Cerca de text


16 documents rellevants a la consulta.

'francesc' apareix 39 vegades a 39 documents
'gracia' apareix 16 vegades a 16 documents


Quaternary beach deposits in Mallorca: paleontological and geomorphological data  - Vicens, Damià ; Gràcia, Francesc ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 55-84
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleobiologia ; Geomorfologia ; Paleoclimatologia Quaternari ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleobiology ; Geomorphology ; Paleogeography Quaternary ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.0256648 - 29 p. - Ver registro completo

Els taxons amb valor biogeogràfic i cronoestratigràfic: bioindicadors climàtics del Quaternari de les Illes Balears  - Vicens, Damià ; Pons, Guillem X. ; Bover, Pere ; Gràcia, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 121-146
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Durant el darrer interglacial del Quaternari (Plistocé superior), el clima càlid va permetre que espècies marines intertropicals, principalment del litoral atlàntic penetrassin per l'estret de Gibraltar dins la Mediterrània. A l'inici de la glaciació Würm, amb l'arribada d'un clima fred, la majoria d'aquestes espècies termòfiles es varen extingir de les aigües de les Illes Balears, restant únicament com a testimonis del passat en el registre fossilifer. A Mallorca són nombrosos els jaciments del Plistoce superior a on es troben dipòsits rics en fauna marina termofila (pertanyent a l'Eutirrenia) i d'altres on és molt escassa (assignat al Neotirrenià), La fauna terrestre tambe es va veure afectada pels canvis climàtics. El genere Myotragus és un exemple excepcional d'evolució insular que va sobreviure fins a l'arribada de l'home a les Illes Balears fa uns 4000-5000 anys. En aquest treball es relacionen les espècies de mol·luscs indicadores d'aquest canvi climàtic, la seva biogeografia i cronostratigrafia. Es fa una referència a l'evolució, relacionada amb el canvi climàtic, del genere Myotragus. Tambe es cita per primera vegada per al Quaternari de Mallorca Neptunea contraria, una de les poques espècies d'aigües fredes que es coneixen de les Illes Balears. ; During the last Quaternary interglacial (Upper Pleistocene) the warm climate allowed some intertropical marine species, mainly those from the atlantics coasts, to cross to the Mediterranean through the Gibraltar strait. As the Wiirm glaciation began and climate tum cold, most of these thermophil species became extinguished in the Balearic Islands. They remained only as fossil records. In Majorca, many deposits from the Upper Pleistocene can be found, some being rich in thermophile marine fauna (from the Eutirrenian) and others poor (from the Neotirrenian). The terrestrial fauna also suffered the climate changes. The genus Myotragus is a remarkable example of insular evolution who would survive till man arrived to the Balearic Islands, 4,000-5,000 years ago. This paper presents the molluscs species that indicate such climate change, its biogeography and chronostratigraphy. The evolution of the genus Myotragus related to that change is also exposed. Also, Neptunea contraria is quoted for the first time for the Majorcan Quaternary, one of the few cold-water species known from the Balearic Islands.
Matèries en català: Estratigrafia Quaternari ; Mol·luscos ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology, Stratigraphic Quaternary ; Mollusks ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.5213873 - 26 p. - Ver registro completo

