Cerca de text


9 documents rellevants a la consulta.

gual (12) mir (11) miquel (36)


La Ley de Costas española: de su revisión a su grado de aplicación  - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Martín-Prieto, José A.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 19, pp. 105-122
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: La legislación sectorial centrada en la franja costera debería de establecerse como un pilar vertebral en el proceso de gestión litoral. Desde el nacimiento y desarrollo de la actividad turística de sol y playa y de sus actividades asociadas, la zona costera de regiones como la mediterránea no ha dejado de sufrir recurrentemente impactos de importante magnitud, principalmente de naturaleza antrópica. No obstante, y a pesar de tener una Ley de Costas específica, el caso español es un buen ejemplo hoy día para demostrar las deficiencias mostradas por el derecho positivo con competencia para gestionar y ordenar el espacio costero y las actividades en él llevadas a cabo. Partiendo de esta premisa, avalada por la situación actual mostrada por la costa española, en el presente capítulo se lleva a cabo una reflexión sobre el contenido de la Ley 22/1988 de costas, a la vez que se intenta reflexionar sobre su idiosincrasia y el grado de aplicación con la que se ha llevado a cabo a lo largo de las últimas décadas. ; Sectorial legislation focused on the coastal strip should be established as a vertebral pillar in the coastal management process. Since the beginning and development of tourism of sun and beach and its associated activities, coastal areas in regions like the Mediterranean has suffered recurring impacts, mainly with an anthropogenic nature. However, and despite having a specific Coastal Law, the Spanish case is a good example to demonstrate the shortcomings shown by positive law responsible for managing and ordering the coastal areas and the activities carried out. Departing of this premise, guaranteed by the current situation shown by the Spanish coast, in this chapter it performs a consideration of the content of the Law of Coasts 22/1988, while it trying also to thinking over its idiosyncrasy and degree of application conducted over the past decades.
Matèries en català: Costes Espanya ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coasts Spain ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.290098 - 18 p. - Ver registro completo

La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les illes Balears  - Pons, Guillem X. ; Massutí, Catalina ; Mir-Gual, Miquel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 345-362
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The growing social awareness on the need to conserve natural habitats has also taken into account the conservation of underground habitats and their environment. Therefore have been developed a range of strategies and conservation measures, as well as regulatory issues aimed to their protection. The Balearic Islands have not been exempt from these legislative initiatives, which are related to international regulations established by European states in order to adopt conservation measures for these habitats. This is a paper that outlines some of these measures. Perhaps the first initiative that has brought about this change of paradigm, shifting from species conservation to conservation of habitats as a more efficient measure to protect the species and locations of these species, was the sum of two European directives: the Habitats Directive and Birds Directive, resulting in the Natura 2000 network. In its development in the Balearics, for the first time some explicit protection of 30 Mallorcan caves is regulated in an initial list of proposed Sites of Community Importance. The European framework directive on water policy also refers to the conservation of groundwater. Spanish statal regulations, the law of Biodiversity, and regional regulations as the law for the Conservation of Environmentally Relevant Spaces (LECO) also lists the proposed Natura 2000 network. This has made that a natural territory as the Paraje Natural de la Serra de Tramuntana contains a list of caves to protect as Places of Scientific Interest as well as the largest karst region of the Balearic Islands and, in a similar way, Cova des Pas de Vallgornera has been proposed as a Natural Monument. ; La consciència social creixent sobre la necessitat de conservar els hàbitats naturals ha fet també tenir en compte la protecció dels hàbitats subterranis i el seu entorn. Tot això ha fet desenvolupar tota una sèrie d’estratègies i mesures de conservació, així com aspectes normatius encaminats cap a la seva protecció. Les Balears no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Però tot això ha vengut donat per normativa de caràcter internacional que ha fet que els estats membres adoptassin mesures de conservació cap aquests hàbitats. Aquest és un article que recull aquestes mesures. Tal volta la primera iniciativa que ha provocat aquest canvi de paradigma, de conservació d’espècies a conservació d’hàbitats com una mesura més eficient per protegir les espècies i els llocs a on es desenvolupen aquestes espècies, fou la suma de la directiva hàbitats i directiva aus donant com a resultat la Xarxa Natura 2000. La posta en marxa de la proposta a les Balears fa que per primera vegada s’expliciti la protecció de 30 cavitats de Mallorca com a primera proposta de Llocs d’Interès Comunitari (LIC). La directiva europea marc d’aigües també fa referència per a la conservació de les aigües subterrànies. La normativa estatal, amb la llei de Biodiversitat, i la normativa autonòmica amb la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) també recullen les propostes de la Xarxa Natura 2000. Això ha fet que espais naturals com el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana tengui un llistat de coves a protegir com a Llocs d’Interès Científic així com la major regió càrstica de les Balears, o que s’hagi proposat la cova des Pas de Vallgornera com a Monument Natural. ; La conciencia social creciente sobre la necesidad de conservar los hábitats naturales ha hecho también tener en cuenta la conservación de los hábitats subterráneos y su entorno. Por ello se han desarrollado toda una serie de estrategias y medidas de conservación, así como aspectos normativos encaminados hacia su protección. Las Islas Baleares no han estado exentas de estas iniciativas legislativas. Las iniciativas de normativa de carácter internacional han hecho que los Estados miembros adoptasen medidas de conservación hacia estos hábitats. Este es un artículo que recoge algunas de estas medidas. Tal vez la primera iniciativa que ha provocado este cambio de paradigma, pasar de la conservación de especies hacia la conservación de hábitats como una medida más eficiente para proteger las especies y los lugares donde se desarrollan estas especies, fue la suma de dos directivas europeas, de la directiva hábitats y directiva aves, resultando la Red Natura 2000. En su desarrollo en las Baleares por primera vez se explicita la protección de 30 cavidades de Mallorca como primera propuesta de Lugares de Interés Comunitario (LIC). La directiva europea marco de política de aguas también hace referencia para la conservación de las aguas subterráneas. La normativa estatal, con la ley de Biodiversidad, y la normativa autonómica con la Ley para la conservación de los espacios de relevancia ambiental (LECO) también recogen las propuestas de Red Natura 2000. Esto ha hecho que espacios naturales como el Paraje Natural de la Serra de Tramuntana contenga un listado de cuevas a proteger como Lugares de Interés Científico así como la mayor región kárstica de las Baleares, o que se haya propuesto la Cova des Pas de Vallgornera como Monumento Natural.
Matèries en català: Monuments naturals ; Natura Protecció Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Natural monuments ; Nature conservation Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.290098 - 18 p. - Ver registro completo

