'francesc' apareix 33 vegades a 30 documents
'gracia' apareix 28 vegades a 28 documents

	Aspectes geològics del sistema espeleològic Gleda – Camp des Pou (Manacor, Mallorca)  - Fornós, Joan J. ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2021, vol. 4, pp. 75-87 Abstract: [eng] The lithological characteristics and sedimentary facies that make up the substrate where the Gleda – Camp des Pou underwater cave-system develops are described. It corresponds to the contact between the structured alpine unit of the Serres de Llevant (mainly dolostones Jurassic in age) and the transgressive deposits corresponding to a carbonate reef environment, developed during the Upper Miocene, that merges with the detrital facies coming from the continental erosion. The stratigraphic architecture of the different sedimentary units and facies, as well as the tectonic structure, control the speleogenesis of the different passages and chambers of the system. The contact zone between the dolostones of the Jurassic basement and reef carbonate facies acts as a preferential dissolution path. The transition facies between both units and the variation of the different depositional subenvironments, that are present in the Miocene carbonate environment, also affect the diverse morphological features (large breakdown rooms, collapsed areas, conduits, ...) of the cave-system. [cat] Es descriuen les característiques litològiques i les fàcies sedimentàries que conformen el substrat on s’hi desenvolupa el sistema espeleològic subaquàtic Gleda – Camp des Pou. Es tracta del contacte entre la unitat alpina estructurada de les serres de Llevant (dolomies de la base del juràssic) i els dipòsits transgressius carbonatats, corresponents a un ambient escullós desenvolupat durant el miocè superior, i amb els que s’interdigiten les fàcies detrítiques procedents de l’erosió continental. L’arquitectura estratigràfica de les diferents unitats i fàcies sedimentàries, així com l’estructura tectònica, controlen l’espeleogènesi de les diferents galeries i sales del sistema, amb l’aprofitament de la zona de contacte entre les dolomies “trinxades” de la base del juràssic i les fàcies carbonatades esculloses. També les fàcies de transició entre ambdues unitats i la variació dels diferents subambients deposicionals de l‘ambient escullós miocènic incideixen en els diferents trets morfològics (grans sales, col·lapses, conductes, ...) d’aquest important sistema de coves. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Geologia -- Illes Balears -- Mallorca -- Manacor (Camp des Pou) ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Geology -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca -- Manacor (Camp des Pou) ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.7227055 - 14 p. - Ver registro completo
	La cova de Sant Ferran (Sant Ferran de ses Roques, Formentera) i la història de les recerques subterrànies a l’illa  - Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 45-54 Abstract: [cat] La cova de Sant Ferran s’ha localitzat l’any 2022 arran de les obres de construcció d’uns blocs d’habitatges als límits del poble homònim. Fruit de l’informe encomanat pel Consell Insular de Formentera s’ha considerat interessant donar a conèixer la cavitat. El conjunt, d’uns 74 m lineals d’un extrem a l’altre, es pot considerar dividit en tres zones. Un antic esfondrament central permet accedir a les zones subterrànies, disposades en dos sectors diferenciats. Al sector Nord, el més interessant, es van localitzar, per part d’una actuació arqueològica prèvia, cranis i altres ossos humans i ceràmica prehistòrica. Així mateix, es fa una breu revisió històrica de les exploracions i estudis espeleològics efectuats a l’illa i dels tipus de cavitats presents. [eng] The Cova de Sant Ferran has been discovered in 2022 during the construction works of two residential buildings in the limits of the homonymous village. As a result of a speleological report commissioned by de Formentera Island Council, it has been considered relevant to publish some informations about this cave. The whole cavity has about 74 m from end to end, and can be divided in three zones. An ancient collapse depression, in the middle, allows access to some underground areas distributed in two well differentiated sectors. Mainly inside the most interesting North sector, as a consequence of previous archaeological activities were located skulls and other human bones, together with prehistoric pottery remains. At the same time, in this paper we present a brief historical review of the explorations and speleological studies carried out on Formentera, as well as some considerations on the cave types existing on the island. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.7227055 - 10 p. - Ver registro completo
	Cova des Puigderrós (Llucmajor, Mallorca): descobriment, estudi i destrucció d’una cavitat singular  - Fornós, Joan J. ; Gràcia, Francesc ; Vicens, Damià Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 21-36 Abstract: [cat] Els estudis geotècnics realitzats el mes d’agost de 2017 amb motiu de la construcció d’un habitatge unifamiliar van permetre el descobriment d’una cavitat de considerables dimensions. La cavitat, que constava d’una sola sala amb poca ornamentació d’espeleotemes i amb una planta de devers 1.600 m2 de superfície coberta de grans blocs i al voltant de 22.000 m3 de volum, no tenia cap obertura natural a l’exterior. L’interès de la cavitat, formada per col·lapse, radica en el fet de que està enclavada dins dels materials poc consolidats corresponents a la seqüència alternant de paleosòls i eolianites del quaternari; essent aquest, el segon cas que es descriu a l’illa de Mallorca desenvolupat en el mateix tipus de dipòsit (el marès). La destrucció posterior de la cavitat, amb l’obertura i eixamplament de la seva volta i el posterior rebliment per enderrocs ens fa plantejar la necessitat d’una protecció legal, amb la creació de la normativa oportuna per tal de preservar aquest tipus de fenòmens naturals davant les activitats antròpiques. [eng] The geotechnical study carried out in August 2017 related to the construction of a single-family house allowed the discovery of a cave of considerable dimension. The cavity, which showed a single hall with little speleothems ornamentation, has a surface area around 1,600 m2 that was covered with blocks and about 22,000 m3 in volume, with no natural entrance. The interest of the cave, formed by collapse, lies in the fact that it is embedded within the poorly consolidated materials that correspond to the alternating sequence of Quaternary paleosols and eolianites; this being the second case described on the island of Mallorca developed in the same type of deposit (the “marès”). The subsequent destruction of the cave, with the opening and widening of its vault and the subsequent filling by demolition materials makes us consider the need for legal protection, with the establishment of appropriate regulations in order to preserve this type of natural phenomena against anthropic activities. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.4766047 - 16 p. - Ver registro completo