Els sediments de les cavitats càrstiques de les Balears  - Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 199-212
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: This paper deals with current sedimentary processes that take place within the Balearic karst which leave proof of their existence by means of the accumulation of detritic deposits, either as entrance facies or inside the underground passages and chambers. The most characteristic assemblage of sedimentary facies present in the Balearic endokarst is described here along with the documentary research techniques applied to their description and analysis. Among the existing sedimentary facies and because of their mass and ubiquity, the reddish silty deposits emplaced by seepage and the dynamics of subterranean waters must be underlined. At the same time, the significant accumulation of boulders and gravels caused by breakdown processes are highlighted as well. The sedimentary record present in the area belonging to the littoral zone is of paramount importance. As a consequence of being related to the specific processes that happen in the coastal mixing zone, where the interference between continental and marine processes come about, the sedimentary record has been subject of detailed research. From a temporary point of view, the sedimentation in the littoral zone is controlled by paleoclimatic changes together with the dynamics of sea oscillations that have affected the karst system along the Pleistocene. ; El present treball s’ocupa dels processos sedimentaris actuals que actuen dins del carst balear i que deixen constància de la seva existència mitjançant l’acumulació de dipòsits detrítics ja sigui com a fàcies d’entrada o a l’interior dels conductes i sales del medi hipogeu. Es descriu el conjunt més característic de fàcies sedimentàries presents a l’endocarst de les Balears així com les tècniques d’estudi emprades en la seva descripció i anàlisi. Entre les fàcies sedimentàries que s’observen hi destaquen pel seu volum i omnipresència, els llims vermells acumulats per la percolació i dinàmica de les aigües subterrànies i les grans acumulacions de blocs i graves originades per processos d’esfondrament. D’especial importància és el registre sedimentari present a la zona que es correspon amb el carst litoral. Aquest ha estat especial objecte d’estudi, degut a la seva relació amb els processos específics que tenen lloc en la zona costanera de mescla d’aigües i on es dóna la interferència entre els processos continentals i marins. Des d’un punt de vista temporal la sedimentació a la zona litoral ve controlada per les variacions paleoclimàtiques juntament amb la dinàmica d’oscil·lació marina que han afectat el sistema càrstic durant el Pleistocè. ; El presente trabajo se ocupa de los procesos sedimentarios actuales que actúan en el karst balear y que dejan constancia de su existencia mediante la acumulación de depósitos detríticos, ya sea como facies de entrada o en el interior de los conductos y salas del medio hipogeo. Se describe el conjunto más característico de facies sedimentarias presentes en el endokarst de las Baleares así como las técnicas de estudio utilizadas en su descripción y análisis. Entre las facies sedimentarias que se observan podemos destacar por su volumen y omnipresencia, los limos rojos acumulados por la percolación y dinámica de las aguas subterráneas y las grandes acumulaciones de bloques y gravas originados por los procesos de colapso. De especial importancia es el registro sedimentario presente en la zona que se corresponde con el karst litoral. Esta zona ha sido objeto de estudio específico, debido a su relación con los procesos que tienen lugar en la zona costera de mezcla de aguas y donde se produce la interferencia entre los procesos continentales y marinos. Desde un punto de vista temporal la sedimentación en la zona litoral está controlada por las variaciones paleoclimáticas junto con la dinámica de oscilación del nivel marino que ha afectado al sistema kárstico durante el Pleistoceno.
Matèries en català: Sediments (Geologia) Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Sediments (Geology) Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.5213873 - 14 p. - Ver registro completo

Morfologies de corrosió de la zona de mescla a les cavitats subaquàtiques de la franja litoral del Llevant i Migjorn de Mallorca  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Gamundí, Pere ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 133-146
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: In Mallorca Island, the genesis of caves and solutional morphologies that characterize the eogenetic endokarst of the littoral fringe attain particular intensity within the Upper Miocene carbonate rocks. Dissolution processes occur preferentially in the mixing zone between freshwater –of meteoric origin– and marine waters, all along the coastal areas. The submerged passages and chambers, existing in the caves of Migjorn and Llevant regions of the island, show a high diversity of solutional features that are categorized into four groups according to their dimensions, the forms they present and the genetic processes involved. The resulting morphologies are conditioned by the existence of significant lithological differences, of textural character, within the Upper Miocene calcarenites where caves develop, due to environmental variations between the reef front facies and those corresponding to lagoon facies. The difficulties encountered when cataloguing and systematizing the primary morphologies should be, so often, attributed to the difficulty in ascribing solutional features to a certain typology, as there are juxtapositions of different classes, with intermediate forms and different degrees of intensity in the process of dissolution. At the same time, variations in the size of solutional morphologies also increase their difficulty of classification. The inventory of forms has been structured into 4 different categories: megaforms (organization of the cave systems), macroforms (morphologies from hectometric to decametric order), mesoforms (morphologies from decametric to metric order) and microforms (morphologies from metric by centimetric order). Some of the morphologies can be found simultaneously in two different categories. ; La gènesi de les cavitats i de les morfologies de corrosió, que presenta l’endocarst eogenètic de la franja litoral de Mallorca, es produeix amb especial intensitat dintre dels materials del Miocè superior. Els processos de dissolució es donen preferentment a la zona de mescla entre les aigües dolces, de procedència meteòrica, i les aigües marines a l’anomenada zona de mescla costanera (coastal mixing zone). Les galeries i sales submergides de les cavitats del llevant i migjorn de l’illa presenten una gran variabilitat de formes de corrosió que són catalogades en quatre grans grups en funció de les seves dimensions, les formes que presenten i els processos genètics implicats. Aquestes morfologies venen condicionades per l’existència d’importants diferències litològiques de caràcter textural dins les calcarenites del Miocè superior a on es desenvolupen les cavitats, degudes a la variació ambiental entre les fàcies de front d’escull i de lagoon. Les dificultats per catalogar i sistematitzar les morfologies primàries rau, molt sovint, en la dificultat d’atribuir les morfologies de corrosió a una determinada tipologia, ja que es presenten juxtaposicions de diferents classes, amb formes intermèdies i diferents gradacions d’intensitat en el procés de la dissolució. També les variacions de mida de les morfologies suposa un increment en la dificultat de classificació. El catàleg de formes s’ha estructurat en 4 categories diferents: megaformes (organització de les xarxes endocàrstiques), macroformes (morfologies d’ordre hectomètric a decamètric), mesoformes (morfologies d’ordre decamètric a mètric) i microformes (morfologies d’ordre mètric a centimètric). Algunes de les morfologies es poden trobar a la vegada en dues categories diferents.
Matèries en català: Sòls Estructura Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Soil structure Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.5213873 - 14 p. - Ver registro completo

