Registro completo
Títol:     Sant Domingo d'Inca : el convent, l'església, la parròquia
Autor/es: Llabrés i Martorell, Pere Joan
Matèries en català: Història -- Inca -- Illes Balears ; Parròquia de Sant Domingo (Inca, Mallorca) -- Història
Matèries en castellà: Historia -- Inca -- Islas Baleares ; Parroquia de San Domingo (Inca, Mallorca) -- Historia
Matèries en anglès: History -- Inca -- Balearic Islands ; Parish of Sant Domingo (Inca, Mallorca) -- History
Abstract:  [cat] Amb amor d’inquer i devoció de creient, he escrit aquestes planes sense cap més pretensió que posar a les mans dels meus conciutadans d’Inca una síntesi del que Sant Domingo (convent, església, parròquia) ha significat per a la nostra benvolguda pàtria des del 1604 fins aquesta tardor del 1.987 En aquest pòrtic hi vull col.locar la inscripció llatina de fantiga balustrada de fusta que dóna entrada a la capella del Roser: “Quasi plantado rosae in Jericho” (Talment un roser plantat a Jericó). Un roser plantat al bell mig de la nostra ciutat, podem dir que ha estat Sant Domingo, parafrasejant l’expressió del llibre de l’Antic Testament (Ecli 24, 14), que el benemèrit historiador d’Inca, Mn. Joan Coli, trià com a lema de la seva monografia sobre l’antic convent i església l’any 1920, essent encara seminarista, i que resta com a font inesgotable d’informació per a qui vol endinsar-se en la història d’aquestes pedres i d’aquesta institució venerable. Aquest roser, plantat a Inca, enfonsa les seves arrels en l’arrel mateixa de la història pàtria. Efectivament, a Mallorca els fills de Sant Domingo vingueren amb el Rei Conqueridor i plantaren a la Ciutat de Mallorca el primer convent de religiosos el 1230. I el Pare Fundador del convent dominicà de Ciutat havia rebut l’hàbit de mans del Fundador mateix de l’Orde dels Predicadors. El Beat Fra Miquel Fabra havia estat un dels primers companys de Domingo de Guzmán. Eantic Roser, plantat a l’illa pels Pares Predicadors, escampà pertot arreu la bona olor de Crist: del Crist contemplat en els misteris de goig, dolor i glòria, que tan íntimament foren compartits per Maria, a qui, com una taringa de roses üairoses, anaven pujant, de boca dels feels, dels pares i padrins que ens iniciaren en la fe, les salutacions de l’Ave Maria. El Rosari va ser i és escola i via d’oració per a generacions d’inquers que, en processó pels carrers dels voltants de Sant Domingo o devora el caliu de la llar, han aclamat la Mare de Déu del Roser com a guia en el seguiment de la vida salvadora de Jesús.
Font:  Sant Domingo d'Inca : el convent, l'església, la parròquia / Pere-Joan Llabrés. Inca (Mallorca) : Parròquia de Sant Domingo d'Inca, 1987
Identificador:  DL PM 787-1987
Tipus de document:  info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal:  All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess