Cerca de text


28 documents rellevants a la consulta.

'joaquin' apareix 31 vegades a 31 documents
'gines' apareix 51 vegades a 35 documents


Les coves turístiques de Mallorca, The touristic show caves of Mallorca  - Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 191-203
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Actualment hi ha a Mallorca un total de cinc coves habilitades per a la visita turística. Les dues més destacables, tant per la seva bellesa i espectacularitat com per les dimensions que assoleixen, són les Coves d'Arta (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor). Ambdues cavitats compten amb una llarga historia de treballs d'habilitació i incursions més o menys organitzades, a partir de mitjan segle XIX. La visita a coves carstiques és, des del comencament de I'afluencia turística a la nostra illa, una part rellevant dels atractius que s'ofereixen al viatger. Avui en dia aquesta vessant del nostre patrimoni natural esta del tot integrada en els circuits del turisme de rnasses, registrant-se xifres de visitants superiors a les 800.000 persones anuals en el cas de les Coves del Drac. Cal tenir present que aquesta caverna gaudeix d'un cert renorn internacional, com a resultat dels descobriments que hi va fer el pioner espeleoleg frances Edouard A. Martel I'any 1896. ; At present, there are in Mallorca five caves suited for touristic visits, two of which outstand for their beauty and spectacular appearance as well as for their dimensions: Coves &Arta (Capdepera) and Coves del Drac (Manacor). Since the middle of the 19th century both caves have undergone a long series of conditioning works and more or less organized incursions. From the beginning of the tourism boom in our island, visiting karstic caves constitutes part of the main attractians offered to travellers. Today, this element of ournatural heritage is well-integrated in the circuits of mass tourisrn, with more than 800,000 annual vicitors in what concerns Coves del Drac; it must be pointed out that this cavern has attained a certain international renown as a result of the discoveries made by the French pioneer speleologist Edouard A. Martel in 1896.
Matèries en català: Coves Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Tourism Spain Majorca ; Caves Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.713298 - 13 p. - Ver registro completo

L'endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleogenètics, Mallorca's endokarst: the speleogenetics genetics  - Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 71-86
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: En aquest treball s'exposen diverses consideracions entorn de I'endocarst de Mallorca i dels processos espeleogenetics que I'han configurat. Es proposa una sistematització dels fenomens subterranis de I'illa basada en el context hidrogeologic en el qual s'han generat les cavitats objecte d'estudi, tot aportant dades sobre la distribució espacial de les distintes categories de coves i avencs. En aquest sentit, s'ha de destacar la gran abundancia -particularment a la Serra de Tramuntana- de cavitats verticals originades a la zona vadosa, així com la importancia de la carstificació litoral de I'area geografica del Migjorn, relacionada amb processos geoquímics de mescla freatica d'aigües continentals i marines; al contrari, les coves excavades en regim freatic no litoral són escasses en el conjunt de I'illa. Pel que fa a les dimensions del milenar de formes endocarstiques conegudes, aquestes poden esser qualificades de modestes: tan sols unes quantes coves superen el quilometre de desenvolupament horitzontal, i la profunditat maxima que assoleixen les cavitats supera de molt poc els 300 metres de desnivell. ; Several considerations are disclosed in this paper with regard to Mallorca's endokarst and the speleogenetic processes that have formed it. A systematization of the underground phenomena of the island is proposed on the basis of the hydrogeological context in which the cavities object of this study have been generated, bringing forward data on the geographical distribution of the different categories of caves and shafts. In this cense, the great abundance -particularly in Serra de Tramuntana mountain range- of vertical cavities originated in the vadose zone must be pointed out, as well as the importance of littoral karstification -mainly in the flat afea of Migjorn- related to geochemical processes of phreatic mixing between continental and marine waters; on the contrary, the caves excavated in non littoral butphreatic conditions are scarce on the whole of the island. With regard to the dimensions of more than a thousand of known endokarstic features, these can be qualified as modest: only a few caves surpass a kilometre of horizontal development, and the maximum depth that the cavities attain excels in very little 300 metres.
Matèries en català: Hidrogeologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrogeology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.713298 - 16 p. - Ver registro completo

El modelado kárstico  - Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 10, pp. 65-70
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geologia Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.713298 - 6 p. - Ver registro completo

Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les illes Balears  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 85-102
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: A typological classification of the caves and shafts in the Balearic Islands is presented in this paper, with the aim of update the knowledge on the morphogenetics of endokarst in the archipelago and incorporating the explorations and discoveries carried out during the last decades. After a brief overview about the classificatory attempts of subterranean cavities in our islands, a systematization on the basis of hydrogeological and speleogenetic criteria is proposed, establishing four main categories as follows: 1) vertical shafts in the vadose zone, 2) caves of the vadose zone, 3) inland phreatic caves, and 4) caves of the littoral fringe. Within these categories, up to ten cavity types corresponding to well-differentiated genetic modalities are distinguished, together with five additional subtypes that designate specific morphological singularities branching from a given typology. The geographical distribution of the diverse cave types in the different karst regions of the archipelago is analyzed, being worth to mention the richness and variety of subterranean forms in the mountain karst of Serra de Tramuntana, in Mallorca island, as well as the abundant and variegated littoral caves occurring in the Upper Miocene postorogenic carbonates of Mallorca, Menorca and Formentera islands. The hypogene speleogenetic processes recently documented in the karst areas of southern Mallorca contribute to supply new insights on the high diversity of subterranean environments represented in the Balearic archipelago. ; Es presenta una classificació tipològica de les cavitats del conjunt de les Illes Balears, amb la intenció de posar al dia els coneixements sobre la morfogènesi de l’endocarst de l’arxipèlag, incorporant les exploracions i descobriments efectuats durant les darreres dècades. Després de fer una breu revisió dels intents classificatoris de les coves i avencs de les nostres illes, es proposa una sistematització basada en criteris hidrogeològics i espeleogenètics, en la qual s’estableixen les quatre grans categories següents: 1) avencs de la zona vadosa, 2) coves de la zona vadosa, 3) coves freàtiques no litorals, i 4) coves de la franja litoral. Dins d’aquestes categories es distingeixen deu tipus de cavitats, corresponents a modalitats genètiques diferenciades, així com cinc subtipus addicionals que agrupen singularitats morfològiques específiques dins d’una determinada tipologia. S’analitza la distribució geogràfica dels diferents tipus de cavitats en les diverses regions de l’arxipèlag, destacant per la varietat i riquesa de formes el carst de muntanya de la Serra de Tramuntana mallorquina, així com els carsts costaners desenvolupats als materials calcaris postorogènics del Miocè superior de les illes de Mallorca, Menorca i Formentera. La documentació de processos d’espeleogènesi hipogènica en les àrees càrstiques del sud de Mallorca, ha suposat unes troballes recents que incrementen la varietat d’ambients subterranis representats a les Balears. ; Se presenta una clasificación tipológica de las cavidades del conjunto de las islas Baleares, con la intención de poner al día el conocimiento sobre la morfogénesis del endokarst del archipiélago en base a las exploraciones y descubrimientos efectuados en los últimos decenios. Tras hacer una breve revisión de los intentos clasificatorios de las cuevas y simas de nuestras islas, se propone una sistematización basada en criterios hidrogeológicos y espeleogenéticos, en la que se establecen las cuatro grandes categorías siguientes: 1) simas de la zona vadosa, 2) cuevas de la zona vadosa, 3) cuevas freáticas no litorales, y 4) cuevas de la franja litoral. Dentro de estas categorías se distinguen diez tipos de cavidades, correspondientes a modalidades genéticas diferenciadas, así como cinco subtipos adicionales que agrupan singularidades morfológicas específicas dentro de una determinada tipología. Se analiza la distribución geográfica de los diferentes tipos de cavidades en las diversas regiones del archipiélago, destacando por la variedad y riqueza de formas el karst de montaña de la Serra de Tramuntana mallorquina, así como los karsts costeros desarrollados en los materiales calcáreos post-orogénicos del Mioceno superior de las islas de Mallorca, Menorca y Formentera. La reciente documentación de procesos de espeleogénesis hipogénica en las áreas kársticas del sur de Mallorca, ha supuesto unos hallazgos novedosos que incrementan la variedad de ambientes subterráneos representados en las Baleares.
Matèries en català: Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7706385 - 18 p. - Ver registro completo

El carst i les coves de Mallorca, Karst and caves in Mallorca  - Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 5-6
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Caves Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Caves Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7706385 - 2 p. - Ver registro completo

El modelat exocàrstic de les Balears i els camps de lapiaz de mitjana muntanya mediterrània a la serra de Tramuntana de Mallorca  - Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 53-68
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The geological setting of the Balearic archipelago, largely formed of limestone rocks, and its typical Mediterranean bioclimatic conditions produce distinctive karst landforms, including surface depressions, solutional karren features and fluvio-karstic canyons. Unquestionably the most outstanding karst region of the Balearic Islands, in what concerns exokarstic features, is the Serra de Tramuntana mountain range, in Mallorca Island. Karren landforms of this region gained the early interest of naturalists already in the XIXth century; afterwards, during the XXth century, some researchers from central Europe pointed out the spectacular nature and geomorphological richness of the exokarst in the Mallorcan mountains. In the last decades a lot of literature has been devoted to surface solutional features in Serra de Tramuntana, ranging from morphological and morphometrical aspects to genetic or evolutive ones. The exokarst in the studied area is characterized by a remarkable variety of solutional landforms, arranged in extensive and spectacular karrenfields, popularly designated as esquetjars or rellars. These are the result of a wide diversity of environmental situations, basically controlled by the climatic gradients linked to the altitude (ranging from sea level to above 1,400 m). The impacts of human activity over the last 5 millennia, together with other mechanisms of natural deforestation, have produced a complex evolutionary history of the existing karrenfields within a mediterranean mid-mountain framework. Among the most characteristic karst landscapes, the mid-mountain pinnacle karrenfields intensively sculptured by small scale solutional forms (basically rillenkarren, rinnenkarren and trittkarren) must be highlighted. On the other hand, the highest peaks of the Serra show karren assemblages influenced by present and past cold climate conditions. ; Les característiques geològiques de l’arxipèlag balear, bàsicament constituït per roques calcàries, i les seves condicions bioclimàtiques típicament mediterrànies han originat paisatges exocàrstics destacables, que inclouen depressions superficials, formes de lapiaz i canyons fluviocàrstics. Indubtablement la regió càrstica de les Illes Balears més remarcable pel que fa a la magnitud i varietat de les seves morfologies és la Serra de Tramuntana, a l’illa de Mallorca. Les morfologies de lapiaz d’aquesta regió varen atreure l’interès dels naturalistes i geògrafs ja en el segle XIX; posteriorment, durant el segle XX, alguns investigadors centreuropeus destacaren el caràcter espectacular i la riquesa geomorfològica de l’exocarst de les muntanyes mallorquines. Al llarg de les darreres dècades, una abundant bibliografia s’ha ocupat de les formes de dissolució superficial de la Serra de Tramuntana, abraçant des d’aspectes morfològics i morfomètrics a qüestions genètiques o evolutives. L’exocarst de l’àrea estudiada es caracteritza per una notable diversitat de formes de dissolució, que configuren extensos i espectaculars camps de lapiaz coneguts popularment com a esquetjars o rellars. Aquests són el resultat d’una àmplia varietat de situacions ambientals, controlades fonamentalment per gradients climàtics lligats a l’altitud, la qual comprèn des del nivell marí fins a 1.400 m d’alçària. L’impacte de l’activitat humana al llarg dels 5 darrers mil·lennis, juntament amb d’altres mecanismes de desforestació natural, han produït una complexa història evolutiva dels camps de lapiaz existents emmarcada en un ambient bioclimàtic mediterrani. Entre els paisatges exocàrstics més espectaculars, destaquen els camps de lapiaz de pinacles de mitjana muntanya, intensament esculpits per formes de dissolució de petita escala (principalment rillenkarren, rinnenkarren i trittkarren). D’altra banda, els pics més alts de la serra mostren conjunts de lapiaz influenciats per condicions climàtiques fredes, actuals i pretèrites. ; Las características geológicas del archipiélago balear, básicamente constituido por rocas calizas, y sus condiciones bioclimáticas típicamente mediterráneas han originado paisajes exokársticos notables, que incluyen depresiones superficiales, formas de lapiaz y cañones fluvio-kársticos. Sin ninguna duda, entre las regiones kársticas de las Islas Baleares, la que más destaca en cuanto a riqueza de formas y singularidad paisajística es la Serra de Tramuntana, en la isla de Mallorca. Las espectaculares formas de lapiaz de esta área geográfica atrajeron el interés de naturalistas ya en el siglo XIX; posteriormente, durante el siglo XX, algunos investigadores centroeuropeos pusieron de manifiesto el carácter excepcional, desde el punto de vista geomorfológico, del exokarst de esta cordillera mallorquina. Durante las últimas décadas, una abundante bibliografía ha sido dedicada al relieve kárstico de la Serra de Tramuntana, abarcando desde aspectos morfológicos y morfométricos a cuestiones genéticas o evolutivas. El exokarst del área estudiada se caracteriza por una considerable variedad de formas de disolución, que configuran extensos y espectaculares campos de lapiaz, conocidos popularmente como esquetjars o rellars. Éstos son el resultado de una amplia variedad de situaciones ambientales, controladas fundamentalmente por gradientes climáticos ligados a la altitud, la cual comprende desde el nivel marino hasta 1.400 m por encima de él. El impacto de la actividad humana a lo largo de los últimos 5 milenios, junto con la actuación de otros mecanismos de deforestación natural, han producido una compleja historia evolutiva que se manifiesta en el modelado de los campos de lapiaz existentes, dentro del marco de un ambiente bioclimático mediterráneo. Entre los paisajes exokársticos más espectaculares, destacan los campos de lapiaz de pináculos de media montaña, intensamente esculpidos por formas de disolución de pequeña escala (principalmente rillenkarren, rinnenkarren y trittkarren). Por otra parte, las cumbres más altas de la sierra muestran conjuntos de lapiaz influenciados por condiciones climáticas frías, tanto actuales como sobre todo pleistocénicas.
Matèries en català: Geologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology Spain Illes Balears ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7706385 - 16 p. - Ver registro completo

