|
ensenat (24) juan (29) jose (26)
![]() |
La cova de Sant Ferran (Sant Ferran de ses Roques, Formentera) i la història de les recerques subterrànies a l’illa
- Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 45-54 Abstract: [cat] La cova de Sant Ferran s’ha localitzat l’any 2022 arran de les obres de construcció d’uns blocs d’habitatges als límits del poble homònim. Fruit de l’informe encomanat pel Consell Insular de Formentera s’ha considerat interessant donar a conèixer la cavitat. El conjunt, d’uns 74 m lineals d’un extrem a l’altre, es pot considerar dividit en tres zones. Un antic esfondrament central permet accedir a les zones subterrànies, disposades en dos sectors diferenciats. Al sector Nord, el més interessant, es van localitzar, per part d’una actuació arqueològica prèvia, cranis i altres ossos humans i ceràmica prehistòrica. Així mateix, es fa una breu revisió històrica de les exploracions i estudis espeleològics efectuats a l’illa i dels tipus de cavitats presents. [eng] The Cova de Sant Ferran has been discovered in 2022 during the construction works of two residential buildings in the limits of the homonymous village. As a result of a speleological report commissioned by de Formentera Island Council, it has been considered relevant to publish some informations about this cave. The whole cavity has about 74 m from end to end, and can be divided in three zones. An ancient collapse depression, in the middle, allows access to some underground areas distributed in two well differentiated sectors. Mainly inside the most interesting North sector, as a consequence of previous archaeological activities were located skulls and other human bones, together with prehistoric pottery remains. At the same time, in this paper we present a brief historical review of the explorations and speleological studies carried out on Formentera, as well as some considerations on the cave types existing on the island. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 2.7717962 - 10 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
El crui de ses Moletes (Puigpunyent, Mallorca)
- Pla, Vicenç ; Enseñat, Juan José Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2020, vol. 3, pp. 55-63 Abstract: [eng] The Crui de ses Moletes (or Crui de na Costitxa) corresponds to a big crevice that is located at the western side of the municipality of Puigpunyent (Mallorca) in the Tramuntana range. It was recently discovered while trekking, in this area. Because of its great dimensions (with more than 150 m of lenght and between 3 and 15 m deep) and their pseudokarstic characteristics, it becomes in a paradigmatic case of mechanical-gravitational crevice cavity. The topography, geological setting, and related vegetation are described. [cat] El crui de ses Moletes (o crui de na Costitxa) es troba situat a l’oest del terme municipal de Puigpunyent (Mallorca) dintre de la Serra de Tramuntana. De descoberta relativament recent pel món excursionista, les seves grans dimensions (amb més de 150 m de recorregut i una fondària entre 3 i 15 m) i les seves característiques pseudocàrstiques el converteixen en un cas paradigmàtic d’escletxa de distensió mecànica gravitacional. Aportem la topografia i informació sobre el seu entorn geològic i vegetació relacionada. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 2.7717962 - 10 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom– (Felanitx, Mallorca), 1ª part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics
- Santandreu, Gabriel ; Enseñat, Juan José ; Gaviño, Bernat Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2020, vol. 3, pp. 93-113 Abstract: [eng] We present the study of 15 cavities located on the coastal strip of Portocolom, municipality of Felanitx, in the east of Mallorca. The description and the topographical survey of these caves are presented paying attention to their geological, lithological and structural aspects together with a great number of other geomorphological considerations. The importance of the marine erosion and weathering are highlighted, as is typical in the littoral dynamics clearly involved within the development of these kind of caves. [spa] Se presenta el estudio de 15 cavidades localizadas en la franja costera de Portocolom, municipio de Felanitx, en el Levante de la isla de Mallorca. El estudio se ocupa de la descripción y representación topográfica de dichas cavidades además de prestar atención a los aspectos geológicos, litológicos y estructurales así como a otras numerosas cuestiones geomorfológicas. Se constata la importancia de los procesos de meteorización y abrasión marina propios de la dinámica litoral que se han demostrado esenciales en el desarrollo de las cavidades estudiadas. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Coves -- Illes Balears -- Mallorca (Portocolom) ; Relleu (Geografia) -- Illes Balears -- Mallorca (Portocolom) ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Caves -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca (Portocolom) ; Landforms -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca (Portocolom) ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 2.3758254 - 22 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Nou plànol topogràfic de les Coves de Campanet (Mallorca)
