ho-, senyor D. Joan Bta. Ensenyat i
Morell i s’ acordava col'locar el seu retrat
a la galería de Filis Il'Iustres del nostre poblé.
Seguidament deixá descobert el senyor Batle el retrat del senyor Ensenyat, el qual fou saludat per la concurrencia amb un
fort esciat de mans-balletes. Dit retrat, al
oli, es degut a| pinzell del lloretjat artista
D. Cristófol Pizá, i es una acabada peca pictórica i d’ un parescut exactíssim que vaigué al autor moltes fel¡citacions, a les quals hi ajuntam també la nostra ben sen¬
tida.
A continuado el Secretar! de 1’ Ajunta¬ ment i redactor nostre, En Guillem Mar¬ qués Coll, llegí la Biografía del senyor En¬ senyat, de la que n’ es 1’ autor i que li vai¬ gué molts d’ aplaudiments al finalitzar la seva lectura. La personalidat del confe¬ rencian^ pels estrets liacos familiars que amb ell nos uneixen, ens priva de poder
endinsar-nos més en la crítica d' aquesta
biografía que transcrivim íntegra a conti-
nuació. Diu així:
Magnífic Senyor: Senyores: Senyors: Establint una bella costum, 1‘ any passat aquest Magnífic Ajuntament va prendre i’ acord de llegir en públic, donant a I' acte tota la solemnidat que li escau, les biogra¬ fíes deis filis d’ aquesta ciutat que pels seus mérits, per les seves virtuts o pels seus talents se feren mereixedors del glo-
riós dictat de Filis II'lustres. Iniciativa es-
aquesta qui honra de lo més al Municipi, puix que demostra que no es solament del progrés material de la ciutat de lo que se preocupa, sino de quelcom més subtil: del éstímul espiritual, enlairant ais ciutadans benernérits i presentant-los com a models a seguir vers la conquista deis nobles
ideáis.
Fou la biografía llegida 1’ any passat la del Il/Iustríssim P. Mateu Colom Canals, avuí bisbe de Osea. La ploma exquisida de mon coral amic Mn. Jeroni Pons va tracar gallardament la silueta del savi i vlrtuós fill de Sóller qui en terres llunyanes, amb zel d’ apóstol i gran erudició, de¬ fensa de paraula i per escrit el dret i prerrogatives de la Fe i de la Patria. I aquest bell treball del distingit biógraf del P. Co¬
lom fou escrit en nostra dolca i armoniosa
parla. Al cumplir jo ara 1’ encárrec amb

que volgué honrar-me—per cert inmerescudamer.t — la Corporació municipal, de fer la biografía del celebradíssim escritor D. Joan Bautista Ensenyat i Morell, declarat Fill INustre de Sóller per acord pres en la sessió de dia 2 de Novembre de T any passat, que acabau ara de escoltar, he de seguir aquesta laudabilíssima iniciativa perque entenc que per Ilógica i per dret així períoca, ja que N’ Ensenyat era per damunt tot un bon mallorquí. I endemés, quina llengua trobarem més expressiva, més apropiada per la esteriorització deis sentiments qui arrelaren dins el nostre cor i de les idees qui bullen en la nostra fantasía que aqueixa dolca parla qui, com una meiodia suau encara incompresa, nos embadalia de petits al escoltar-la de Ha vis de nostres mares estimades? Quina
llengua millor que la de la primera oració, del primer amor, de la derrera despedida? Aurea llengua, que tens Ies suaus cadencies deis flaviols deis nostres pastors i 1* aurítmia del nostre paisatge i 1’ armonia del cantars deis pins i de Ies oríes i la valentía de nostra serra esquerpa, benei'da sies!
* **
Va néixer D. Joan Bautista Ensenyat i Morell en aquesta Ciutat el dia 4 de Gener de 1851, en la poética masia de Binibassí, on vivien els seus pares en calidat d' amos de dita possessió. Cal remarcar aquests detalls geneológics perque entenc que tenen una decissiva influéncia sobre la idiosincrasia del biografiat.
L’ honrada i clássica benhomia de la
nostra pagesia antiga se reflectí en el temperament i carácter de N’ Ensenyat, i Pambieht de la suggestiva masia va influir sens dupte en ¡el seu mode d’ esser. Binibassí, al sopluig de la serralada immensa, mirant les timbes esquerpes del Barranc a on nien els voltors, a 1’ ombra augusta de la muntanya poblada d’ oliveres i de garrovers i abocada per altre banda a les plácides perspectives de la nostra valí florida a on els tarongers se coronen de nevades i aromoses flors i s’ engalanen amb f or del fruit exquisit, i a on 1’ aigua inquieta i cristal 'lina canta en les tran¬ quiles nits una dolca balada, constitueix tot un símbol: és la més adequada expressió del agre-dolQ de la vida, i per lo mateix de lo que havia d’ esser la del conegut escriptor, Huitador constan! per triomfar en les més complexes contingéncies, i al mateix temps amable i complacent, posseTdor d’aquelles qualidats amb les que es guanyen les consideracions i simpaties. En P antic casal de Binibassí va passar el meu biografiat els anys de sa infantesa, riolers i clars comT aigua deis torrents de muntanya qui salta entre falgueres i perfumada murta.
Al deixar P infantesa va aprendre les primeres lletres a Fornalutx, i pocs anys
després, quan els seus pares cregueren que havia arribada Phora de comen9ar els
estudis P enviaren a Ciutat on va estudiar
simultániament en el Seminan i en P Ins-
tjtut, si bé prompte va deixar els estudis de la carrera eclesiástica per seguir altres camins més de la seva predilecció.
Acabats els estudis a P Instituí de la
Ciutat de Mallorca va passar a Montpeller per comencar en aquella antiga Universi-
dat els de Medicina.
Tampoc era aquesta P inclinació de N’ Ensenyat: era la Literatura lo1 que P atreia amb for^a irresistible, per aixó el veim, tres anys més tard, abandonar P escola de Medicina per entregar-se amb eos i ánima a la seva gran afició: el conrreu de les lletres i amb singular preferéncia el d’ una branca tan plena d’ espi¬ nes com de gloria: P art dramátic.
Aleshores formava ja parí de la «Societé pour Pétude des langues romanes» i ha¬ via publicat alguns treballs en la revista editada per dita entidat.
La personalidat literáriá de N’ Ensenyat, per tots regoneguda, presenta dos aspeetes: el del periodista i el del literat. Va fundar periódics i revistes, va col'laborar llargament en altres, així espanyols com
francesos, i era tan decidida la seva voca-
ció, per aquest ram, que la seva tasca sois va teñir poder per estroncar-la la
mort.
A Montpeller, en els primers anys de la seva vida periodística va col'laborar assi-

SOLLER

duament en la «Liberté de 1' Hérault» i en
«La République du Midi.» .Passá després a Espanya, i 1’ any 1873
va fundar a Barcelona un periódic festiu títulat «El Mosquito», col'Iaborant al mateix temps en «La Gaceta de Cataluña» y en «La Academia».
Torna altra volta. a Franga, establint-se a París, a on 1’ any 1878 fou un deis fundadors i al mateix temps Secretan de «L’ Aliance Latine» i escrigué en la revis¬ ta d’ aquest nom.
Set anys va estar a París el meu biografiat i a Y entretant s’ intensificava de cada vegada més la seva tasca periodís¬ tica, aparaguent els seus treballs en distinstdiaris, particularmenten «Le Mot d'Or-
dre». Era aleshores també de la Comissió
de la premsa espanyola a París, i com a
tal va teñir ocasió de demostrar el seu
amor a la Patria i 1’ aprofitá cumplidament: va esser aixó en 1’ any 1879, per les terri¬ bles inundacions ocorregudes a Murcia, quan les turbulentes aigues tot ho arra¬ saren, ocasionant incontables victimes, deixant a moltes famílies sense casa ni fogar convertint aquella comarca, un a de les més florides i rioleres d’ Espanya, en un mar immens de rogenques aigsue. A les hores N’ Ensenyat va sentir, lluny de la patria benvolguda, més fonda 1’ anyoranca, més viu el condol per la desgracia que fib blava a molts deis seus germans, i aquests sentiments generosos concrecio¬ naren en una publicació benéfica titulada «Paris-Murcie», destinant el seu producte a auxiliar a aquells damnificáis. La cari¬ tativa idea de N’ Ensenyat va teñir un resso de simpaties dins el cor deis escriptors i artistes francesos, i a dita revista
aparegueren els autógrafs de les més altes personalidats del món, desde la del Sant Pare, que lio era en aquells moments el gran Lleó XIII, i la del Rei d’ Espanya Alfons XII, fins les deis princeps deis més petits estats; treballs literaris deis escrip-
tors francesos de més fama tais com Mis¬
tral, Dumas, Coppée, Feuillet, Garnier i dibuixos deis més celebráis dibuixants; bastará citar el dibuix de la portada degut a Gustau Doré. He tengut ocasió de veure un deis curiosos exemplars de «Paris Mur¬ cie», carinyosament dedicat per N’ Ense¬ nyat al notable pintor i autor del retrat que acabam de descubrir, D. Cristófol
Pizá.
Fatigat al pes de 1’ agotador treball in¬ telectual li fou necessari a N’ Ensenyat algún descans per cobrar íorces, i a Ma¬ llorca vengué a cercar-lo, a la placévola valí nadiua, 1’ any 1885. Aquell estiu el passá en el patriarcal casal de Binibassí al costat de la seva respectable mare i de la seva petita germana Antonia. Pero, el descar.s fou solament relatiu: els temperaments forjats per la lluita, com ho era el del meu biografiat, no se avenen amb 1’ inercia enervadora; per aixó es que el
veim continuar també a Binibassí la seva
tasca periodística. En aquell temps, i en ocasió de trobar-se
aquí N’ Ensenyat, va teñir Iloc un fet de trascendencia i de bell record per la meva familia i per mi mateix: la fundació peí meu benvolgut pare del setmanari Sóller. Desde el principi la ploma del
celebrat escritor va col'laborar en P obra
de mon pare i aparegueren, com-a folletí de dita publicació, algunes novel'ietes seves, essent la primera «Concha» de costums solleriques. Cal fer notar que 1’ impressió de les primeres págines d'aquesta novel'la fou el primer treball fet a la primera impremta quehem tengut a Sóller, la que per aquells dies el dit meu pare
acabava d’ instalar.
Després del descans—-si a n’ aixó se li pot dir descans—tengut a Mallorca, se ’n va tornar N' Ensenyat a Barcelona i allá s’
establí: era a les hores el desvet-lament
de la gran metrópoli catalana, quan preparava la seva grandiosa Exposició Uni¬ versal, 1’ any 1888, data desd’ a on arranca la seva prosperidat i grandesa. El nostre compatrici prengué també una part molt activa en 1’ organització d’ aquell gran certamen i li foren confiáis cárrecs importants en dit concepte.
Torná a Mallorca, i la seva tasca perio¬ dística durant aquesta estada está con-
densada en la Direcció de «La Ultima
Hora» i en la col'laboració constant en ej.

Sóller i en el setmanari festiu «Bemoles
y Sostenidos» fundat per aquell altre distingidíssim periodista de ploma estillada i plena de color i de vida: En Ricard Salvá, que al cel sien tots dos.
Novament partí N’ Ensenyat, dirigint se aquesta vegada cap a París, on seguí escriguent en distints periódics fins que torná Espanya amb 1’ objecte d’ organitzar la secció balear de la Exposició Histórica del Centenari de Colon, i amb tal motiu va residir per espai de dos anys a Madrid. Entusiasta sempre del periodisme va fun¬ dar, amb altres, «El Ideal» i va esser, ademés, redactor de «El Globo»; darrerament fundá també a Barcelona «La Revista», de
quina publicació n’ era 1’ ánima.
Tot aixó, sense contar la col'laboració a
molts d’ altres periódics i revistes, la enumeració deis quals faria aquest treball in¬ terminable. A més deis abans expressats , va escriure, entre altres, en «La France», «Le Radical», «Le Journal», «L’Eclair», «El
Liberal», «La Correspondencia de Espa¬ ña», *«La Mañana», «La Ilustración Artís¬ tica», «El Demócrata», «Heraldo de Balea¬
res» i «El Día».
La tasca periodística es de sí molt absorbent; basta ella, quan se realitza amb entusiasme, per consumir les energies més poderoses. N’ Ensenyat se va entregar amb vertader ardiment al periodisme; mes imaginarse que aquest va esser 1’ únic caire, el sol aspecte de la seva activjdat intelectual, seria una gran equivocació. Va
esser tot lo contrari: el seu cás es real-
ment extraordinari i d’una complexidat qui causa admiració. La tasca periodística no representa més que un deis aspectes, i no el més important per cert, de la seva per-
sonalidat literária. Cal també estudiarlo
com a novel'lista i com a autor dramátic.
L’obra literária del meu biografiat baix del primer d’ aquests dos aspectes es copiosíssima; [’ enumeració només de part de les seves produccions bastará per donar-ne
una idea.
Solament en el catáleg de la casa «Montaner y]Simón», de Barcelona, dins la que era N’ Ensenyat una vertadera institució, hi trobam les sigüents obres:
Origináis: «La nueva Monarquía» (18151848); «La nueva República», formant aqüestes dues obres part de la «Historia general de Francia»; «La mujer moderna en la familia»; «María Antonieta, íntima»; «La Emperatriz Eugenia»'; «Napoleón I» (dos toms); «Napoleón] II» (!’ Aiglon); «Guillermo II, íntimo», «América latina»
(dos toms qui formen part de la «Historia
Universal».
Traduccions: «Historia délas Creencias»,
de F. Nicolay (Tres toms); «Francisco el Expósito» de* Jeorge Sand; «Joselín», de Alfons Lamartine; «La vida de las abejas»
y «La inteligencia de las flores» de Mau¬ ricio Maeterlinck; «Las mil y una noches» de Fernando Schultz Wettel; «Robinson Crusoé» de Daniel Pole, y «El Amor dis¬ pone» de M. Alanic.
Va traduir també tota la «Historia de
Francia» publicada per dita casa «Muntaner y Simón», obra de la que formen part els dos toms origináis deis que he fet abans
menció.
Dins les traduccions hi ha que incloure també una llarga Mista de novel'les que aparagueren en la «Ilustración Artística» publicada igualment per la mateixa casa editorial abans nomenada. Són aqüestes:
«Norberto Dys» de Matilde Alanic, «Marianic» de Andrés Thenriet, «La Ma¬
dre patria» de M. Montegut, «La novela de una creyente» i «El diario de Simona» de Juan de la Brete, «Gil de Claircoeur» de Daniel Lesueur, «Los Fabrece» de Paul Margueritte, «La hija del señor
Mahú» de Gustavo Guesviller, «Ambrosina» de G. Lemaitre, «La espuma del mar», «Por la Gloria» y «El cabo Silves¬ tre» de Salvador Fariña, i algunes altres.
En el catáleg de la casa «Maucci» de Barcelona figuren també moltes novel'les
seves de carácter excessivament realiste.
Es igualment nombrosa la Mista d’ obres incloses en el catáleg de la casa Garnier Fréres, de París, que no puc enumerar¬ les perque no m' es estat possible obtenir un detall complet de totes elles.
La sola enumeració que acab de fer bas¬ ta per compendre la gran importáncia de la tasca literária de N’Ensenyat ininterrom-