	Les cavitats properes a les Coves del Drac (Manacor, Mallorca): descripció i refl exions sobre la seva possible relació  - Enseñat, Juan José ; Santandreu, Gabriel ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 249-260 Abstract: [eng] During the exploration and topography of the Coves del Drac in Porto Cristo, it came up the need and the opportunity to explore several nearby cavities in search of possible connections: Cova de Cala Murta, Cova de s’Enterrossall, Cova dels Coloms and Cova de sa Piscina. Only the fi rst two seem to have some kind of genetic relationship with the famous touristic cave, probably as a result of the collapse of old galleries or sharing of morphogenetic mechanisms favored by similar characteristics of the terrain in which they are formed. Th e third is a remarkable marine cave but without observable morphogenetic relationship. Th e lack of conclusive data precludes the establishment of any relationship of the latter cave (Cova de sa Piscina) and Coves del Drac. Th is apparently unpublished cave was found during the search of another documented cave in the area that it has been probably lost due to urban development [spa] Durante los trabajos de exploración y topografía de las Coves del Drac, en Porto Cristo, surgió la necesidad y la oportunidad de explorar varias cavidades cercanas en busca de su posible relación topográfi ca o genética: la Cova de Cala Murta, la Cova de s’Enterrossall, la Cova dels Coloms y la Cova de sa Piscina. Sólo las dos primeras parecen presentar indicios de alguna relación con la famosa cueva turística, probablemente como resultado del colapso de antiguas galerías de ésta o por compartir mecanismos morfogéneticos favorecidos por características similares del terreno en el que se encuentran. La tercera es una cueva de abrasión marina notable pero sin relación morfogenética apreciable con las Coves del Drac. Respecto a la última (la Cova de sa Piscina), el estudio no puede ser concluyente en base a la información recabada in situ. Se trata ésta de una cavidad aparentemente inédita que se encontró durante la búsqueda de otra cueva documentada en la zona, la cual creemos que se ha perdido debido al desarrollo urbanístico. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.4766047 - 12 p. - Ver registro completo
	La cova des Drac des Rafal des Porcs (Santanyí, Mallorca). Un tresor arqueològic recuperat de l’oblit  - Deyà, Jaume ; Colom Mendoza, Enric ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 127-143 Abstract: [eng] The aim of this paper is to present an archaeological overview to the cave called Cova des Drac des Rafal des Porcs (Santanyí, Mallorca), as well as the study of the pottery recovered on the underwater part of the cave, which has a wide chronological hiatus, from post-Talaiotic period (VII Century BC) to the islamic one (XIII Century AD). Part of these materials were recovered in an intervention directed by the late Joan Manuel Pons, to the memory of whom we dedicate this paper, while another part of this pottery was looted at the end of 90’s of the last century and recovered in a later police operation. [cat] En aquest treball presentem un estat de la qüestió de la cova des Drac des Rafal des Porcs (Santanyí, Mallorca), així com de l’estudi del conjunt ceràmic que es trobava a la part subaquàtica de la cova, amb un gran hiatus cronològic que va des del període posttalaiòtic (s. VII aC) fins a l’islàmic (s. XIII). Bona part d’aquest material fou recuperada en una intervenció dirigida pel difunt arqueòleg Joan Manuel Pons, a la memòria de qui dediquem aquest treball, mentre que una altra part fou espoliada a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat i recuperada en una ulterior operació policial. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.4766047 - 18 p. - Ver registro completo
	Els bogamarins fòssils de dues coves del miocè superior del llevant i migjorn de Mallorca  - Quintana, Josep ; Gràcia, Francesc ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 125-134 Abstract: [eng] Four species of echinoidea: Echinolampas (Echinolampas) hoffmanni Desor in Agassiz et Desor, 1847, Echinolampas (Echinolampas) algirus Pomel, 1887, Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica (Lamarck, 1816) and Clypeaster aichinoi Checchia -Rispoli, 1925, are described and figured. Of all these species, the finding of E. (E.) hoffmanni and E. (E.) algirus, were considered, until now, as two Pliocene species (E. [E.] hoffmanni also has been recorded in the Middle-Upper Pleistocene of Sicily). The finding of these two taxa in the rocks of the submerged caves from the Upper Miocene of Mallorca is, therefore, the first record in the Miocene of the Mediterranean basin, while C. aichinoi is the first citation in the Upper Miocene of the Balearic Islands. All specimens come from Cova dets Ases (Felanitx), except Echinolampas (Echinolampas) algirus which was found in Cova des Serral (Manacor). They have been located in detached rocks associated with submerged collapse halls or galleries, using underwater speleology techniques. The fossils protrude from the rock due to differential erosion, by the chemical aggressiveness of the waters. [cat] En el present treball es descriuen i figuren quatre espècies d’equinoïdeus: Echinolampas (Echinolampas) hoffmanni Desor in Agassiz et Desor, 1847, Echinolampas (Echinolampas) algirus Pomel, 1887, Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica (Lamarck, 1816) i Clypeaster aichinoi Checchia-Rispoli, 1925. De totes aquestes espècies, resulta especialment interessant la troballa de E. (E.) hoffmanni i E. (E.) algirus, considerades, fins ara, com dues espècies pliocèniques (E. [E.] hoffmanni també s’ha registrat en el plistocè mitjà-superior de Sicília). La troballa d’aquests dos tàxons a les roques de coves subaquàtiques del miocè superior de Mallorca suposa, per tant, el primer registre en el miocè de la conca Mediterrània, mentre que C. aichinoi suposa la primera citació en el miocè superior de les illes Balears. Tots els exemplars procedeixen de la cova dets Ases (Felanitx), excepte Echinolampas (Echinolampas) algirus, que es va trobar a la cova des Serral (Manacor), i foren localitzats en roques despreses associades a sales o galeries d’esfondrament sotaiguades, mitjançant tècniques d’espeleologia subaquàtica. Els fòssils sobresurten de la roca per corrosió diferencial, a causa de l’agressivitat química de les aigües. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.4766047 - 10 p. - Ver registro completo