- Enseñat, Juan José ; Santandreu, Gabriel ; Ginés, Joaquín Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 201-218 Abstract: [eng] Coves de Campanet is one of the 5 tourist caves in Mallorca that are currently being exploited. The cave, located in the Serra de Tramuntana, is developed in materials corresponding to the Upper Triassic, and is considered to be originated between the Upper Miocene and Pleistocene, by various successive processes of dissolution and collapse, followed by an important stage of formation of speleothems that give it its current appearance. Discovered in 1945, the only existing topography dates back to 1946, so a new topography has been undertaken, with a degree of detail corresponding to current standards. It was concluded that the cave has a length of 450 m and extends over an area of 3,100 m². At the same time, this has given rise to a brief review of the history of the cavity and the most relevant studies carried out on it, which are cited in this article as a compilation. [spa] Las Coves de Campanet son una de las 5 cuevas turísticas de Mallorca que actualmente se encuentran en explotación. La cavidad, situada en la Serra de Tramuntana, se desarrolla en materiales correspondientes al Triásico superior, y se considera originada entre el Mioceno superior y el Pleistoceno, por diversos y sucesivos procesos de disolución y colapso, seguidos de una importante etapa de formación de espeleotemas que le confiere el aspecto actual. Descubierta en 1945, la única topografía existente databa de 1946, por lo que se ha abordado el levantamiento de una nueva topografía, con un grado de detalle correspondiente a los estándares actuales. Se concluye que la cavidad tiene un recorrido de 450 m y se extiende sobre un área de 3.100 m². Al mismo tiempo, se repasa brevemente la historia de la cavidad y los estudios más relevantes realizados sobre ella, que se citan en el presente artículo a modo recopilatorio. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 2.3758254 - 18 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Les cavitats properes a les Coves del Drac (Manacor, Mallorca): descripció i refl exions sobre la seva possible relació
- Enseñat, Juan José ; Santandreu, Gabriel ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 249-260 Abstract: [eng] During the exploration and topography of the Coves del Drac in Porto Cristo, it came up the need and the opportunity to explore several nearby cavities in search of possible connections: Cova de Cala Murta, Cova de s’Enterrossall, Cova dels Coloms and Cova de sa Piscina. Only the fi rst two seem to have some kind of genetic relationship with the famous touristic cave, probably as a result of the collapse of old galleries or sharing of morphogenetic mechanisms favored by similar characteristics of the terrain in which they are formed. Th e third is a remarkable marine cave but without observable morphogenetic relationship. Th e lack of conclusive data precludes the establishment of any relationship of the latter cave (Cova de sa Piscina) and Coves del Drac. Th is apparently unpublished cave was found during the search of another documented cave in the area that it has been probably lost due to urban development [spa] Durante los trabajos de exploración y topografía de las Coves del Drac, en Porto Cristo, surgió la necesidad y la oportunidad de explorar varias cavidades cercanas en busca de su posible relación topográfi ca o genética: la Cova de Cala Murta, la Cova de s’Enterrossall, la Cova dels Coloms y la Cova de sa Piscina. Sólo las dos primeras parecen presentar indicios de alguna relación con la famosa cueva turística, probablemente como resultado del colapso de antiguas galerías de ésta o por compartir mecanismos morfogéneticos favorecidos por características similares del terreno en el que se encuentran. La tercera es una cueva de abrasión marina notable pero sin relación morfogenética apreciable con las Coves del Drac. Respecto a la última (la Cova de sa Piscina), el estudio no puede ser concluyente en base a la información recabada in situ. Se trata ésta de una cavidad aparentemente inédita que se encontró durante la búsqueda de otra cueva documentada en la zona, la cual creemos que se ha perdido debido al desarrollo urbanístico. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 2.3758254 - 12 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Breus aportacions a les coves de la zona de Can Frasquet (Manacor, Mallorca)
- Enseñat, Juan José ; Pilares, Alejandro ; Santandreu, Gabriel Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2019, vol. 2, pp. 29-36 Abstract: [eng] We introduce the topography of two caves in the area of Can Frasquet (Manacor). Th e Forat de sa Tortuga, an undocumented cave until now, is a 30 m long and 17 m deep cavity with a stunning decoration of uncommon shaped stalactites. Probably it performs the function of a swallow hole of rainwater drained by the surrounding terrain. Th e Clot de sa Clova Rodona consists in the remaining top part of an ancient breakdown cave, mostly altered by human activity. [spa] Presentamos las topografías de dos cuevas situadas en la zona de Can Frasquet (Manacor). El Forat de sa Tortuga, desconocido hasta la fecha, es una cavidad de 30 m de longitud y 17 m de profundidad con una decoración de estalactitas extraordinaria y poco común. Probablemente actúe como sumidero de las aguas de lluvia del terreno circundante. El Clot de sa Clova Rodona es el resultado del colapso de una cavidad, del que sólo queda accesible la parte superior, muy modifi cada antrópicamente. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 2.3758254 - 8 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom- (Felanitx, Mallorca), 2ª part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics
- Santandreu, Gabriel ; Enseñat, Juan José ; Gaviño, Bernat ; Bover, Pere Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2021, vol. 4, pp. 89-101 Abstract: [eng] With this paper we conclude the study of the coastal caves located in the sa Punta sector at the coastal strip of Portocolom in the municipality of Felanitx. Up to nine coastal caves are presented, and we provide their topographic survey and description, which are complemented with geological, lithological, and structural notes as well as other geomorphological aspects. As in the first part of the work, the importance of the development of the caves studied and the weathering and marine erosion processes typical of the littoral dynamics is confirmed. However, the caves in this sector are mainly located at the current sea level, thus being active marine caves. [spa] Con esta nueva entrega se concluye el estudio de las cavidades litorales localizadas en el sector de sa Punta, en la franja costera de Portocolom en el municipio de Felanitx. En esta ocasión se presentan nueve cavidades litorales, aportándose su representación topográfica y descripción, que se complementa con apuntes geológicos, litológicos y estructurales, además de otras cuestiones geomorfológicas. Al igual que en la primera parte del trabajo, se constata la importancia en el desarrollo de las cavidades estudiadas, de los procesos de meteorización y erosión marina propios de la dinámica litoral. No obstante, en este sector, las cavidades estudiadas se localizan prácticamente todas en el actual nivel marino, tratándose por tanto de cavidades marinas activas. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Geomorfologia -- Illes Balears -- Mallorca -- Felanitx (Portocolom) ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Geomorphology -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca -- Felanitx ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.9798543 - 14 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Morfologies freàtiques i hipogèniques de les Coves del Drac
- Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 197-213 Abstract: [eng] The genesis of Coves del Drac, along with other caves of the eogenetic endokarst found along the Mallorcan coastline, occurred with a high intensity in the Upper Miocene carbonate rocks, due to processes that create dissolution morphologies which form voids in the rock. Th is solutional action occurs eff ectively in areas where fresh waters –of meteoric origin– and marine waters meet, in the so-called coastal mixing zone. Underwater discoveries made during the recent years of exploration in the cave have served not only to identify previously unknown morphologies in this cavity, but have also enabled to recognize the involvement of a new speleogenetic mechanism, previously unknown in Coves del Drac and in most of the caves from eastern Mallorca: the hypogenic speleogenesis, related to a deep water recharge. Speleothems have been found that grew over ceiling hypogenic morphologies, while other speleothems have been partially or totally dissolved when aff ected by subsequent hypogenic processes. For this reason, we think that the rise of waters of deep origin took place in diff erent periods, some of them later to the last glaciation. Th is paper describes the dissolution morphologies resulting from both genetic mechanisms ‒coastal mixing zone and hypogenic processes‒ and their location in the cave. [spa] La génesis de las Coves el Drac y de otras cuevas del endokarst eogenético de la franja litoral de Mallorca se produce, con especial intensidad, dentro de los materiales del Mioceno superior y gracias a los procesos que crean morfologías de disolución, que forman los vacíos en la roca. Los procesos de corrosión se dan preferentemente en la zona de mezcla entre las aguas dulces, de procedencia meteórica, y las aguas marinas en la llamada zona de mezcla costera (coastal mixing zone). Los descubrimientos subacuáticos realizados a lo largo de los últimos años de exploraciones en la cueva han servido no solo para identifi car nuevas morfologías inéditas en la cavidad, sino que también han permitido reconocer la participación de un nuevo mecanismo espeleogenético, desconocido hasta la fecha en las Coves del Drac y en la mayor parte de cuevas del levante de Mallorca: la espeleogénesis hipogénica, relacionada con una recarga hídrica de origen profundo. Se han localizado espeleotemas que han aprovechado para generarse a partir de morfologías hipogénicas cenitales, mientras que otros espeleotemas se han disuelto parcial o totalmente al verse afectados por procesos hipogénicos posteriores. Por ello, pensamos que la ascensión de las aguas de origen profundo se ha producido en diferentes períodos temporales, alguno de ellos posteriormente al último estadio glacial. En este trabajo se describen las morfologías de corrosión resultantes de ambos mecanismos genéticos y su localización en la cavidad. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.9798543 - 18 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Descripció i anàlisi de la morfometria dels discs: l’espeleotema paradigmàtic de les Coves d’Artà (Capdepera, Mallorca)
- Enseñat, Juan José ; Santandreu, Gabriel ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2023, vol. 6, pp. 33-55 Abstract: [eng] Shields are a rare type of speleothem, with a very characteristic lenticular shape, the size of which can reach several meters in diameter. The cave known as Coves d’Artà, located in the northeast of the island of Mallorca, have an unusually high number of shields. For this reason, a statistical analysis of 242 shields has been carried out, recording their location, dimensions, and orientations. The results obtained support the existence of a relationship between the characteristics of the shields and the fractures in the rock, which contribute to the development of the cavity. The most common morphological characteristics are described and how they contribute to the current appearance of the cave. Despite the fact that all the specimens found are inactive, the observations are contrasted with existing theories about their development. It is also considered that capillarity by itself does not seem sufficient to explain the growth of large discs, suggesting a mixed mechanism, with contributions of water accumulated in the immediate environment at a higher level. The presence of horizontal ribs on the inner faces of most of the observable cases, which do not correspond to growth rings, is noted. The detailed observation of the precipitate of these ribs seems to indicate that they correspond to the final or later stage of development of the shields, with a different growth mechanism, or even to a distinct phenomenon. From a numerical simulation of the growth of a modelized shield, it is also hypothesized that the circular shape is only a consequence of the variation of the calcium carbonate precipitation rate along the growth front. [spa] Los discos son un tipo de espeleotema poco frecuente, con una forma lenticular muy característica, cuyo tamaño puede alcanzar varios metros de diámetro. La cavidad conocida como Coves d’Artà, situada al nordeste de la isla de Mallorca, presenta una cantidad inusualmente elevada de discos. Por este motivo se ha realizado un análisis estadístico de 242 ejemplares, registrando su ubicación, dimensiones y orientaciones. Los