puda durant més de cinquanfa anys, fins a donar-li una popularidat extraordinária no sois a Espanya, sino també a Franca, puix que ell parlava i escrivia el francés amb la mateixa perfecció que el castellá i el mallorquí, donant-se el cas d’ esser més conegut a Franca i a les repúbliques sudamericanes que dins la seva propia pátria. Així, per exemple, a Paris va arribar a esser popularíssim pels seus escrits i particularment per les seves traduccions, sem¬
pre d’ una gran correcció. Aquesta popula¬ ridat, en un centre intelectual com la capi¬ tal de la república ve'ina jen un sigle en el que hi brillaren escriptors de fama mun¬ dial, me sembla que és'el millor elogi deis mérits literaris de N’ Ensenyat que podría posar a la vostra consideració.
Pero, corn vos he dit abans, ens presen¬
ta endemés un altre caire la seva personalidat literária: va conrar també i amb molt
d’ éxit la dramatúrgia. Són nombrosos els escriptors que des¬
prés d’ haver conquerit un nom en el camp
de la literatura se senten atrets a escriure
pe! teatre, perque no hi ha dupte que és a damunt 1’ escena a on se consegueix la major glorificació i la sanció més rotunda i més directa de part del públic. Lo que hi ha és que no sempre acompanya 1’ éxit, i moltes vegades escriptors molt celebráis en el camp de la novel'la o del periodisme desmereixen al dur les seves produccions al escenari, fins-i-tot al fer-hi desfilar aquelles figures que en les novel'Ies resultaven plenes de vida. I es que la psicología del teatre és molt complexe i difícil.
N’ Ensenyat va triomf ar, d’ una manera franca dins aquest camp, salvant els grans obstacles que dificulten 1' éxit; més diré: una especial predilecció i un singular acert peí correu de la dramatúrgia, i coneixedor deis secrets per interessar al públic,
va sebre utilisar-Ios. Ademés, ell entenia la psicología de les masses, del gran pú¬
blic que diríem; sabia que al poblé és
fácil empresa el commoure ’l ferint les li¬ bres del seu cor d’ infant, i per fer-ho tengué una especial traca, lo que explica I’ éxit sorollós d’ alguna de les seves obres i particularment de váries de les seves traduccions i adaptacions.
Llarga és també la Mista de les obres teatrals de N’ Ensenyat; les que ara record son: «No más crisis»—primer ensaig escé-
nic, condensació de la seva vida a’estu-
diant, obra estrenada a Barcelona i que venia esser com el próleg de la seva copiosa obra dramática—«Richette» i «La Main» estrenades a París i que recorre-
gueren molts d’ escenaris. La seva gran producció castellana és:
«Que no se entere el marido», «La pen¬ diente de! vicio», «El Pastelero de Su
Majestad», «Educar por lo fino», «Los héroes de Puigcerdá», «Agustina», «El púlpito del diablo», «La Abuela» (comédia lírica), «No hay mal que por bien no ven¬ ga», «La granja», «Contra soberbia...», «El Ingenio», «El primo Teodoro», «Con¬ flicto entre dos orgullos», «La Providen¬ cia del Marido», «Esmeraldina», «La ban¬
dera», «Catalina de Médicis», «El Rey
Lehar» i altres.
Les obres en catalá són: «A 1’ altre món», «La mestressa» i «La tiñe a sota», perteneixents aqüestes a la darrera época.
I les adaptacions: «Los dos pilletes», «El maestro de armas», «La mendiga de San Sulpicio» i «La baraja del cri¬
men».
Va fer també algunes traduccions al francés, entre elles «La gran Vía», qui obtengué un gran éxit a la capital de Franca,
La sola enumeració que acab de fer, basta i sobra pera poder apreciar tota P importáncia d’ aquest aspecte literari de N’Ensenyat. Sois la tasca dramática ja podría per sí sola absorbir tota Y actividat i aptituds d’ un home, i en ell no
constitueix, com heu *vist, més que una
branca de la frondosa copa que forma la
seva obra literária. Realment era molt
grossa la forga i la poténcia creadora de nostre genial escriptor; pero no era menys poderosa la seva forga de voluntat.
El carácter d’ aquesta biografía i la por de fatigar massa la vostra benévola alen¬ dó no me permeten entrar en detalls referents a totes Ies obres anomenades; mes
no puc prescindir de dir quelcom de dues

d’ elles, per la gran ressonáncia que han tengut: P una fora d’ Espanya, P altre dins
d' ella: me referesc a la traducció al fran¬
cés de la revista «La Gran Vía» i la adap¬
tado al castellá de P obra francesa «Les
deux gosses». No cal cercar dues obres que hagen tengut més éxits... ni tal vega¬ da proporcionat majors rendiments.
Hi influiren, ciar está, les circunstáncies del moment, lo que podríem dir sim¬ patía psicológica que inspirava P assumpte al públic a que particularment se dirigía, mes, amb aixó i tot hem de convenir en que el triomf va esser definitiu per N’ Ense¬ nyat i mereix elogis també la seva perspi-
cácia i el seu acert en P elecció de les
obres per traduir i adaptar, prova del seu coneixement del públic.
«La gran Vía», la celebrada revista d’En Felip Pérez, amb música del mestre Chueca qui va recórrer sorollosament tots els escenaris d’ ^spanya i va proporcionar tema a tots els comentaristes, despertant, quant el seu estren, la curiosidat i P in¬ terés d’ una época de transició vers un teatre fins a les hores, pot dir-se, desconegut, va esser el próleg del génere lleuger qu’ amb el temps havia d’ arribar al desprestigi actual, al voler mercantilitzar-lo, apagat tot sentiment estétic. Mes a les-
hores era encara una altra cosa, i com per altra banda tenia molt de carácter de «Co¬
sa d’ Espanya», s’ explica P interés que ha¬ via de despertar en el públic francés, molt aficionat a contemplacions dins el cercle de las panderetas. N’ Ensenyat ho comprengué bé, i traduí dita revista amb la manya i fidelidat qu’ ell tenia per aqüestes
coses. L’ obra va teñir a París un éxit ex¬
traordinari.
Lo mateix va succeir, dins un ordre in-
vers pero amb resultáis igualment afalagadors per N’ Ensenyat, amb el melo¬ drama «Los dos pilletes». Aquesta obra fer molt en el viu la sensibilidat del poblé,
impresionan! son cor de generosos sen¬ timents, desitjós, (sempre que no P hagen atrofiat amb malignes prédiques), de que suri la justicia i sia castigat el culpable; i aquests són els sentiments qui dominen aquí i fora d’ aquí. Per aixó comprengué N’ Ensenyat que «Les deux gosses» havien d’ esser rebuts amb gran simpatia i emoci6 per tot arreu i va traduir cuidadosament
P obra al castellá. Si els resultáis supera¬
ren ais cálculs no cal que vos ho diga. Quí no s’ha enternitj davant les penes i peripécies deis dos petits protagonistes? Qui no ha aplaudit alguna vegada P obra del nostre compatrici?
I aquí teníu, lleugerament esbossada T obra literária de N' Ensenyat; el llarg camí per ell seguit un dia i un altre' dia, sense vacil'lacions ni defalliments, malgrat les lluites de la vida i les preocupacions de que n’ és pródiga aquesta baixa térra.
Al contemplar la seva obra en conjunt, causa realment admiració per lo nombrosa i per lo complexe; sembla que per escriure en la forma que ho va fer aquest nou Fill Ilustre de Sóller era precisa una abstracció completa del món, un reculliment casi conventual, sens altres mires ni preocupa¬ cions que P escriure. I bé sabeu tots els de vosaltres aquí presents qui coneguéreu N’ Ensenyat, que no era així, lo que pro¬ va la seva decidida vocació per la Litera¬ tura i la seva capacidat per realitzar-la. I a n’aqüestes cualidats hi ha que afegir-n* hi una altra: el seu entusiasme; per qualsevol part anás, en les seves peregrina¬ ción» peí món, el conreu de les Metres era la principal preocupació per ell. I amb quina fruició parlava de matéries íiteráries! Sois la Mort pogué estroncar com he dit abans, les seves energies i els seus projectes, que molts en tenia, i alguns d' ells en vies de realització quan va deixar els-camins de la vida! Talment com si després de tants d’ anys de treballar intelectualment, sens interrupció, hagués estat allavors quan comengava la tasca.
Aixó era En Joan Bautista Ensenyat t Morell com-a literat; diguem ara, breument, quelcom de P home.
La vida intel'lectual té una gran forga absorbent, fins en el punt que aquells que a ella se consagren apar que no tenguen energies per altre cosa, ni forga de volun¬ tat per sustreure se a aquelles emocions i
cercar-les en altres fonts i en altres afee*
tes. De conformidat amb aquesta regla

SOLLER

sembla que N’ Ensenyat havia de viure exclusivament per i’ estudi, peí íreball lite rari, i malgrat aixó no era així, puix dintre del seu cor e-hi cabien sense cap casta de violencia altres afectes i predileccions.
Aimant de la familia, adesiara sentia I’ esperoneig de 1’ anyoranca i a Mallorca venia per fruir de la dolcor d’ aquesta
térra benaurada i de 1’ afecte deis seus.
Hem consignat ja una de les seves vengudes a Sóller per passar curta temporada
al costat de la seva mare i assaborir el
dolg encant que té aquesta privilegiada
naturalesa, prjncipalment aquesta valí flo¬ rida, tan estimada de N’ Ensenyat. E! seu esperit cult i pie de sensibilidat havia de disfrutar en la contemplació del nostre paisatge, evocador per altra parí deis millors records deis anys de la seva infante¬ sa. Aquí, com en un dolg arracer, com en la placidés d’ una cala encantada, trobava sempre repos deis atrafag,aments i de les
lluites de la vida.
Mes no tot va esser descans per ell quan a Sóller vengué; i així veim que en el temps de la seva permanencia aquí, 1’ any 1895 i accedint ais precs de la seva mare que desitjava retenir-lo a prop d’ ella, va aceptar el carree de Secreta! i del Magnific Ajuntament d’ aquesta ciutat.
L’ obra culminant u’ aquella etapa bu rocrática déla seva vida va esser Torganització de T Exposició Balear aquí reali¬
zada en ocasió de les Fires i Festes de T
any de 1897. Se celebrá en P antic edifici
de P ex-convent de Franciscans i va cridar
poderosament P atenció de tots els qui la visitaren, puix fou una brillant mostra de la potencialidat de la nostra térra benvol-
¡guda.
Pero no encaixaven bé amb el tempera-
ment de N’ Ensenyat les tasques bürocrátiques, i áixí el veim tornar prest a la vida de les lletres, per poc tempsinterrompuda.
De les seves estances entre nosaltres con-
serv un bon record. De carácter afable, ho-
me de gran erudició, i coneixedor de la vida, era molt agradable la seva conversa, brufada sempre de curioses anécdotes, viscud s i recullides en els seus cotistans peregrinatges. Com li era dolí? evocar les remembrances, del passat dins la pau d’ aquest ambient perfumat amb els aromes de les flors d: ls nostres tarongers! Recordar els seus éxits literaris de molts deis quals tan sois ne va recudir les flors de gloria, puix el profit material era pels editors; recon¬
tar les emocions deis dies de estren de
les seves obres teatrals; exposar els seus plans i projectes per el pervindre, ja que, com vos indicava abans, N’ Ensenyat con¬ serva totes les seves energiesinteMectuals,
tots els seus entusiasmes literaris fins a la
mort,‘era per ell un gran plaer. Y mai sen¬ tí la fatiga malgrat la Marga i no interrompuda tasca que amb la seva inspiració. -amb la seva inteligencia i amb la seva constancia dugué a terme.
En les seves darreres estades en aques¬
ta ciut.t vaig passar algunes hores escoltant-lo, puix ell me distingia amb la seva amistat lléal i diferentes vegades vengué a visitar-me i fer-me part de les seves üniciatives i projectes.
Era, ja vos ho he dit, un gran aimador de la valí nadiua, i aquesta amor pareixia
volar més enllá deis llindars de la vida í
concrecionava en el desig de que les se¬ ves despulles moríais reposassin a P ombra augusta deis xiprers del nostre cementeri. Com que tengués el pressentiment de que bavia de morir ¡fora de Sóller i P expressá en unes paraules que recordam d’ una car¬ ta seva publicada en el Sóller amb motiu de la inauguració de la gran obra del ferrocarril, de la que fou N’ Ensenyat un deis més entusiastes,—com de tot lo
que significava aven? i prosperidat peí ¡nostre poblé—encara que no pogués ajudar
materialment a la realització de una obra
tan gran. En la referida carta, després de felicitar ais homes qui havien duit a terme el projecte, deia: «Felicito • en fin a mi querido pueblo natal, cuya suerte envidio, pues goza de las ventajas de un ferroca¬ rril que yo quizás no utilizaré más que después de mi muerte, si se cumple mi voluntad de que mis huesos sean transpor¬ tados a la tierra en que vi la primera luz y
sepultos junto a los de mis deudos». He
consignat el seu desig perque se tenga