Aspectes espeleocronològics del carst de Mallorca, Speleochronological aspects of karst in Mallorca  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 99-112
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Les illes carstificades són arees geografiques excepcionals de cara a la realització de treballs espeleocronologics interdisciplinaris. Els estudis desenvolupats fins al present a Mallorca demostren que diverses circumstancies, com ara el nivell de base fluctuant que afecta les illes -controlat per les oscil.lacions marines- o les tendencies evolutives dels vertebrats endemics fossils que visqueren en medis insulars, poden proveir un marc cronologic molt útil per abordar I'estudi morfo-estratigrafic de les coves illenques i els seus sediments. Les fluctuacions pleistoceniques del nivell de la mar es mostren especialment significatives en aquest sentit: els canvis altimetrics en la situació de la Iínia de costa queden de vegades enregistrats, a I'interior de les coves carstiques, per mitja de la deposició d'espeleotemes freatics, així com a través de la interacció de complexos canvis en les condicions geomorfologiques, hidrodinamiques i geoquímiques que es donen a les zones carstiques litorals. A tot aixo, hi hem d'afegir la gran rellevancia que adquireixen els processos de formació d'espeleotemes en ambients climatics com el mediterrani, amb la consegüent possibilitat de portar a terme programes de datacions absolutes mitjancant el concurs de metodes físico-químics adequats (UiTh, ESR ...). Les dades espeleocronologiques disponibles sobre la nostra illa posen de manifest que les coves han sofert una escassa evolució morfologica durant el Pleistoce mitja i superior. Per regla general, aquesta evolució recent de les cavitats carstiques es limita a la deposició d'espeleotemes i de rebliments detrítics (bretxes ossíferes, graves, arenes) relacionats ambdós sovint amb les oscil.lacions pleistoceniques del nivell marí. Les fases princ ipal~de carstificació que originaren les coves de Mallorca es remunten amb bastant probabilitat al Plioce, o fins i tot a la transició Mioce-Plioce. ; The karstified islands are exceptional geographical areas with regard to speleochronological interdisciplinary works. Until now, the studies which have been carried out in Mallorca show that various circumstances such as the fluctuating base level that affeci the islands -controlled by the sea oscillations- or the evolutionary trends of the endemic fossil vertebrates that lived in insular environments, can provide a very useful chronological framework in order to approach the morpho-stratigraphic study of insular caves and its sediments. The Pleistocene fluctuations of the sea level are specially significant N, this cense: the altimetric changes concerning the situation of coast line are recorded inside some karstic caves by means of the deposition of phreatic speleothems, as well as through the interaction of complex changes in the geomorphological, hydrodynamical and geochemical conditions that are to be found in the coastal karstic areas. In addition to this, we have to point out the great relevance that the processes of speleothem formation acquire in climatic environments such as the case of the Mediterranean area; therefore, the possibility arises of carrying out absolute dating programmes by means of the adequate physico-chemical methods (Ullh, ESR ...). The speleochronological data which are available on our island clearly show that the caves have undergone a scarce morphological evolution during the middle and upper Pleistocene. Generally speaking, the recent evolution of our karstic cavities is limited to the deposition of speleothems and detrital infillings (ossiferous breccias, gravels, sand) both of them often related to the Pleistocene oscillations of sea level. The main phases of karstification that originated Majorcan caves, in al1 probability go back to the Pliocene or even to the Miocene-Pliocene transition.
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7706385 - 14 p. - Ver registro completo