Cavitats costaneres de les Balears generades a la zona de mescla, amb importants continuacions subaquàtiques  - Gràcia, Francesc ; Fornós Astó, Joan Josep ; Clamor, Bernat
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 299-352
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: En el present treball es pretén donar una visió de conjunt de les principals cavitats amb continuacions subaquàtiques, que són també les coves de major recorregut de les liles Balears. Es tracta cie cavitats freàtiques litorals generades a la zona de mescla costanera, localitzades principalrnent en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior. L'exploració amb tècniques d'immersió espeleològica d'aquests sistemes càrstics, parcialment o totalment anegats sota el present nivell de la mar, es va iniciar l'any 1954, encara que no va ésser fins a finals dels 80 quan es van començar a efectuar troballes importants. Les exploracions i recerques dutes a terme fins ara han contribuït a incrementar el coneixement i la valoració de I'endocarst i també han suposat importants aportacions a la coneixença científica. ; The present work gives an overall view of the main caves of the Balearic Islands with underwater passages, which represent the longest cavities known in the Archipelago. They comprise littoral phreatic caves excavated in postorogenic carbonate deposits of Upper Miocene age by dissolution in the coastal mixing zone. Exploration of these below-the-sea-level systems using specialised cave-diving techniques started in 1954, but important discoveries took place only since the 80's. All the research and exploration made until now have represented a great increase both in the scientific knowledge of the endocarst and of its appraisal.
Matèries en català: Costes Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coasts Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.5213873 - 54 p. - Ver registro completo

Evidències geomorfològiques dels canvis del nivell marí  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Landreth, Robert ; Vicens, Damià ; Watkinson, Peter
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 91-119
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Els canvis climàtics succeïts al llarg del Quaternari han ocasionat variacions del nivell de la mar, amb la conseqüent modificació de la linia de costa. La configuració i extensió de les terres emergides estan en funció d'aquestes oscil·lacions glacioeustàtiques que repercuteixen tambe en la dinàmica dels ecosistemes insulars. Diverses evidències geomorfològiques d'aquests episodis transgressius i regressius han quedat enregistrades al litoral, tant per damunt com per davall de l'actual nivell marí. En aquest treball es passa revista a moltes d'aquestes proves dels canvis climàtics, que en si mateixes formen part del nostre paisatge litoral, tant del que es visible a l'exterior, com del que roman amagat sota les aigües de la mar o a l'interior d'espectaculars cavitats càrstiques. ; Climatic changes during the Quaternary have led to sea-level changes and consequently to changes in the coast line. The shape and size of emerged lands are directly related to glacio-eustatic oscillations which also effect the dynamics of insular ecosystems. Diverse geomorphological evidence of these transgressive and regressive episodes have been recorded along the coast, both above and below the current sea-level. In this paper, many of the proves for these climatic changes, which in themselves form part of the island's seascape, are looked at. These proves can be seen on the surface, under the sea, and inside spectacular karstic caves
Matèries en català: Geomorfologia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.5213873 - 29 p. - Ver registro completo