en compte i se cumplesca quan les circuns¬ tancies ho permetin.
I vaig a acabar. Si les meves poc elo* qüents paraules no han tengut la forca necessária per evocar la figura de N’ Ensenyat amb tot el seu vigor, me sembla que, al manco, els detalls que deix indicáis basta¬ ran per fer-vos compendre P importancia
de la seva obra i deis seus mérits. Ara sois
me resta demanar-vos una pregaría per la seva ánima i un record peí bon patrici, record que ha d’ esser com un brot de semprevives deposita! damunt la seva tomba; i allavors consignar que el retrat que s’ ha descobert i admirau es degut ais pinzells del lloretjat pintor D. Cristófol Pizá,
Acabat que fou P acte de la lectura de la biografía de don Joan Bta. Ensenyat, la
banda de música de. la «Lira Sollerense»,
que estava a la Placa, tocá unes quantes peces de son repertori, i a les onze en punt, el Sr. Batle D. Pere J, Castanyer descorna la cortina que tapava la lápida que P Ajuntament acordá dedicar ais herois del 11 de Maig de 1561. Está situada aquesta en la fatxada de la Casa Consisto¬
rial i es de marbre blanc, enrevoltant-la una faixa de marbre vermell de molt bon
efecte. Es de regulars dimensions i diu: «Ais filis de Sóller gloriosament morts en la histórica gesta del XI de Maig de MDLXI defensant la religió i la pátria de¬ dica aquesta lápida el poblé seu. Any MCMXXIII.» Comes sabut, deu figurar en el monument que P Ajuntament acordá eri¬ gir a la memoria deis valents avants-pas-
sats nostres. (* Desde la tribuna del saló del entressol,
dirigiren la paraula al auditori els senyors qui parlaren amb aquesta ocasió. Ho feu el primer el senyor Batle qui pronunciá el següent parlament:
Senyores i Senyors:
Es per mi una satisfacció cumplida i vertadera poder pendre part directament en aqueix acte d‘ avui, tan senzill i al mateix temps de tan fonda significanga- La ciutat de Sóller, gelosa i amb raó deis fets memorables de la seva HLtória, desde temps enrera ha vengut ceiebrant el gloriós aniversari de l’onze de Maig amb festes de bullici i d’alegría; li fal-, tava peró fins al dia d‘ avui rendir un piadós i degut homenatgea‘n aquells avant-passats nostres qui, havent lluitat heróicament quantre les hosts algerines particípant de les asprures i crueses del combat, hagueren de morir al cop de P acer deis contraris, sense poder gosar deis llorqrs de la victória.
I aixó és precisament lo que el magnífic Ajuntament que presídese intenta fer amb aquest acte, cumplint un acord pré-. a la sessió de dia 3 del actual, concebut en la sigüent forma: Aixecar quan fó-¡ possible un monument a la memória deis herois qui moriren a la lluita, i, provisionalment, col’locar en aquest lloc aqueixa lápida que els servesqui a ells d’ ho menatge póstum i a tots nosaltres, de
recordació.
A dins T ánima de tots els pobles ha viscut sempre 1’ anhel de glorificar ais herois qui amb la seva sang escrigueren una página brillant en la História de la seva pátria volguda; ben degut es, se¬ nyors, que nosaltres honorem de tot cor la memória d’aquells compatricis qui per la seva valentía, i alguns a costa de la seva vida rodetjaren a Sóller de lluminosa auriola, fent destacar d’ entre la monotonia de les accions locáis un fet brillant i gloriós que ens ha algat par damunt el rengle de tants altres pobles grisos.
Dediquem també una piadosa recordanga a n‘ els sers indefensos sacrificáis, a la crueldat i duresa deis barbres aí-
* Nosaltres crelm que aquí on está posada és al lloc on millor escau, car inclús la seva redaccló no és apropiada per figurar a cap monument. Lo millor, al nostre entendre, serla fer-ne un1 altra peí monument i deixar fer dquesta. Ho indlcam al Ajuntament.

el qual ve a aumentar la colMecció deis ja coPlocats d’ altres patriéis prestigiosos, bell ornament de la nostra Sala Capitu¬ lar; i felicitar an aquest Magnific Ajun¬ tament, per la seva noble iniciativa, puix que al honrar a D. Joan Bautista Ensenyat i Morell dóna una galana prova de cul¬ tura, enaltint aixís la ciutat. Acertada es P idea de posar de relleu els prestigis deis bons patriéis que enalteixen encara més nostra valí benvolguda, tan favorida per
Déu i tan celebrada per la seva belj,esa
plena d’ encant i de poesía.—He dit.
Al acabar de llegir el Sr. Marqués la biografía transcrita, el Sr. Batle doná 1‘ acte per finit.
gerins. Moltes dones i infants, ais quals havien apresonat els moros, foren morts per aquests quan veren impossible durlos-se’n vius a 1‘ horror del esclavatge.
A la memória dl aqueixes victimes també dedicada la present inscripció.
Esper que el poblé de Sóller haurá vist amb complacnca el nostre propósit de fer aquest públic i durader homenatge a n‘ els seus avant-passats gloriosos.
I esper també que a dins tots els sollerics e-hi romandrá sempre perenne i sagrat el seu record, que és el fí princi¬ pal que ens ha mogut a descubrir aqueixa lápida. He dit.
Al finalitzar el Sr. Castanyer la lectura
de son treball, rebé un bon esclat de mans-
balletes de la multitud congregada a la plaga per escoltar ais oradors.
Seguidament va parlar el lloretjat poeta solleric D. Guillem Colom qui amb la dicció exquisida que ’l caracterisa va dir lo sigüent essent també molt aplaudit al acabar sa peroracio:
Magnific Senyor: Senyores i Senyors: Quín és aquest entusiasme desbordant qui en ampia onada popular esclata avui al cor mateix de la nostra plaga? E9 ata¬ vismo sant deis descendents d’ aquells qui a la. innoble guerra santa deis alarbs saberen oposar-ne una de més noble i santa, la de 1‘ esperit mediterrá sobre les mórbides concupiscéncies de la barbárie turca? Es el crit de la sang. qui al cap de quatrecents anys tramés de pares a filis retrona avui en nova forga? Es el ressó d‘ aquell crit que en mig d’ aquesta plaga mateixa doná el capitá Angelats tot besant la creu de s’espasa al entorn -deis nostres avis a punt d‘ entrar en ba¬ talla? Poblé de Sóller, si és aquest l es perit que avui t‘ anima al honrar aquests gloriosos varons filis teus en memória deis quals acabes d‘ algar aquesta lápi¬ da, en nom d‘ aquest magnific Ajunta¬ ment, qui és el teu, en nom de tota Ma¬ llorca: enhorabona! Ja no resará per tu ni en aquest món ni en i‘ altre la maledicció deis Proverbis: ll ull qui escarneix el pare i desprecia el fill de sa mare, el piquín els corbs deis torrents i el mengin els filis de les águiles. Mes, o poblé de la me va naixensa, jo voldria que aquest tribut aixecat avui en honor deis teus morts repercudís tam¬ bé sobre els vius amb só vibrant de clarí, qui despertás tot d-un plegat les forces més adormidos. Poblé volador, davant 1‘exemple heróic de tos antics patriéis, aprofita el de la teva voiada! His assolit ja quasi la major perfecció material. Has escampat ais quatre vents del món els
teus filis aventurers malcontents de sa
fortuna com un sembrador magnámm qui sembra el blat a má plena. I del teu treball profitós n’hashigut tan g an cu Hita que els teus graners n‘ han vessat
en meravellosa abundáncia. Un benestar
general ha succext a l’antíga penúria en que els nostres únics medís, nostres vol guts tarongers, no eren sinó desolació i i ulna. L’ or altra volta ha tornat, pr óvid, de l’altra banda de mar, tot per 1’ esforg deis teus filis. I aquest or no ha estat avar sinó que ha redimit abundosament la novetat del seu brill amb empreses i

millores de tota casta, El progrés, en
aquest aspecte, ha caminat aquí a pas de gegant. Res hi manca d’aquest confort que 1’actual generació, ávida de plaers insaciats, amb tant d’afany se disputa. Mes, en canvi, a on se ti obaria, no jatan sois aquí, a Sóller, sinó dins tota la Mallorca actual, aquell antic foc de cor amb que els nostres antepassats acudien a la Pátria? Ells, amb més falta de medís, bastien els nostres temples, organisaven en gremis floreixents les forces indivi¬ duáis i disperses, fundaven institucions culturáis tan preciares coméis col'legis de Miramar i de Randa i encara omplien de naus i gent les nostres mars per aidar al seus germans de sang, els catalans, a la conquista gloriosa del Mediterrani. Mallorquins! Avivem la nostra fe a da¬ vant tan bons exemples. Mostrem ais nostres infants la nostra preclara histó¬ ria perque hi llegin a má plena ses glorioses ensenyanses. Retrempe-m‘ hi els nostres cors. Rehabiliten!, damunt ella, les nostres costums, la nostra Mengua
malmesa i la nostra conciéncia histórica.
Ressucitem, sinó el nostre passat gloriós, impotents com som ara per ara, P espe¬ rit gran i fecund qui 1‘ animava. Sollerics: sía aquesta lápida, algada avui a la memória deis nostres morts, la pedra angular damunt on réedifiquem d‘ avui en envant el temple sagrat de la Pátria
rediviva!
A continuació s’ aixecá per parlar don Antoni Quintana, retgidor del Ajuntament de Ciutat, qui pronunciá el bell i elevat discurs que tenim el gust de transcriure tot seguit:
Magnific Ajuntament:
Reverencies:
Senyores i senyors: Deis tres mots, emblema de sentiments
inexplicables: Fe, Pátria, Amor, a mi m’han encarregat per parlar-vos del da-
rrer.
Puc pensar d’intentar tant sois cumplir
tal comanda?
Si traduim la paraula Amor, per la de voluntat vos puc ben assegurar que no vull retrer-me per cap més que d’una ma¬ nera més constant haja posat sempre de la seva part tot quan li és estat possible per treballar per la consecució deis nostres ideáis, afroniant totes les qüestions i sufrint-ne les conseqüencies fins a passar per certs ridículs a la vista deis que no comprenen el sentir un ideal; deis que
no veuen més enllá d’on los arriba la
Seva vista, moltes vegades d' extrema miopía voluntária; deis que no saben que a més del pa de cada dia peí nodriment corporal, P home necessita del manteniment d‘ un ideal que li doni forces per combatre perla seva defensa, perque d‘ aquesta defensa en surtí 1‘ enfortiment i entrenament per altres de més dures per arribar alguna vegada a que comple-
tament mancats del nodriment físic el eos
s‘ aguanti i se conservi peí sol nodriment espiritual, nodriment de idealidat que
engendra valentía i culmina en 1‘ herois-
me.
No és aixó lo que mos representa la diada del 11 de Mátg de 1561?
Tota la vida d‘ afeccions, tots els senti¬ ments del cor, moltes de les vegades que^ den incompresos per la dificultat d( expressions, perque se senten més que no sl expressen perque la paraula, amb tot i esser la sublimidat de 1‘ expressió, resta moltes vegades pobre, esmortuida; per aixó per expressar T amor sempre ho ferá millor la música que no la paraula.
Els poetes ens parlen del amor, mos compten els seus efectespeió no nos di¬ ven que és 1‘amor. L‘amor ha inspirades les filigranes més exquisides de la composició, peró encara ningú mai nos ha dit qué era 1‘ amor.
Sí estimara lo estimat amb menor grau
que a nosaltres mateixos seiá un simple afecte;si ho estimam igual que a nosaltres mateixos será amistat; i si ho estimam. amb superioridat a nultros mateixos será devoció, digué En Descartes. I en realidat, quan volem significar un exalta-
ment del nostre sentiment d’ amor em-
pram sempre el mot adorar. Adoram a tot lo que tenim per superior a nosaltres imateixos, com Deu, la pátria, el ideal...

HPBBgSOlBCH

SOLLER

L’ amor no pot estar escondit, 1’ amor vol esser sempre conegut, 1’amor vol aíényer i ser atés. Una de les principáis característiques del’amor és el cérrer d’ uns ais altres, és la sociabilidad
Un home completament aillat mor socialment, de la mateixa manera que mor una planta quan li tallen les arrels.
I és que les arrels de la sociabilidat és l'amor que comenga per la simpatía, segueix per l' afecte, s’aumenta amb 1‘
amistat i cristaliza amb la devoció.
£er per les seves penes sin óperque és un lloc a on no se pot estimar» a on no se j
sent í’ amor.
Per aixé és estat i será sempre que 1’ amor és la eterna fragáncia que embolcallará totes les creacions genials i que unirá i agermanará els pobles imprimintlos el seu segell particular i propi.
La festa que avui celebram també té '1 seu segell particular i propi, i és i efecte d‘ una causa i com ¡a causa sigué 1‘ amor
1‘efecte ha d‘ esser el mateix amor.
La causa sigué 1‘ amor, 1‘ amor a la llibertat, Y amor ala tradició, 1* amor a la pátria, i amor a les creéocies, i amor a i ideal, l'amor a un sentiment únic expressat en un sol mot: I' amor a Ma¬
llorca.
L'amor a la fe i ala religió quesentia en Joan Angelats, 1‘ amor ais seus subordináis, 1' amor a la noblesa i a les bones costums, li conquistaren 1* envejós cári ec de Capitá i d‘ aquesta distinció en feu un adorament comportant se amb
ella com bon Cavaller de -i ordre de Ca-
valleria.
Que bé que hi escauen aquí unes belles paraules del nostre tan gran com casi desconegut Ramón Lull!
«Amor e temor se covenen contra
desamor e menyspreament: e per assó covench que caualler, per noblea de coratge e de bones costums e per la honor tan alta i tan gran la qual li es feta per elecció e per cavall e per armes, fos amat e temut per les gehts, e que per amor retornás caritat e ensenyament, e per la temor retornás veritat i justicia.»
El Capitá Angelats per lo seu gran amor se oposá al desamor de la morisma capitanetjada per Ochiali, i per la noble¬ sa del seu coratge arremoliná entorn
seu tots els homes útils d' aqüestes en-
contrades, tots plens de valentía per re¬ sistir la furiosa envestida deis que havien jurat treure de Mallorca la religió i fer de les seves codiciades riqueses el trofeu de sa piratería i 1‘ assaciament de la seva verinosa golafraria.
El desamor de 1' amor fagué victimes ais enforgats Miquel Canals i Nicolau Morronxo, que, sense defallir gens i amb la valentia própia deis enamorats del seu ideal, sucumbiren a mans deis infi-
dels.
Com podríem definir 1‘ escena de 1' atac a la parróquia? Se resisteixen les primeres envestides, se tornen forts a les segones; peí 6 les portes no resistiren més i desplomant-se com a cadavres do¬ naren pas a les fúries embravaides i en feren victimes ais exemplars sacerdots Gaspar Miró i Guillem Rotger, carregats d' anys i de mérits que tot-solets defensaven 1‘ església a on tantes i tan tes vegades hi havien exercit el seu ministeri d‘ amor. Qui será capag de dir que no era 1‘ amor lo que defensaven aquells dos benemerits quan per les se¬ ves especiáis circunstáncies representaven el compendi deis sentiments? La fe, la pátria i la caridat eren les virtuts per les quals rompien llances; i per la fe, per la pátria' i per la caridat sanglotá la seva sang fins a vessar-ne la darrera gota de la que corría per les seves venes. Si per una sola d‘ aqüestes virtuts era necessari tot un capdal de sentiments i d’ amor, quina cantidat d‘ amor, si fos possible la seva mesura, no hem de considerar a la
mancomunidat de les tres virtuts?
I sigué 1‘ amor, 1‘ amor sobrenatural a la bona causa que defensaven, i 1‘ amor fraternal a ses germanes que havia deixades indefenses a ca-seva, lo que doná la bravura a n‘ En Joan de Ca ‘n Tamany, siguent-ne una victima més en el topament amb els infidels al carrer de la
Lluna.

