|
|
'elisabeth' apareix 2 vegades a 2 documents
'pereira' apareix 2 vegades a 2 documents
|
A synthesis of knowledge on the large Pleistocene mammalian fauna from Corsica
- Pereira, Elisabeth ; Salotti, Michelle ; Bonifay, Marie Françoise Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 287-292 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Durant els darrers deu anys, el coneixement sobre la fauna de grans mamífers del Pleistocè de Còrsega s'ha incrementat significativament gràcies a l'estudi de vuit conjunts fossilifers provinents de 6 jaciments fossilifers : Castiglione 1 et 3 (Oletta/ Haute-Corse), La Coscia abri sud, abri nord-oeust (Rogliano, Cap Corse, Corte (Haute-Corse), Punta di Calcina (Corse du Sud). Divuit espècies extingides (6 micromamífers i 12 macromamífers) es troben distribuïdes en un interval de temps que abasta des del Pleistocè Mitjà fins a la fi del Pleistocè Superior. Aquests taxa, o bé són endèmics de Còrsega i Sardenya, o bé només de Còrsega i fins a la data no es coneixen de nivells sards d'edat similar o més primerenca. Els estudis revelen una fauna disharmònica, i no il·lustren cap cas de nanisme o gegantisme insular durant aquest interval temporal. Durant el Pleistocè Mitjà, els membres d'aquesta fauna ja havien adquirit les característiques de les espècies evolucionades sota condicions d'insularitat. D'ençà del Pleistocè Mitjà, la fauna no va sofrir cap renovació d'espècies, si bé va perdre alguns dels seus elements durant el Pleistocè Mitjà o a la fi d'aquest període, o allimit Tardiglacial/Holocè. En comparació i contrastant amb el que esdevé a altres illes mediterrànies, la diversitat de la macrofauna de mamífers de Còrsega és notable i cal emfatitzar que els carnivors es troben relativament ben representats al Pleistocè Mitjà, amb dues famílies (Canidae, Mustelidae) i cinc taxa reconeguts (Canissp., Cuoninae indeterminat, Cyrnolutra castiglionis, dos Mustelidae indeterminats). Respecte els artiodàctils, hi ha dues famílies (Cervidae, Suidae) i tres gèneres (Megaloceros, Cervus, Sus). Aquesta contribució tracta de representar algunes dades sobre la morfologia i la distribució estratigràfica dels macromamífers de Còrsega i tracta d'indicar els problemes relacionats amb les migracions i extincions d'espècies al Pleistocè. ; During the past ten years, the knowledge about the Corsican Pleistocene large mammalian fauna has significantly increased owing the study of eight assemblages extracted from six fossiliferous deposits: Castiglione 1 et 3 (Oletta/HauteCorse), La Coscia abri sud, abri nord-oeust (Rogliano, Cap Corse, Corte (Haute-Corse), Punta di Calcina (Corse du Sud). Eighteen extinct species (6 small mammals and 121arge ones) are distributed in a time interval extending from the Middle Pleistocene up to the end of Upper Pleistocene. These taxa are either endemic to Corsica and Sardinia or only known in Corsica and up to now unknown from Sardinia levels of similar age or earlier. Studies indicate an unbalanced fauna, without any illustration of island dwarfism or gigantism during the involved time interval. At the time of the Middle Pleistocene, the members of this fauna already acquired characteristics of species having evolved under conditions of isolation. Since the Middle Pleistocene, the fauna underwent no species renewal but lost some of its members during the Middle Pleistocene or at the end of this period, or at the Tardiglacial/Holocene boundary. In comparison with and by contrast to some oilier Mediterranean islands, the diversity of the Corsican large mammal fauna is worth to be emphasised even if carnivores are rather well represented in the Middle Pleistocene with two families (Canidae, Mustelidae) and five recognised taxa (Canis sp., Cuoninae indet., Cyrnolutra castiglionis, two Mustelidae indet.). With respect to artiodactyls, there are two famílies (Cervidae, Suidae) and three genera (Megaloceros, Cervus, Sus). This contribution intends to present some data on the morphology and ilie stratigraphical distribution of the members of the Corsican large mammal fauna and to point out the problems connected with Pleistocene migration and extinction of species. Matèries en català: Estratigrafia Plistocè França Còrsega ; Biodiversitat França Còrsega ; Història Natural. Matèries en anglès: Paleobiology France Corsica ; Biological diversity France Corsica ; Natural History. Rellevància comparativa: 4.7733126 - 6 p. - Ver registro completo |
|
|
|
New data on the extinct endemic rodents Tyrrhenicola and Rhagamys (Rodentia, Muridae) of Corsica (France) with special emphasis on their dental morphology and adaptation