Phreatic Overgrowths on Speleothems (POS) from Mallorca, Spain: Updating forty years of research  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós, Joan J. ; Tuccimei, Paola ; Onac, Bogdan P. ; Gràcia, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 111-146
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.0171099 - 36 p. - Ver registro completo

Sea level change at Capo Caccia (NW Sardinia) and Mallorca (Balearic Islands) during oxygen isotope substage Se, based on Th/U datings of phreatic overgrowths on speleothems  - Tuccimei, Paola ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Mucedda, M.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 121-135
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Sea level changes during Last Interglacial (substage Se) have been documented in two sites of the Western Mediterranean area: Mallorca Island (Balearic Archipelago) and Capo Caccia area (NW Sardinia). Past sea stands have been recorded by overgrowths of phreatic crystallizations developing around previously formed vadose speleothems. These carbonate coatings have been U-series dated, mostly using multicollector inductively coupled mass spectrometry. Two high sea stands have been recognised along the eastern coast of Mallorca at about 1.5 - 3 metres a.p.s.l, from 135 to 109 ka B.P., with a rapid episode of regression around 125 ka. The average duration of the older high stand episode can be estimated at 9.5 ka and that of the younger at 12.8 ka. So far only the younger stand has been found in Capo Caccia area at 4.3 m a.p.s.l., with a minimum duration of 3 ka. The difference in elevation of late Se high stand, recorded at Mallorca and Capo Caccia, can be only partly justified by neotectonic activity and is probably the result of different responses of the two areas, (owing to their different crustal thickness) to the change in the water loading characterising the glacial-interglacial cycles. ; Els canvis del nivell de la mar durant el darrer interglacial (subestadi isotòpic Se) han estat documentats en dues àrees de la Mediterrània occidental: l'illa de Mallorca (Illes Balears) i la zona de Capo Caccia, a I' Alguer (NW de Sardenya). A les coves costaneres d'aquestes illes, antigues estabilitzacions del nivell marí es troben enregistrades mitjançant sobrecreixements de cristal·litzacions freàtiques que es desenvoluparen al voltant d'espeleotemes vadosos preexistents. Aquests recobriments de carbonats s'han datat amb el mètode de les sèries de l'Urani, majoritàriament usant tècniques MC-ICPMS (multicollector inductively coupled mass spectrometry). Al llarg de la costa oriental de Mallorca, ha estat possible reconèixer dos episodis transgressius que assoleixen 1,5 - 3 m per sobre de I' actual nivell marí, ocorreguts entre 135 i 109 ka BP, separats per una ràpida regressió al voltant dels 125 ka. La durada de la pulsació transgressiva més antiga pot ésser estimada en 9,5 ka, mentre que la duració de la més recent seria de 12,8 ka. Fins al moment, tans sols la transgressió més recent es troba documentada a l'àrea de Capo Caccia a +4,3 m amb una durada mínima de 3 ka. La diferència d'altitud de l'episodi transgressiu més recent dins el subestadi Se, enregistrat a Mallorca i a Capo Caccia (Sardegna), pot ésser tan sols parcialment justificada per l'activitat neotectònica i és probablement el resultat de respostes diferents de les dues àrees (atribuïbles a les distintes gruixes de l'escorça continental) als canvis en la càrrega d'aigua marina que caracteritzen els cicles climàtics pleistocènics.
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 2.0171099 - 15 p. - Ver registro completo

