|
|
'guillem' apareix 72 vegades a 70 documents
'mateu' apareix 6 vegades a 6 documents
|
Aportaciones al conocimiento de la biología, ultraestructura y micropaleontología del Corallium rubrum (L.) y de algunas otras variedades (C. konojoi, C. elatius y "coral fósil") en uso en la industria coralígena
- Mateu, Guillem Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 137-154 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Se aportan observaciones propias y de otros autores sobre la biología, paleoecología, ultraestructura, fisiología del Coral rojo Corallium rubrumi y de otras "variedades" utilizadas en joyería e industria del coral. El "coral fósil" de Sciacca y el coral-rosa (konojai) y coral blanco-japonés ("elatius") han acrecentado su uso ante la sobre-explotación y escasez del coral rojo en el Mediterráneo. Nuevos conocimientos bioquímicos obligan a un replanteamiento sobre el proceso de biomineralización del eje esquelético y de las espínulas del C. rubrum que son distintos y no que el eje esquelético proceda de la recristalización de espículas a escleritos originados por escleroblastos mesogleicos de los pólipos. Fenómenos geotectónicos y climáticos, Pliocuaternarios obligaron al Corallium rubrum a un cierto estancamiento en el área mediterránea. ; Observacions pròpies i bibliogràfiques ens ajuden a conèixer millor la biologia, ecologia, ultraestructura i biomineralització del C. rubrum. A més a més, l'aprofitament del "Coral fòssil" i de varietats rossa i blanca ens ajuden a resaltar la necessitat de regular la sobreexplotació del C. rubrum, del que nous estudis bioquímics han descobert que les espínules mesogleiques són independents de la biomineralització de l'eix esquelètic del corall. Causes geotectòniques i climàtiques tenen molt a veure amb l'acantonement mediterrani del C. rubrum. Matèries en català: Coralls ; Biologia ; Història Natural. Matèries en anglès: Corals ; Biology ; Natural History. Rellevància comparativa: 5.448418 - 18 p. - Ver registro completo |
|
|
|
La Transgresión Flandriense a través de los foraminíferos bentónicos del Mar Balear
- Mateu, Guillem ; Viñals, Maria José ; Moreiro, Manuela ; Nadal, Guillem Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 9-31 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: El presente trabajo intenta demostrar la importancia de los foraminíferos bentónicos como indicadores de la evolución de los ecosistemas mixtos, marino continentales, como s'Albufera de Alcudia (Mallorca - Espana), cuya secuencia holocénica, del perfil transversal Gesa IV, ofrece el Óptimo Climático Flandriense, con la implantación de una biocenosis microfaunística, de características infralitorales. El analisis sedimentológico y micropaleontológico apoyado en dataciones absolutas por el metodo de CI4, permite visualizar el proceso transgresivo flandriense que desde los 7385 ± 230 a. BP hasta, aproximadamente, los 6500 a. BP sufre los siguientes estadios: 1) Disminución de un ecosistema paralico, oligoespecífico y dotado de un cierto indigenismo micropaleontológico; 2) Sustitución paulatina de tales especies de características parálicas y eurihalinas por otras estenohalinas y fitófilas (posidonias, algas, etc.) que van en aumento a medida que avanza la Transgresión Flandriense y 3) Alimentación biogénica de una litofacies flandriense, que va de calcarenitas a arenas más o menos finas, por ecosistemas infralitorales pluriespecíficos sobre niveles paleoholocénicos limosos y turbosos muy pobres en especies. ; In the present study we point out the benthic Foraminifera as indicators of the marine-continental ecosystem evolution, as in s' Albufera of Alcudia (Island of Majorca, Western Mediterranean). The holocene sequence shows a Flandriense optimum, coincident with the "Highstand System Tract" of Flandrien transgresive maximum 6500 y. BP, that locally allowed the implantation of an infralittoral character micro faunistic biocenosis. The sedimentological and micropaleontological analysis, backed by absolute Cl4 datations allows us to see the Flandrien transgresive process, that from 7385 ± 230 to near 6500 y. BP of the mesoholocene climatic optimum goes through the following stages: I} Decrease of the oligospecific paralic ecosystem with a micropalaeontologic indigenism. 