Cerca de text


32 documents rellevants a la consulta.

guillem (57) pons (52) x (46)


Estudi preliminar sobre la fauna d'aranèids (Arachnida, araneae)  - Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1993, n. 2, pp. 333-350
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: S'estudia la fauna d'aranèids de l'illa de Cabrera i de 16 dels seus illots. Sobre una fauna coneguda de 7 tàxons se citen 29 espècies més, cinc de les quals resulten esser noves per a les Balears: Spermophora valentiana Araneus angulatus, Neoscona dalmatica, Nemoscolus laurae i Nuctenea umbratica. Tres endemismes de les Balears estan presents a l'Arxipèlag: Nemesia brauni, Harpactea dufouri i Malthonica balearica. ; The spiders from the Island of Cabrera and from 16 of it's islets are recorded. Twenty nine species are added to the 7 taxa already known. Five of them are new for the Balearic Islands: Spermophora valentiana Araneus angulatus, Neoscona dalmatica, Nemoscolus laurae i Nuctenea umbratica. Three endemic species of the Balearic Islands are found on this Archipelago: Nemesia brauni, Harpactea dufouri and Malthonica balearica.
Matèries en català: Araneids ; Història Natural.
Matèries en anglès: Orb weavers ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.011153 - 18 p. - Ver registro completo
Charles Darwin: la seva vida, el seu viatge, el seu entorn i les seves obres  - Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 22, pp. 165-209
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: L’any 2009 fou declarat Any Darwin en commemoració del segon centenari del naixement de l’insigne científic, així com del cent cinquantè aniversari de la publicació de la seva obra cabdal sobre l’origen de les espècies. Distintes entitats participaren en aquesta efemèride. La Societat d’Història Natural de les Balears també ho va fer. Entre els personatges que varen canviar el món amb les seves idees, Charles Darwin fou un dels seus protagonistes. En aquest article es donen uns pinzellades sobre la seva vida i el seu entorn familiar, un breu resum del seu viatge amb en Beagle i les seves obres. Les Illes Galápagos, així com altres indrets, foren clau per a l’elaboració de les teories evolutives. També s’ha volgut fer un repàs sobre els antecedents de l’evolucionisme, els seus col·laboradors científics més propers i la implantació d’aquestes teories a les Illes Balears.
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 5.011153 - 45 p. - Ver registro completo
Els invertebrats endèmics de les illes Balears: actualització del seu catàleg i apunts per a la seva conservació  - Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 20, pp. 181-206
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: En aquest treball s‟ha intentat actualitzar el catàleg dels endemismes faunístics de les Balears, recopilant les noves descripcions de tàxons des de 1996, any de la publicació del llibre Fauna endèmica de les Illes Balears (Pons i Palmer, 1996). S‟han realitat incorporacions de tàxons amb descripcions anteriors a 1996 que no apareixen en dita obra. En total es comenten 122 tàxons endèmics en els quals es relaciona la localitat tipus, situació del material tipus i informació sobre la seva distribució coneguda. També en alguns casos també es fan comentaris sobre la distribució o taxonomia. S‟emfatitza sobre la importància del coneixement i la conservació d‟invertebrats dins les polítiques europees i de la nostra comunitat.
Matèries en català: Invertebrats Illles Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Invertebrates Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.011153 - 26 p. - Ver registro completo
Registro fósil del Cuaternario litoral de Menorca  - Vicencs, Damià ; Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 157-190
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: [spa]Se realiza un inventario del registro paleontológico de los depósitos litorales del Cuaternario en Menorca a partir de la bibliografía. La isla no es rica en yacimientos de playas fósiles y estos se hallan mayoritariamente en el litoral S. El registro fósil de taxones de origen marino es discreto y no se han hallado muchos fósiles termófilos. Los moluscos son los más abundantes en detrimento de otras clases en donde los fósiles se presentan escasamente. Los paleosuelos y eolianitas se hallan distribuidos por todo el litoral menorquín y el registro paleontológico es el propio de una isla, un número no muy alto de taxones terrestres con un elevado grado de endemismos. Los fósiles terrestres mayoritarios son también moluscos. ; [eng]An inventory of the paleontological record of the coastal deposits of the Quaternary in Menorca is made from the bibliography. The island is not rich in deposits of fossil beaches and these are mostly on the coast S. The fossil record of marine-derived taxa is discrete and many thermophilic fossils have not been found. Molluscs are the most abundant to the detriment of other classes where the fossils are presented sparingly. Palaeosols and Eolianites are distributed throughout the coast of Menorca and the paleontological record is that of an island, a not very high number of terrestrial taxa with a high degree of endemism. The majority fossils are mollusks.
Matèries en català: Geologia -- Illes Balears -- Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 34 p. - Ver registro completo
Dos ordres d'aràcnids (Arachnida; opiliones i escorpiones)  - Pons, Guillem X. ; Rambla, Maria
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1993, n. 2, pp. 351-354
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Dos ordres d'aràcnids, opilions i escorpins, són citats per primera vegada de l'Arxipèlag de Cabrera. Foren recol·lectades tres espècies (dos opilions i un escorpí): Dasylobus ferrugineus, Scotolemon krausi i Euscorpius carpathicus. Les dues primeres espècies són endèmiques de les Balears. ; Two orders of arachnida, opiliones and scorpiones, are recorded for first time in the Archipelago of Cabrera. Three species were collected (two harvestmen and one scorpion): Dasylobus ferrugineus, Scotolemons krausi and Euscorpius carpathicus. The two first species are endemic of the Balearic islands.
Matèries en català: Escorpins ; Aràcnids ; Història Natural.
Matèries en anglès: Scorpions ; Arachnida ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 4 p. - Ver registro completo
Els invertebrats terrestres fòssils als jaciments d'origen càrstic de les illes Balears  - Vicens, Damià ; Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 283-298
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: A list of the invertebrate fossils found in karstic deposits in the Balearic Islands is presented in this paper. The knowledge we have about each island is different, and few data are available for Formentera and none for Cabrera. The fossil record is very incomplete and practically most taxa cited are from a group with calcareous exoskeleton, such as molluscs. The remaining taxa of other groups is very poor and anecdotal, but are cited in the Balearic Islands for the first time the presence of traces of a mineralised honeycomb (probably Apis mellifera), remains of an elytron belonging to an endemic coprophagic beetle (Thorectes balearicus) and also concretioned remains of Diplopoda. In Mallorca there are many sites that have supplied vertebrates compared to those with invertebrates. In Menorca the situation is different from Mallorca; there are more karstic sites, found on the surface, containing fossil fauna and both vertebrates and invertebrates have been studied. In Ibiza, despite having few localities, data on the invertebrate fossils are available from karstic sites as well as non karstic ones. Information regarding those karst sites where invertebrates are present is quite important, but only from a few caves (Cova de ca na Reia, Cova d’en Jaume Orat and Es Pouàs). This paper attempts to give an overview on the state of their knowledge, providing a list of sites where the presence of invertebrate fossils is recorded together with the taxa found in them; in addition some unpublished data are also supplied. ; Es dóna una relació dels invertebrats fòssils trobats a jaciments d’origen càrstic a les Illes Balears. El coneixement que és té de cada una de les illes és diferent i no es tenen massa dades de Formentera i cap de Cabrera. El registre fòssil és molt parcial i pràcticament la majoria de tàxons citats són d’un grup que té exoesquelet calcari, com són els mol·luscs. La resta de tàxons d’altres grups és molt minsa i anecdòtica, encara que es citen per primera vegada a les Balears la presència de restes d’una bresca mineralitzada (probablement Apis mellifera), restes d’un èlitre d’un coleòpter copròfag endèmic (Thorectes balearicus) i restes de diplòpodes concrecionats. A Mallorca són nombrosos els jaciments que han lliurat vertebrats en comparació amb els que han lliurat invertebrats. A Menorca la situació és diferent a la de Mallorca; s’ha dedicat més atenció sobretot al contingut faunístic general d’aquells jaciments d’origen càrstic trobats en superfície, i s’han estudiat tant els vertebrats com els invertebrats. A Eivissa, malgrat que les localitats són escasses, es pot dir que s’ha tret informació dels invertebrats fòssils de jaciments tant d’origen càrstic com no càrstic. La informació que han lliurat els jaciments càrstics referent als mol·luscs és important però només de pocs jaciments (cova de Ca na Reia, cova d’en Jaume Orat i es Pouàs). En aquest treball s’intenta donar una visió general de l’estat del seu coneixement i donar un llistat dels jaciments que han lliurat invertebrats fòssils i de quins tàxons es tracta, a més d’aportar dades inèdites. ; Se aporta una relación de los invertebrados fósiles encontrados en yacimientos de origen kárstico en las Islas Baleares. El conocimiento que se tiene de cada una de las islas es diferente y se tienen pocos datos de Formentera y ninguno de Cabrera. El registro fósil es muy parcial y prácticamente la mayoría de taxones citados son de un grupo que tiene exoesqueleto calcáreo, como son los moluscos. El resto de taxones de otros grupos es muy pobre y anecdótico, aunque se citan por primera vez en Baleares la presencia de restos de un panal mineralizado (probablemente Apis mellifera), restos de un élitro de un coleóptero coprófago endémico (Thorectes balearicus) y restos de diplópodos concrecionados. En Mallorca son numerosos los yacimientos que han suministrado vertebrados en comparación con los que presentan invertebrados. En Menorca la situación es diferente a la de Mallorca; se ha dedicado más atención a los yacimientos de origen kárstico que contienen fauna fósil, encontrados en superficie, y se han estudiado tanto vertebrados como invertebrados. En Ibiza, a pesar de contar con escasas localidades, se puede decir que se ha obtenido información de los invertebrados fósiles de yacimientos tanto de origen kárstico como no kárstico. La información referente a los yacimientos kársticos en los que aparecen invertebrados es importante, pero procedente de pocas cavidades (Cova de Ca na Reia, Cova d’en Jaume Orat y Es Pouàs). En este trabajo se intenta dar una visión general del estado de su conocimiento y dar un listado de los yacimientos en los que se ha constatado la presencia de invertebrados fósiles y de los taxones encontrados, además de aportar datos inéditos.
Matèries en català: Invertebrats fòssils Illes Balears ; Jaciments paleontològics ; Història Natural.
Matèries en anglès: Invertebrates, Fossil Spain Balearic Islands ; Paleontological excavations ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 16 p. - Ver registro completo
Presentació : Joan Cuerda Barceló (1912-2003), President d'honor de la Societat d'Història Natural de les Balears - Pons, Guillem X. ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 9-19
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 11 p. - Ver registro completo
Trets mineralògics i texturals de la seqüència dunar holocena de la depressió de Campos (Mallorca)  - Servera, Jaume ; Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 353-373
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: A partir d'una revisió bibliogràfica es comenta i es resumeix el que més cal destacar del que s'ha publicat sobre els dipòsits eòlics holocens de Mallorca. Mitjançant les tècniques de l'anàlisi mineralògica i textural de deu mostres de sediment, recollides a dos perfils verticals del sistema platja-duna de la badia de Campos, s'analitza els sediments dels dipòsits eòlics deixats durant I 'Holocè. Es descriuen per cada perfil els tres nivells de dunes que se hi identifiquen i els dos nivells de paleosòls intercalats entre ells. En la composició textural de les mostres analitzades destaca la dimensió d'arenes mitjanesfines i una aclaparadora majoria de la fracció de bioclasts (97 %) front a la dels litoclasts que just arriba a un 3%. En la composició mineralògica el que predomini és la calcita i l'aragonita, mentre que, de forma menys important hi apareix el quars, fracció relacionada amb les precipitacions de fang provinents del nord d'Àfrica. ; From a bibliographical revision the most remarkable writing comments and summarizes on the Holocene aeolian deposits of Majorca. By means of techniques of mineralogic and textural analysis of ten sediment samples, collections in two vertical profiles of the system beach-dune of the bay of Campos, analyze sediments of these Holocene aeolian deposits. The three present dune levels and two levels of paleosoils put in among them are described by each profile. In the textural composition of them analyzed samples in front of emphasize the dimension of medium-fine sands and a majority of the fraction of bioclasts (97%) the one of the litoclasts that only arrives at a 3%. In the mineralogic composition the calcite predominates and aragonite, whereas, of less important form appears the quartz, fraction related to originating mud precipitations of North Africa.
Matèries en català: Mineralogia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Mineralogy ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 21 p. - Ver registro completo
Els mol·luscs terrestres del Pleistocè superior a jaciments costaners de la zona septentrional de Mallorca (Artà, Alcúdia i Pollença)  - Vicens, Damià ; Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 231-258
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Es descriuen jaciments paleontològics del Pleistocè superior situats en diferents indrets de la zona septentrional de Mallorca: cala Sant Vicenç, punta de Tacàritx-cap Petit, Alcanada-sa Bassa Blanca i colònia de Sant Pere-es Caló. Els jaciments de cala Sant Vicenç i d'Alcanada-sa Bassa Blanca eren inèdits fins a les hores; els dos restants no eren inèdits però tenien estudis poc acurats dels mol·luscs terrestre fòssils. El relleus propers i la dinàmica litoral del darrer interglacial i darrera glaciació han jugat un paper transcendent en la formació d'aquests dipòsits constituïts bàsicament per eolianites, paleosòls i aportacions al·luvials i col·luvials. S'han realitzat seccions estratigràfiques dels diferents jaciments i s'han estudiat els mol·luscs terrestres. Els contingut malacològic dels diferents jaciments és semblant: hi sol haver com a tàxons freqüents: Iberellus (1. balearicus o 1. eompanyonii), Tudorella ferruginea, Troclzoidea [rater, Oxychilus /entiformis i Chondrula gymnesiea. Tots són endèmics i viuen actualment (excepte C. gymnesiea) i constitueixen part de la fauna endèmica de Mallorca. [beret/us balearicus fòssil s'havia citat a unes poques localitats de la serra de Tramuntana. També s'han trobat altres tàxons, però en molt baixa freqüència. Cal destacar la troballa a un jaciment de cala Sant Vicenç, de l'endemisme Trochoidea claudinae,ja que mai s'havia trobat fòssil. A un jaciment al sector de la Punta de Tacàritx-cap Petit s'ha trobat un tàxon molt poc citat a Mallorca i recentment descrit com és Oestophora cuerdai i que en l'actualitat no viu a les Balears. També ha estat trobada Testacella cf haliotidea en Es Faralló. ; New paleontological sites of the upper Pleistocene of the septentrional zone of Mallorca are described: cala Sant Vicenç, punta de Tacàritxcap Petit, Alcanada-sa Bassa Blanca and colònia de Sant Pere-es Caló. The paleontological sites of cala Sant Vicenç and Alcanada-sa Bassa Blanca they were unknowns until the times; both remainder was not unknowns but had little accurate studies of the terrestrial molluscs fossils. The next reliefs and the coastal dynamics of the last one interglacial and behind glaciation have played a transcendental role in the formation of these deposits constituted in a basic way by eolianites, paleosoils and alluvial and colluvial contributions. Stratigraphical sections of the different sites have been carried out and the terrestrial molluscs have been studied. The malacological composition of the different sites it is similar: Usually has as frequent taxa: Iberellus (1. balearicus or 1. companyonii), Tudorella ferruginea, Trochoidea frater; Oxychilus lentifonnis, and Chondrula gymnesica. They all live at present (except C. gymnesica) and constitute part of the endemic fauna of Mallorca. Fossillberelllls balearicus had been cited in a few localities of the Serra de Tramuntana. Other taxa have also been found, but in very low frequency. It is necessary to highlight the find in a site of cala Sant Vicenç, of the Trochoidea claudinae endemism, since it had never found fossil. In a site in the sector of the punta de Tacàritx-cap Petit a taxon very rare in Mallorca how it is recently descnbed Oestophora cuerdai and that in the present does not live in the Balearics Islands. Also has been found Testocella cf haliotidea in Es Faralló.
Matèries en català: Mol·luscos fòssils ; Paleobotànica Plistocè ; Història Natural.
Matèries en anglès: Mollusks, Fossil ; Paleobotany Pleistocene ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 28 p. - Ver registro completo
Invertebrats endèmics i illes: (Tenebrionidae i Araneae) introduccions i extincions als illots de Cabrera (Illes Balears)  - Pons, Guillem X. ; Palmer, Miquel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1999, n. 6, pp. 105-122
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: S'analitza la composició faunística dels illots de Cabrera per avaluar si hi ha diferències en l'impacte que ha tingut un esdeveniment històric clau (la colonització per Rattus rattus) sobre dos grups faunístics amb capacitat de dispersió ben contrastada: les aranyes en front als coleòpters tenebrionids. Es confirma l'existència de diferències significatives en quant a la composició taxonòmica i estructura de les comunitats per als dos grups, i s'interpreten aquestes diferències dintre d'un marc teòric general. Es proposa que, com a norma general, la composició d'espècies endèmiques (com a paradigma de les espècies males dispersores) a illes no oceàniques serà el resultat de successives extincions a partir d'un stock inicial més ric, degudes a l'impacte de diferents esdeveniments claus que van tenint lloc al llarg de la història de cada illa. ; The faunistic composition of 14 islets from the Cabrera archipelago (off SE Mallorca, Balearic Is.) is analysed in search of potential differences in both composition and structure of the community of two invertebrate groups displaying contrasting dispersal capabilities: spiders versus tenebrionid beetles. Differences found are explained as the result of a historical event: the introduction of Rattus rattus. We propose that the current composition of endemic species in non-oceanic islands must be envisaged as the result of successive extinction events, each linked to specific key events having occurred during island history. It is assumed that the number of endemic species diminishes with time from a larger initial stock. Insular endemic species are a paradigmatic example of organisms with very reduced potencial for dispersal. Therefore, the introduced model of successive extinctions can be applicable to every poorly dispersed group of organisms.
Matèries en català: Invertebrats Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Invertebrates Spain Cabrera ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 18 p. - Ver registro completo
Biospeleologia de les cavitats de les Illes Balears: invertebrats terrestres  - Pons, Guillem X. ; Vadell, Mateo
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 241-256
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: In the caves of the Balearic Islands over 300 species of invertebrates (including terrestrial and aquatic species) are known until today. Of these, approximately 50 can be considered genuinely troglobiontic species. Over half of these are endemic species unique to the Islands, a percentage large enough in evolutionary terms to give an idea of its great heritage value and interest in its preservation. The cave organisms constitute a very important part of the catalog of endemic fauna in the Balearic Islands. Since Racovitza described Typhlocirolana moraguesi in 1905, the first step in the new science of biospeleology, have been many scientists who have penetrated to the caves in search of new and enigmatic species. The Balearics were also the birthplace of the discipline with the interest and constant presence of local researchers in national and international scientific publications. Since 1905 there have been many papers published on the ongoing findings of cave species. For the preparation of this article have been selected terrestrial cave species that are new to the catalogs of taxa published since 1995 (publication date of the monograph Endins 20) or those species that are important regarding biogeography, particularly the endemisms. ; A les coves de les illes Balears s’han trobat més de 300 espècies d’invertebrats (entre espècies terrestres i aquàtiques). D’elles, aproximadament unes 50 poden considerar-se genuïnament troglòbies. Més de la meitat d’aquestes són endemismes exclusius de les Balears, un percentatge prou important en termes evolutius per donar una idea del seu gran valor patrimonial i l’interès que representa la seva conservació. Els organismes de les coves constitueixen una part molt important del catàleg de la fauna endèmica de les Illes Balears. D’ençà què Racovitza l’any 1905 descriví Typhlocirolana moraguesi, la primera baula de la nova ciència de la biospeleologia, han estat molts els científics que han penetrat a les cavitats a la recerca de noves i enigmàtiques espècies. Les Balears han estat també bressol d’aquesta disciplina amb l’interès i presència constant a revistes nacionals i internacionals de científics de les Balears. Des de 1905 s’han publicat molts de treballs sobre les contínues troballes d’espècies cavernícoles. Per a l’elaboració d’aquest article s’han seleccionat les espècies de fauna terrestre que representen una novetat per als catàlegs dels grups taxonòmics publicats després de 1995 (any de publicació del monogràfic Endins 20) o d’aquelles espècies que tenen un important paper biogeogràfic, especialment els endemismes. ; En las cuevas de las Islas Baleares se han encontrado más de 300 especies de invertebrados (entre especies terrestres y acuáticas). De ellas, aproximadamente unas 50 se pueden considerar genuinamente troglobias. Más de la mitad de éstas son endemismos exclusivos de Baleares, un porcentaje bastante importante en términos evolutivos para dar una idea de su gran valor patrimonial e interés para su conservación. Los organismos de las cuevas aportan un número muy importante para el catálogo y evaluación de la fauna endémica de las Islas Baleares. Desde que Racovitza el año 1905 describió Typhlocirolana moraguesi, el primer eslabón de la nueva ciencia de la Bioespeleología, han sido muchos los científicos que han penetrado en las cavidades en busca de nuevas y enigmáticas especies. Las Baleares han sido también cuna de esta disciplina con el interés y presencia constante en revistas nacionales e internacionales de científicos de las Baleares. Desde 1905 han sido muchos los trabajos publicados sobre los continuos hallazgos de especies cavernícolas. Para la elaboración de este artículo se han seleccionado las especies de fauna terrestre que representan una novedad para los catálogos de los grupos taxonómicos publicados después de 1995 (publicación del monográfico Endins 20) o aquellas especies que tienen un importante papel biogeográfico, especialmente los endemismos.
Matèries en català: Bioespeleologia Illes Balears ; Invertebrats Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Biospeleology Spain Balearic Islands ; Invertebrates Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.384759 - 16 p. - Ver registro completo
La Lluna, 40 anys després de l’arribada de l’home: història i ciència  - Ginard, Antelm ; Pons, Guillem X. ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 16, pp. 7-11
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Vol espacial a la Lluna Aniversaris, etc ; Història Natural.
Matèries en anglès: Space flight to the moon Anniversaries, etc. ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.758365 - 5 p. - Ver registro completo
La Geomorfología litoral de Mallorca. Cuarenta y cinco años después  - Gómez-Pujol, Lluís ; Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 15, pp. 17-37
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.758365 - 21 p. - Ver registro completo
Cronologia de l’exploració espacial, fins a la conquesta de la Lluna  - Ginard, Antelm ; Pons, Guillem X. ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 16, pp. 191-197
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Lluna Exploració ; Història Natural.
Matèries en anglès: Moon Exploration ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.758365 - 7 p. - Ver registro completo
Introducción al medio físico de Menorca (Illes Balears)  - Pons, Guillem X. ; Gómez-Pujol, Lluís
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 10, pp. 1-30
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Menorca Geografia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Minorca (Spain) Geography ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.758365 - 30 p. - Ver registro completo
Fauna cavernícola de Mallorca, Cavernicolous fauna of Mallorca  - Pons, Guillem X. ; Jaume, Damià ; Damians, Jaume
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 125-143
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Es realitza una síntesi dels coneixements assolits sobre la fauna hipogea de Mallorca, I'arxipelag de Cabrera i I'illa de sa Dragonera, des de la visita d'Emil G. Racovitza fins als nostres dies. Es descriuen els diferents ambients ocupats per aquesta fauna i es presenta un inventari exhaustiu de les especies, així com un llistat de la bibliografia més rellevant sobre la bioespeleologia Balear. ; A review of the hypogean fauna of Mallorca and its islets is presented. The pioneering work of Emil G. Racovitza in the caves of Mallorca and the range of different hypogean environments on the Island are described. An annotated checklist and a brief biogeographical analysis of the fauna are presented.
Matèries en català: Fauna cavernícola Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Cave faune Spain Mallorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.758365 - 19 p. - Ver registro completo
Idees que van canviar el món  - Ginard, Antelm ; Vicens, Damià ; Pons, Guillem X.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 22, pp. 9-12
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 3.758365 - 4 p. - Ver registro completo
Els taxons amb valor biogeogràfic i cronoestratigràfic: bioindicadors climàtics del Quaternari de les Illes Balears  - Vicens, Damià ; Pons, Guillem X. ; Bover, Pere ; Gràcia, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 121-146
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Durant el darrer interglacial del Quaternari (Plistocé superior), el clima càlid va permetre que espècies marines intertropicals, principalment del litoral atlàntic penetrassin per l'estret de Gibraltar dins la Mediterrània. A l'inici de la glaciació Würm, amb l'arribada d'un clima fred, la majoria d'aquestes espècies termòfiles es varen extingir de les aigües de les Illes Balears, restant únicament com a testimonis del passat en el registre fossilifer. A Mallorca són nombrosos els jaciments del Plistoce superior a on es troben dipòsits rics en fauna marina termofila (pertanyent a l'Eutirrenia) i d'altres on és molt escassa (assignat al Neotirrenià), La fauna terrestre tambe es va veure afectada pels canvis climàtics. El genere Myotragus és un exemple excepcional d'evolució insular que va sobreviure fins a l'arribada de l'home a les Illes Balears fa uns 4000-5000 anys. En aquest treball es relacionen les espècies de mol·luscs indicadores d'aquest canvi climàtic, la seva biogeografia i cronostratigrafia. Es fa una referència a l'evolució, relacionada amb el canvi climàtic, del genere Myotragus. Tambe es cita per primera vegada per al Quaternari de Mallorca Neptunea contraria, una de les poques espècies d'aigües fredes que es coneixen de les Illes Balears. ; During the last Quaternary interglacial (Upper Pleistocene) the warm climate allowed some intertropical marine species, mainly those from the atlantics coasts, to cross to the Mediterranean through the Gibraltar strait. As the Wiirm glaciation began and climate tum cold, most of these thermophil species became extinguished in the Balearic Islands. They remained only as fossil records. In Majorca, many deposits from the Upper Pleistocene can be found, some being rich in thermophile marine fauna (from the Eutirrenian) and others poor (from the Neotirrenian). The terrestrial fauna also suffered the climate changes. The genus Myotragus is a remarkable example of insular evolution who would survive till man arrived to the Balearic Islands, 4,000-5,000 years ago. This paper presents the molluscs species that indicate such climate change, its biogeography and chronostratigraphy. The evolution of the genus Myotragus related to that change is also exposed. Also, Neptunea contraria is quoted for the first time for the Majorcan Quaternary, one of the few cold-water species known from the Balearic Islands.
Matèries en català: Estratigrafia Quaternari ; Mol·luscos ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology, Stratigraphic Quaternary ; Mollusks ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.131971 - 26 p. - Ver registro completo
La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les illes Balears  - Pons, Guillem X. ; Massutí, Catalina ; Mir-Gual, Miquel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 345-362
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The growing social awareness on the need to conserve natural habitats has also taken into account the conservation of underground habitats and their environment. Therefore have been developed a range of strategies and conservation measures, as well as regulatory issues aimed to their protection. The Balearic Islands have not been exempt from these legislative initiatives, which are related to international regulations established by European states in order to adopt conservation measures for these habitats. This is a paper that outlines some of these measures. Perhaps the first initiative that has brought about this change of paradigm, shifting from species conservation to conservation of habitats as a more efficient measure to protect the species and locations of these species, was the sum of two European directives: the Habitats Directive and Birds Directive, resulting in the Natura 2000 network. In its development in the Balearics, for the first time some explicit protection of 30 Mallorcan caves is regulated in an initial list of proposed Sites of Community Importance. The European framework