La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). La cavitat de major desenvolupament de les illes Balears  - Merino, Antoni ; Mulet, Antonio ; Mulet, Guillem ; Croix, Antoni ; kristofersson, Anders ; Gràcia, Francesc ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 147-164
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Cova des Pas de Vallgornera is located in the Llucmajor municipality, Mallorca island, being the longest cave in the Balearic archipelago: currently its surveyed length is over 65.000 metres. It is a really unique cave within the endokarst of the Migjorn region of the island, not only because its development but also for the great deal of uncommon speleothems and solution morphologies. Regarding geological and geomorphologic aspects, this exceptional site clearly shows a very strong control imposed by the lithologic factors –the architecture of the Upper Miocene reef– on the pattern and the morphological features of the system. Furthermore, the cave supplies evidences of a multi-folded speleogenesis that includes besides the coastal mixing zone dissolution, a noticeable epigenic recharge as well as a possible basal recharge of hypogenic origin. All this together, makes the cave certainly outstanding even at an international level. The cave is under the protection of Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears (the Regional Environmental Authority) and was declared Site of Community Importance, within the Natura 2000 Network (European Council Directive 92/43/EEC). Access to the cave is highly restricted and only surveying and investigation tasks are authorized by the Regional Authority. ; La Cova des Pas de Vallgornera està situada al municipi de Llucmajor, a l’illa de Mallorca, essent la cavitat de major desenvolupament de l’arxipèlag amb un recorregut actualment topografiat de més de 65.000 m. És una cavitat única dins de l’endocarst de la zona del Migjorn de l’illa, no tan sols per les seves dimensions sinó també per l’abundància d’espeleotemes poc freqüents i de morfologies de dissolució. Pel que fa als aspectes geològics i geomorfològics, aquesta cova excepcional mostra un fort control imposat pels factors litològics –l’arquitectura de l’escull del Miocè superior– sobre les característiques morfològiques del sistema espeleològic. A més a més, la cova aporta evidències d’una espeleogènesi complexa que inclouria, a part de la dissolució produïda en la zona de mescla costanera, una notable recàrrega meteòrica superficial així com una possible recàrrega basal d’origen hipogènic. Totes aquestes peculiaritats fan que la cavitat sigui certament remarcable fins i tot a nivell internacional. La cova està protegida per la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, i està declarada Lloc d’Interès Comunitari, dins de la xarxa Natura 2000 (Directiva del Consell Europeu 92/43/CEE). L’accés a la cavitat es troba restringit i es limita als treballs de topografia i estudis de diversos tipus que han de ser autoritzats per la Conselleria. ; La Cova des Pas de Vallgornera se encuentra situada en el municipio de Llucmajor, en la isla de Mallorca, siendo la cavidad de mayor recorrido del archipiélago con un desarrollo topografiado en la actualidad de más de 65.000 m. Es una cavidad única dentro del endokarst de la zona de Migjorn de la isla, no solo por sus dimensiones sino también por la abundancia de espeleotemas poco frecuentes y morfologías de disolución. En relación con los aspectos geológicos y geomorfológicos, esta cueva excepcional presenta un claro control impuesto por factores litológicos –la arquitectura del arrecife del Mioceno superior– sobre las características morfológicas del sistema espeleológico. Además, la cueva aporta evidencias de una compleja espeleogénesis que incluiría, aparte de la disolución producida en la zona de mezcla costera, una notable recarga meteórica superficial así como una posible recarga basal de origen hipogénico. Todas estas peculiaridades hacen que la cavidad sea ciertamente destacable incluso a nivel internacional. La cueva está protegida por la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, y está declarada Lugar de Interés Comunitario, dentro de la red Natura 2000 (Directiva del Consejo Europeo 92/43/CEE). El acceso a la cavidad está restringido y se limita a trabajos de topografía y estudios de diversos tipos que han de ser autorizados por la Conselleria.
Matèries en català: Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) ; Història Natural.
Matèries en anglès: Cave des Pas de Vallgornera (Spain : Llucmajor) ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.0171099 - 18 p. - Ver registro completo

La fascinació de les coves i el carst: l’aigua, la roca, el temps i la vida  - Gràcia, Francesc ; Ginés, Joaquín ; Pons, Guillem X. ; Ginard, Antelm ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 9-10
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Coves ; Hidrologia càrstica ; Aigua ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves ; Hydrology, Karst ; Water ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.0171099 - 2 p. - Ver registro completo