resultados obtenidos apoyan la existencia de una relación entre las características de los discos y las fracturas en la roca, que contribuyeron a la espeleogénesis de la cavidad. Se describen sus características morfológicas más comunes y cómo contribuyen al aspecto actual de la cueva. Pese a encontrarse inactivos todos los ejemplares identificados, se contrasta la observación con las teorías existentes sobre su desarrollo. Se concluye que la capilaridad, por sí sola, no parece suficiente para explicar el crecimiento de discos de grandes dimensiones, sugiriéndose un mecanismo mixto con aportes de agua de infiltración acumulada a mayor altura en el entorno. Se constata también la presencia de crestas horizontales de precipitado en las caras internas de los discos –en la mayoría de los casos observables– que no corresponden a anillos de crecimiento. La observación detallada de estos precipitados parece indicar que son el producto de la etapa final de desarrollo de los discos o de una etapa posterior a esta, con un mecanismo de crecimiento diferente, o que incluso puede tratarse de un fenómeno distinto. A partir de los resultados de la modelización numérica del crecimiento de los discos, se plantea como hipótesis que la forma circular sea consecuencia de la variación del ritmo de precipitación del carbonato cálcico a lo largo del frente de crecimiento. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Coves -- Illes Balears -- Mallorca (Artà). Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.9798543 - 24 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Cavitats costaneres i modelat litoral entre cala Marçal i cala Brafi (Felanitx, Mallorca)
- Santandreu, Gabriel ; Gràcia, Francesc ; Garriga, Sebastià ; Enseñat, Juan José ; Gaviño, Bernat Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 91-110 Abstract: [eng] A new contribution to the study of the coastal cavities of Felanitx (SE Mallorca), between Cala Marçal and Cala Brafi, is presented, including the unique element of the es Faralló d’en Fred stack. Based on the mapping of the 14 cavities located in the study area and the description of the geomorphological elements found in each one, we discuss the role of coastal and karst processes in the genesis and evolution of the caves and classify the coastal cavities differentiating them between marine, karstic or karstic-marine captures. Some of the studied cavities are active, while others are inherited and can be interpreted as an indicator of ancient sea level positions during the Plio-Quaternary. [cat] Se presenta una nueva aportación al estudio de las cavidades costeras del litoral de Felanitx (SE de Mallorca) comprendidas entre cala Marçal y cala Brafi, incluyendo el elemento singular de la estaca rocosa de es Faralló d’en Fred. A partir de la cartografía de las 14 cavidades ubicadas en el sector estudiado y de la descripción de los elementos geomorfológicos que en ellas se encuentran, se clasifica el papel de los procesos costeros y kársticos en su génesis y evolución, diferenciando entre cavidades marinas, kársticas o capturas kárstico-marinas. En términos espeleogenéticos, algunas de las cavidades estudiadas son activas, mientras que otras son heredadas y pueden interpretarse como un indicador de antiguas posiciones del nivel del mar durante el Plio-Cuaternario. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.5838835 - 20 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
L’avenc des Mitjà (Felanitx, Mallorca)
- Santandreu, Gabriel ; Enseñat, Juan José ; Ginés, Joaquín ; Gaviño, Bernat ; Pla, Vicenç Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2023, vol. 6, pp. 57-66 Abstract: [eng] The Avenc des Mitjà is a shaft located in the south of Mallorca Island, within the municipality of Felanitx. It stands out among the endokarst phenomena in this area for its relatively notable development reaching a depth of 42 m. This shaft enjoys a certain popular knowledge linked to agricultural tasks, that are deeply rooted in the area. Its particular geological context can serve to illustrate the cavities from this sector of the island, being excavated in Jurassic rocks. [spa] El Avenc des Mitjà se localiza en el sur de la isla de Mallorca, en el término de Felanitx. Destaca entre los fenómenos endokársticos de la zona por su relativamente notable desarrollo interior y una profundidad de 42 m. Se trata de una cavidad que goza de un cierto conocimiento popular ligado a las labores agrícolas, muy arraigadas en la zona. Su particular contexto geológico puede servir para ilustrar sobre las cavidades de este sector de la isla, excavadas en materiales del Jurásico. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Coves -- Illes Balears -- Mallorca (Felanitx). Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.5838835 - 10 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Relacions entre endocarst i dinàmica litoral. El cas de cala Barbacana -Portocolom- (Felanitx, Mallorca)
- Santandreu, Gabriel ; Bover, Pere ; Enseñat, Juan José ; Gaviño, Bernat ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 63-86 Abstract: [eng] In this paper we present the study of the coastal caves of a small but interesting littoral sector located south of Portocolom (Felanitx), in an area known as Cala Barbacana. A total of twelve caves have been studied, all of them located on cliffs both at sea level and above it, which also include a series of underwater caves. Formation of these caves is mainly due to phenomena of active marine erosion but combined, in some cases, with genetic episodes of a karstic nature. The analysis of these phenomena raises some interesting questions regarding the relationship between endokarst phenomena, marine erosion and their representations in coastal geomorphology. [cat] El estudio de las cavidades litorales del término de Felanitx, aborda en ésta ocasión un reducido pero interesante sector costero situado al sur de Portocolom, la zona conocida como Cala Barbacana. Se localizan un total de doce cavidades, situadas en acantilados tanto a nivel marino como por encima de éste, complementándose con una serie de cavidades submarinas. Destacan fenómenos de erosión marina activa combinados en algunos casos con episodios genéticos de carácter kárstico. El análisis de dichos fenómenos plantea algunas interesantes cuestiones al respeto de la relación entre fenómenos endokársticos, erosión marina y sus representaciones en la geomorfología litoral. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.5838835 - 24 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