	Estimació dels tipus d’usos del sòl sobre el recorregut de les Coves del Drac i altres cavitats properes de l’àrea de Porto Cristo (Manacor, Mallorca). Dades preliminars  - Balaguer, Pau ; Vicens, Damià ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 37-50 Abstract: [cat] S’estima la superfície i el percentatge de terreny/sòl modificat sobre el recorregut de 5 cavitats del nucli de Porto Cristo (Mallorca). Les cavitats tractades són: Coves del Drac, Cova de Cala Murta, Cova de s’Enterrossall, Cova des Coloms i Cova de sa Piscina. L’anàlisi s’ha basat en: 1) digitalització del recorregut de les cavitats d’acord amb publicacions dels avenços en el coneixement de les coves; 2) Determinació dels tipus de cobertures superficials sobre el recorregut de les cavitats; 3) Comparació de les diferents fases de coneixement de les cavitats (principalment el cas de Coves del Drac) amb l’any de construcció de les edificacions i habitatges que es troben sobre el recorregut de la cova. El treball és una contribució a la continuació de tasques d’anàlisi de cobertures d’usos del sòl sobre cavitats localitzades a àrees urbanes costaneres, amb la intenció d’incrementar el coneixement de les àrees litorals i en línia amb el concepte de Gestió Integrada de Zones Costaneres i Marines (GIZCM). [eng] It has been estimated the surface area and the percentage of modified land/soil above 5 caves in the area of Porto Cristo (Mallorca). The studied caves are: Coves del Drac, Cova de Cala Murta, Cova de s’Enterrossall, Cova des Coloms and Cova de sa Piscina. The analysis has been based on: 1) digitization of the path of the cavities according to the most recent publications of the advances about knowledge of the caves; 2) determination of the types of land uses covers over the path of the caves; 3) comparison between the different phases of knowledge of the cavities (mainly the case of Coves del Drac) and year of construction of buildings and infrastructures located above the path of the cave. The work is a contribution to the continuation of land cover analysis tasks above caves located in urban coastal areas, performed with the aim of increasing knowledge about littoral areas in line with the concept of Integrated Coastal and Marine Management (ICMM). Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.4766047 - 14 p. - Ver registro completo
	Morfologies freàtiques i hipogèniques de les Coves del Drac  - Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 197-213 Abstract: [eng] The genesis of Coves del Drac, along with other caves of the eogenetic endokarst found along the Mallorcan coastline, occurred with a high intensity in the Upper Miocene carbonate rocks, due to processes that create dissolution morphologies which form voids in the rock. Th is solutional action occurs eff ectively in areas where fresh waters –of meteoric origin– and marine waters meet, in the so-called coastal mixing zone. Underwater discoveries made during the recent years of exploration in the cave have served not only to identify previously unknown morphologies in this cavity, but have also enabled to recognize the involvement of a new speleogenetic mechanism, previously unknown in Coves del Drac and in most of the caves from eastern Mallorca: the hypogenic speleogenesis, related to a deep water recharge. Speleothems have been found that grew over ceiling hypogenic morphologies, while other speleothems have been partially or totally dissolved when aff ected by subsequent hypogenic processes. For this reason, we think that the rise of waters of deep origin took place in diff erent periods, some of them later to the last glaciation. Th is paper describes the dissolution morphologies resulting from both genetic mechanisms ‒coastal mixing zone and hypogenic processes‒ and their location in the cave. [spa] La génesis de las Coves el Drac y de otras cuevas del endokarst eogenético de la franja litoral de Mallorca se produce, con especial intensidad, dentro de los materiales del Mioceno superior y gracias a los procesos que crean morfologías de disolución, que forman los vacíos en la roca. Los procesos de corrosión se dan preferentemente en la zona de mezcla entre las aguas dulces, de procedencia meteórica, y las aguas marinas en la llamada zona de mezcla costera (coastal mixing zone). Los descubrimientos subacuáticos realizados a lo largo de los últimos años de exploraciones en la cueva han servido no solo para identifi car nuevas morfologías inéditas en la cavidad, sino que también han permitido reconocer la participación de un nuevo mecanismo espeleogenético, desconocido hasta la fecha en las Coves del Drac y en la mayor parte de cuevas del levante de Mallorca: la espeleogénesis hipogénica, relacionada con una recarga hídrica de origen profundo. Se han localizado espeleotemas que han aprovechado para generarse a partir de morfologías hipogénicas cenitales, mientras que otros espeleotemas se han disuelto parcial o totalmente al verse afectados por procesos hipogénicos posteriores. Por ello, pensamos que la ascensión de las aguas de origen profundo se ha producido en diferentes períodos temporales, alguno de ellos posteriormente al último estadio glacial. En este trabajo se describen las morfologías de corrosión resultantes de ambos mecanismos genéticos y su localización en la cavidad. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.2305039 - 18 p. - Ver registro completo
	L’espeleogènesi de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca): evolució dels coneixements i interpretació actual  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Angel ; Gràcia, Francesc ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 141-163 Abstract: [eng] Attempts to formulate a plausible explanation of how Coves del Drac has been originated date back to the 19th century, becoming a particularly controversial subject after the explorations of Édouard-Alfred Martel in 1896, who enunciated a genetic explanation linked to the erosive action of marine waters. Th e subsequent evolution of knowledge about the cave has radically changed these previous interpretations, being useful and convenient to carry out now an updated review of the speleogenetic ideas that have been formulated in this regard. Th e current vision on the formation of this outstanding cavern has been benefi ted by the important recent underwater discoveries, which have allowed the realization of a detailed morphometric analysis. Th e explanation about the genesis of the cave is today placed in a context of littoral eogenetic karstifi cation of the upper Miocene rocks, where a possible hypogenic basal recharge is added to the involvement of geochemical processes occurring in the coastal mixing zone. Th e glacioeustatic fl uctuations of the sea level and the relevance of breakdown mechanisms are signifi cant factors in order to characterize the morphogenic features of this important cave system. [spa] Los intentos de formular una explicación plausible sobre cómo se han formado las Coves del Drac se remontan al siglo XIX, habiendo sido un tema especialmente controvertido a raíz de las exploraciones de Édouard-Alfred Martel el año 1896, quien propuso una explicación genética ligada a la acción erosiva de las aguas marinas. La evolución posterior de los conocimientos sobre la cavidad ha ido haciendo cambiar radicalmente estas concepciones, procediéndose a lo largo de estas páginas a efectuar una exhaustiva revisión de las ideas espeleogenèticas que se han formulado al respecto. La visión actual sobre la formación de esta importante cavidad se ha visto benefi ciada por los notables descubrimientos subacuáticos realizados recientemente, que han permitido la realización de un minucioso análisis morfométrico. La interpretación de la génesis de la cueva se sitúa hoy en día en el contexto de la karstifi cación eogenética litoral de los materiales del Mioceno superior, donde a la participación de los procesos geoquímicos de la zona de mezcla costera se suma una posible recarga basal hipogénica. Las fl uctuaciones glacio-eustáticas del nivel marino y la relevancia de los mecanismos de hundimiento son factores determinantes a la hora de caracterizar los rasgos morfogénicos de este importante sistema subterráneo. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.2305039 - 24 p. - Ver registro completo
	El registre sedimentari de la part subaquàtica de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca)  - Pilares, Alejandro ; Fornós, Joan J. ; Gràcia, Francesc ; Gómez-Pujol, Lluís Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 165-180 Abstract: [ENG] During the past few years, studies concerned with sediments in littoral underwater caves have experienced a huge growth because the development of cave-diving exploration and dating techniques. Coves del Drac (Mallorca, Western Mediterranean), which are one of the most relevant karstic system of the island of Mallorca, develop on Upper Miocene carbonate rocks cropping out along the east coast of Mallorca. Recent speleodiving surveys provide new opportunities to deep in the knowledge of the cave and specifi cally this work deals with the sediments accumulated along the underwater galleries and chambers. Th is study shows the physico-chemical analysis of 19 sediment samples taken from diff erent areas along the cave. Four major sedimentary facies have been obtained by means of statistical treatment of physico-chemical data. Th ere are two carbonate facies, ranging in grain size from silt to fi nd sand. Th e fi rst one relates with calcite rafts crystals derived from the chemical precipitation at the air-water interface, and the second one with the accumulation of carbonate grains as a product of cave rock wall granular disintegration. On the other hand, there are other two facies with heterogeneous mineralogy and grain size, but with a distinctive feature such as the presence of oxides and siliceous materials and a decline in clay content. Th ese facies are mainly related to sediment transport processes triggered by water infi ltration inside the cave system. From a spatial point of view all the sedimentary processes and mechanism account all around the cave but with diff erent degrees; therefore, very often it is not easy distinguishing between the diff erent facies. Otherwise the characterized sediments resemble or are very similar to those from other coastal karst caves of eastern Mallorca. [CAT] Durant els últims anys, els estudis sobre sediments en coves subaquàtiques litorals han experimentat un gran creixement degut al desenvolupament de tècniques d’espeleobusseig i de datació. Les coves del Drac (Mallorca, Mediterrània occidental), que són un dels sistemes càrstics més rellevants de l’illa de Mallorca, es desenvolupen en les roques carbonatades del miocè superior que es troben al llarg de la costa est de Mallorca. Les recents descobertes subaquàtiques proporcionen noves oportunitats per aprofundir en el coneixement de la cova i específi cament aquest treball s’ocupa dels sediments acumulats al llarg de les galeries i sales sotaiguades. Aquest estudi mostra l’anàlisi físico-química de 19 mostres de sediment preses en diferents àrees al llarg de la cova. S’han distingit quatre fàcies sedimentàries importants mitjançant el tractament estadístic de les dades físico-químiques. Hi ha dues fàcies carbonatades, amb una mida de gra entre els llims i les arenes. La primera es relaciona amb els cristalls de calcita fl otant derivats de la precipitació química produïda en la interfase aire-aigua, i la segona amb l’acumulació de grans de carbonat com a producte de la desintegració granular de la roca encaixant. D’altra banda, hi ha altres dues fàcies amb una mineralogia i mida de gra heterogènia, però amb una característica distintiva com és la presència d’òxids, materials silicis i una disminució en el contingut d’argila. Aquestes fàcies es relacionen principalment amb els processos de transport de sediments desencadenats per la infi ltració d’aigua dins del sistema subterrani. Des d’un punt de vista espacial tots els processos i mecanismes sedimentaris actuen a tot el sistema, però amb diferents graus; per tant, molt sovint no és fàcil distingir entre les diferents fàcies. Amb tot, els sediments caracteritzats s’assemblen o són molt similars als d’altres coves càrstiques litorals de l’est de Mallorca. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.2305039 - 16 p. - Ver registro completo
	Caracterització físico-química dels llacs de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca)  - Fornós, Joan J. ; Pilares, Alejandro ; Gràcia, Francesc ; Entrena, Ana Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 181-195 Abstract: [eng] Five-year (2013-2017) of sampling data of the physical-chemical characteristics of the lake waters existing in the Coves del Drac are presented. Salinity, temperature and pH as well as dissolved oxygen data, along the entire water column are measured, with special emphasis on the most superfi cial part due to the interest that it represents for the interaction of the environment with respect to the precipitation/dissolution of the carbonates. Th e data obtained show the presence of one, sometimes two, haloclines, as well as the variation of both the temperature and the pH with a marked seasonal and, variable, character in the diff erent lakes related to the topography (profi le) of the cave and the environmental parameters of the airfi lled chambers [cat] Es presenten les dades de mostreig durant un quinquenni (2013-2017) de les característiques físico-químiques de les aigües dels llacs existents a les Coves del Drac. S’han pres mesures de salinitat, temperatura i pH així com d’oxigen dissolt, al llarg de tota la columna d’aigua, tot posant un especial èmfasi en la part més superfi cial degut a l’interès que representa per a la interacció del medi respecte a la precipitació/dissolució dels carbonats. Les dades obtingudes mostren la presència d’una, a vegades dues, haloclines, així com la variació tant de la temperatura com del pH amb un marcat caràcter estacional i, variable, en els diferents llacs relacionat amb la topografi a (secció) de la cova i dels paràmetres ambientals de les càmbres d’aire. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 1.2305039 - 16 p. - Ver registro completo