Turismo y crisis, turismo colaborativo y ecoturismo  - Blázquez, Macià, editor ; Mir-Gual, Miquel, editor ; Murray, Ivan, editor ; Pons, Guillem X., editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 23
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion ; info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Ciència -- Història ; Turisme ; Història Natural.
Matèries en anglès: Science History ; Tourism ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.4320786 - 451 p. - Ver registro completo

Alternativas ambientales en la gestión de playas y sistemas dunares en las Islas Baleares  - Roig-Munar, Francesc Xavier ; Martín-Prieto, José A. ; Rodriguez-Perea, Antoni ; Pons, Guillem X. ; Mir-Gual, Miquel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 19, pp. 77-91
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Las medidas de gestión aplicadas en los litorales arenosos, lejos de estar en consonancia con la conservación de nuestras playas y dunas, se han concebido como gestión de servicios, creación, estabilización y ampliación de playas. Se han obviado las gestiones sostenibles encaminadas a la calidad del espacio natural y a su conservación geoecológica, primando con ello los intereses económicos sobre los ambientales y generándose graves impactos ecológicos. El presente trabajo compara diferentes métodos de gestión de playas y los valora ecológica y económicamente. ; The administration measures applied in the sandy coasts, far from being in consonance with the conservation of beaches and dunes, have been conceived as administrations of services, creation, stabilization and growth of beaches. Sustainable administrations are not guided to the quality of the natural spaces and their geo-ecologic conservation has been obviated. The economic interests have prevailed over the environmental ones, which has generated serious ecological impacts. The present work compares different methods of beach management and value them ecological and economically.
Matèries en català: Zones costaneres Ordenació Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coastal zone management Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.4320786 - 15 p. - Ver registro completo

Los sistemas dunares costeros de Menorca  - Pons, Guillem X. ; Martín-Prieto, José A. ; Mir-Gual, Miquel ; Rodriguez-Perea, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 87-110
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: [spa]Menorca cuenta con una superficie de aproximadamente 700 km2 y 369,2 km de costa. De estos 36,7 km se corresponden con playas arenosas o de cantos. Y unos 20,24 km (un 5,5%) es de playas o calas exclusivamente arenosas. Estas playas suponen la base de la actividad turística, que se ha convertido en el principal recurso económico de la isla. Sin embargo, más allá de ser una plataforma para el desarrollo del turismo, las playas son una parte viva de Menorca, una parte dinámica y cambiante que es muy frágil. La UNESCO declaró Menorca como Reserva de la Biosfera el 8 de octubre de 1993. Para ello se tuvo en consideración el alto grado de compatibilidad conseguida entre el desarrollo de las actividades económicas, el consumo de recursos y la conservación del patrimonio y el paisaje; de todo esto, las playas de Menorca son un buen ejemplo. Las praderas de Posidonia oceanica constituyen una de las formaciones más características e importantes de la costa menorquina debido a la gran extensión que ocupan ya su papel como bosques submarinos productores de vida, oxígeno, amortiguador del oleaje y de las corrientes, y sedimento que alimenta a esas playas. ; [eng]Menorca has an area of approximately 700 km2 and 369.2 km of coastline. Of these 36.7 km correspond to sandy beaches or songs. And about 20.24 km (5.5%) is of beaches or coves exclusively sandy. These beaches are the basis of tourism, which has become the main economic resource of the island. However, beyond being a platform for the development of tourism, beaches are a living part of Menorca, a dynamic and changing part that is very fragile. UNESCO declared Menorca as a Biosphere Reserve on 8 October 1993. This took into consideration the high degree of compatibility achieved between the development of economic activities, the consumption of resources and the conservation of heritage and landscape; Of all this, the beaches of Menorca are a good example. Posidonia meadows constitute one of the most characteristic and important formations of the coast of Menorca because of the great extent that they already occupy their role as submarine forests that produce life, oxygen, wave and current absorber, and sediment that feeds those beaches.
Matèries en català: Dunes -- Illes Balears -- Menorca ; Dunes Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Sand dunes -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Sand dunes Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.4320786 - 24 p. - Ver registro completo