La cova des Ranxo des Coll (Santa Maria del Camí, Mallorca). Descripció, contextualització i aspectes destacats
- Santandreu, Gabriel ; Enseñat, Juan José ; Pla, Vicenç ; Ginés, Angel ; Gual, Miquel Àngel ; Gaviño, Bernat Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2019, vol. 2, pp. 55-67 Abstract: [eng] We present the description and topographic survey of the Cova des Ranxo des Coll, a cave of remarkable sub-horizontal development located in the mountainous limits at the north of the municipality of Santa Maria del Camí, very close to the emblematic Comuna de Bunyola. In addition, in this paper we devote various sections to supply general considerations, addressing its toponymic, geographic, faunal or speleogenetic aspects. Th is latter topic, in addition to the special morphology of the cave, are used to emphasize the contextualization of the cave in the closest geographical environment and its relation to some nearby cavities. [spa] Se presenta la descripción y topografía de la Cova des Ranxo des Coll, cavidad de considerable desarrollo sub-horizontal situada en los límites montañosos del norte del municipio de Santa Maria del Camí, muy cerca del emblemático paraje de la Comuna de Bunyola. En el texto, además se dedican diversos apartados a exponer algunas consideraciones generales, abordándose aspectos toponímicos, geográfi cos, faunísticos o referentes a su espeleogénesis. Precisamente en éste último aspecto y atendiendo a su especial morfología, se hace especial hincapié en la contextualización de la cavidad en el entorno geográfi co más cercano poniéndola en relación con algunas cavidades de las inmediaciones. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Coves -- Illes Balears -- Mallorca (Santa Maria des Camí) ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Caves -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca (Santa Maria del Camí) ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.5838835 - 14 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Principals etapes de l’exploració i topografia de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca)
- Ginés, Angel ; Santandreu, Gabriel ; Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Ginés, Joaquín Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 1-20 Abstract: [ENG] The celebrated Coves del Drac is one of the longest caves in Mallorca (over 7,500 m of mapped passages), amassed a considerable amount of descriptive and scientifi c literature from 1880 to the present, and outstands today among the most visited show-caves in the world. Th e central topic of this chapter is focused on the major stages of the exploration, cartography and popularizing of this cavern. Are also especially emphasized the main advances in the geographical knowledge of Coves del Drac cave system, as well as the historical background of maps and exploratory accounts in which relies its successful touristic management. At the same time, has been introduced in this chapter a basic set of the most important place-names, accordingly with the succession of discovery and surveying events occurred in the cave throughout the last 150 years. Four of them must to be underlined: 1) the early Friedrich Will’s map, published in 1880; 2) the campaign performed by Édouard- Alfred Martel in 1896, using portable boats for the exploration of the sea-level pools; 3) the signifi cant improvement of the cave exploitation along the twenties, together with the new map published on the occasion of a fi eld trip of the XIVth International Geological Congress, held in Madrid in 1926; and 4) the underwater discoveries and surveying tasks carried out by the Majorcan cave divers that, starting in 2013, have substantially increased the extent of the known cave. [SPA] La famosa localidad conocida con el topónimo de Coves del Drac es una de las mayores cuevas de la isla de Mallorca, con un recorrido total que sobrepasa los 7.500 m. Desde 1880 hasta el presente ha acumulado una cuantiosa información bibliográfi ca ‒tanto descriptiva como científi ca‒ y hoy destaca entre las cuevas turísticas más prestigiosas y visitadas del mundo. El tema central de este capítulo se focaliza en las principales etapas de la exploración, topografía y divulgación de esta gran cavidad costera. También se presta una especial atención a los avances más signifi cativos que jalonan el conocimiento geográfi co del sistema kárstico de las Coves del Drac, así como a los antecedentes históricos que aparecen documentados en los sucesivos planos topográfi cos y en los relatos de visitas y exploraciones en los cuales se fundamenta el éxito de su gestión turística. Paralelamente, se va introduciendo en este capítulo un repertorio básico de sus topónimos más importantes, en concordancia con la secuencia de descubrimientos, de cartografía disponible y de cambios en los itinerarios turísticos acaecidos en la cueva durante los últimos 150 años. Atendiendo a dichos criterios cabe resaltar las siguientes etapas: 1) el pionero plano topográfi co de Friedrich Will, publicado en 1880; 2) la campaña realizada por Édouard-Alfred Martel en 1896, en la que utilizó botes plegables para la exploración de sus lagos; 3) la mejora signifi cativa de la explotación turística de la cueva a lo largo de los años veinte, que se complementa con el nuevo mapa publicado con motivo de la excursión C-5 del XIV Congreso Internacional de Geología celebrado en Madrid en 1926; y 4) los descubrimientos subacuáticos, así como las tareas de exploración y topografía realizadas por los espeleobuceadores mallorquines, que se iniciaron en 2013 y que desde entonces han aumentado de forma considerable la extensión actualmente conocida de esta singular cueva. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Drac, Coves del (Illes Balears) ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Caves -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca (Manacor) ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.5838835 - 20 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Les Coves del Drac (Manacor, Mallorca). Descripció del sectors terrestres