	Cavitats costaneres i modelat litoral entre cala Marçal i cala Brafi (Felanitx, Mallorca)  - Santandreu, Gabriel ; Gràcia, Francesc ; Garriga, Sebastià ; Enseñat, Juan José ; Gaviño, Bernat Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 91-110 Abstract: [eng] A new contribution to the study of the coastal cavities of Felanitx (SE Mallorca), between Cala Marçal and Cala Brafi, is presented, including the unique element of the es Faralló d’en Fred stack. Based on the mapping of the 14 cavities located in the study area and the description of the geomorphological elements found in each one, we discuss the role of coastal and karst processes in the genesis and evolution of the caves and classify the coastal cavities differentiating them between marine, karstic or karstic-marine captures. Some of the studied cavities are active, while others are inherited and can be interpreted as an indicator of ancient sea level positions during the Plio-Quaternary. [cat] Se presenta una nueva aportación al estudio de las cavidades costeras del litoral de Felanitx (SE de Mallorca) comprendidas entre cala Marçal y cala Brafi, incluyendo el elemento singular de la estaca rocosa de es Faralló d’en Fred. A partir de la cartografía de las 14 cavidades ubicadas en el sector estudiado y de la descripción de los elementos geomorfológicos que en ellas se encuentran, se clasifica el papel de los procesos costeros y kársticos en su génesis y evolución, diferenciando entre cavidades marinas, kársticas o capturas kárstico-marinas. En términos espeleogenéticos, algunas de las cavidades estudiadas son activas, mientras que otras son heredadas y pueden interpretarse como un indicador de antiguas posiciones del nivel del mar durante el Plio-Cuaternario. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.98440313 - 20 p. - Ver registro completo
	Relacions entre endocarst i dinàmica litoral. El cas de cala Barbacana -Portocolom- (Felanitx, Mallorca)  - Santandreu, Gabriel ; Bover, Pere ; Enseñat, Juan José ; Gaviño, Bernat ; Gràcia, Francesc Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 63-86 Abstract: [eng] In this paper we present the study of the coastal caves of a small but interesting littoral sector located south of Portocolom (Felanitx), in an area known as Cala Barbacana. A total of twelve caves have been studied, all of them located on cliffs both at sea level and above it, which also include a series of underwater caves. Formation of these caves is mainly due to phenomena of active marine erosion but combined, in some cases, with genetic episodes of a karstic nature. The analysis of these phenomena raises some interesting questions regarding the relationship between endokarst phenomena, marine erosion and their representations in coastal geomorphology. [cat] El estudio de las cavidades litorales del término de Felanitx, aborda en ésta ocasión un reducido pero interesante sector costero situado al sur de Portocolom, la zona conocida como Cala Barbacana. Se localizan un total de doce cavidades, situadas en acantilados tanto a nivel marino como por encima de éste, complementándose con una serie de cavidades submarinas. Destacan fenómenos de erosión marina activa combinados en algunos casos con episodios genéticos de carácter kárstico. El análisis de dichos fenómenos plantea algunas interesantes cuestiones al respeto de la relación entre fenómenos endokársticos, erosión marina y sus representaciones en la geomorfología litoral. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.98440313 - 24 p. - Ver registro completo
	Principals etapes de l’exploració i topografia de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca)  - Ginés, Angel ; Santandreu, Gabriel ; Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Ginés, Joaquín Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 1-20 Abstract: [ENG] The celebrated Coves del Drac is one of the longest caves in Mallorca (over 7,500 m of mapped passages), amassed a considerable amount of descriptive and scientifi c literature from 1880 to the present, and outstands today among the most visited show-caves in the world. Th e central topic of this chapter is focused on the major stages of the exploration, cartography and popularizing of this cavern. Are also especially emphasized the main advances in the geographical knowledge of Coves del Drac cave system, as well as the historical background of maps and exploratory accounts in which relies its successful touristic management. At the same time, has been introduced in this chapter a basic set of the most important place-names, accordingly with the succession of discovery and surveying events occurred in the cave throughout the last 150 years. Four of them must to be underlined: 1) the early Friedrich Will’s map, published in 1880; 2) the campaign performed by Édouard- Alfred Martel in 1896, using portable boats for the exploration of the sea-level pools; 3) the signifi cant improvement of the cave exploitation along the twenties, together with the new map published on the occasion of a fi eld trip of the XIVth International Geological Congress, held in Madrid in 1926; and 4) the underwater discoveries and surveying tasks carried out by the Majorcan cave divers that, starting in 2013, have substantially increased the extent of the known cave. [SPA] La famosa localidad conocida con el topónimo de Coves del Drac es una de las mayores cuevas de la isla de Mallorca, con un recorrido total que sobrepasa los 7.500 m. Desde 1880 hasta el presente ha acumulado una cuantiosa información bibliográfi ca ‒tanto descriptiva como científi ca‒ y hoy destaca entre las cuevas turísticas más prestigiosas y visitadas del mundo. El tema central de este capítulo se focaliza en las principales etapas de la exploración, topografía y divulgación de esta gran cavidad costera. También se presta una especial atención a los avances más signifi cativos que jalonan el conocimiento geográfi co del sistema kárstico de las Coves del Drac, así como a los antecedentes históricos que aparecen documentados en los sucesivos planos topográfi cos y en los relatos de visitas y exploraciones en los cuales se fundamenta el éxito de su gestión turística. Paralelamente, se va introduciendo en este capítulo un repertorio básico de sus topónimos más importantes, en concordancia con la secuencia de descubrimientos, de cartografía disponible y de cambios en los itinerarios turísticos acaecidos en la cueva durante los últimos 150 años. Atendiendo a dichos criterios cabe resaltar las siguientes etapas: 1) el pionero plano topográfi co de Friedrich Will, publicado en 1880; 2) la campaña realizada por Édouard-Alfred Martel en 1896, en la que utilizó botes plegables para la exploración de sus lagos; 3) la mejora signifi cativa de la explotación turística de la cueva a lo largo de los años veinte, que se complementa con el nuevo mapa publicado con motivo de la excursión C-5 del XIV Congreso Internacional de Geología celebrado en Madrid en 1926; y 4) los descubrimientos subacuáticos, así como las tareas de exploración y topografía realizadas por los espeleobuceadores mallorquines, que se iniciaron en 2013 y que desde entonces han aumentado de forma considerable la extensión actualmente conocida de esta singular cueva. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Drac, Coves del (Illes Balears) ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Caves -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca (Manacor) ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.98440313 - 20 p. - Ver registro completo