Les coves turístiques de les illes Balears: antecedents i estat de la qüestió  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 333-344
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Nowadays the Balearic archipelago hosts a total of 8 caves conditioned for tourist visits, 5 of them located in Mallorca whereas the other minor islands (Menorca, Eivissa and Formentera) have only one show cave in each case. Coves d’Artà (Capdepera) and Coves del Drac (Manacor), in Mallorca Island, are the most outstanding caves in terms of beauty and magnificence. Both sites account for a long history of more or less organized visits, from the middle XIXth century till present times. Moreover, another 8 caves exist in the Balearics which have suffered some conditioning works, or even continued tourist visits, but are closed to public now. From the beginning of mass tourism to the Balearic Islands –in the first decades of XXth century– the visit to karst caves became a relevant part of the attractions that are offered to the tourists. Today, this facet of our geological heritage is fully integrated in the tourism tours, being registered figures as high as 1,500,000 annual visitors to the different show caves of the archipelago. It is worth to remark that all the show caves in the Balearic Islands are private properties, fact that decisively affects the kind of management in the tourist caves. This particularity also causes a noticeable lack of interest on environmental problems in the vast majority of the cave owners. On the other hand, and related to the same fact, the cultural or scientific programs linked to the tourist activity in Balearic caves are almost inexistent. ; A les Illes Balears hi ha actualment un total de 8 coves habilitades per a la visita turística, de les quals 5 es troben a Mallorca, mentre que cadascuna de les illes menors (Menorca, Eivissa i Formentera) disposen de tan sols una cavitat explotada turísticament. Les coves més destacables, tant per la seva espectacularitat com per les dimensions, són les Coves d’Artà (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor), situades ambdues en Mallorca; aquestes cavitats compten amb una llarga història de visites organitzades, des de mitjans del segle XIX. Així mateix, existeixen al manco 8 coves més que varen ser condicionades per a la seva visita, encara que no es troben obertes actualment. Des del començament de l’afluència turística a les Balears, durant les primeres dècades del segle XX, la visita de coves càrstiques ha constituït una part rellevant dels atractius oferts al viatger. Avui en dia, aquest vessant del nostre patrimoni geològic està del tot integrat dins els circuits del turisme de masses, arribant a xifres properes als 1.500.000 visitants anuals, per al conjunt de coves turístiques de l’arxipèlag. És important destacar que la totalitat de les coves habilitades per al turisme a les Balears són de titularitat privada, fet que influeix de manera decisiva en el tipus d’explotació turística efectuada, així com en les escasses preocupacions mediambientals de la majoria d’empreses explotadores. A més a més, i com a conseqüència lògica del fet anterior, les iniciatives de caire cultural o científic que van lligades a l’explotació turística de les nostres coves són gairebé inexistents. ; En las islas Baleares hay actualmente un total de 8 cuevas habilitadas para la visita turística; 5 de ellas están ubicadas en Mallorca, mientras que cada una de las islas menores (Menorca, Eivissa y Formentera) alberga una sola cavidad explotada turísticamente. Las cuevas más destacables, tanto por su espectacularidad como por sus dimensiones, son las Coves d’Artà (Capdepera) y las Coves del Drac (Manacor), situadas ambas en Mallorca; dichas cavidades cuentan con una larga historia de visitas organizadas, desde mediados del siglo XIX. Asimismo, existen al menos 8 cuevas más que fueron acondicionadas para su visita, aunque no se encuentran abiertas en la actualidad. Desde el comienzo de la afluencia turística a las Baleares, en las primeras décadas del siglo XX, la visita de cuevas kársticas ha constituido una parte relevante de los atractivos ofrecidos al viajero. Hoy en día, esta vertiente de nuestro patrimonio geológico está totalmente integrada en los circuitos del turismo de masas, registrándose cifras de visitantes cercanas a las 1.500.000 personas anuales, para el conjunto de cuevas turísticas del archipiélago. Es importante destacar que la totalidad de las cuevas habilitadas para el turismo en las Baleares son de titularidad privada, hecho que influye de forma decisiva en el tipo de explotación turística efectuada y en las escasas preocupaciones de índole medio-ambiental de la mayoría de empresas explotadoras. Además, y como consecuencia lógica de lo anterior, las iniciativas de carácter cultural o científico que van ligadas a la explotación turística de nuestras cuevas son prácticamente inexistentes.
Matèries en català: Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7706385 - 12 p. - Ver registro completo