- Santandreu, Gabriel ; Enseñat, Juan José ; Gràcia, Francesc ; Pla, Vicenç ; Ginard, Antelm ; Gual, Miquel Àngel Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 77-104 Abstract: [eng] The rise in popularity of the Coves del Drac started in the last decades of the XIX century. Since then, an intense written production has been published in many diff erent literary ways to describe its underground landscapes, focusing in the great size of its chambers, the charm of its lakes and the amazing speleothems decoration displayed everywhere. In this paper we present an updated description of the air-fi lled sectors of the cave ‒currently located above the water table‒ which are considered the classic parts in terms of exploration history and subsequent adaptation for touristic purposes. We will split the description of the cave following the distinct volume units corresponding to the Cova Negra, the Cova Blanca, the Cova de Lluís Salvador, the Cúpula Moragues, the Sala de los Herreros and fi nally the Sala Louis Armand. [spa] Las Coves del Drac empiezan a popularizarse hacia las últimas décadas del siglo XIX. Desde aquel momento se inicia una intensa producción escrita, que en muy diversos formatos literarios tendrá como objeto la descripción de sus paisajes subterráneos, centrándose en la grandiosidad de sus salas, el encanto de sus lagos y la fantástica decoración calcárea que profusamente las ornamenta. En el siguiente texto se presenta una descripción actualizada de los sectores terrestres que bien pueden ser considerados sectores clásicos de la cavidad, por cuanto en diferentes momentos han sido núcleo de las sucesivas exploraciones y posteriores adecuaciones turísticas. Para articular la narración se parte de la sistematización de estos sectores terrestres que segmenta la cavidad en función de las diversas unidades volumétricas que corresponden a la Cova Negra, Cova Blanca, Cova de Lluís Salvador, Cúpula Moragues, Sala de los Herreros y Sala Louis Armand. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.5838835 - 28 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
L’avenc de sa Casilla (El Pilar de la Mola, Formentera)
- Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Santandreu, Gabriel ; Lago, Carlos Vicente ; Ramiro, Sergi ; Vicens, Damià ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2023, vol. 6, pp. 19-31 Abstract: [eng] In this work, the topographic survey and characteristics of a cave with a toponym that recalls a profession that has faded in time, that of road laborers, is made known. It is closely linked to the location of a chasm right on the sidewalk of the road to la Mola. The cave develops entirely on bioclastic Pleistocene or, probably Pliocene, eolianites. It was formed by rock distension and can be considered as a chasm in the vadose zone of mechanical origin. It has a depth of 39 m and a total length of 238 m. The topographical survey shows two different sections, a subhorizontal chamber at the beginning that shows corrosion morphologies in the roof, while the rest of the cave presents a clear vertical trend following the fracture that has generated the void. The fall of rock slabs and blocks has formed false floors and it difficult to appreciate the whole morphology of the chasm. The speleothems decoration is well developed and extensive along the cavity. From a paleontological point of view, the terrestrial mollusk endemic to Formentera Xerocrassa formenterensis, has been found for the first time in a karst site. Several locations with bones have also been discovered, two with the long-nosed bat (Myotis myotis) and one with an anatid bird. This osteological material documents for the first time the presence of this bat species on the island of Formentera, as it is found that it bred in Avenc de sa Casilla, given the abundance of remains of juvenile specimens. Nowadays no living population of this species is known in the Pitiüses. [cat] En aquest treball es dona a conèixer la topografia i característiques d’una gruta amb el topònim que recorda una professió esvaïda en el temps, la dels peons caminers, molt vinculada a la ubicació de l’avenc just a la vorera de la carretera de la Mola. La gruta es desenvolupa completament dins eolianites bioclàstiques pleistocenes o fins i tot pliocenes. S’ha format per distensió mecànica, per la qual cosa pot ser considerada com un avenc de la zona vadosa i dins de la tipologia d’avenc d’origen mecànic. La cavitat presenta una fondària de 39 m i un recorregut total de 238 m. Contrasta un primer tram, amb pendent suau i formes de corrosió al sostre, de la resta de la gruta, que mostra una tendència clarament vertical seguint la fractura que ha generat el buit principal. La caiguda de lloses i blocs ha conformat falsos pisos que compliquen la morfologia de l’avenc. Destaca la profusió d’espeleotemes que recobreixen extenses zones de la caverna. Des de la perspectiva paleontològica a la cavitat s’ha trobat el mol·lusc terrestre Xerocrassa formenterensis, endèmic de Formentera i primera cita fòssil a un jaciment càrstic. També s’han descobert ossos d’una au anàtid tipus oca, així com abundants restes osteològics de la ratapinyada de morro llarg (Myotis myotis). Aquest material documenta per primera vegada la presència d’aquesta espècie de ratapinyada a l’illa de Formentera, ja que es constata que criava a l’avenc de sa Casilla, donada l’abundància de restes d’exemplars juvenils. Actualment no es coneix cap població vivent d’aquesta espècie a les Pitiüses. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.3858981 - 14 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Algunes dades sobre els gasos de l’atmosfera de la Cova dets Ases (Felanitx, Mallorca). Avaluació de les concentracions de CO2 i CH4 i les seves signatures isotòpiques