Cavitats litorals de gènesi marina a les Illes Balears  - Vicens, Damià ; Gràcia, Francesc ; Balaguer, Pau ; Ginard, Antelm ; Crespí, Damià ; Bover, Pere
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 227-236
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Littoral caves can be found at the erosion coasts of the Balearic Islands. The genesis of most of these caves are produced by the marine erosion and they are known as marine abrasion caves. These caves generally have small dimensions (usually no longer than 50 m), display ascending profiles and can produce blowholes, tunnels and arches. Although they have initially nothing to do with karst, several karstic or karstrelated processes can act on these caves, and speleothems, karstic fillings, dissolution phenomena, etc., can be observed inside them. Also cave fauna can be found. ; A les costes d’erosió de les Illes Balears podem trobarhi abundants coves litorals; moltes d’aquestes tenen la seva gènesi lligada a l’erosió marina i s’anomenen coves d’abrasió marina. Aquestes cavitats són per norma general de modestes dimensions (no passen normalment dels 50 m de longitud), tenen un perfil ascendent i durant la seva evolució poden donar lloc a bufadors, túnels i arcs. Tot i no tenir res a veure inicialment amb el carst, durant la seva evolució hi poden participar processos càrstics o derivats d’ells; així podem trobar espeleotemes, reompliments càrstics, fenòmens de dissolució, etc. També es pot trobar fauna cavernícola. ; En las costas de erosión de las Illes Balears podemos encontrar abundantes cuevas litorales; la mayoría tienen su génesis ligada a la erosión marina y se denominan cuevas de abrasión marina. Estas cavidades son por norma general de modestas dimensiones (no pasan normalmente de 50 m de longitud), tienen un perfil ascendente y pueden dar lugar durante su evolución a agujeros sopladores, túneles y arcos. A pesar de no tener inicialmente nada que ver con el karst, durante su evolución pueden participar procesos kársticos o derivados de ellos; así podemos encontrar espeleotemas, rellenos kársticos, fenómenos de disolución, etc. También es posible encontrar fauna cavernícola.
Matèries en català: Costes Illes Balears ; Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coasts Spain Balearic Islands ; Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.0171099 - 10 p. - Ver registro completo