directive on water policy also refers to the conservation of groundwater. Spanish statal regulations, the law of Biodiversity, and regional regulations as the law for the Conservation of Environmentally Relevant Spaces (LECO) also lists the proposed Natura 2000 network. This has made that a natural territory as the Paraje Natural de la Serra de Tramuntana contains a list of caves to protect as Places of Scientific Interest as well as the largest karst region of the Balearic Islands and, in a similar way, Cova des Pas de Vallgornera has been proposed as a Natural Monument. ; La consciència social creixent sobre la necessitat de conservar els hàbitats naturals ha fet també tenir en compte la protecció dels hàbitats subterranis i el seu entorn. Tot això ha fet desenvolupar tota una sèrie d’estratègies i mesures de conservació, així com aspectes normatius encaminats cap a la seva protecció. Les Balears no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Però tot això ha vengut donat per normativa de caràcter internacional que ha fet que els estats membres adoptassin mesures de conservació cap aquests hàbitats. Aquest és un article que recull aquestes mesures. Tal volta la primera iniciativa que ha provocat aquest canvi de paradigma, de conservació d’espècies a conservació d’hàbitats com una mesura més eficient per protegir les espècies i els llocs a on es desenvolupen aquestes espècies, fou la suma de la directiva hàbitats i directiva aus donant com a resultat la Xarxa Natura 2000. La posta en marxa de la proposta a les Balears fa que per primera vegada s’expliciti la protecció de 30 cavitats de Mallorca com a primera proposta de Llocs d’Interès Comunitari (LIC). La directiva europea marc d’aigües també fa referència per a la conservació de les aigües subterrànies. La normativa estatal, amb la llei de Biodiversitat, i la normativa autonòmica amb la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) també recullen les propostes de la Xarxa Natura 2000. Això ha fet que espais naturals com el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana tengui un llistat de coves a protegir com a Llocs d’Interès Científic així com la major regió càrstica de les Balears, o que s’hagi proposat la cova des Pas de Vallgornera com a Monument Natural. ; La conciencia social creciente sobre la necesidad de conservar los hábitats naturales ha hecho también tener en cuenta la conservación de los hábitats subterráneos y su entorno. Por ello se han desarrollado toda una serie de estrategias y medidas de conservación, así como aspectos normativos encaminados hacia su protección. Las Islas Baleares no han estado exentas de estas iniciativas legislativas. Las iniciativas de normativa de carácter internacional han hecho que los Estados miembros adoptasen medidas de conservación hacia estos hábitats. Este es un artículo que recoge algunas de estas medidas. Tal vez la primera iniciativa que ha provocado este cambio de paradigma, pasar de la conservación de especies hacia la conservación de hábitats como una medida más eficiente para proteger las especies y los lugares donde se desarrollan estas especies, fue la suma de dos directivas europeas, de la directiva hábitats y directiva aves, resultando la Red Natura 2000. En su desarrollo en las Baleares por primera vez se explicita la protección de 30 cavidades de Mallorca como primera propuesta de Lugares de Interés Comunitario (LIC). La directiva europea marco de política de aguas también hace referencia para la conservación de las aguas subterráneas. La normativa estatal, con la ley de Biodiversidad, y la normativa autonómica con la Ley para la conservación de los espacios de relevancia ambiental (LECO) también recogen las propuestas de Red Natura 2000. Esto ha hecho que espacios naturales como el Paraje Natural de la Serra de Tramuntana contenga un listado de cuevas a proteger como Lugares de Interés Científico así como la mayor región kárstica de las Baleares, o que se haya propuesto la Cova des Pas de Vallgornera como Monumento Natural.
Matèries en català: Monuments naturals ; Natura Protecció Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Natural monuments ; Nature conservation Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.131971 - 18 p. - Ver registro completo
Idees que van canviar el món  - Ginard, Antelm, editor ; Vicens, Damià, editor ; Pons, Guillem X., editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 22
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Ciència -- Història ; Filosofia -- Història.
Matèries en anglès: Science History ; Philosophy History.
Rellevància comparativa: 3.131971 - 280 p. - Ver registro completo
Mostrant des de 1 fins a 20 de 32 documents resultat següent de la cerca