- Pereira, Elisabeth ; Michaux, Jacques ; Montuire, Sophie Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 277-286 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: S'estudien nous fòssils corsos de les localitats de Castiglione 1 i 3 (Oletta) i La Coscia (Rogliano) dels rosegadors recentment extingits Rhagamys i Microtus (Tyrrhenicola), un ratolí de camp i un talpó respectivament. Són comparats amb conjunts que ja s'havien estudiat prèviament, alguns revisats i completats gràcies a noves excavacions [Punta di Calcina (o Conca, Corse du Sud) i Corte (Haute-Corse)]. Una evolució morfològica suau d'ençà del Pleistocè Mitjà caracteritza M. (Tyrrhenicola), la qual es documenta per canvis en les proporcions de morfotipus dels primers molars, igual que per un increment en la mida, sent els exemplars més petits els que provenen de Punta di Calcina. Els índexs morfomètrics relatius a la primera meitat del primer molar inferior, així com els anàlisis multivariats, recolzen els resultats previs i permeten una distinció més precisa entre les poblacions successives. Per això, Microtus (Tyrrhenicola) es pot emprar per proposar cronologies relatives. D'altra banda, a les dues localitats més antigues es troben dues espècies de Rhagamys: R. minor i R. orthodon. El primer va viure durant un període curt, Punta di Calcina i Corte, al contrari que el darrer, que va viure fins l'Holocè. Tot i que les dues espècies difereixen considerablement en mida, l'evolució morfològica és suau en les dues espècies. La comparació de les morfologies oclusives dels molars a Rhagamys i les formes relacionades Rhagapodemus i Apodemus recolza la hipòtesi que Rhagamys, així com Rhagapodemus, es trobaven adaptats a una dieta abrasiva i que aquesta tendència evolutiva ja es trobava present al continent, abans de l'aïllament. Es discuteixen les grans similituds entre els patrons dentaris de Rhagamys i Tokudaia sota la perspectiva del seu origen comú amb les espècies d'Apodemus. Es proposa el murí japonès recent de l'arxipèlag de les Ryukyu com a model per a reconstruir Rhagamys, i per això s'hipotetitza que Rhagamys pot haver tingut un aspecte de talpó, una hipòtesi que es pot contrastar en base a l'estudi del material esquelètic. Lanàlisi de les dades de Còrsega du a la conclusió que l'evolució de Rhagamys i Microtus (Tyrrlienicola) va estar forçada per la competència en correlació amb esdeveniments d'immigració. Quan M. (Tyrrhenicola) va arribar, la línia evolutiva de Rhagamys es va dividir. Però M. (Tyrrhenicola) també va evolucionar, la mida es va incrernentar i el patró dentari es va fer més complex. Lesdeveniment evolutiu immediatament anterior a la línia de Rhagamys foula insularitat, que va comportar un gran canvi morfològic i de mida. Entre aquests esdeveniments i la seva extinció, l'evolució a aquestes espècies fou més aviat suau. Aquestes conclusions recolzen la interpretació de Sondaar (2000) sobre el paper de la competència a l'evolució insular. ; New Corsican fossils of the recently extinct endemic rodents Rhagamys and Microtus (Tyrrhenicola), respectively a field mouse and a vole, from the localities of Castiglione 1 and 3 (Oletta) and La Coscia (Rogliano) are examined. They are also compared to previously studied assemblages, some of which recently revised or completed by new excavations [Punta di Calcina (or Conca, Corse du Sud) and Corte (Haute-Corse)]. A slight morphological evolution since Middle Pleistocene characterises M. (Tyrrhenicola) which is supported by changes in proportions of morphotypes for first lower molars, as well as by a size increase, the smaller specimens being found at Punta di Calcina. Morphometric indexes relative to the anterior half of the first lower molar as well as multivariate analyses support previous results and allow a more precise distinction between the successive populations. Microtus (Tyrrhenicola) can thus be used to propose a relative chronology. Two species of Rhagamys are present aside in the two older localities, Punta di Calcina and Corte: R. minor and R. orthodon. The former had a short duration contrary to the latter that lived until Holocene times. If the two species differ considerably in size, morphological evolution is slight in both species. The comparison of the molar occlusal morphologies in Rhagamys and allied forms as Rhagapodemus and Apodemus supports the hypothesis that Rhagamys as well as Rhagapodemus where adapted to an abrasive diet and that this evolutionary trend was already present on the continent before isolation. Strong similarities between Rhagamys and Tokudaia dental patterns are discussed under the light of the common ancestry they share with Apodemus species. The extant Japanese murine rodent from Okinawa archipelago is proposed as a model to reconstruct the extinct Rhagarnys and consequently it is hypothesised that Rhagamys may have a vole-like morphology, such a hypothesis may be falsified by the study of skeletal material. The analysis of data from Corsica drives to the conclusion that evolution of both Rhagamys and Microtus iTyrrhenicolcú was forced by competit.ion in correlation with immigration events. When M. (Tyrrhenicola) settled, the Rhagamys lineage split. But M. (Tyrrhenicola) also evolved, size increased and the dental pattern became more complex. The immediate anterior evolutionary event in the Rhagamys lineage was insularity that induces a strong morphological and size change. Between these different events up to their extinction, evolution in these rodents was rather weak. Such conclusions support Sondaar's (2000) interpretation of the role of competition in insular evolution. Matèries en català: Paleobiologia França Còrsega ; Estratigrafia Plistocè França Còrsega ; Història Natural. Matèries en anglès: Paleobiology France Corsica ; Geology, Stratigraphic Quaternary France Corsica ; Natural History. Rellevància comparativa: 4.7733126 - 10 p. - Ver registro completo |