Cavitat subaquàtiques de la franja litoral de Mallorca  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Gamundí, Pere ; Fornós Astó, Joan Josep ; Watkinson, Peter
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 103-132
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Les exploracions de les cavitats de la franja litoral amb continuacions subaquàtiques es van iniciar a Mallorca, de forma documentada, l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans. El final de la dècada dels 80 i començaments dels 90 varen esser objecte de diferents campanyes d’espeleobussejadors britànics. L’any 1994 sorgeix l’embrió del que seria anys després la Secció d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca, espeleòlegs mallorquins dedicats a la recerca de les cavitats sotaiguades. El fruit d’aquestes investigacions ha suposat l’exploració dels sistemes espeleològics més extensos de l’illa i situen les cavitats subaquàtiques de Mallorca com a referent de les coves litorals de l’Estat Espanyol i d’Europa. Les cavitats de la franja litoral es poden subdividir en coves de la zona de mescla costanera, xarxes freàtiques litorals amb influències hipogèniques i les captures càrstico-marines. La major part de les coves es localitzen al carst eogenètic litoral desenvolupat en la plataforma postorogènica del sud i llevant de Mallorca, és a dir a la regió càrstica de Migjorn. Els condicionants litològics influeixen de manera decisiva en la configuració morfològica de les coves; així, mentre que a les fàcies de front de l’escull del Miocè superior dominen les formes de col·lapse relacionades amb la dissolució extensiva dels edificis coral·lins, en les fàcies corresponents a ambients sedimentaris de lagoon la permeabilitat associada a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar la roca una porositat bastant més baixa. S’han seleccionat les 12 coves més importants, la gran majoria ubicades a la marina de Llevant (10). Per municipis el més representat és Manacor (6), seguit de Felanitx (3). Les fitxes de les coves s’han subdividit, sempre que es disposi d’informació, en diferents apartats de: toponímia, situació geogràfica i geològica, història de les exploracions, descripció de la cavitat, hidrologia, sediments, espeleogènesi i estadi evolutiu, paleontologia, fauna aquàtica i arqueologia. ; Las exploraciones de las cavidades de la franja litoral con continuaciones subacuáticas se iniciaron en Mallorca, de forma documentada, el año 1972 por parte de espeleólogos catalanes. El final de la década de los 80 e inicios de los 90 fueron objeto de diferentes campañas de espeleobuceadores británicos. El año 1994 se crea el embrión de lo que sería años después la Secció d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca, espeleólogos mallorquines dedicados a la investigación de les cavidades sumergidas. Los frutos de estas investigaciones han supuesto la exploración de los sistemas espeleológicos más extensos de la isla, y situan las cavidades subacuáticas de Mallorca como referente de las cuevas litorales del Estado Español y de Europa. Las cavidades de la franja litoral se pueden subdividir en cuevas de la zona de mezcla costera, redes freáticas litorales con influencias hipogénicas y capturas kárstico-marinas. La mayor parte de las cuevas se localizan en el karst eogenético litoral desarrollado en la plataforma postorogènica del sur y levante de Mallorca, es decir en la región kárstica de Migjorn. Los condicionantes litológicos influyen de manera decisiva en la configuración morfológica de las cuevas, de forma que, mientras que en las facies del frente arrecifal del Mioceno superior dominan las formas de colapso relacionadas con la disolución extensiva de los edificios coralinos, en las facies correspondientes a ambientes sedimentarios de lagoon la permeabilidad asociada a la fracturación adquiere mayor relevancia, al presentar la roca una porosidad bastante más baja. Se han seleccionado las 12 cuevas más importantes, la gran mayoría ubicadas en la marina de Llevant (10). Por municipios el más representado es Manacor (6), seguido de Felanitx (3). Las fichas de las cuevas se han subdividido, siempre que se disponga de información, en diferentes apartados de: toponimia, situación geográfica y geológica, historia de las exploraciones, descripción de la cavidad, hidrología, sedimentos, espeleogénesis y estadio evolutivo, paleontología, fauna acuática y arqueología. ; The explorations in the caves with underwater extensions, existing along the littoral fringe of Mallorca Island, are firstly documented in 1972 due to the activities of Catalan cavers. During the end of 1980 decade and the early 1990 different campaigns were conducted by British cave divers. The year 1994 is formed the embryo of what would be, years later, the Diving Section of Grup Nord de Mallorca, a team of young Mallorcan cavers dedicated to the investigation of underwater cavities. The fruits of these researches have involved the exploration of the most extensive cave systems of the island, placing the underwater cavities of Mallorca at a remarkable position regarding coastal caves in Spain and in Europe. The cavities of littoral areas can be divided into: caves of the coastal mixing zone, littoral phreatic networks with hypogenic influences, and marine-karstic captures. Most of the caves are located in the littoral eogenetic karst developed within the post-orogenic platform of southern and eastern Mallorca, the so-called Migjorn karst region. The lithological conditionings have a decisive influence on the morphological features of the investigated caves. So, while in the front-reef facies of the Upper Miocene the collapse morphologies are dominant, related to the extensive dissolution of coral buildings, in the facies corresponding to lagoon environments the permeability associated to fractures becomes more important, due to the significantly lower rock porosity of these back-reef facies. The 12 most important caves have been selected, which are mainly located in the eastern coast of Mallorca (10). Regarding their distribution in the municipalities, Manacor (6) is the best represented, followed by Felanitx (3). The data corresponding to each cave, always subject to the availability of information, is structured in different sections: toponymy, geographical and geological location, history of explorations, cave description, hydrology, sediments, speleogenesis and evolutionary stage, paleontology, aquatic fauna and archeology.
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.0171099 - 30 p. - Ver registro completo