Caracterització del carst del Migjorn: la seva contribució al modelat del territori  - Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 259-274
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.8279788 - 16 p. - Ver registro completo

El Carst i les coves de Mallorca. Karst and caves in Mallorca International symposium on Karren landforms - Ginés, Ángel, editor ; Ginés, Joaquín, editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 3
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural ; Espeleologia ; Karst a Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Caving ; Karst in Mallorca.
Rellevància comparativa: 2.8279788 - 212 p. - Ver registro completo

Els sediments de les cavitats càrstiques de les Balears  - Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 199-212
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: This paper deals with current sedimentary processes that take place within the Balearic karst which leave proof of their existence by means of the accumulation of detritic deposits, either as entrance facies or inside the underground passages and chambers. The most characteristic assemblage of sedimentary facies present in the Balearic endokarst is described here along with the documentary research techniques applied to their description and analysis. Among the existing sedimentary facies and because of their mass and ubiquity, the reddish silty deposits emplaced by seepage and the dynamics of subterranean waters must be underlined. At the same time, the significant accumulation of boulders and gravels caused by breakdown processes are highlighted as well. The sedimentary record present in the area belonging to the littoral zone is of paramount importance. As a consequence of being related to the specific processes that happen in the coastal mixing zone, where the interference between continental and marine processes come about, the sedimentary record has been subject of detailed research. From a temporary point of view, the sedimentation in the littoral zone is controlled by paleoclimatic changes together with the dynamics of sea oscillations that have affected the karst system along the Pleistocene. ; El present treball s’ocupa dels processos sedimentaris actuals que actuen dins del carst balear i que deixen constància de la seva existència mitjançant l’acumulació de dipòsits detrítics ja sigui com a fàcies d’entrada o a l’interior dels conductes i sales del medi hipogeu. Es descriu el conjunt més característic de fàcies sedimentàries presents a l’endocarst de les Balears així com les tècniques d’estudi emprades en la seva descripció i anàlisi. Entre les fàcies sedimentàries que s’observen hi destaquen pel seu volum i omnipresència, els llims vermells acumulats per la percolació i dinàmica de les aigües subterrànies i les grans acumulacions de blocs i graves originades per processos d’esfondrament. D’especial importància és el registre sedimentari present a la zona que es correspon amb el carst litoral. Aquest ha estat especial objecte d’estudi, degut a la seva relació amb els processos específics que tenen lloc en la zona costanera de mescla d’aigües i on es dóna la interferència entre els processos continentals i marins. Des d’un punt de vista temporal la sedimentació a la zona litoral ve controlada per les variacions paleoclimàtiques juntament amb la dinàmica d’oscil·lació marina que han afectat el sistema càrstic durant el Pleistocè. ; El presente trabajo se ocupa de los procesos sedimentarios actuales que actúan en el karst balear y que dejan constancia de su existencia mediante la acumulación de depósitos detríticos, ya sea como facies de entrada o en el interior de los conductos y salas del medio hipogeo. Se describe el conjunto más característico de facies sedimentarias presentes en el endokarst de las Baleares así como las técnicas de estudio utilizadas en su descripción y análisis. Entre las facies sedimentarias que se observan podemos destacar por su volumen y omnipresencia, los limos rojos acumulados por la percolación y dinámica de las aguas subterráneas y las grandes acumulaciones de bloques y gravas originados por los procesos de colapso. De especial importancia es el registro sedimentario presente en la zona que se corresponde con el karst litoral. Esta zona ha sido objeto de estudio específico, debido a su relación con los procesos que tienen lugar en la zona costera de mezcla de aguas y donde se produce la interferencia entre los procesos continentales y marinos. Desde un punto de vista temporal la sedimentación en la zona litoral está controlada por las variaciones paleoclimáticas junto con la dinámica de oscilación del nivel marino que ha afectado al sistema kárstico durante el Pleistoceno.
Matèries en català: Sediments (Geologia) Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Sediments (Geology) Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.356649 - 14 p. - Ver registro completo

