París-Baleares , amb el subtítol Organe Mensuel de l’Association Amicale des Originaires et Descendants des Baléares résidant en France, fou l’òrgan difusor de l’associació Les Cadetes de Majorque, única associació fins avui coneguda dels emigrants balears a terres franceses.

La llarga vida que tingué la publicació, quaranta-quatre anys, s’inicia el mes de gener de 1954 a París. Se’n publiquen un total de 377 números, el darrer el juny de 1998, a Palma. Tingué una periodicitat mensual fins a 1973, moment en el qual començà a aparèixer cada dos mesos.

París-Baleares és una publicació feta en els seus orígens per emigrants per a emigrants. França s’havia convertit en un important focus receptor d’emigració balear des del darrer terç del segle XIX. Aquest corrent comença al voltant del comerç de la taronja, del port de Sóller al port de Marsella. Molts d’aquests primers emigrants iniciaren projectes comercials que els dugueren per tot el territori gal. I no tan sols eren sollerics, com la memòria col·lectiva recorda, sinó també d’altres indrets de les Balears.

Els anys cinquanta, moment en el qual l’Estat franquista fomenta l’emigració cap a Europa, França ja acollia una colònia important d’emigrants balears. L’arribada de nous emigrants animà un grup de mallorquins a crear l’associació Les Cadetes de Majorque, en un intent de cobrir la necessitat de fomentar les relacions entre els emigrants i els seus descendents en terres franceses. La publicació s’establirà com un mitjà de notícies entre ells mateixos i els seus familiars i amics a les Illes. Però també per conèixer i difondre la història, la cultura, la literatura i la llengua de les Illes.

Una de les particularitats d’aquesta publicació és la utilització de tres llengües: català, castellà i francès. Aquestes eren les llengües habituals dels socis, els quals eren els encarregats d’omplir de notícies i continguts la publicació. S’imprimí a França fins a 1965. No estava a l’abast del públic, ja que era necessari ser-ne soci per rebre-la per correu ordinari.
Per entendre’n més bé la trajectòria, podem establir la cronologia següent:

• 1954-1961. Durant aquesta etapa destaca l’interès per donar a conèixer les tradicions i la cultura pròpia de les Illes a través de les seves pàgines. Aquest interès cal cercar-lo principalment en dues qüestions. Per una banda, reivindicar la riquesa històrica i cultural de les Illes; per una altra, ajudar a conèixer més bé la terra dels pares als fills educats a França.
• 1961-1975. Anys de consolidació de l’associació, amb un interès creixent per fomentar la imatge turística de les Illes. Hi ha dues seccions fonamentals: Crónica de Francia i Crónica de Baleares. A la primera, els socis residents a França escriuen crònica social de les seves vides. A la segona també, però és més important la feina dels col·laboradors, amb notícies de caràcter local, difícils de trobar pels socis francesos. Són anys de creixement econòmic a les Balears, moment en el qual molts dels socis retornen, sigui per negocis, sigui per jubilar-se.
• 1975-1998. Els canvis polítics a Espanya fomenten el retorn dels socis que encaren no havien tornat. Els que no tornen, molts d’ells fills i néts d’emigrants, perden l’interès per l’associació. Comença la decadència, ja iniciada l’any 1973 per problemes econòmics. Davant d’una possible desaparició, s’opta per donar un altre caire a la línia d’actuació de la revista. El gruix dels socis que encara romanen a l’associació són originaris dels pobles de s’Arracó i Andratx. Decideixen integrar-se dins l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Aquest fet explica que la publicació es transformi en una mena de butlletí de notícies locals del municipi d’Andratx, de manera que perd gran part de la seva funció original. El seu nou paper es consolidarà com a portaveu del sentiment de la zona, amb el moviment Dragonera pels Dragons, fins i tot a la premsa nacional, com a font d’aquesta reivindicació.

Ana Laura Garcia Monserrat

---

Agraïment

La creació de la col·lecció digital París-Baleares ha estat possible gràcies a la generosa contribució del senyor Antoni Ricardo Simó Cárdenas, fill del senyor Antoni Simó Alemany (Tresorer i delegat general a les Illes Balears de l'associació "Les Cadets de Majorque"). El senyor Antoni Ricardo Simó Cárdenas va proposar a la Universitat de les Illes Balears la digitalització de la publicació periòdica París-Baleares per tal d'oferir-la en accés obert a la Biblioteca Digital de les Illes Balears i, a més a més, va donar generosament la seva col·lecció completa particular de París-Baleares al Servei de Biblioteca i Documentació. La col·lecció donada es preserva a la Biblioteca Son Lledó.

Aquesta col-lecció consta de 376 articles