Dinámica eólica y sedimentaria en el sistema dunar de Cala Tirant (costa N de Menorca)  - Mir-Gual, Miquel ; Pons, Guillem X. ; Martín-Prieto, José A. ; Gelabert, Bernadí
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 263-281
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: [spa]El sistema dunar de Cala Tirant presenta hoy un estado de conservación en recuperación. Su alto dinamismo hace que del análisis fotométrico sea difícil la precisa identificación de morfologías blowout. No obstante, a lo largo de 350 m de frente se pueden apreciar un total de 7 morfologías erosivas. En este artículo, correspondiente a la salida de campo, se comentarán las tipologías de las distintas morfologías erosivas, así como el funcionamiento de un blowout: su dinámica eólica y el transporte sedimentario en condiciones de fuerte viento de Tramuntana. ; [eng]The dune system of Cala Tirant today presents a state of conservation in recovery. Its high dynamism makes accurate photometric identification of blowout morphologies difficult. However, along 350 m of dune front, a total of 7 erosive morphologies can be detected. In this article, corresponding to the field output, the typologies of the different erosive morphologies will be discussed, as well as the operation of a blowout: its aeolian dynamics and sedimentary transport in conditions of strong Tramuntana wind.
Matèries en català: Dunes -- Illes Balears -- Menorca (Cala Tirant) ; Dunes Menorca Cala Tirant ; Història Natural.
Matèries en anglès: Sand dunes -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca (Cala Tirant ) ; Sand dunes Spain Minorca Cala Tirant ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.4320786 - 19 p. - Ver registro completo

Reflexiones para un debate sobre la gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Latinoamérica y Europa  - Rodriguez-Perea, Antoni ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc Xavier ; Martín-Prieto, José A. ; Mir-Gual, Miquel ; Cabrera, J. Alfredo
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 19, pp. 13-16
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Platges ; Litoral ; Història Natural.
Matèries en anglès: Beaches ; Seashore ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.0030687 - 4 p. - Ver registro completo

Mantos eólicos en la costa septentrional de Menorca: naturaleza y distribución  - Martín-Prieto, José A. ; Pons, Guillem X. ; Roig-Munar, Francesc Xavier ; Fraga, Pere ; Rodriguez-Perea, Antoni ; Gelabert, Bernadí ; Mir-Gual, Miquel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 137-155
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: [spa]Han sido analizados un total de 11 mantos eólicos de Menorca (Islas Baleares). Su principal característica es que todos ellos están ubicados en la costa norte de la isla. Pueden agruparse en tres tipos principales: los relacionados con los acantilados verticales, los relacionados con lechos de torrentes, y un tercer tipo intermedio con características de ambos grupos anteriores, que corresponde a torrentes colgados. La génesis y la evolución pueden estar relacionadas con la erosión mecánica y/o movimientos verticales asociados con el nivel del mar eustático en el Holoceno. ; [eng]Eleven aeolian sand sheets have been studied on the island of Menorca (Balearic Islands). Their principal feature is that they are all located on the north coast of the island. They can be grouped into three main types: those related to vertical cliffs, those related to stream channels, and a third intermediate type with characteristics of both previous groups, which corresponds to hanging channels in the mouths. The genesis and evolution can be related to mechanical erosion and/or vertical movements associated with eustatic sea levels in the Holocene.
Matèries en català: Paleobotànica -- Plistocè -- Illes Balears -- Menorca ; Geologia Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleobotany -- Pleistocene -- Spain -- Balearic Islands --Minorca ; Geology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.0030687 - 19 p. - Ver registro completo

La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Latinoamérica y Europa  - Rodríguez Perea, Antonio, editor ; Pons Buades, Guillem Xavier, editor ; Roig Munar, Francesc Xavier, editor ; Martin Prieto, José Ángel, editor ; Mir Gual, Miquel, editor ; Cabrera, J. Alfredo, editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 19
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion ; info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Medi ambient ; Costes ; Història Natural.
Matèries en anglès: Natural environment ; Coasts ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.574059 - 408 p. - Ver registro completo