2) Slow replacement of the euryhaline paralic species by more stenohyaline and photophyllic ones (Posidonia, algae, etc.) that increases their diversity as the Flandrien Transgression advances and 3) biogenic formation of a litofacies that goes from calcarenites to more 0 less fine sand in pluriespecific infralitoral ecosystems originated. Paleoholocenic lagoon levels of organic and muddy characteristics are in the base of the transgression. ; En el present estudi s'intenta demostrar la importància dels foraminifers bentònics com a indicadors de l'evolució dels ecosistemes mixtes o marino-continentals, com s' Albufera d'Alcúdia (Illes Balears). La seqüència holocènica del perfil transversal Gesa IV en el sondeig 39, ens ofereix l'Òptim Climátic Flandria, amb la implantació d'una biocenosi de foraminifers bentònics de característiques infralitorals. L'analisi sedimentològica i micropaleontològica, recolzada en datacions absolutes de 14C, ens permeten visualitzar el procés transgressiu flandrià que, des 7385 ± 230 a. BP fins aproximadament els 6500 a. BP, ofereix els següents estadis: I) Disminució de l'ecosistema paràlic, oligoespecífic iamb un cert indigenisme micropaleontològic; 2) Suplantació de les espècies eurihalines i paraliques per altres estenohalines, fitofiles i psammiques que van augmentant a mesura que avanca la transgressió flandriana fins el seu òptim d'uns 6500 a. BP; 3) Alimentació biogènica d'una litofacies flandriana, que va de calcarenites a arenes més o menys fines, per l'ecosistema infralitoral pluriespecifica, damunt nivells paleoholocènics llimosos i turbosos, molt pobres en espècies, de l'antiga albufera. Matèries en català: Foraminífers Illes Balears ; Evolució ; Història Natural. Matèries en anglès: Foraminifera Spain Balearic Islands ; Evolution ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.724209 - 19 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Arxipièlag de Cabrera : Història natural
- Grau, Antoni M., editor ; Fornós, Joan J., editor ; Mateu, Guillem, editor ; Oliver, Pere A., editor ; Terrasa, Bàrbara, editor Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 30 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved Abstract: [CAT] L’abril de 1991 l’arxipèlag de Cabrera, juntament amb una zona marina circumdant va ser declarat Parc Nacional. Aleshores, la Societat d’Història Natural de les Balears, amb l’ajut del Consejo Superior de Investigación Científica (CSIC) i de l’Editorial Moll, va promoure la publicació, en el 1993, de la Monografia Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, on els editors (Josep Antoni Alcover, Enric Ballesteros i Joan J. Fornós) aconseguiren aplegar bona part de la informació naturalística, sensu lato, que llavors hi havia sobre l’arxipèlag en un volum que fou, i encara ho és, una fita fonamental per a conèixer Cabrera i el seu entorn. L’any 2016 es va celebrar el 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera i una sèrie de persones vinculades a la ciència i a la conservació, agrupades a l’entorn de la Societat d’Història Natural de les Balears, vàrem considerar que era oportú fer una nova monografia sobre l’arxipèlag de Cabrera, tant per a commemorar i reivindicar aquella fita com per a documentar el que havia canviat, o no, a Cabrera després de la declaració com a Parc. Un altre motiu fou donar a conèixer nova informació relativa a l’entorn marí del Parc que nodrís d’arguments científics una ampliació d’aquest, cosa que a dia d’avui ja s’ha produït. No es pretén fer una revisió de la Monografia de 1993, atès que no té sentit reescriure els aspectes descriptius geogràfics i morfològics o els inventaris taxonòmics i bionòmics que allà hi són i que, tanmateix, encara ara són una referència. El que es pretén és, per una banda, descriure millor l’entorn marí que envolta el Parc i, per una altra, tractar els aspectes dinàmics quant al funcionament ecològic dels sistemes naturals, en especial els lligats a la gestió i la conservació, i els usos, actuals i històrics, de l’espai protegit. No ho hem aconseguit totalment i alguns aspectes, com les praderies de fanerògames o la gestió de conservació, finalment no han pogut ser abordats de forma satisfactòria. Tampoc la primera Monografia va ser tan extensa com s’havia concebut inicialment, així que consideram que això és una circumstància inherent a aquest tipus de publicacions. En qualsevol cas, suposa una contribució generosa, però no desinteressada, de 93 autors diferents, que consideram que la gestió de la Naturalesa i, per extensió, del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag Cabrera (PNMTAC), s’ha de basar en el coneixement científic. Matèries en català: Cabrera, Arxipèlag de (Illes Balears) ; Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears) ; Història Natural. Matèries en anglès: National parks and reserves -- Spain -- Balearic Islands -- Cabrera ; Natural History. Rellevància comparativa: 1.9069464 - 735 p. - Ver registro completo |