Peró perque el dia 11 de Maig acqbás de ser gloriós hi faltava un cas ínaudit:
1‘ heroisme de les «Valentes dones».
El cor d‘ una dona pareix fet per esser el niu a on s‘ hi .arrepleguin totes les manifestacions de l'amor, totes les tendreses, totes les carícies i afalagadures. Una dona pareix incapás per sentir 1' odi; pe¬ ró quan aquest odi no és odi sinó des¬ amor del desamor, com nos diu Ramón Lull, en aquest cas 1' odi resulta amor
del amor.
I a la valentia de Na Francisca i de
Na Catalina de Ca ’n Tamany hi hem de veure la defensa de la seva pátria, la de la seva religió, la deis seus senti¬ ments, la de la seva llar, la de la seva parla, Ja de les seves institucions. I així do ens ha d‘ extranyar que aquelles dues dones arribassin al .paroxisme de la va¬ lentía, a la follia del heroisme per l'amor; paroxisme i follia que cristalisaren en la adoració representada per les llágrimes que a torrents corrien per les seves galtes quan assisliren ais funerals que en sufra gi deles ánimes de les victimes se celebraren a la parróquia al cap de dos dies, el dia 13.
Per més trists que sien uns funerals, també representen 1' amor, ja que 1' amor lo mateix pot riure que sanglotar de llᬠgrimes, lo mateix aconsola que sumeix en la més negre de les tristors.
«Tándem bona causa triunfat» posa¬
ren per inscripció al túmul cohlocat al peu del presbiteri al temps de les exéquies funeráries, i d'altra no n podien triar perque ben bé és veritat que sem¬ pre triomfa la bona causa que és lo ma¬ teix que dir que sempre ha tríomfat i que sempre íriomfará 1‘ amor.
Si; sempre ha triomfat i sempre triom iará 1' amor i res més significatiu d' aixó és el bell exemple que cad' any donau vosaltres sollerics, al commemorar aqües¬ tes festes tradicionals que són per vosal¬ tres en particular, i pels mallorquins tots,
festes d' amor. D' amor a la nostra his-
tória, a les nostres tradicions, i més principalment enguany que feis ostensible aquests sentiments perpetuant en aquesta pedra els noms deis que sempre han de recordar el vostre passat perque il'lumin el vostre esdevenir i servesquen de camí i exemple.
I així será, I será així perque altre co¬ sa no pot esperar se del vostre entusias¬ me i del vostre patriotisme traduit en tan gran munió de gent congregada aquí per assodJlai -vos de gelosia de lo vostre i donant bell exemple del amor que teniu
al vostre amor.
La pátria será més gran quan més gran se fassen los seus filis; i los seus filis se faran més grans quan més gran
sia lo seu amor. I lo seu amor será sem¬
pre gran perque n' és una vera esperan¬ za tan bell estol de dames i damisel les aquí congregades resaltant i fent resal¬
tar les festes.
Sí; vosaltres sou les descendentes de les «Valentes Dones de Ca ‘n Tamany» i vo¬
saltres heu d' esser les custódies de la se¬
va inmortalidat.
Bell exemple teniu i bon espill on
mirar-vos.
També avui una morisma materialista
piratetjá les nostres costes i algún d' ells ja són entre nosaltres. Pretenen destruir la nostra idealidat, volen que mos facem traició a nosaltres matéixos per engrillonar-nos a les galeresifer de nosaltres máquines de guerra. El botí és Uépol i la boca los fa aigua fins árribar-hi.
De Joan Angelats ja ^n tenim entre nosaltres com bons capitans deis nostres somatens de 1' ideal i ben disposts a co¬ rrer per valls i muntanyes per organisar 1'exércit més valerós, 1' exércit que ha
de defensar la nostra idealidat.
Peró per més que siguem valerosos a voltes la carn és feble i necessitarem de
robustir 1' esperit. A les-hores, vosaltres dones, amb quin cor hi viven les tendre¬ ses per robustir 1' esperit, encoratjau ais valents, animau ais temerosos i si per desgrácia ni haguessen de traidors, que la simbólica barra de Ca’n Tamany los
dón el cástic merescut.
La nostra tradició perilla. Les como-
didats i el luxe.d'avui enterbolen les
imaginacions i se té per gran distinció no

estimar res de lo seu i postergar-ho a lo
dolent deis altres.
La nostra bella parla está de cada dia més sotmesa a forasterismes i paraules grolleres que li són com sangoneres que la desanen i debiliten. Un redreganaent viril és necessari perque hi siguem a temps abans de que se perdin totes les forces i se perdí el seu esser.
Mallorquins! El dia que perdrem la puresa de nostra parla heurem perduda la nostra personalidat; el dia que oblidem
la nostra história no tendrem dret a que tant sois se nos recordi!
Belles dones!: Les que heu passades per les dolcéses i tendreses de mare, pensau lo que haguéreu sacrificat per los vostres filis quan los haguésseu vist en perfil. Les joves que adorau i sou adorades, mirau quants de sacrificis no feis, i de bona gana, pels vostres adoradors. Les que estau en jovenesa pensau fins on arribaríeu per defensar el carinyo de vostres mares. La pátria és nostra mare, són les nostres adorades, són els nostres fifis! La pátria la formam tots i ho integra tot! La fe, la parla, la his¬ tória, les costums: Tot.
Quan vulguen robar-nos alguna de les nostres coses, correguem, gisquem, plorem. Correguem per tiranys i camins per recobrar la; que el nóstre cor cridi amb esglai de ferida traidora, que els nostres ulís no acabin les seves llágrimes; que les nostres mans se tornin petxes i llances per ferir al pirata que nos robi
lo nostre.
Facem tots de Margarida Custurer que més val teñir les nostres glóries ple¬ bes de sang per les ferides deis batzers que no que sien precipitades pels avenes
de la traidoria i del menyspreu.
Per l’amor a lo nostre, per 1’amor al
nostre amor!
La magnífica pega oratoria del Sr. Quin¬ tana fou també premiada amb molts d' aplaudiments.
Apagades les mans-balletes prodigades al Sr. Quintana, endregá la paraula a la concurrencia el Rd. D. Jaume Sastre. Amb la calidés de son verb i amb 1’ eloqüéncia de sos paragrafs el Sr. Sastre conseguí esser interromput per les mans-balletes en el curs del seu discurs i fortament aplaudit al finalisar. Ens plau reproduir també a continuació el parlament de nostre bon
amic.
Filis de Sóller:
Avui damunt aquest marbre, demá so¬ bre un monument més suntuós i magnífic, voleu fixar i perpetuar dins el temps i les generacions que passen el record de la valentia i de! heroisme que inclouen aquests noms il'lustres, que aixís viuran llargament dins la memória i el cor de tots, sen37alant, com una estrellada ca¬ rrera de Sant Jaume, el camí de la victó-
ria.
De tot cor vos acompany a n’ aquest homenatje, i me sent honradíssim de te¬ ñir 1’ avinentesa de poder-ho fer, grácies a una designació que si poc mereixia, manco podía refuar.
Peró si jo en aquest moment tengués
en les meves mans una corona d‘ or, per
poder realgar més la gran manifestació de fe i patriotisme no la posaria sobre la tomba gloriosíssima deis qui moriren, la colocaría sobre el front deis qui viviu recullintson esperit i comprenguent teta sa grandesa, la vos donaría a vosaltres que
immortalisau la seva existéncia conser-
vant en les venes la mateixa sang gene¬
rosa i ardenta i sentint el mateix impuls i coratje per dur a terme empreses consemblants, o si a má ve, més difícils en¬ care i més horóiques. Quan un rei mor no s' en porta la corona a n' el sepulcre, ¡a corona es per son fifi. Sollerics: basta mirar-vos, sous filis deis qui moriren i
venceren en 1’ eixida triomfal del 11 de
Maig. No seré jo el qui m’ atrevesca a re¬
produir els fets épics que fulguren dins la memória *de tots amb claror de mig dia i que encenen dins tots els ulls aque sta flama d'entussiasme i de patriotisme; glóries solleriques deraanen que veus solleriques les cantin.
Lo que si he de recordar, ja que m‘ho permeten la meva representació i 1‘ opor-

tunidat de la festa, que les virtuts que senyalaren els vostres pares i cenyiren a son front els llorers de la victória, foren
la llealtat, la fe religiosa, la valentia i el gran amor a la própia térra; i que, per bona sort, aqüestes virtuts se conserven, embellides i modificades per la natural evolució deis temps, reconstruint 1‘ esce¬ na histórica sota el mateix sol, baix el mateix cel, amb els matéixos personatjes
i les mateixes fisonomies.
Sembla que els penyals altívols de les vostres muntanyes fets a lluitar serenament amb els temporals, vos donen el carácter ferreny i ecuánim; que la valí uberta a la costa brava i a les aigues immenses vos empeny cap a les empreses arriscades i gegantines que heu sabut dur a 1‘ enfrontaquí i allá d’ allá la mar; pero també l’amor a la valí i la fe amb les tradicions vostres vos crida a la térra, com un niu crida 1‘ águila després que ha volat per les altures, i ala valí tornan sempre amb aires novells de progrés i de millorament, i de aquesta població idíli¬ ca, en feis, descontant les que tenen la protecció oficial, la més bella població de tota Espanya.
Filis de Sóller: que aqüestes virtuts heretades de 1‘ avior no minvin mai; que venguen en creixenga i que floresquen copiosament. S‘ equivoquen els que creuen poder algar 1‘ unidat de la pátria so¬ bre les ruines de la regió, del municipi, de la familia i fins de la própia llengua d‘ alguns. Escapsaua un arbre totes les millors branques i no quedará més que un gran tronc sense vida, incapag ded'absorbir ni sol, ni pluja, ni aire que renovin sa saba i el cubresquen de flors i de friits. Solament millorant la familia, el
municipi i la regió se pot fer una pátria forta i poderosa com cal, que sia 1' honra
i no la rémora deis ciutadans.
Dins la bona i espléndida florida de renaixenga que embelleix els camps de Mallorca, són els v'stres els qui donen més bella prometenga. Endavant! Foren els primers en la lluita i en la victória contra 1‘ invassor; que heu sieu també dins tots els ordres d‘ aveng, de cultura, de patriotisme, de fe, d‘ amor a la térra, i sempre i en tot sentit sia ver que la valí de Sóller és la primera que madura
els fruits d‘ or.
I clogué !a festa amb no manco manya que’ Is senyors qui 1’ havien precedit en 1’ us de la paraula e! presiden! de «T Associació per la Cultura de Mallorca» D. Elvir Sans, qui digué lo seguent:
Magnífic Consistori: Senyores i senyors:
Em plaü a 1’ ombra de la vostra casa pairal, al redós de la senyera mallorquí¬ na, dirigir-vos la paraula en nom'i re¬ presentació de la «Associació per la Cultura de Mallorca», carregada d’ honors amb el convit que se 1’ hi ha fet per aquest gloriós acíe.
I m’ ompl de goig, encara més, el que sia T hermosa valí de Sóller el punt on «r Associació» surtí per primera vegada a la llum pública, i que 1’ acte que ens ha congregat sia el cancelamení d’ un deute contret amb Ies gestes de la nos ¬ tra história i amb els herois avant-passats de la ierra patria.
Tots els pobles qui honren la memo¬ ria deis seus avant-passats gloriosos, s’ honren a sí matéixos, i obra ferma de tot el poblé de Mallorca ha de ser la creuada per a conquerir aquesta honra.
Ja Sóller, ha tret 1’ ensenya de Mallor¬ ca al vent de les festes patries, complint 1’ obligado pública que individualment era sentida dins tot cor mallorquí, car semblava que la senyera mallorquína hagués de corcar-se dins les caixes de 1’ aníigor per pesar sobre ella una afron¬ ta, per no ser digna de tremolar ais venís de 1’ actualidat; i Sóller V invicta, Sóller, la de la valí simbólica de la pu¬ resa, ha tret de les caixes de 1’ aníigor la gloria, ha fet reviúre de bell nou Ma¬
llorca.
Sóller obra sempre amb plena con¬ ciencia de causa, ja que la seva riquesa, la seva indústria i el seü progrés inte¬ lectual, la posen al cap de l’aveng cultu¬
ral de Mallorca. Vosaltres sou amants
de la bellesa, de la parla, de I’ história

6 saá

¡jwwLm-’rsc^s:

¡^vaBsu«aggassBg

SOLLER

i de les costúms; els vosfres poetes su-
blims són bé 1’ encarnadura del vostre
sentiment, i teñe la seguredat que heü de veure amb gust i heu de protegir tot lo que tengui una sana significació de mallorqüinisme.
I no per altra cosa s’ es creada I’ «Associació per la Cultura de Mallorca». Una munió de joves ardents, plens d’ amor per Ies nostres coses, ens hem unit com una pinya odorant i re'ínosa, fruit d’ un arbre que viu de la saba patria de la ierra; ens hem concentrat al cant d’ amor d’ uns quants joves, transcrit dins la proclama, i entre ells no hi podia faltar un solleric; Sóller sempre- va al cap de les empreses nobles.
Nosaltres perseguim la renaixenga del nostra esser, totes les nostres forces,
íot el nosíre ardiment va encaminat a
conservar com un tresor, la puresa de nostra parla, a fer reviure les costums, els nostres cants, els nostres balls, i la nostra historia; anam a desterrar les Iloses sepulcraís per obrir la presó a !’ anima que els nostres avis donaren a
Mallorca.
I la data d’ avüi sera fita d’ aquesta empresa; Y acord del vostre noble Consistori, f entusiasme deis vosíres regidors, transcrit en pedra, la lapida que avüi inauguram, es un brot de llorer qüi brosta per dar vos ombra. Els herois sollerics que V onze de maig de 1561, moriren en defensa de llur patria, els que carregats de gloria reculliren la flor roenta i perfumada d’ els marlirs que la regaren amb llur sang, prest veuran aixecar-se, ramell de patriotisme, ün monument commemorador, afirmació de gloria, que será honra pels presents I armes de noblesa pels futurs; i dic veüran, perque f ánima no es mor, la
seva ánima viu entre nosaltres. Toís els
feís, totes les proeses d’ aquella jorna¬ da, agarbellaren íants de llorers dins la frondosa valí, que son perfum encar perdura. Avui s’ es oberí el llibre d’ or de les recordances, públicament, essent el sentiment de tot un poblé.
Avant sempre per aquest camí, fassem afirmado d’amor a Mallorca, a filia d’ Or, que es com una rosa sürant dins el bla^or, fins a arribar al fruit madur de les nostres aspiracions.
Allavors els nostres cants encesos en
divina inspiració brollaran vestits d’ amor i de jovenesa, i 1‘ armoniosa volta d’ aquest temple de la naturalesa migobrirá les branques florides pera deixarlos passar i aspergir-se pels aires espaiosos, i en la térra deis nostres avis, si cap perdut ressó va a despertar-los arribant a les tombes, es sentirán gojosos i no es donarán vergonya de teñir¬ nos per nets, i beneiran Ies nostres can'
íades.
¡Avant sollerics! ¡Avant ánima foría, que aquest és el camí de la redenció!
He dit.
Acabat que hagué e! Sr. Sans, ressoná en la plaga una forta ovació, donant-se tot seguit per finida la patriótica festa, qui ens fa reviure anyalment el sentiment de Patria, fonament damunt el qual s’ ha d’ empendre la reconquista de la Mallorca que nosaltres somniam.
DE ACTUALIDAD
£1 XXVI Congreso Agrícola
Como saben nuestros lectores, ma¬ ñana, en el tren de las ocho y media,
llegarán a esta ciudad los distinguidos miembros de la «Federación Agrícola Catalana Balear», que han de celebrar aquí en estos dias el XXVI Congreso Agrícola, en el que tan vitales e intere
santes cuestiones se tratarán.
Serán recibidos por el Ayuntamien¬ to, miembros del Sindicato y Comisión Organizadora, dirigiéndose, luego de
cambiados los saludos de rúbrica, a la iglesia parroquial, donde oirán misa.
Tendrá lugar después, en el Salón del Consistorio, solemne recepción de tan ilustres huéspedes, y, seguidamente, la

Sesión inaugural del Congreso, pro¬
nunciándose varios discursos.
Por la tarde, a las tres, se celebrará
la primera Sesión del Congreso. A continuación publicamos las con¬
clusiones provisionales que presenta
cada uno de los Señores Ponentes so¬
bre su respectivo tema:
Conclusions provisionals que presenta don Joan Agüitó i Garsot, Ponent del Tema «Al¬ gunos malalties deis citrus i deis garrovers»
Ia. Lluita química.—Per a combatre les principáis malalties deis tarongers i altres citrus deuen associarse els agricultors en Sindicats i formar després Federacións per tal de poder adquirir un tren de gassificació per poder aplicar aixis económica i técnicament bé, el gas cianhidric. Els Consells pro vincials de Foment podrien també encarregar-se d’ aital servei.
32.a Mentresno es realitzi 1’ expressat, els
propietaris isoladament deuen aplicar els polisulfur& al 3 per 0|0 i el Lissol al B‘5 per 0|° en solucions acuoses.
Lluita biológica.—Pels greusinconve nients que té la lluita química, i per esser un gran aveng cientific, cal comencar la lluita biológica contra certs insectes. Per tal objecte deu crear se un Instituí de Fitopa tologia aplicada, amb geréncies pels dife rents indreis de la Catalunya Gran. Per a conseguir ho será necessari que la Mancominitat de Catalunya en amorós i fraternal abrá<j fos integrada per les Balears.
Conclusions provisionals presentades per D. Bartomeu Colom Ferrá, Ponent del Tema
«Cultiu del garrover.»
1. Es de tot punt necessari per obtenir abundants cuilites que el garrover tengui una branca empeltada, si es jove, de peu másele o borrer, que sigui de una de les dues veriedats que s‘ adaptin al clima, i en cás de vell deixar-li sortir un verduc, creant per medi de la poda una branca petita perque no xupi forpa a 1‘ arbre.
A n‘els dimes on convenguin els herma frodites és convenient tenir-ne empelts per una bona fecundado i aument de pasta de les garroves primes.
II L‘ adaptació de la variedat al clima és de tot punt necessária al garrover: s'ha de procurar adaptar la variedat que raés con vengui al terrer, si bé no té una importancia tan capital, fomentant la produeció de la garrova qui tenga mes aceptació al mercat o més principís nutritius per la alimentado
del bestiar.
III Per lo que toca a la crisi económica que sufreix el preu d« la garrova, es pot
aumentar el seu valor destinant-la a f en
greix d‘ animáis de renta, en general, i a Mallorca en particular al del bestiar porquí peí fet de teñir igual velado nutritiva que les figues, creant aixi una nova font de ri
quesa.
Conclusions provisionals que presenta Mossén Jeroni Pons, Ponent del Tema: «Cultiu del tarojiger».
1° L’ agricultor solleric no hauria de deixar decaure el cultiu del taronger i el Congrés hauria d’ acousellar ais propietaris la intensificado de dit cultiu en la part alta, i reprovar solemnement la tendéncia a des¬
32.°truirelshortsdetarongersdelapartbaixa,
que ’s podrien millorar introduint variedats
encara no aclimatados a Sóller.
El taronger pot fruitar cad’ any, pero aixó demána de part del agricultor un treball perseverant. Es ciar que després d’ un esplet gros no cal esperar me un altre; pero si al arbre no li manca conreu, pot donar una cullita no despreciable, 1’ any qu’ havía
d’ esser buit.
Les noves plantacions s’ haurien de fer exclusívament de taronger procedents de peu agre, ja que els taronger de peu franc sense empeltar se braguen i moren sovint ais pocs anys de vida. Además, 1’ a gricultor hauria de p^sar en práctica tots aquells mítjans culturáis que milloren 1’ ar¬ bre i la calidat del fruit, no retentse fins a obtenir una major produeció, una taronja fina, dolga, forta, i no estufada; i aixi la taronja sollerica podría competir amb la taronja de les regions productores de més
fama.
Por la farde, después de la primera sesión, en la Casa Consistorial se ob¬
sequiará a los señores congresistas con espléndido lunch; y por la noche habrá baile al estilo del país en la plaza de la Constitución, para que nuestros hués¬ pedes puedan conocer y apreciar el en¬ canto de nuestro baile regional, de bo¬ leros y mateixes.
El lunes terminarán las sesiones de¬
liberativas y se celebrará la Sesión de

Clasüra, reuniéndose luego en el Hotel del Ferrocarril en fraternal banquete.
De todos los actos, que prometen ser muy solemnes, daremos cuenta a nues¬ tros lectores en la próxima edición.
Crónica Local
Continuando las informaciones que lle¬ vamos publicadas respecto a la adquisición de-un buque para destinarlo al servicio de la línea Sóller, Barcelona y Cette, pode¬ mos hoy comunicar a nuestros lectores la grata noticia de que se ha llegado a un completo acuerdo entre la compañía «Na¬ vegación Sollerense» y el propietario del vapor «María Mercedes»,
La anterior semana se trasladaron a Má¬
laga el capitán de la marina mercante don Miguel Roca y el primer maquinista nava! D. Jaime Alemany para intervenir las pruebas de marcha y consumo del vapor que nos ocupa, únicas que faltaba realizar. El domingo se recibieron noticias telegrᬠficas dando cuenta del resultado de aqué¬ llas, y, habiendo sido satisfactorias, la Junta de -Gobierno de la «Navegación Solleren¬
se» en reunión celebrada el mismo día
acordó proceder a la adquisición del buque, comunicando a su propietario que quedaba aceptado.
Para unirse al personal directivo que ya se había trasladado a Málaga, según lleva¬ mos dicho, salieron el martes en el correo de Valencia el piloto donjuán Colomar, el segundo maquinista don Bartolomé Alvarez, el contramaestre don Jorge Berga, tres fogoneros y cuatro marineros para estar aprontados allí y poder hacerse car¬ go del «María Mercedes» para traerlo a
Mallorca.
La escritura será estipulada en Madrid en los primeros días de la próxima semana, por indicaciones del propietario del buque, que se halla accidentalmente en la corte, y por conveniencias para activar los trámi¬ tes que han de seguirse por el traspaso en
el Ministerio de Fomento. Probablemente
estenderá dicha escritura nuestro compa¬
triota el Notario residente en Madrid, don Alejandro Rosselló Pastors, Diputado a Cortes por este distrito, y actuará como apoderado de la sociedad anónima «Nave¬ gación Sollerense» don Juan Delgado Otaolauruchi, capitán de corbeta, que sa¬ lió anoche de Palma en el vapor correo de Barcelona, para Madrid, donde le llamaban asuntos particulares y cuyo viaje se ha aprovechado para que se llevara la repre¬ sentación de la compañía.
Tan pronto esté firmada la escritura, quedará a disposición del personal de la compañía sollerense el vapor «María Mer¬ cedes», el cual será conducido al puerto de Palma. En uno de los astilleros de la capi¬ tal se le harán al buque varias modifica¬ ciones que se estiman necesarias para el mejor servicio a que está destinado, entre ellas el mon'aje de los aparatos para tele¬ grafía sin hilos, de los cuales carece, y la ampliación de cámaras para pasajeros de primera y segunda clase, por resultar de¬ masiado reducidos los departamentos que para pasaje lleva. En estos trabajos se procurará se despliegue la mayor actividad posible, a fin de que pueda cuanto antes empezar la navegación.
Las características del vapor «María Mercedes» son las siguientes: tonelaje bruto, 467 toneladas: tonelaje neto, 263 toneladas. Carga en bodegas, 500 tonela das. Eslora, 54 metros; manga, 7 68 metros puntal, 4‘23 metros. Máquina Compoud, que le imprime una velocidad máxima de 15 millas por hora. Tiene dos calderas, una caldereta y una dinamo para el alumbrado eléctrico de todas las dependencias.
Dados los beneficios que a esta locali¬ dad ha de reportar el restablecimiento del servicio de navegación entre Sóller, Bar¬ celona y Cette, en mal hora suprimido,
nuestra ciudad está de enhorabuena. Plá¬
cemes mil, en nombre de ella, a la naval compañía y a cuantos de una manera u otra han contribuido a la implantación de una tan necesaria mejora.
***
En la sesión celebrada por la Junta de

Gobierno de la «Navegación Sollerense» el domingo por la noche, fueron nombra¬ dos los siguientes consignatarios: En Só¬ ller, D. Guillermo Bernat; en Barcelona, D. José Gilabert; y en Cette, don Miguel
Bernat.
A los indicados señores les felicitamos
sinceramente por la distinción de que han sido objeto.
Nos consta, por autorizado conducto, que en la mañana de hoy se ha firmado el contrato'por el cual la Congregación Ma¬
riana de esta ciudad toma en sub-arriendo
la finca Es camp d’ En Mayol con el ob¬ jeto de convertirla en campo de deportes para sus afiliados. La extensión considera¬ ble de la misma permite instalar en ella un terreno de foot-ball de regulares dimensio¬ nes, reservando todavía algún sitio para juegos que ocupen menos espacio. La cita¬ da finca, dadas sus buenas condiciones de extensión, suelo perfectamente nivelado y especialmente su gran cercanía al casco de la población, pues dista únicamente de ella unos minutos escasos, creemos que es lo mejor que. podría encontrarse para el obje¬ to a que se la'dedica. Pronto se dará co¬ mienzo a la tarea de limpiarla de arbolado, para efectuarse después en ella todos los trabajos indispensables para convertirla en un magnífico campo de juego en todo dig¬ no de nuestra ciudad, según el propósito de los elementos directivos de la Congre¬ gación.
Celebramos de corazón la noticia, pues dada la importancia excepcional que se da hoy en todo el mundo a los deportes, era muy de desear en nuestra población, que es de las que sienten el afán de mejorar, la implantación de uno de esos campos, fo¬ mentadores de la cultura física, y cuya falta se hacía sentir en general tan honda¬
mente.
Nos congratulamos, además, de que sea precisamente la Congregación Mariana la implantadora en Sóller de los grandes de¬ portes modernos, dando así pruebas de sus desvelos continuados, no ya sólo para el bien espiritual, sino aún por el provecho corporal de los que se cobijan bajo la in¬
maculada bandera.
A los simpáticos congregantes va nues¬
tra más efusiva felicitación.
Se nos comunica que esta misma Con¬ gregación Mariana de jóvenes efectuará el domingo 3 de junio una excursión al San¬ tuario de Lluch, en cuyo sitio coincidirá con representaciones de todas las Congre¬ gaciones Marianas de la isla, celebrándose allí un acto solemne, el primero que orga¬ niza el Centro Regional de la citada Ins¬
titución. Esta excursión Soller-Lluch sal¬
drá de aquí el sábado, día 2, por la noche, llegando a Lluch el 3 de madrugada. El re¬ greso será el lunes, dia 4. El núcleo de los excursionistas efectuará la ida y la vuelta por el camino del Barranch i Gorc Blau, si bien se dispondrá de los vehículos necesa¬ rios para los que quieran ir a Lluch por la
carretera de Inca.
Lo hacemos público para conocimiento de las personas a quienes pudiera intere¬
sar.
Para conocimiento de todos aquellos de nuestros lectores a quienes la noticia inte¬ rese, hacemos público, también, que el miércoles y jueves próximos, días 23 y 24, el Medico municipal, D. Juan Marqués Frontera, vacunará, en el Hospital, a las tres de la tarde, a las personas que acudan
con este fin..
Y nosotros no sólo lo anunciamos sino
que aconsejamos a los vecinos que hace tiempo fueron vacunados se revacunen y no dejen de hacer inmunes de la contagio¬ sa y terrible enfermedad variolosa a sus pequeñuelos que no lo estén.
8© desea vender
Una pieza de tierra huerto, denominada Ca'n Moyana, sita en la calle déla Roma¬ guera y linda por Oeste con la linea férrea. Tiene anejo el derecho de cuatro minutos semanales de agua de la fuente de S' Olla.
Y una casa señalada con el n.° 5 de la ca¬
lle de Moragues. Para informes, en esta imprenta.