	Les Coves del Drac (Manacor, Mallorca). Descripció del sectors terrestres  - Santandreu, Gabriel ; Enseñat, Juan José ; Gràcia, Francesc ; Pla, Vicenç ; Ginard, Antelm ; Gual, Miquel Àngel Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2018, vol. 1, pp. 77-104 Abstract: [eng] The rise in popularity of the Coves del Drac started in the last decades of the XIX century. Since then, an intense written production has been published in many diff erent literary ways to describe its underground landscapes, focusing in the great size of its chambers, the charm of its lakes and the amazing speleothems decoration displayed everywhere. In this paper we present an updated description of the air-fi lled sectors of the cave ‒currently located above the water table‒ which are considered the classic parts in terms of exploration history and subsequent adaptation for touristic purposes. We will split the description of the cave following the distinct volume units corresponding to the Cova Negra, the Cova Blanca, the Cova de Lluís Salvador, the Cúpula Moragues, the Sala de los Herreros and fi nally the Sala Louis Armand. [spa] Las Coves del Drac empiezan a popularizarse hacia las últimas décadas del siglo XIX. Desde aquel momento se inicia una intensa producción escrita, que en muy diversos formatos literarios tendrá como objeto la descripción de sus paisajes subterráneos, centrándose en la grandiosidad de sus salas, el encanto de sus lagos y la fantástica decoración calcárea que profusamente las ornamenta. En el siguiente texto se presenta una descripción actualizada de los sectores terrestres que bien pueden ser considerados sectores clásicos de la cavidad, por cuanto en diferentes momentos han sido núcleo de las sucesivas exploraciones y posteriores adecuaciones turísticas. Para articular la narración se parte de la sistematización de estos sectores terrestres que segmenta la cavidad en función de las diversas unidades volumétricas que corresponden a la Cova Negra, Cova Blanca, Cova de Lluís Salvador, Cúpula Moragues, Sala de los Herreros y Sala Louis Armand. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.98440313 - 28 p. - Ver registro completo
	L’avenc de sa Casilla (El Pilar de la Mola, Formentera)  - Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Santandreu, Gabriel ; Lago, Carlos Vicente ; Ramiro, Sergi ; Vicens, Damià ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2023, vol. 6, pp. 19-31 Abstract: [eng] In this work, the topographic survey and characteristics of a cave with a toponym that recalls a profession that has faded in time, that of road laborers, is made known. It is closely linked to the location of a chasm right on the sidewalk of the road to la Mola. The cave develops entirely on bioclastic Pleistocene or, probably Pliocene, eolianites. It was formed by rock distension and can be considered as a chasm in the vadose zone of mechanical origin. It has a depth of 39 m and a total length of 238 m. The topographical survey shows two different sections, a subhorizontal chamber at the beginning that shows corrosion morphologies in the roof, while the rest of the cave presents a clear vertical trend following the fracture that has generated the void. The fall of rock slabs and blocks has formed false floors and it difficult to appreciate the whole morphology of the chasm. The speleothems decoration is well developed and extensive along the cavity. From a paleontological point of view, the terrestrial mollusk endemic to Formentera Xerocrassa formenterensis, has been found for the first time in a karst site. Several locations with bones have also been discovered, two with the long-nosed bat (Myotis myotis) and one with an anatid bird. This osteological material documents for the first time the presence of this bat species on the island of Formentera, as it is found that it bred in Avenc de sa Casilla, given the abundance of remains of juvenile specimens. Nowadays no living population of this species is known in the Pitiüses. [cat] En aquest treball es dona a conèixer la topografia i característiques d’una gruta amb el topònim que recorda una professió esvaïda en el temps, la dels peons caminers, molt vinculada a la ubicació de l’avenc just a la vorera de la carretera de la Mola. La gruta es desenvolupa completament dins eolianites bioclàstiques pleistocenes o fins i tot pliocenes. S’ha format per distensió mecànica, per la qual cosa pot ser considerada com un avenc de la zona vadosa i dins de la tipologia d’avenc d’origen mecànic. La cavitat presenta una fondària de 39 m i un recorregut total de 238 m. Contrasta un primer tram, amb pendent suau i formes de corrosió al sostre, de la resta de la gruta, que mostra una tendència clarament vertical seguint la fractura que ha generat el buit principal. La caiguda de lloses i blocs ha conformat falsos pisos que compliquen la morfologia de l’avenc. Destaca la profusió d’espeleotemes que recobreixen extenses zones de la caverna. Des de la perspectiva paleontològica a la cavitat s’ha trobat el mol·lusc terrestre Xerocrassa formenterensis, endèmic de Formentera i primera cita fòssil a un jaciment càrstic. També s’han descobert ossos d’una au anàtid tipus oca, així com abundants restes osteològics de la ratapinyada de morro llarg (Myotis myotis). Aquest material documenta per primera vegada la presència d’aquesta espècie de ratapinyada a l’illa de Formentera, ja que es constata que criava a l’avenc de sa Casilla, donada l’abundància de restes d’exemplars juvenils. Actualment no es coneix cap població vivent d’aquesta espècie a les Pitiüses. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.86135274 - 14 p. - Ver registro completo
