|
|
Sinium
Revista periòdica editada a Sineu entre el setembre de 1905 i l’octubre de 1911. Els continguts es publiquen en català i en castellà i la periodicitat varia al llarg de la seva trajectòria. A l’etapa inicial (setembre 1905 - juliol 1906) es publica cada mes. A partir de l’estiu de 1906, amb la incorporació de la secció Cívicas, centrada en la crònica local, esdevé un quinzenari fins al juliol de 1907, quan recupera la periodicitat mensual fins al setembre de 1910, quan se n’interromp l’aparició, que no es reprèn fins al maig de 1911. Els últims sis mesos d’existència esdevé setmanari.Des del punt de vista formal, al llarg del temps, la revista anà variant de tipografia a l’encapçalament de manera paral·lela al canvi d’impressor. La impressió es féu successivament a la tipografia d’Amengual i Muntaner (setembre 1905 - 22 juliol 1906); la tipografia de B. Frau de Manacor (5 agost 1906 - setembre 1907); i la tipografia de Hijas de Colomar de Palma (27 octubre 1907 - octubre 1911). A partir del gener de 1909, la capçalera incorpora un dibuix de Josep Pons Frau i el lema «Fiat lux et videant caeci». La col·lecció està agrupada en quatre toms, amb numeració específica i amb un índex d’autors al final de cada tom.
El contingut és marcat per les seccions centrades en la crònica o el debat sobre política local. Així, a partir del juliol de 1906 apareix la crònica local Cívicas, amb breus sobre festes, representacions teatrals, religioses, succeïts, etc.; la secció polemista Ñiquiñaquerías; la secció oficial amb resums de les sessions de l’Ajuntament; De mi almacén, que incideix també en la realitat local a partir de referències clàssiques, a més de l’entreteniment amb Charada o la crònica Cinematografía. A partir del retorn a la periodicitat mensual (juliol 1907), deixen de publicar-se Ñiquiñaquerías, Cívicas i De mi almacén, que són substituïdes per Crónica del mes; Cinematografía i Pinzellades i, més endavant, per la irònica i punyent Cívicas al volar de sa ploma. La darrera etapa (maig-octubre 1911) és marcada per la polèmica entre Martí Riumbau i Joan Ferragut Ribas amb la sèrie d’articles Ses Negrures d’En Tulio, aparegudes al Pu-put, que tenen la rèplica a Sinium amb Ses Negrures d’En Tulio amb salsa de domàtiga i Ses rèpliques d’en Martí amb salsa de Tàpera. També en aquest últim període és quan la polèmica amb els Fogoneus i el seu òrgan de difusió Sa Defensa adquireix més virulència. Una polèmica amanida amb la secció oficial o Llenderesca, signada pel sen Llendera o mestre Llenderola i amb la reproducció d’alguns articles apareguts a L’Aurora, signats per Revenjolí, pseudònim d’Antoni Maria Alcover. La publicació acabà l’11 d’octubre amb una comunicació al públic, editada simultàniament a Sa Defensa, que establia una treva a la intensa polèmica generada entre les faccions locals del partit conservador (Solidaris, Rippes, Ximbombers, Pellosos) i el liberal (Pifolers, Fogoneus), que donaren lloc a una de les etapes més convulses de la política municipal sineuera i lloritana.
La direcció de Sínium anà a càrrec de l’apotecari i polític Gabriel Llull Alonso fins al setembre de 1909, quan fou substituït per Josep Fuster, tot coincidint amb la dedicació del primer a la política activa i el seu accés com a regidor de l’oposició a l’Ajuntament el maig de 1909. La incorporació de Llull a l’Ajuntament i la fundació del Círculo Solidari el juliol de 1909, amb una delegació a Llorito, dóna lloc a un posicionament del Sinium en una pretesa neutralitat que es visualitza amb el canvi de la direcció de la publicació, que tanmateix només es mantindrà fins al maig de 1911, quan Sinium esdevé el canal oficial dels conservadors sineuers i s’incorpora a la capçalera.
Com és habitual en les publicacions d’aquestes característiques, els pseudònims hi són freqüents: Anauj, Juan El Trapero, El sen Xeròvia, el sen Llendera, Revenjolí, etc. Tot i així, especialment en el període inicial, hi localitzam col·laboracions de Miquel Forteza, Guillem Roig, Joan Rotger, Francesc M. Servera, Gregorio Lago, Martí Riumbau, Martín Lorenzo Corría, Domingo Alomar, Catalina Real Pascual, Joan Ferragut Ribas, etc.
Andreu Ramis Puig-gros
La creació d'aquesta col·lecció digital ha esta possible gràcies a la generosa contribució del senyor Joan Vanrell Torelló qui va deixar el seu fons documental a la Universitat de les Illes Balears per a la seva digitalització i posterior catalogació, a través de la signatura del "Conveni de col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears i Joan Vanrell Torelló per a la incorporació de diverses publicacions periòdiques a la Biblioteca Digital de les Illes Balears"