SOLLER

Notas de Sociedad
PETICIÓN DE MANO
Ha sido pedida la mano de la bella y simpática señorita Francisca Serra No¬ guera, para el joven industrial D. Miguel ,Pizá Arbona, hijo de nuestro particular amigo D, Juan Pizá Castañer.]
La boda se celebrará, Dios mediante, en el próximo mes.
Tribuna Pública
CARTA ABIERTA
Sr. Director del sóller
Presente.
Distinguido señor mío y amigo: Estimaré se digne ordenar la inserción en el ilustrado semanario de su digna dirección de la ad¬ junta carta. abierta, contestación a la ya publicada de don Jerónimo Estades.
José Miró.
Ante el supuesto cúmulo de agravios que para vaciar su bilis y congraciarse con la opinión expone a la misma en la famosa carta-abierta que dirigida a sus correligio¬
narios de Mallorca inserta en el último nú¬
mero de ese ilustrado semanario, por deber, ante todo, recojo cuanto a mi persona afecta, con el ñu de en su día encauzar por los senderos debidos, la verdad, lastimada por Yd. en- su poco edificante memorial,
Digo en su día, por cuanto ya que para Mallorca escribe, y constituyendo la misma algo más que nuestro bello y querido rincón de Sóller, desde estas columnas, por ser de lógica, le requiero para discutir con toda amplitud el manoseado asunto de la provi¬ sión de la lucrativa plaza de escribiente auxiliar de este Juzgado Municipal, ya que por lo visto le tiene fuera de quicio por ser uno de los tantos capítulos de cargo de los muchos y aplastantes que tiene en cartera contra el partido conservador mallorquín, ya que el mismo, en todo momento se ha hecho solidario del noble y elevado proceder obser¬ vado con sus correligionarios de ésta, por su dignísimo e ilustre jefe, mi queridísimo amigo y maestro don José Socías.
De allanarse por civismo o lo que sea a tales deseos, facilísimo se me será el demos¬ trar con saciedad, hasta donde ha llegado desfigurando y descabellando sin compasión la parte legal del Real decreto de 29 de ma¬ yo de 1922 y la exposición de los hechos, para llegar a cierta conclusión, que es el hazme reir propio tan sólo de aquellos que en sus mocedades y andanzas por Barcelona
no tuvieron voluntad ni mentalidad sufi¬
ciente para calzarse un titulo de los que sirva a uno, en caso de necesidad, de sostén y medio para ganarse noblemente a expen¬ sas de sí mismo, el pan de cada día.
Siendo como son milagros harto conocidos de todo Sóller y de una gran parte de Ma¬ llorca, ruego a Dios me vea exento de batir su record, para no aumentar en demasía mi patrimonio moral, ahora y siempre incólume e inconmovible a todo embate, por mucho que le pese y amargue, Sr. Estades!
Siendo mi actuación honrada y diáfana a los ojos de todo el mundo, para mayor abun¬ damiento, ya que no basta el ser,.., pongome a su disposición, para discutir también, de parecerle bien, el punto que de la misma quiera, ya que soy yo el primer interesado en poner públicamente de manifiesto, hasta donde llega mi conducta, por cierto muchísi¬ mo más elevada de la que observan aquellos caciquillos de escaso bagaje que a todo se
avienen con tal de conservar su «modus vivendí».
Del culto que rindo a la ley, y de la justi¬ cia que anima y practica ebte Tribunal Mu¬ nicipal, que me honro en presidir, da fe la sentencia que Vd. conoce, étnica apelada y confirmada por cierto por el Juzgado de 1.a instancia; de la caballerosidad que siem¬ pre he observado con mis adversarios políti¬ cos darán buena prueba ¡como no! sus corre¬ ligionarios, el actual alcalde de ésta, don Pedro Juan Castañer y Ozonas, y mi parti¬ cular amigo don Loreto Viqueyra, ex-fiscal municipal; respondiendo en cambio elocuen¬ temente de la reciprocidad recibida la ilegal negativa de su hijo, al comunicarme en de¬ terminado oficio como alcalde accidental, no quererse satisfacer por quien corresponde, lo que en su día abonará el Ayuntamiento ¿no faltaba más! afectante a ciertos libros
Deis «rticles publicáis a n‘ aquesta seccló en són res¬ ponsables llurs autors no fent-se solidárla la redaccló deis conceptes, csstellanlsmes 1 incorrecclons en que puguen Incaure els artlcullstes. N. de la R,

suministrados, por un librero militante en el partido reformista, para uso del Registro
Civil.
Es rasgo de poca piedad ensañarse contra el vencido y derrotado Sr. Socías, y si la lapidación retórica se hace además con in¬ exactitudes, la opinión pública, no perdona
fácilmente al agresor.
Que se halla Vd. Don Jeroni en camino de tal sanción, lo evidencian los electores de Sóller, más de cuya tercera parte de los que tomaron parte en las últimas votaciones, ya le enseñan el puño cerrado hartos de su ca¬
cicato insoportable de más de veinte años siendo esto sin duda, lo que les saca de sus
casillas.
Con su conducta ha concurrido a la opor¬
tación de un peligro para la candidatura de su jefe don Antonio Maura, mediante las larguezas dispensadas a los liberales, cuyo jefe local, si vuelve la vista atrás, recordará las infamantes injurias que en otros tiempos prodigaba Vd. a la honorabilidad de su ve¬ nerable padre, cuando en aquel entonces ejercía Vd. el cargo de concejal, y que lle¬ vado por esta causa Vd. al banquillo de los acusados, fue liberado de condena por la defensa brillantísima de su abogado don
José Socias.
Y ahora con las tiras de piel de éste, trata Vd., don Jeroni, de encubrir los móviles, se¬ guramente justos y confesables, pero no confesados y sustituidos por otras razones, para su rebeldía política, restando a su jefe buen golpe de votos y favoreciendo el riesgo de su posible derrota.
Nos consta que al pactarse la alianza mauro-conservadora, fue excluida del trato la agrupación jeronista de Sóller como condi¬ ción impuesta por los conservadores, ya que la voluntad de los mismos es protegerles para combatir el desenfrenado caciquismo refugiado todavía en nuestro delicioso valle
de Sóller.
Sóller soy yo, dice Vd. don Jeroni, paro¬ diando a Luis XIV; por esto confunde sus intereses con los del vecindario y hablando del bien de éste, habla en realidad de su propio bien mediante el auto culto que se otorga.
Un consejo y acabo, señor Estades: más tila, menos bilis y más hombría, ya que el arte de embaucar en política no es suficiente para salir a la palestra.
El de siempre, José Miró Pastor, Abo¬ gado y Juez municipal.
Sóller 18 de Mayo de 1923.
Sr. Director del sóller
Present.
Molt senyor meu de sa meva consideració mes distinguida: Abusant de ses seves bondats una vegada més, me permet suplicar-li se servesca publicar ses quartilles adjuntes, amb sa present, an es periódic de sa seva digna direcció, per lo que li anticipa expre¬ sivos grácies es seu affm. i s. s. q. b. s. m.
J. Estades.
CARTA UBERTA
Sr. D. Pep Miró i Pastor, Missé.
Molt senyor meu: M’ he enterat de sa «Carta uberta», que per mediació de «La
Ultima Hora» «Correo de Mallorca» i «La Al-
mudaina», ha tengut abé dirigir-me i confés, senyor Mirórque sa seva lectura m’ ha posat amb graves apuros. Li diré sa classe dapu.ros graves amb que sa seva lectura m’
ha posat.
Per una part, se pot dir qu’ es obligació meva agraír sa seva carta, senyor Miró. Reconec que li he d’ estar agrait per lo que amb aquesta carta mos conta, perque mal dament vosté no e-hu crega,ets que 1‘ ha jen Uetjida, haurán vist de sobra, que no vaig exagerar gens amb sa que fa pocs dies vaig dirigir an ets meus correligionaria de Mallor¬ ca quan ocupant-me de vosté, vaig haver de dir lo sigüent:
¡«Llástima que Mallorca no conega aquest jutge i doctor, tot amb una pessa, com a Sóller el coneixem, per que Mallorca feria una riaia de bon gustl»
Per aquesta part, senyor Miró, s’ agralment qu‘ he de sentir per vosté, per haverse retratat vosté mateix, tan feélment, en ets citats periódics de Palma, comen^ant així a donar-se a conéixer a Mallorca, com a Sóller el coneixem, m’ he disposat a tota cla¬ sse de complacencias amb vosté, inclús a sa d’ aceptar es defio de discutir sa eonsabuda R. O. d’ es Maig de 1922, com si es tractás d’ una invitació discreta i raonada, feta per
un Missé de debo.
Pero per altre part, impossible senyor Miró; per raons que vosté ño pot comprende perque, no están en el seu alcanc, teñe es sentiment de participar-li, qu’ aixó no pot esser; m’ es fórses dir Ti, amb disgust, qu' es impossible recoir sa série de necedats que

vosté diu amb se seva carta, comengant a sa primera retxa i acabant a sa darrera, sense incorre també es qui les recois, amb so ridicul immens amb que vosté s'' ha posat, escriguent-les, siga dit amb perdó. I fins aquí hem arribat, es camí d’ es ridicul, no e-hi ha voluntaria qui T emprenguin, tenguent es cap an es seu Uoc.
Ja té explicáis amb poques paraules, es Missé Miró, ets graves apuros que m’ ha fet passar saseva carta, i antes d‘ acabar aques¬ ta, dues paraules mes a s’ autor de tais
apuros.
Així com vosté, senyor Miró, amb sa seva carta me dona un consei, que li agraesc i seguiré amb molt de gust quan se present ocasió, també jo, amb justacorrespondéncia, me permet aconsear-lo, i es meu consei és el sigüent:
Si efectivament vol esser Missé, senyor Miró, com pareix qu’ e-hu vol esser, com pa reix que té empenyo en ser-ho, jo li dón es consei que torni néixer, i que quan torni venir en el móu, que procuri tornar-hi amb qualque cosa dins es cap, maldement siga un garbaió, perque de lo contrari, sempre será es mateix «El de siempre», com vosté mateix se diu amb sa seva carta. Sempre será un Missé que ferá riure.
I llamentant, senyor Missé Miró, qu’un assurapto sério i de certa importancia, amb mans de vosté, o amb sos seus peus, 1’ haja hagut de fer degenerar amb sainete, sora
de vosté S. S.
J. Estades.
Sóller. 17 de Maig de 1923.
Vida Religiosa
A la Parroquia
Demá, diumenge, dia 20.—Festividat de Pentecostés. A les set, i mitja, T Exercici del Mes de María; ales nou i mitja, Hores menors; a les deu i quart, Exposició del Santissim i 1’ Ofici, amb sermó que fará el Rvd. D. Rafel Sitjar, Rector,—Capvespre, Explicació del Catecisme, i horabaixa Vos pres, Completes, Rosari i Exercici del Mes
de María.
Dilluns, dia 21.—A les set i mitja, T Exer¬ cici del Mes de María; a les nou i mitja, Ho¬ res menors i 1’ Ofici major. Horabaixa, Ro¬
sari i Exercici del Mes de María.
Dissabte, dia 26.—Horabaixa, Completes solemnes en preparado de la festa del Mes
de María.
Diumenge, dia 27.—Festa del Mes de Ma¬ ría. Comunió general per les «Filies de la Pu
rísima.»
A i’ església de las Mon¬ gos Escolápies.
Demá, diumenge dia 20 —A les set i mit¬ ja Missa de Comunió pels inscrits a la Guar¬ da d’Honor, que s’oferirá per T ánima de la difunta Srta. Catalina Valls i Forteza; capvespre, a les cinc, continuació del Mes de les flors i exercici consagrat al S. C. de Jesús amb exposició del Santissim.
Divendres, dia 25.—A les sis i mitja, du rantla missa, se fará 1'exercici mensual de dicat al Bou Jesús de Praga.
Dissabte, dia 26.—A les set i mitja se co¬ mentará un Triduo, a intenció de devota persona, en preparació de la festa del Mes de María, amb sermó a cárrec del P. Lluis Ca sas, S. J.
A 1‘ església del Hospital
Demá, diumenge, dia 20.—Continuació de les Coranta-Hores, dedicades a la Sang de N. S. J. —A les vuit i mitja, Missa d’ ex rosició. A les deu, se cantará Tercia i Missa major, amb música, i sermó que fará el Rvd. P. Pons, deis SS. CC. El cap-vespre, a les sis, continuació del quinari de Santa Rita. A les vuit i quart, després del Ro¬ sari, exercici en honor de la Sang, amb sermó que predicará el Rvd. don Jeroni Pons, Pvre., Trisagi cantat i Reserva.
Dilluns, dia 21.—A les set, Missa de expo¬ sició, durant la qual se fará 1‘ exercici del Mes de María. A les 10, se cantará Tercia i Ofici major, amb sermó que fará el Rvd. don Rafel Sitjar, Rector. El capvespre, a las sis, solemnes Completes amb preparació de la festa de Santa Rita. El vespre, a les vuit i quart, se cantará el Trisagi, i seguidament hi haurá processó, Te-Deum, bendició i Re¬
serva,
Dimars, dia 22:—Festa solemne en honor de Santa Rita de Cassia, advocada d’impossibles. A les set, Missa eje comunió i exercici del Mes de María. A les 10, bendició de les roses de Santa Rita i Missa major. El cap¬ vespre, a las sis, exercici cantat, i el ves¬ pre, a les vuit i quart, acabament del qui¬ nari, amb sermó de la Santa, que fará el M. I. Sr. D. Jaume Espases, Canonge de la Seu de Mallorca, i llevors es fará 1’ adoració de la Santa de Cassia iplega-mans.

Registro Civil
Nacimientos
Dia 12.—Miguel Cifre Capó, hijo de Miguel y María.
Día 13 —Antonia Sima Mayol, hija de Jo¬ sé y Martina.
Día 10 —Ramón Colora Comas, hijo de Ra¬ món y Agustina.
Dia 17.-Juana-Ana Mas Mas, hija do Juan y Antonia.
Matrimonios
Dia 12.—Bartolomé Canaves Seguí, coa Margarita Oliver Villalonga, solteros.
Dia 15.—Antonio Cifre Bernat. con Cata¬ lina Suñer Soler, solteros.
Defunciones
Día 12 —Antonia Castañer Estades, de 62 años, viuda, Manzana 52, n.° 372.

BOLSA DE BARCELONA

COTIZACIONES DE LA SEMANA (del 14 al 19 de Mayo)

Francos Libras Dólares Marcos

Lunes . . Martes . . Miércoles .
Jueves . .
Viernes. . Sábado . .

. 43‘45 00‘00 . 43‘60 30‘41 . 4390 30‘44 . 43 90 30‘45 . 43’90 30‘44 . 4390 30‘42

6‘56 6‘57 6'56 6'57 6‘58 657

0‘02 0‘02 0‘02 0‘02 0‘02 0‘02

Padece Vd, jaqueca, vahídos, pérdida de ape¬ tito, dolores de todo el cortejo de males que siguen a las mujeres mal
regladas, tome inmedia¬
tamente el famoso
Compuesto Vegetal
Pe LydiaE. Pinkham
(Compuesto de hierbas y raíces)
Es la medicina de una mujer para las enfermedades de las
Lmujeres. En todas las farmacias.