	El nivell marí a Mallorca durant el darrer interglacial (MIS-5): estat de la qüestió basat en les datacions d’espeleotemes freàtics  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Angel ; Fornós, Joan J. ; Gràcia, Francesc ; Tuccimei, Paola ; Soligo, Michele ; Onac, Bogdan P. ; Polyak, Victor J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2020, vol. 3, pp. 115-132 Abstract: [eng] Among the specialized studies on the Quaternary of Mallorca, the knowledge of the sea paleolevels in the western Mediterranean basin has a significant body of research, developed during the second half of the last century by authors such as Karl W. Butzer and Joan Cuerda. The classic paleontological and geomorphological record, based on the study of the island’s fossil beaches, was supplemented from the 70s with a new register that offered great geochronological possibilities: the study of the phreatic overgrowths on speleothems (POS) of Mallorcan coastal caves. These crystalline precipitates record the sea level with extraordinary resolution, and are also capable of being accurately dated using radiometric techniques based on the Uranium series (mainly U/Th). In the following pages, a review of the available knowledge about the sea level in Mallorca during the last interglacial stage (MIS-5) is made, starting from the classic vision based on the malacological study of the “raised beaches”, to the data from numerous recently published radiometric datings of phreatic overgrowths on speleothems. This peculiar register provided by our littoral caves reliably documents that the sea level remained relatively stable, at an altitude of 2.15 ± 0.75 m, during the time span from 126.6 to 116 ka BP (MIS-5e), which would correspond to the Eemian (the very late Eutyrrhenian, according to the terminology used by Joan Cuerda); it is also documented a high sea level (+1 m approx.) between 82 and 80 ka BP (MIS-5a), which would be equivalent to the Neotyrrhenian stage of the same author. [spa] Entre los estudios especializados sobre el Cuaternario de Mallorca, el conocimiento de los paleoniveles del Mediterráneo occidental cuenta con un importante acerbo de investigaciones, desarrolladas durante la segunda mitad del siglo pasado por autores como Karl W. Butzer y Joan Cuerda, entre otros. El registro paleontológico y geomorfológico clásico, basado en el estudio de las playas fósiles de la isla, se vio complementado a partir de los años 70 con un nuevo registro que ofrecía grandes posibilidades geocronológicas: el estudio de los espeleotemas freáticos (POS) de las cuevas costeras mallorquinas. Estos precipitados cristalinos registran con extraordinaria resolución el nivel marino, y además son susceptibles de ser datados con precisión mediante técnicas radiométricas basadas en las series del Uranio (U/Th principalmente). En las siguientes páginas se hace una revisión de los conocimientos disponibles sobre el nivel marino en Mallorca durante el último estadio interglacial (MIS-5), partiendo desde la visión clásica basada en el estudio malacológico de las “playas levantadas”, hasta los datos procedentes de numerosas dataciones de espeleotemas freáticos publicadas recientemente. Este peculiar registro que proporcionan nuestras cuevas litorales documenta de forma fehaciente que el nivel marino se mantuvo relativamente estable, a una altitud de 2,15 ± 0,75 m, durante el lapso de tiempo comprendido desde 126,6 a 116 ka BP (MIS-5e), que correspondería al Eemiense (el Eutirreniense más reciente de Joan Cuerda); también se registra un nivel marino elevado (+1 m aprox.) entre 82 y 80 ka BP (MIS-5a), el cual equivaldría al piso Neotirreniense del mismo autor. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Paleobotànica -- Quaternari ; Estratigrafia -- Quaternari ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Paleobotany -- Quaternary ; Geology, Stratigraphic -- Quaternary ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.86135274 - 18 p. - Ver registro completo
	Algunes dades sobre els gasos de l’atmosfera de la Cova dets Ases (Felanitx, Mallorca). Avaluació de les concentracions de CO2 i CH4 i les seves signatures isotòpiques  - Ginés, Joaquín ; Fernández-Cortés, Ángel ; Gràcia, Francesc ; Enseñat, Juan José ; Fornós, Joan J. ; Calaforra, José M. ; Ginés, Angel Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2024, vol. 7, pp. 135-150 Abstract: [eng] The terrestrial passages and air chambers that are interspersed in the underwater caves of Mallorca frequently present high concentrations of CO2, which in many cases exceed 50,000 ppm (5 %). During the years 2019 and 2020, a sampling campaign of gases in the atmosphere of Cova dets Ases (Felanitx, Mallorca) and its underwater sectors was carried out, including also the neighboring Cova de ses Figueres. The CO2 and CH4 contents in the atmosphere of the caves have been analyzed, together with the carbon isotopic signature of both gases. The CO2 concentrations measured in some of the chambers of Cova dets Ases are extraordinarily high, with maximum values greater than 83,000 ppm, and CH4 concentration almost null (lower than 0.25 ppm). Both gases do not show a seasonal pattern due to the almost fully restricted ventilation of some of the air chambers. The atmospheric dynamics of the investigated caves are outlined, taking the opportunity to carry out a detailed discussion on the origin of the very high levels of CO2 observed. The results obtained would show the presence of air within the vadose zone (ground air), which exhibits specific characteristics linked to very confined environments –high CO2 content, with a differentiated isotopic signature–, and whose source is relatively disconnected from the epikarst and its edaphic horizon. In addition, there are some evidences on the likely onsite production of CH4 and its coeval and intense consumption in some air chambers and sectors above the coastal water table. [spa] Las galerías terrestres y cámaras de aire que se encuentran intercaladas en las cavidades subacuáticas de Mallorca presentan con frecuencia concentraciones elevadas de CO2, que en bastantes casos superan los 50.000 ppm (5 %). Durante los años 2019 y 2020 se ha efectuado una campaña de muestreo de los gases de la atmósfera de la Cova dets Ases (Felanitx, Mallorca) y sus sectores subacuáticos, así como de la vecina Cova de ses Figueres. Se han analizado los contenidos de CO2 y CH4 de la atmósfera de las cavidades, así como la señal isotópica del carbono de ambos gases. Las concentraciones de CO2 medidas en algunas de las salas de la Cova dets Ases son extraordinariamente elevadas, con valores máximos superiores a los 83.000 ppm, y concentraciones de CH4 casi nulas (inferiores a 0,25 ppm). Ambos gases no muestran un comportamiento estacional debido a la casi nula ventilación de algunas de las cámaras de aire. Se esboza la dinámica atmosférica de las cavidades investigadas, aprovechando para efectuar una discusión detallada sobre el origen de las altas concentraciones de CO2 observadas. Los resultados obtenidos evidenciarían la presencia de un aire de la zona vadosa (ground air), que muestra unas características específicas ligadas a ambientes muy confinados –elevado contenido de CO2, con una diferenciada señal isotópica–, y cuyo origen se encuentra relativamente desconectado del epikarst y su horizonte edáfico. Asimismo, hay alguna evidencia sobre la posible producción in situ de CH4 y su simultáneo e intenso consumo en algunas cámaras de aire y sectores situados por encima del nivel freático costero. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.86135274 - 16 p. - Ver registro completo