- Ginés, Joaquín ; Fernández-Cortés, Ángel ; Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Fornós, Joan J. ; Calaforra, José M. ; Ginés, Angel Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 135-150 Abstract: [eng] The terrestrial passages and air chambers that are interspersed in the underwater caves of Mallorca frequently present high concentrations of CO2, which in many cases exceed 50,000 ppm (5 %). During the years 2019 and 2020, a sampling campaign of gases in the atmosphere of Cova dets Ases (Felanitx, Mallorca) and its underwater sectors was carried out, including also the neighboring Cova de ses Figueres. The CO2 and CH4 contents in the atmosphere of the caves have been analyzed, together with the carbon isotopic signature of both gases. The CO2 concentrations measured in some of the chambers of Cova dets Ases are extraordinarily high, with maximum values greater than 83,000 ppm, and CH4 concentration almost null (lower than 0.25 ppm). Both gases do not show a seasonal pattern due to the almost fully restricted ventilation of some of the air chambers. The atmospheric dynamics of the investigated caves are outlined, taking the opportunity to carry out a detailed discussion on the origin of the very high levels of CO2 observed. The results obtained would show the presence of air within the vadose zone (ground air), which exhibits specific characteristics linked to very confined environments –high CO2 content, with a differentiated isotopic signature–, and whose source is relatively disconnected from the epikarst and its edaphic horizon. In addition, there are some evidences on the likely onsite production of CH4 and its coeval and intense consumption in some air chambers and sectors above the coastal water table. [spa] Las galerías terrestres y cámaras de aire que se encuentran intercaladas en las cavidades subacuáticas de Mallorca presentan con frecuencia concentraciones elevadas de CO2, que en bastantes casos superan los 50.000 ppm (5 %). Durante los años 2019 y 2020 se ha efectuado una campaña de muestreo de los gases de la atmósfera de la Cova dets Ases (Felanitx, Mallorca) y sus sectores subacuáticos, así como de la vecina Cova de ses Figueres. Se han analizado los contenidos de CO2 y CH4 de la atmósfera de las cavidades, así como la señal isotópica del carbono de ambos gases. Las concentraciones de CO2 medidas en algunas de las salas de la Cova dets Ases son extraordinariamente elevadas, con valores máximos superiores a los 83.000 ppm, y concentraciones de CH4 casi nulas (inferiores a 0,25 ppm). Ambos gases no muestran un comportamiento estacional debido a la casi nula ventilación de algunas de las cámaras de aire. Se esboza la dinámica atmosférica de las cavidades investigadas, aprovechando para efectuar una discusión detallada sobre el origen de las altas concentraciones de CO2 observadas. Los resultados obtenidos evidenciarían la presencia de un aire de la zona vadosa (ground air), que muestra unas características específicas ligadas a ambientes muy confinados –elevado contenido de CO2, con una diferenciada señal isotópica–, y cuyo origen se encuentra relativamente desconectado del epikarst y su horizonte edáfico. Asimismo, hay alguna evidencia sobre la posible producción in situ de CH4 y su simultáneo e intenso consumo en algunas cámaras de aire y sectores situados por encima del nivel freático costero. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.3858981 - 16 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
La Font des Verger (Sóller, Mallorca)
- Gràcia, Francesc ; Croix, Antoni ; Gamundí, Pere ; Perelló, Miquel Àngel ; Pocoví, Jaume ; Fornós, Joan J. ; Enseñat, Juan José Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2021, vol. 4, pp. 35-45 Abstract: [eng] The Font des Verger is located at an altitude of 570 m in the Biniaraix ravine (Sóller municipality). It corresponds to an important spring located at the contact between the limestones and dolomites appertaining to the Lias (lower Jurassic) and the marls and dolostones Rhaetian in age (upper Triassic). It constitutes a drainage gallery formed by a unique conduit that has an approximate direction NEE (070º), of 423 m of projected route and 510 m of real development. The first 158 m are air-filled, with two short sumps (sump 1 and sump 2), followed by a third sump 300 m long (225 m in projection) that has a continuation through an aerial room approaching 40 m in length. Francesc Ripoll and Adolfo Gregorio, members of the Ahlbaida group and the Speleo Club Mallorca, conducted the first explorations between 1971-76. The Cwmbran Caving Club explored, between 1994-97, the entire sump 3 finally reaching an air chamber. In 2009, a Mallorcan expedition was organized between several speleological clubs (Agrupació Esportiva Voltors-OJE, Grup Nord de Mallorca and Grup Espeleològic de Llubí) and the sump 3 was surveyed. [cat] La font des Verger es localitza al barranc de Biniaraix, al terme de Sóller, a una altitud de 570 m. És una important surgència ubicada en el contacte entre les calcàries i dolomies del lias (juràssic inferior) i les margues i dolomies del retià (triàsic superior). Constitueix una galeria de drenatge formada per una galeria única de direcció aproximada NEE (070º), de 423 m de recorregut projectat i 510 m de recorregut real. Els primers 158 m són aeris, amb dos breus sifons (sifó 1 i sifó 2), seguits del sifó 3 de 225 m projectats i 300 m reals per després prosseguir per una sala aèria que s’aproxima als 40 m de longitud. Les primeres exploracions es realitzen entre els anys 1971-76 per part de Francesc Ripoll i Adolfo Gregorio, membres del grup Ahlbaida i de l’Speleo Club Mallorca. Entre 1994-97 el Cwmbran Caving Club explora la totalitat del sifó 3 i aconsegueix arribar a una sala aèria. El 2009 s’organitza una expedició mallorquina entre els clubs Agrupació Esportiva Voltors-OJE, Grup Nord de Mallorca i Grup Espeleològic de Llubi, en la qual es mesuren les poligonals del sifó 3. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Fotn des Verger -- Illes Balears -- Sóller ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Fountains -- Spain -- Balearic Islands -- Mallorca -- Sóller ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.3858981 - 12 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