J Xarop bó i segur per cu-
í rar tussina, sia de la classe que sia, inclús La Coque¬
luche deis nins. .
DEPÓSIT:
APOTECARIA DEL AUTOR,
J. TORRENS. — SÓLLER.

en un lote y en sitio ideal para un chalet de verano una porción de terreno de ca¬ bida de un cuartón poco más o menos, lindante con la playa del mar y el torren¬ te mayor, contigua al puente de hierro en la playa.
Para informes D. Antonio Castañer
Bernat, Calle Rectoría, núm. 5.

3—S

—— B—sr—8 --=~-3^==t

desea vender

Una finca sita en Binisalem compuesta de
higueral, almendral y viña; rinde el 4 por 109. Informes: D. Jerónimo Muntaner, Pro¬ curador. Miramar, 6. Palma.

8

SOLLER

MKE8BMUH

Servicio de vapores-correos de Mallorca
De Palma a Barcelona: Domingo, lunes, miércoles y viernes, a las 21.
De Palma a Valencia: Martes, a las 19. De Palmüa a Alicante: Sábado, a las 12.
De Palma a Marsella: Día 22 de cada mes, a las '22.
De Palma a Argel: Día 27 de cada mes, a
las 16.
De Palma a Mahón: Viernes, a las 20‘30. De Palma a Ciudadela: Martes, a las 19. De Palma a Ibiza: Lunes, a las 22; Sába¬ do, a las 12.
De Palma a Cabrera: Miércoles a las 7.
De Alcudia a Barcelona: Jueves, a las 19. DeAleudia a Mahón: Domingo-, a las 6. De Alcudia a Ciudadela: Domingo, a las 6.
De Barcelona a Palma: Domingo, lunes, miércoles y viernes, a las 21.
De Valencia a Palma: Jueves, a las 19. De Alicante a Palma: Martes, a las 13.
De Marsella a Palma: Dia 25 de cada mes, a las 22.
De Argel a Palma: Dia 28 de cada mes, a
las 16.
De Mahón a Palma: Sábado, a las 8‘30. De Ciudadela a Palma: Lunes, a las 19. De Ibiza a Palma: Martes, a las 12 noche; sábado, a las 22. De Cabrera a Palma: Miércoles y viernes,
a las 14.
De Barcelona a Alcudia y Mahón: Sábado,
a las 17.
De Mahón a Alcudia: Jueves, a las 8. De Ciudadela a Alcudia: Jueves, a las 10

Servicio de trenes
Ascendentes
De Palma a Manacor a las 7*15, 15 05 y
1835.
De Palma a La Puebla a las 8’40, 14‘30 y
18‘35.
De Palma a Felanitx a las 8*40,14’15 y 18*35.
Este último tren sólo circula los miércoles y sábados.
De Palma a Santanyí a las 7*30, 14‘30 y
20‘10. Este último tren sólo circula los sᬠbados.
Nota. —El tren de las 14‘45 va directo de
Palma a Inca. El de las 18‘15, para Manacor y La Puebla, los domingos y días festivos
retrasa la salida hasta las 20.
Descendentes
De Manacor a Palma a las 6*45 y 17*26. De La Puebla a Palma a las 6‘30, 11‘45 y
17‘40.
De Felanitx a Palma a las 6'15, 12*50 y
17*15. El tren de las 11*45 sólo circula los miérco¬
les y sábados. De Santanyí a Palma a las 6*15, 11 y 17‘5.
El tren de las 11 sólo circula los sábados.
LÍNEA DE ARTA
De Manacor a las 9*58 y 17*19. Da Artá a las 5*35 y 15*55.
FERROCARRIL DE SÓLLER
De Palma a Sóller a las 7*40,15, 20’5. De Sóller a Palma a las 6, 9T5 y 18.. Los domingos y dias festivos ale un trene

extraordinario de Palma a ias 11*30, y de
Sóller a las 13'30.
También los domingos y días festivos el último, tren retrasará su salida de Sóller,
hasta ias 17’30.

Servicio de automóviles

El de Andraitx sale de la calle de la Unión a las 3 de la tarde.
El de Espurias sale de la plaza del Olivar
a las 3 de la tarde.
El de Valldemosa sale dala plaza del Oli¬ var, núm, 1, a las 3 de la tarde.
El de Pollensa sale de la calle de San Mi¬
guel núm. 37, a las 2*30 de la tarde.
ss=e--s- B=g=&

Almanac de les lleres-1923
Está en venta en la nostra llibreria, Sant Bartomeu, 17, al preu de 2’50 pts.
=8= =8=

Diccionari Ortografíe

De Pompeu Fabra. Llibre indispensable peí qui vulgui escriu-
re correetament en mallorqui.
Se ’n troben en venta en la nostra llibreria

al preu de 6*50 ptes.

3 S»* ^—■Q-—'¿S

-■£

PRIMERES POESIES

Llibre de 160 págines d’ En Barto¬ meu Barceló. Se ven al preu de tres pessetes la llibreria de aquesta mateixa imprenta.

as
CÜEYAS DELS ESTDDIANTS
SOLLER

Bellas cuevas situadas a diez minutos de distancia de la esta¬ ción del Ferrocarril.
Se visitan cómodamente todos los días laborables de 9 a 12 de
la mañana y de 2 a 8 de la tarde, y los domingos y días festivos
de 4 a 8 de la tarde. Están alumbradas artísticamen¬
te con profusión de bombillas
eléctricas.

PRECIOS

/

De una a cinco personas. 5 ptas. Por cada persona más (. 1 id.

m-

m

Diccionari Catalá-Castellá

I Castellá-Catalá d’En A. Rovira i Virgilio Preu 12 ptes. En venta en la nostra lli¬
breria..

=8=

=8= =8= =&=

PATÜFEI
Revista catalana il lustrada, per iujants i per grans. Preu 10 céntima.
En venta eu-la nostra llibreria.

Emilio Consol
Vilasar de Mar (Provincia de Barcelona)

❖

♦

❖
♦♦♦

Comisiones, Consignaciones, Tránsitos,

❖ ♦

Especialidad en transbordos y reexpedición de

fruta fresca y otros artículos.

Casa especial para la exportación al extran¬ jero de toda clase de frutos, patatas y demás legumbres de la costa de Cataluña.
Dirección telegráfica: Consol - Vilasar de Mar.
Teléfono 306

Agentes de Aduana

15, QUAI DE LA REPUBLIQUE, 15.— CETTE

V

V

v

V telegramas; CEPUI ❖

teléfono; 6-68 V
♦

MAISON BARTHELEMY ARBONA, propriétaire
FONDBB3 H¡ N 1 9 O Es

Xzpiditlou directes di tontee sortee di primas» Ponr la franco et 1’ Étranger Cerises, Bigarreau, Péches, Abricots, Tomates Chasselas et Clairettes dorées du Gard
SPÉCI ALITÉ DE TOMATES RONDES

ICHEL NIORELL

SÚCCESSEUR

Boulevard Itam. ® tflRflSCOn - sur- f^hdne

Adresse Télegraphique: ARBONA TARASCON.

Télénhnne n.° 11

" IMPORTÁTION: EXPORTATION SPKGIAL1TÉ BE 8AHAHIS II DATTES
7HDITS IBAIS ET SICS

J. J. Ballester

2, Rué Vían. - H1BS1ILLE

Adresse télégraphique: Hormiga Marseille

w,

Téléphone Permanent 8-82

w

m

FRUITS FRAIS ET SECS-PRIMEURS

m

jg] Spécialité de DATTES, BANANES, FIGUES, ORANGES, CITRONS L®J

Maison J. ASCHERI

LLABRÉS PÉRE ET FILS Snccessenrs

❖ IMPORTA TIOjST EXPORTATION

Spécialité de BANANES, NOIX DE COCO, NOIX DU BRESIL; Expéditions toute 1’ annés, arrivages des Canaries par bateaux tous les huit jo.urs.

HOLLANDES NOUVELLES DU PAIS. Expéditions du 15 Avril au 15 Aoút par 1000, 5.000, 8.000 et 10.000 kilos CHOUX de BRUXELLES, expéditions de fin Octobre a fin Mars.

EXPÉDICIONS RAPIDES

PBIX MODERES

27-31, Boulevard Garibaldi, 27-31

B. RULLAN Proprietaire

MARSEILLE

m

12 et 14, Rué du Chateau — CHERBOURG

Adresse télégraphique: JASCHERI, MARSEILLE

TELEPHONE £j|

21-18

Télégrammes: RULLAN CHERBOURG.

v

Téléphone 201
♦♦♦

m

SOLLER

n
I Suevo lestaurant ferrocarril

!

Este edificio situado entre las estaciones de los ferrocarri¬
les de Palma y Sóller, con fachados k los cuatro vientos, reúne

todas las comodidades del confort moderno,

Luz eléctrica, ñqwá á presión fría y caliente, Depar¬ tamento de baños, Extensa carta, Servicio esmerado

y económico.

Director propietario: Jaime Covas

r 0 MAISON D'EXPÉDITIONS DE FRUITS et primeurs de la Vallée du Rhóne et ardéche Espécialité en cerises, peches, prunes reine, claudes et póires William, pommes a couteau, raisins.
A. Montaner & ses
10—2 Place des Oleres 10 —12
SUCCURSALE: 5 Avenue Vietor-Hugo 5— VALENCE sur Rhóne Télóphone: 94.—Tólégrammes: Montaner Valence.
MAISON A PRIVAS (ARDECHE) Pour Pexpéditions en gres de chataignes, marrona et noix
Télégrammea: 240ÍSTTA.2ÍTHIK, PRIVAS

Casa Principal en CERBERE

■■

SUCURSALES EN PORT-VENDRE t Y PORT-BOU

Corresponsales

GETTE: Horca y Costa:—Rué Pons de l'Hórau't, 1 BARCELONA: Sebastián Rubirosa — Plaza Palacio, 2

ADUANAS, COMIS ON, CONSIGNACION, TRANSITO
Agencia «special para el transbordo y la reexpedición de ’&'rxxtoa y pi imoreH
SERVICIO RÁPIDO ÜT KOONÓMIOO

Cerbére, Tólefono Cette,

9

CERBERE - José Coll1

616 Telegramas cette - Liascane

PORT-BOU - José Coll

■■■■■Romanía
■»■■(»■■■■■ sa «sí?

)■■■■

MAISON

Michel Ripoll et C.

Importation *

*1 Exportation

SPÉCIALITÉ DE BÁNANES

Fruits frais et secs de toutes sortes

Orantes 0 Citrons O Mandarines

— PRIMEURS—

Expeditions de NOIX et MARRONS

1 bis Place des GAPUGINS

BORDE AiJX

Telégrammes: Ripoll-Bordeaux

Telephone números 20-40

im@!mm

|| ALMACEN DE MADERAS f Somiers de inmejorable calidad

con sujeción a los siguientes tama-

i Carpintería movida a vapor

ños:

if

ESPECIALIDAD EN MUEBLES,

PUERTAS Y PERSIANAS

^

a

Miguel lolont

m «*■

.sM

4

Calles de Mar y Granvía

I JS O Ti li E - (Mallorca) i

ANCHOS

De 0‘60 a De 071 a De 0*81 a De 0‘91 a De P01 a De 1‘11 a De 1*21 a De 1*31 a De 1*41 a De 1*41 a

070 m. 0‘80 m. 0‘80 m. 1‘00 m. rio m. 1*20 m. rao m. 1*40 m. 1 ‘50 m. 1*50 m. 2

MAISON A CATANIA (ITALIA)

Exportation oranges, mandarines, citrons, fruits secs de Sicile

et dTtalie.

VI AL FISCHETTI, 2, A.

Téléphone 1001

J Télégrammes: MONTANER FISCHETTI CATANIA

IMPORTATION -s> COMMISSION <s> CONSIGNATION

BANANES

MANDARINES

ORANGES

FRUITS n PRIMEURS a LÉ&UM3S

Sagaseta & Quintero Sucesores de Damián Coll

2, Rué FrartQaise, 2 — (HALLES CENTRALES

Téléphone: GUTENBERG 63-52 Adresse Télégr.: SAGAQUIN-PARIS

PARIS 1
2

i
de 6 cilindros!

*STUDEBAKER *
Tipos: 2, 3, 4, 5 y 7 asientos en
Roadster-Corpedo, Coupe y Sedan,
DE 25, 35 Y 45 HP. Desde Pesetas 13.500 equipados por completo y puestos en Palma
libres de gastos. ====== ENTREGA INMEDIATA ======
Consumo a comprobar por el cliente, en el tipo 25 HP., 12 litro? por 100 kilómetros.

STUDEBAKER

aa a■

Olmos, 101 - PALMA DE MALLORCA

A «■A^^A■f■lt■M ■■a■H ■■a■u■a■a■■u■a■a■H ■■a■a■a■B ■■a■H ■■H■M ■■M ■^H ■■A■a■a ■■H■H ■■H■H ■■H■■M■H ■■a■t■m ■■H■M ■■H ■■M■■AWfl

!

|
|

Maison de Commission
FRUITS, PKÜNEURS et ORANUEN

i

®

CONSIGNATION - EXPORTATION

I

S

ancienne maison FOUGEROUSE-BONNET

¡

F0NT

Fréres,

Succ"

■■ ■■

■■

COMMISIONAIRE-Place C'havanellc

8

I

BUREAUX-Rue du Bois, 6

i

8 SAINT-ETIENNE (loirej 8

Adresse télégraphiqne: FONT-FRÉRES-PRIMEURS-SAINT-ETIENNE-Téléphone 51 Ínter.

m

■■■■ ■■■■■■■■ ■■■■■■■■■■■■■■■■

■■»■■■■■■■!]■■■■■■■ USB»

SOLLER

Importation de Bananes
toute l’année
€xpédiliori eq gros de jananes
en tout état de maturité
jjCaparó et España 16, « Rué Jean-Jacques Rousseau.—BORDEAUX
0 EMBALLAGE soigné
j^jF Adresse télégraphique: Capana-Rousseau-BORDEAUX. - “Téléphone 38 30

JACQUES MAYOL 4, RUE DES MINIMES, 4 — MARSE1LLE
FRENTE AL MERCADO CENTRAL-FUNDADA EN 1880
Telef!: 16-35. Telegr.: Msyol Mlnlmes 4 Miarselll©
«La plus grande fraicheur» Oranges en billets venant d’ Espagne en 50 heures. Bananes: dates d’ arrivée a Marseille: Alzina 12 Mai. Pincio 21 Mai. Mendoza 11 Juin. Plata 22 Juin. Valdivia 1 Juillet. Formosa 14 Juület. Alzina 21 Juillet. Pincio 31 Juiliet. Mendoza 20 Aoüt. Plata 31 Aoüt. Valdivia 11 Septembre. Formosa 22 Septembre. Alzi¬
na 1 Octobre. Pincio 12 Octobre, Mendoza 31 Octobre, Plata 13 Novembre. Valdivia 20 Novembre.