Evidències morfològiques de processos hipogènics a cavitats de Mallorca  - Merino, Antoni ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 165-182
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Until very recently, most of the caves in Mallorca were considered to be of epigenic origin, where the endokarst phenomena was mainly originated by the circulation of meteoric waters carrying biogenic CO2, and by different speleogenetic mechanisms associated to the littoral mixing zone along with extensive breakdown processes. The breakthroughs achieved along the last years have contributed not only to identify new morphologies, but also to distinguish a new speleogenetic process hitherto unknown in Mallorca: the hypogenic speleogenesis, related to a water recharge of deep origin. To address challenging questions regarding with it, a detailed investigation of suspicious caves harbouring hypogenic evidences was carried out, yielding unexpected data. In this paper, special attention is given to the morphological signs found predominantly in caves located within the south-western sector of Migjorn karst region and surrounding area. The following morphologies have been documented: a morphologic suite of rising flow integrated by feeders, rising wall channels and outlets; dead ends; partitions; the associations of cave rims–vents and bubble trails–folia; as well as likely condensation-corrosion features in the form of bellholes and small subspherical chambers. ; Fins fa pocs anys es considerava que la majoria de les cavitats de Mallorca tenien un origen epigènic, en el que les formes endocàrstiques estaven relacionades principalment amb la infiltració d’aigües meteòriques que portaven en dissolució CO2 d’origen biogènic, i també amb diferents mecanismes espeleogenètics associats a la zona litoral de mescla d’aigües i a importants processos d’esfondrament i reajustament de les voltes. Les noves troballes realitzades en els darrers anys han servit no tan sols per identificar noves formes, sinó que també ens han permès distingir un nou mecanisme espeleogenètic, desconegut fins a la data a Mallorca: l’espeleogènesi hipogènica, relacionada amb una recàrrega hídrica d’origen profund. Amb l’objectiu d’aclarir els possibles dubtes relacionats amb aquesta temàtica, es va dur a terme una recerca detallada a aquelles cavitats susceptibles de presentar evidències dels esmentats processos, donant aquestes investigacions uns resultats inesperats. En aquest treball es posarà un èmfasi especial en les evidències morfològiques, trobades en la seva major part en cavitats situades al sector sudoccidental de la regió càrstica del Migjorn de Mallorca i la seva àrea circumdant. Les formes que s’han documentat són les següents: conjunts morfològics de flux ascendent formats per punts d’alimentació (feeders), canals ascendents de paret (rising wall channels), i punts de descàrrega (outlets); galeries cegues (dead ends); envans de roca (partitions); els binomis tovera–respirador i canals de desgasificació (bubble trails)–folia; així com possibles evidències de processos de condensació-corrosió en forma de cúpules (bell-holes) i petites sales subesfèriques. ; Hasta hace pocos años, se consideraba que la mayoría de las cavidades de Mallorca tenían un origen epigénico, donde las formas endokársticas estaban relacionadas principalmente con la infiltración de aguas meteóricas llevando en disolución CO2 de origen biogénico, así como con diferentes mecanismos espeleogenéticos asociados a la zona litoral de mezcla de aguas y a importantes procesos de hundimiento y reajuste de bóvedas. Los descubrimientos realizados a lo largo de los últimos años han servido no solo para identificar nuevas morfologías, sino que también han permitido distinguir un nuevo mecanismo espeleogenético, desconocido hasta la fecha en Mallorca: la espeleogénesis hipogénica, relacionada con una recarga hídrica de origen profundo. Con el objetivo de aclarar las dudas relacionadas con este tema, se llevó a cabo una investigación detallada de aquellas cavidades que pudieran contener evidencias de los citados procesos, dando unos resultados inesperados. En este artículo se pone un énfasis especial en las evidencias morfológicas, halladas mayoritariamente en cavidades situadas en el sector sudoccidental de la región kárstica del Migjorn y en su área circundante. Las morfologías que se han documentado son las siguientes: conjuntos morfológicos de flujo ascendente formados por puntos de alimentación (feeders), canales ascendentes de pared (rising wall channels), y puntos de descarga (outlets); galerías ciegas (dead ends); tabiques de roca (partitions); los binomios tobera–respiradero y canales de desgasificación (bubble trails)–folia; así como posibles evidencias de procesos de condensación-corrosión en forma de cúpulas (bell-holes) y pequeñas salas subesfèricas.
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.356649 - 18 p. - Ver registro completo