Els espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca: canvis del nivell de la Mediterrània i paleoclima en el Pleistocé Superior  - Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Gràcia, Francesc ; Delitala, Cristina ; Taddeucci, Adriano ; Tuccimei, Paola ; Vesica, Pier Luigi
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 33-52
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Els espeleotemes freàtics de les coves costaneres de Mallorca són una molt bona font d'informació per al millor coneixement de la història recent del nivell de la mar. Diversos paleonivells marins alts --corresponents a esdeveniments interglacials-- es troben enregistrats mitjançant espectaculars alineacions d'espeleotemes freàtics, penjats a diferents altures a coves litorals de Mallorca. De la mateixa manera, alguns episodis regressius de la Mediterrània apareixen també documentats sota la forma de dipòsits d'aquestes característiques situats a cotes inferiors al present nivell de la mar. S'han datat, utilitzant el mètode Th/U, un total de 38 mostres d'espeleotemes freàtics, recol·lectats entre +40 metres per damunt i -23 metres per davall de l'actual nivell marí. Aquestes cristal·litzacions es relacionen amb estabilitzacions positives i negatives de la superficie de les aigües marines, vinculades ales fluctuacions glacio-eustàtiques ocorregudes al llarg del Quaternari. Les edats obtingudes abracen des de 3,9 ka fins a més de 350 ka BP, registrant amb bastant detall una complexa successió de canvis del nivell de la mar durant el Pleistocé Mitja i Superior i l'Holoce. Les estabilitzacions marines altes que apareixen enregistrades corresponen als estadis isotopics càlids 1, 5 i 7; per altra banda, es troben documentades diverses estabilitzacions regressives associades als estadis freds 4, 6 i 8, aixi com alguns abruptes descensos del nivell de la mar intercalats dintre de l'últim interglacial (estadi isotòpic 5). Les dades obtingudes permeten intentar la reconstrucció d 'una corba eustàtica dels últims 300 ka, vàlida per a la Mediterrània Occidental. Aquesta corba resulta especialment detallada entre els 60 ka i els 150 ka BP (estadis isotòpics 4 i 5), posant de manifest l'existència de fluctuacions marines de més de 18 metres d'amplitud ocorregudes en lapses de temps inferiors als 10 ka. Aquest treball representa una contribució novedosa al coneixement de la variabilitat climàtica natural prèvia a les actuals influències antròpiques, resumint-se en ell els resultats principals d'investigacions ja publicades pels autors aixi com algunes noves dades sobre aquestes questions. ; Phreatic speleothems from coastal caves of Mallorca are a very good source of information for a better knowledge of recent sea-level history. Several high paleosea-levels--corresponding to interglacial events-- are recorded as conspicuous alignments of phreatic speleothems, perched at different heights inside littoral caves of the island. In the same way, some regressive episodes of the Mediterranean Sea also appear documented as deposits of these characteristics located at various depths below present sea-level. Thirty eight samples of phreatic speleothems, collected between +40 metres above and -23 metres below present sea-level, have been dated by means of Th/U method. They record positive and negative sea-level stands related to Quaternary glacio-eustatic fluctuations. Ages obtained range from 3.9 ka to more than 350 ka SP, accurately reflecting a complex succession of shifts in the sea-level occurred during Middle and Upper Pleistocene and Holocene. Recorded high sea-stands clearly correspond to warm isotopic stages 1, 5 and 7; on the other hand, regressive stabilizations associated to cold stages 4, 6 and 8 have been recognized, together with several abrupts sea-lowerings intercalated within isotopic stage 5 (last interglacial). The data obtained allow us to attempt the reconstruction of an eustatic curve for the last 300 ka, valid for the Western Mediterranean basin. This curve shows a remarkable accuracy between 60 ka and 150 ka SP (isotopic stages 4 and 5) and reveals the existence of sea-level fluctuations greater than 18 metres in amplitude within time spans lower than 10 ka. This paper represents a new contribution to the knowledge of natural climatic variability, previous to the current anthropic influences, summarizing the main results of investigations already published by the authors together with some additional data on the subject.
Matèries en català: Geomorfologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.7649711 - 20 p. - Ver registro completo

El Carst. Patrimoni natural de les illes Balears  - Gràcia, Francesc, editor ; Ginés, Joaquín, editor ; Pons Buades, Guillem Xavier, editor ; Ginard, Antelm, editor ; Vicens, Damià, editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 17
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural ; Karst a Mallorca ; Coves.
Matèries en anglès: Natural History ; Karst in Mallorca ; Caving.
Rellevància comparativa: 1.7649711 - 369 p. - Ver registro completo

An Introduction to the Quaternary of Mallorca  - Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Bover, Pere ; Gómez-Pujol, Lluís ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 13-53
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleoclimatologia Quaternari ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleogeography Quaternary ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.7649711 - 41 p. - Ver registro completo

Upper Pleistocene deposits and karst features in the littoral landscape of Mallorca Island (Western Mediterranean): a field trip  - Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Gómez-Pujol, Lluís ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni ; Onac, Bogdan P. ; Tuccimei, Paola ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 163-220
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleobotànica Plistocè ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleobotany Pleistocene ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.5128324 - 57 p. - Ver registro completo