Biblioteca Celeste
Colección escogida de novelas alta» mente morales y propias para señoritas.
De venta en nuestra librería al precio
de 4 ptas. tomo.
Noelons «I9ortografié.
mallorquína, per Andreu Ferrer. Llibret ciar i senzill per apendre d‘ escriu-
re en mallorqui. Es troba en venta en la nostra llibreria, al
preu de 0‘75 ptes.

En el establecimiento de J. Mar¬ qués Arbona, San Bartolomé, 17,
hallará un extenso surtido en par¬
ticipaciones de matrimonio y en papel de escribir y sobres, a precios baratísimos.
.as- 8=^=8- s&-t
Revista ilus¬
flanco y j'íegro trada : : : :
Se halla en venta en el establecimiento de
J. Marqués Arbona, San Bartolomé, 17.

ISxpéditlons de Fruits et JPFfmewrs

IMPORT ATION—EXPORT ATION—00 M MISSION

TELEGRAMMES:

Saint-Chamond.

Rive de-QIer.

IMVRlftVlUmL

) St. Rambert ) Remoullns.

d'Albon.

Le Thor. '

Chavanay.

IC Chéques Postaux n.° 6511, Lyon.
Suficursale de Rive-de Gier

Ancienne Maison G. Mayol

F. Mayol et Fréres 6, RUE CROIX GAUTHIER
Sainí-Chamond (Lolre)
TELEPHONE 2 65

Spécialité de cerises, bigarreaux, péches, abricots, piunes* poires william, melons muscats, raisins de table et pommes a couteau par wagons
complets, etc. etc.—Emballage tres soigné.

Oranges, citrons, mandarines et fruits seos.

%■

db
<qp

F\\ R.OIG

db
qp

LA CASA DE LAS NARANJAS db

db DIRECCIÓN TELEGRAFICA: EXPORTACION VALENCIA db

CORRESPONDENCIA! F. FJOIQ BAILEN A VALENCIA ©

crjp
JL

( Puebla Larga:

db

i Carcagente:

qp TELEFONOS Grao Valencia:

f 2 p
56 ¿fe

3243

qp

3295

Valencia:
db

805 1712
db

ALCIRA (VALENCIA)

Exportador de naranjas, mandarinas y demás frutos del país

—'<=/• Tei-eouamas Francisco Fiol-Alcira

—

Fruits Sees

JLégumes Secs

Pales Alimentaires

GRA.NDE SPÉCIALITÉ DE FIGUES DE MAJORQUE,

^

DE FRAGA ET DE RAISINS DE MALAGA

FRUTOS FRESCOS ¥ SECOS — IMPORTACIÓN DIRECTA —
DAVID MARCH FRÉRES ** ~ J. ASCHERÍ & C.11
M. Seguí Sucesor EXPEDIDOR
70, Boulevard Garibaldi (antiguo Museé). MflRSGlLLG
Teléfono n.° 37-82. ♦ ♦ ♦ Telegrama: Marchprim.

H. & V. Penel Fréres

4, Rué des Déchargeurs
Téiéph: Central 57-74
Adr. Télég: PENELHAL-PARIS

PARIS (ler)
H

Maisons d’aprovisionnement
Importa tfon ét Dxportatlon

| >tigua casai P FUNDADA E33KF 1 S S O

|| Expediciones de frutos, primeurs y legumbres del pais. J

|| Especialidad en espárragos, melones, tomates y todo clase |¡§

S¡ de fruta de primera calidad.

p|

| ANTONIO FERRER g | 46, Place du Ghatelet—HALLES CENTRALES—ORLEANS. •
———

: Alcover Guillaume:

Rut Serpenois*

Bezangon, 9-Meíz. Rué Paul

Rui da 1‘Esplanada
Succursales Rúa de la Téte d‘0r

Place St. Leuis

Premiére Maison de la región de l’Est en fruits exotiques et primeurs de toutes provenances.
SPECIALITÉ DE PRODUITS DTTAL1E

Télégrammes: ALCOPRIM-METZ.

Téléphone 226.

SOLLER

11

>AlAAAAA AA AA AAA AAAAA P

SBi

¡g :: Transportes Internacionales ::
esg
11 Comisioaes-Represeiitaciones'Consipa'cioDes-TráBsitos-Precios abados para todas deslioacidoes Servicio especial para e! transbordo y reexpedición de

NARANJAS, FRUTAS FRESCAS Y PESCADOS

H

m

BAUZA y niassot

MASSOT JAIME

SUCESOR

Expéditians de tonta sorte de FITOS 1 FBIM1U3S

pour la. Frs,noa J* 1‘ Étrangsr

IMPORTA TIOH *~ew*-* RXPORTATIOH
MAISON CANALS FONDÉE EN 1872

y AH PA

m Successeur i

PBOPHXSTAIK!

AGENTE DE ADUANAS

CASA principal:
O m153.Bife.R.H! jFranota) (Pyr.-Orient.)

suoubsalbs:
PORT BOU (España) HBNDAYB (Basses Pyrenées)

Saga ib Cttti: Qoai de la Republiqne, 9.—Teléfono 3.37

a

TELEGRAMAS: MASSOT

H- —

—

Rapidez y Economía en todas las operaciones.

ao

i

MaiiaaaffiMiwwM—a mM

16, F|ue des Halles - TARASCON-(B-du-Rh.)
Diplome de grand prix Exposition Internationale. París, 1906.

Hors concours : Membre du Jury Exposition Internationale Marseille 1906

Croix de mérito Exposition internationale. Marseille, 1906

Télégrammes: PASTOR. - Taraaoon ■ a - Rhone.

.

Téléphone: B3nti*©pats &e Magaein xi si

©O0.©O©

mmm

Transportes, Consignación, Tránsito %

MaiiOQ d' üxpédition, Commission, Traasit

♦♦♦
<♦

ESPECIALITE DE BANANES ET DATTES

«

=¥.

Unión

Frutera,

s.

a.

% «

Añ

%

Fruits Secs et Frais IIFOBTATIOnr DIKICIB

5K 15, Quai de la République. CETTE (Francia)

TELEFONOS: 6.68 — 3.95
TELEGRAMAS: FRUTUNlON

% %

Barthélémy Coll

íK

3, Place Notre-Dame-Du-Mont, 3—MARSEILLE

La mayor rapidez y economía en transportes, opera-

jfí

ciones de aduana y reexpediciones. Compra directa en todos los puntos de producción.
Inmejorable y rápido transporte marítimo entre Qan-

\\Sj Vn

Adresse télégraphique: LLOC-MARSEILLE.—Téléphone: 57-21
♦ ❖ ❖❖

ía. día y Cette en acondicionados vapores al servicio exciu-

sívo de la “Unión Frutera,,

^

y§

% Transportes Internacionales

€

m *

JOSE

CASASNOVAS

f

c

5 Rué J?rocbot9 JPAKSÜ 9 eme

*

i

•»

í

DIPOBTATXOV If KPOBTATI0I

•fc *

* EXPÉDITION RAPIDE ET POU.B TOLTS PAYS # €:

«-

de Fruits ct Primeurs

#

«f-

i ■,

.

■■

-

*

t (Emballago soigné et surveillé) #

TELEFONO:
6 ‘ 7O

de Agencia

Aduanas

Telegramas: M A I LLOL

f|
lid
1, Quai Commandant Samary, 1— CJETTJE
Servicio especiai para ei transbordo de frutas
Casa presentando todas la» ventaja»:

i

Toutes nous marchandises son vendues de

confiance au plus bas prix.

*

#

Competencia indiscutible en cuestión de transportes. Perfecta lealtad en todas sns operaciones. Absoluta regularidad y prontitud en las reexpediciones.

Extrema moderación en sns precios.

| Exportación de Naranjas y Mandarinas fj = Casa fundada en el año 1898 por Miguel Estades =

i

i

i

SUCESORA

#
Llovet Hermanos

CARCAGENTE (Valencia)
TELÉFONO O. 31

j Frutas frescas, secas y legumbres

Cacahuetes.

CABAÑIL (Valencia)

: Llovet Cabañal

EXPORTACIÓN DE

EN V1LLARREAL (Castellón)

SUCURSALES:

EN OLIVA

(Valencia)

Para la exportación de naranjas, mandarinas y demás frutos del pais

fESTADES — Carcagente
TELEGRAMAS: ESTADES — Villarreal
(ESTADES — Oliva

Naranjas, cebollas y patatas

Arroz y Cacahuet

Agencia de A«luanas

—
m

y embarque de mercancías

♦

♦
♦ TTÍAISON
♦

Michel Aguiló o|

*

30 Place rirnaud Bernard

♦

♦

TOÜLOU^E (Haute-Qaronne)

♦

♦

♦

♦ Importatlon © Commission © Izport&tion ♦

♦

♦

♦ Oranges, Citrons, Mandarines, Grenades, Figues séches, ♦

♦

Frnits frais et secs, Noix, Chataignes et Marrons

♦

♦
♦

PRIMEURS

♦
o

♦

DE TOUTE PROVENANCE ET DE TOÜTES SAISONS

♦

LEGUMES FRAIS DU PAYS, ECHALOTTES

♦

♦

(EXPEDITIONS PAR WAGONS COMPLETS)

♦ ♦ POMMES DE TERRE ET OIGNONS SEOS DE CONSERVE

♦ Adrésse Télégraphique: AGUILÓ -TOULOUSE

Téléphone - 34 Inter Toulouse

♦ ♦

\_ Hotel "Restauran! ‘Marina
'^^•'TTlasó y 6ster ^
Ei más cerca de Jas estaciones: Jun¬
to al Muelle : Habitaciones para fa¬ milias y particulares:Esmerado ser¬ vicio á carta y á cubierto: Cuarto de baño, timbres y luz eléctrica en todos los departamentos de la casa : Intérprete á Ja. llegada de los tre¬
nes y vapores. :: :: :: :: :: :: ::
<T s? ■ teléfono 2869 :
uriA^ «yj Plazia Palacio, 80-BARCEL0NA1

GRAN BALNEARIO YICHY CATALAN
CALDAS DE MALAVELLA (PROVINCIA DE GERONA)
TEMPORADA: de l.° de Mayo a 30 de Octubre
Enfermedades del aparato digestivo :: Artritismo en sus múltiples manifes¬
taciones :: Diabetes :: Glucosuris
Establecimiento de primer orden, rodeado de frondosos parques. Habitaciones gran¬
des, cómodas y ventiladas. Comedores y café grandiosos. Salones espléndidos y elegan¬
tes para fiestas y atracciones. Capilla muy hermosa. Alumbrado eléctrico. Campo para tennis y otros deportes, Garage. Teléfono.
Administración: RAMBLA DE LAS FLORES, 18, entresuelo.—Barcelona.

Vlí
^ Spécialité de Choux-Fleurs, Salades, Carottes, Epinards, Choux, ^ Aubergines, Artichauts, Raisins du Thor, Peches, Abricots, Cerlses
jfc'
^ Oignons, Aulx, Pommes de terre. Primeurs, Fruits, Légumes

^ Maison d'Expédition pour la France et l’Etranger

i

%

¿V ANTOINE SASTRE

Expédíteur

^>

127, Rué Carreterie. — AVIGNOM (Vaucluse)

y|

^ TÉLEGRAMMES: SASTRE ÉXPÉDITEUR AVIGNON — TÉLÉPHONE N.° 500

KXPSBIGIORli &h POR MAYOR
Naranjas, mandarinas, limones, granadas, frutos secos y toda clase de frutos y legumbres del pais
Antigua casa Francisco Fiol y hermanos

¡ Bartolomé Fiol S"c“s#r 1 = VIENNE (Isére)-Rue des Ctercs 11

j|!| Telegramaa: FIOL—VIENNE

THSXj^JB’OISÍ'O a-87

' Importatlon - Exportation
FRUITS FRAIS, secs et primeurs
Maison principale á MARSEILLE: 28, Cours Julien
Téléph. 15-04—Telégrammes: ABÉDE MARSEILLE
Succursale á LAS PALMAS: 28, Domingo J. Navarro
Télégrammes: ABEDÉ LAS PALMAS
PARIS Maison de Commission et d’ Expéditions
BANANES, FRUITS SECS, FRAIS, LÉGUMES 8 et 10, Rué Berger—Télégrammes: ÍRB0M-P1RIS—Télépbone: Central 08-85

1 GASPARD MAYOL

X

EXPEDITEUR

W flvenue de la Pepiniére, 4 — ^ERFISMñM (Pyr. 0rIes.)

Á

Spésiaíiíé en foufa ^orís da primeara

Á

5 et légumes, laitues, tomates, pécbes, abricots, chasselas, me- T*

BS lons cantaloups et race d‘Espagne, poivrons race d'Espag- Ha

5* ne et baricots verts et á écosser, etc.

T*

II

Télégrammes: MAYOL-AVENUE PEPINIERE PERPIGNAN

®

IHBBBBBSaB!

BSflBBBBSBB€aBH)ü3aiBBBBBBBBB¡¡IBBBBBBBBfflflHBaj3 Comisión, exportación é Importación

CARDE LL Hermanos
Queui d© Oélestín's ÍO’-LYON.

Expedición al por mayor de todas clases de frutos y legumbres del país. Naranja, mandarina y toda clase de frutos secos.
Telegramas: O&r-cisii — LYON,
Sucursal en IjBQ tüok. CVsuaoiusa©)
Para la expedición de uva de mesa y vendimias por vagones completos y demás.
Telegramas: Csu2?dolí — LE THOR.

Sucursal en ALCIBA (Valencia)

Para la expedición de naranja, mandarina y uva moscatel Frutos superiores.

m

== = == ALCXRA. = VILiLiARUAIj = ====

I

Telegramas: Oardell — ALCIRA.

B BaBBBBB VBBBBBBBBBBBaSBBBBBBBBBBBBBBlBBiSSSlBBBBBBBI

€ommi§sion - CoMlgnatton - Transit
IMPORTATION DE YINS ET FKUITS D’ESPAGNE

Llorca y Costa

AGENS EN DOUANE

Correspondans de la Maison jjose (olí, de Cerbére

Télégr. LLASCANE-CETTE

Téléphone 616

1, RUE PONT DE L’HÉRAULT

SOLLER.—Imp. de J. Marqués Arbona