	La Font des Verger (Sóller, Mallorca)  - Gràcia, Francesc ; Croix, Antoni ; Gamundí, Pere ; Perelló, Miquel Àngel ; Pocoví, Jaume ; Fornós, Joan J. ; Enseñat, Juan José Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2021, vol. 4, pp. 35-45 Abstract: [eng] The Font des Verger is located at an altitude of 570 m in the Biniaraix ravine (Sóller municipality). It corresponds to an important spring located at the contact between the limestones and dolomites appertaining to the Lias (lower Jurassic) and the marls and dolostones Rhaetian in age (upper Triassic). It constitutes a drainage gallery formed by a unique conduit that has an approximate direction NEE (070º), of 423 m of projected route and 510 m of real development. The first 158 m are air-filled, with two short sumps (sump 1 and sump 2), followed by a third sump 300 m long (225 m in projection) that has a continuation through an aerial room approaching 40 m in length. Francesc Ripoll and Adolfo Gregorio, members of the Ahlbaida group and the Speleo Club Mallorca, conducted the first explorations between 1971-76. The Cwmbran Caving Club explored, between 1994-97, the entire sump 3 finally reaching an air chamber. In 2009, a Mallorcan expedition was organized between several speleological clubs (Agrupació Esportiva Voltors-OJE, Grup Nord de Mallorca and Grup Espeleològic de Llubí) and the sump 3 was surveyed. [cat] La font des Verger es localitza al barranc de Biniaraix, al terme de Sóller, a una altitud de 570 m. És una important surgència ubicada en el contacte entre les calcàries i dolomies del lias (juràssic inferior) i les margues i dolomies del retià (triàsic superior). Constitueix una galeria de drenatge formada per una galeria única de direcció aproximada NEE (070º), de 423 m de recorregut projectat i 510 m de recorregut real. Els primers 158 m són aeris, amb dos breus sifons (sifó 1 i sifó 2), seguits del sifó 3 de 225 m projectats i 300 m reals per després prosseguir per una sala aèria que s’aproxima als 40 m de longitud. Les primeres exploracions es realitzen entre els anys 1971-76 per part de Francesc Ripoll i Adolfo Gregorio, membres del grup Ahlbaida i de l’Speleo Club Mallorca. Entre 1994-97 el Cwmbran Caving Club explora la totalitat del sifó 3 i aconsegueix arribar a una sala aèria. El 2009 s’organitza una expedició mallorquina entre els clubs Agrupació Esportiva Voltors-OJE, Grup Nord de Mallorca i Grup Espeleològic de Llubi, en la qual es mesuren les poligonals del sifó 3. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia ; Fotn des Verger -- Illes Balears -- Sóller ; Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes. Matèries en anglès: Speleology ; Fountains -- Spain -- Balearic Islands -- Mallorca -- Sóller ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.86135274 - 12 p. - Ver registro completo
	La cova des Drac des Rafal des Porcs: exploracions i descobriments de 1997 (Santanyí, Mallorca)  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Perelló, Miquel Àngel ; Cirer, Antoni ; Gamundí, Pere ; Crespí, Damià ; Vicens, Damià ; Plomer, Tomeu ; Fernández, John Freddy ; Enseñat, Juan José ; Fornós, Joan J. Font: Papers de la Societat Espeleològica Balear 2022, vol. 5, pp. 109-126 Abstract: [eng] The cave is located on the Rafal des Porcs property, in the littoral of Migjorn area of Mallorca, about 450 m from the coastline and 800 m west of Punta des Bauç. The total development of the cavity is 866 m, resulting from the sum of the 200 m of the Sala Gran, with their access corridor, 529 m of the Galeria del Capellà Cordella and the Galeria de l’Eccehomo and the 137 m of the Sector Subaquàtic. The lithology where the cave is developed belongs to the various units that have been described within the Upper Miocene. In that sense, the Reef Unit forms the Sector Subaquàtic and the base of the Sala Gran; the Santanyí Limestones make up the rest of the Sala Gran and the Galeria del Capellà Cordella. The cave faces the sea, with an E-SE direction. The cavity has been frequented since prehistoric times as a watering point and perhaps a refuge from at least the Talayotic period until the Islamic period. The first underwater exploration was carried out in 1997 by members of the Grup Nord de Mallorca who discovered an important archaeological site under the lake’s waters. 6 dives were carried out in 1997 for archaeological purposes and 10 more visits to the cave to carry out the topography between 2011 and the beginning of 2012. The topographic survey has also been done in the Avenc des Coloms, with a 43 m drop, which is located about 250 m away in an almost northerly direction from the Cova des Drac des Rafal des Porcs. [cat] La cavitat està ubicada a la possessió des Rafal des Porcs, al litoral del Migjorn de Mallorca, a uns 450 m de la línia de costa i a uns 800 m a l’oest de la punta des Bauç. El recorregut total de la cavitat és de 866 m, fruit de la suma dels 200 m de la sala Gran, amb el corredor d’accés, 529 m de la galeria del Capellà Cordella i de la galeria de l’Eccehomo i dels 137 m del sector Subaquàtic. La litologia on es desenvolupa la cova pertany a les diverses unitats que han estat descrites dins del miocè superior. La Unitat Escullosa forma el sector Subaquàtic i la base de la sala Gran, i les Calcàries de Santanyí, conformen la sala Gran i la galeria del Capellà Cordella. La cova es dirigeix de cap a la mar, seguint una direcció E-SE. La gruta s’ha freqüentat des de temps prehistòrics com a punt d’aiguada i potser refugi almenys d’ençà de l’època talaiòtica fins al període islàmic. La primera exploració subaquàtica es va efectuar el 1997 per part de membres del Grup Nord de Mallorca que descobriren un important jaciment arqueològic sota les aigües del llac. Es varen efectuar 6 immersions durant l’any 1997 amb finalitats arqueològiques i 10 visites més a la cova per fer la topografia entre el 2011 i inicis del 2012. També s’ha fet la topografia i descrit l’avenc des Coloms, de 43 m de desnivell, que se situa a uns 250 m de distància en direcció gairebé nord respecte de la cova des Drac des Rafal des Porcs. Matèries en català: Espeleologia -- Illes Balears -- Revistes ; Espeleologia. Matèries en anglès: Speleology ; Speleology -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals. Identificador: 2605-3144 Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Rellevància comparativa: 0.73830235 - 18 p. - Ver registro completo

Mostrant des de 1 fins a 20 de 28 documents

resultat següent de la cerca