La cova des Drac des Rafal des Porcs: exploracions i descobriments de 1997 (Santanyí, Mallorca)
- Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Perelló, Miquel Àngel ; Cirer, Antoni ; Gamundí, Pere ; Crespí, Damià ; Vicens, Damià ; Plomer, Tomeu ; Fernández, John Freddy ; Enseñat, Juan José ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 109-126 Abstract: [eng] The cave is located on the Rafal des Porcs property, in the littoral of Migjorn area of Mallorca, about 450 m from the coastline and 800 m west of Punta des Bauç. The total development of the cavity is 866 m, resulting from the sum of the 200 m of the Sala Gran, with their access corridor, 529 m of the Galeria del Capellà Cordella and the Galeria de l’Eccehomo and the 137 m of the Sector Subaquàtic. The lithology where the cave is developed belongs to the various units that have been described within the Upper Miocene. In that sense, the Reef Unit forms the Sector Subaquàtic and the base of the Sala Gran; the Santanyí Limestones make up the rest of the Sala Gran and the Galeria del Capellà Cordella. The cave faces the sea, with an E-SE direction. The cavity has been frequented since prehistoric times as a watering point and perhaps a refuge from at least the Talayotic period until the Islamic period. The first underwater exploration was carried out in 1997 by members of the Grup Nord de Mallorca who discovered an important archaeological site under the lake’s waters. 6 dives were carried out in 1997 for archaeological purposes and 10 more visits to the cave to carry out the topography between 2011 and the beginning of 2012. The topographic survey has also been done in the Avenc des Coloms, with a 43 m drop, which is located about 250 m away in an almost northerly direction from the Cova des Drac des Rafal des Porcs. [cat] La cavitat està ubicada a la possessió des Rafal des Porcs, al litoral del Migjorn de Mallorca, a uns 450 m de la línia de costa i a uns 800 m a l’oest de la punta des Bauç. El recorregut total de la cavitat és de 866 m, fruit de la suma dels 200 m de la sala Gran, amb el corredor d’accés, 529 m de la galeria del Capellà Cordella i de la galeria de l’Eccehomo i dels 137 m del sector Subaquàtic. La litologia on es desenvolupa la cova pertany a les diverses unitats que han estat descrites dins del miocè superior. La Unitat Escullosa forma el sector Subaquàtic i la base de la sala Gran, i les Calcàries de Santanyí, conformen la sala Gran i la galeria del Capellà Cordella. La cova es dirigeix de cap a la mar, seguint una direcció E-SE. La gruta s’ha freqüentat des de temps prehistòrics com a punt d’aiguada i potser refugi almenys d’ençà de l’època talaiòtica fins al període islàmic. La primera exploració subaquàtica es va efectuar el 1997 per part de membres del Grup Nord de Mallorca que descobriren un important jaciment arqueològic sota les aigües del llac. Es varen efectuar 6 immersions durant l’any 1997 amb finalitats arqueològiques i 10 visites més a la cova per fer la topografia entre el 2011 i inicis del 2012. També s’ha fet la topografia i descrit l’avenc des Coloms, de 43 m de desnivell, que se situa a uns 250 m de distància en direcció gairebé nord respecte de la cova des Drac des Rafal des Porcs. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.1879127 - 18 p. - Ver registro completo |
|
![]() |
Es Dolç des Coll Baix (Alcúdia, Mallorca)
- Gràcia, Francesc ; Pérez, Joan ; Canyelles, Josep ; Torres, Francesc Xavier ; Llabrés, Antoni ; Mayol, Joan ; Rotger, Sebastià ; Fornós, Joan J. ; Enseñat, Juan José Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 101-108 Abstract: [eng] Es Dolç des Coll Baix is a submarine spring located in the Serra de Tramuntana, on the coast of Alcúdia. The cavity is related to the tectonic structure formed by an overturned syncline in Jurassic Malm limestones. Its genesis surely combines the greater aggressiveness of the mixing zone of fresh and salt water strongly linked to the source itself. The accumulation of consolidated marine sands, which are covered with flowstones and other speleothems, has suffered the erosive action of the waves generating false floors that characterize and determine the current morphology of the underwater passage. The cave has a SW direction along a linear distance of 150 m, with a total length of 225 m and a depth normally between 2 and 6 m. The ceiling presents abundant air-filled bells and chambers. The terminal part of the cave shows temporarily the accumulation of remains of the phanerogam Posidonia oceanica; presumably, the phenomena of decomposition and alteration of these organic remains are responsible of the intense whitish color which acquires the upper freshwater layer. [cat] Es Dolç des Coll Baix és una surgència submarina localitzada a la serra de Tramuntana, al litoral alcudienc. La cavitat ha aprofitat per formar-se l’estructura tectònica d’un sinclinal tombat dins materials juràssics del malm. En la seva gènesi segurament ha intervingut la major agressivitat de la zona de mescla d’aigua dolça i salada fortament vinculada a la pròpia surgència. L’acumulació d’arenes marines consolidades, i recobertes de colades estalagmítiques i altres espeleotemes, ha sofert l’acció erosiva de les ones que han generat falsos pisos que caracteritzen i determinen l’actual morfologia de la cova. La cavitat presenta una direcció SW al llarg de 150 m de distància lineal, amb un recorregut total de 225 m i una fondària normalment compresa entre els 2 i 6 m, i amb el sostre amb abundants cambres aèries. La part terminal de la cova actua temporalment com a dipòsit de restes de la fanerògama Posidonia oceanica; possiblement, els fenòmens de descomposició i alteració d’aquestes restes orgànics són responsables del color blanc intens que adquireix la capa superior d’aigua dolça. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.1879127 - 8 p. - Ver registro completo |
Mostrant des de 1 fins a 20 de 24 documents | resultat següent de la cerca |
![]() |