Dades sobre Paleocarst i espeleocronologia de les Illes Balears  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 213-226
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The litho-stratigraphic record of the Balearic Islands, basically composed by carbonate rocks, include noticeable paleokarstic phenomena particularly owing to the complex tectonic structuration experienced by the Western Mediterranean basin all along its geological history. The most outstanding paleokarst features and associated breccia deposits are observed in the Jurassic limestones and, especially, in the postorogenic Upper Miocene carbonate rocks, where abundant funnel-shaped collapse structures (Messinian in age) have tightly conditioned the geomorphological evolution of the eastern coast of Mallorca. Regarding the karstification occurred in Pliocene and Quaternary times, the islands arise as exceptional scenarios in order to obtain valuable speleochronological data from quite different sources. The base level variations –controlled in turn by oscillations of the sea level–, as well as the evolutionary trends of endemic vertebrates that lived in the Balearic Islands, provide a solid chronological frame to undertake the geomorphologic study of Balearic caves and its sediments. Particularly, the glacio-eustatic oscillations experienced by the Mediterranean Sea remain accurately recorded by means of horizontal paleolevels of phreatic speleothems, mostly corresponding to Upper Pleistocene and Holocene sea-stands. The isotopic investigations (U-Th, 14C) carried out on these carbonate precipitates, as well as on speleothems in general, have supplied abundant absolute dating which strongly contribute to the chronological assessment of the endokarst evolution undergone in our islands. All the evidences gathered till now seem to place in the Pliocene, and in some cases even before, the main speleogenetic phases occurred in the archipelago. During the Middle and Upper Pleistocene, the caves in the Balearic Islands had only experienced minor morpho-sedimentary modifications embracing –in a significant number of cave sites– the deposition of abundant speleothems together with the emplacement of paleontological deposits that include endemic vertebrate fauna. ; El registre litostratigràfic de les Balears, integrat bàsicament per roques carbonatades, conté interessants fenòmens paleocàrstics, propiciats per la complexa estructuració tectònica que ha afectat la Mediterrània occidental al llarg de la seva història geològica. Les bretxes i morfologies paleocàrstiques més destacables s’observen en les calcàries del Juràssic i, sobretot, en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior, on nombrosos col·lapses en forma d’embut i d’edat messiniana arriben a condicionar l’evolució geomorfològica de la costa oriental de Mallorca. Pel que fa a la carstificació ocorreguda al llarg del Pliocè i Quaternari, les illes constitueixen escenaris idonis per a l’obtenció de valuoses dades espeleocronològiques interdisciplinàries. Les variacions del nivell de base –controlades per les oscil·lacions del nivell marí–, així com les tendències evolutives dels vertebrats endèmics que habitaren les nostres illes, proporcionen un marc cronològic excepcional per tal d’emprendre l’estudi geomorfològic de les coves de les Balears i els seus sediments. En particular, les oscil·lacions glacioeustàtiques de la Mediterrània han quedat enregistrades de forma precisa mitjançant la deposició de paleonivells d’espeleotemes freàtics, corresponents sobretot al Pleistocè superior i Holocè. La investigació isotòpica (U-Th, 14C) d’aquests precipitats minerals, i dels espeleotemes en general, ha subministrat abundants datacions absolutes que han contribuït a la reconstrucció cronològica de l’evolució del nostre endocarst. Les evidències acumulades fins ara situen les fases principals d’espeleogènesi, amb bastant probabilitat, en el Pliocè, i en alguns casos fins i tot abans. Durant el Pleistocè mitjà i superior, les coves de les Balears experimentaren tan sols lleus retocs morfosedimentaris, que inclouen la deposició d’abundants espeleotemes juntament amb dipòsits paleontològics amb fauna vertebrada endèmica. ; El registro litoestratigráfico de las Baleares, integrado básicamente por rocas carbonatadas, contiene interesantes fenómenos paleokársticos, propiciados por la compleja estructuración tectónica que ha afectado al Mediterráneo occidental a lo largo de su historia geológica. Las brechas y morfologías paleokársticas más destacables se observan en las calizas del Jurásico y, sobre todo, en los materiales carbonatados postorogénicos del Mioceno superior, donde numerosos colapsos en forma de embudo y de edad Messiniense llegan a condicionar la evolución geomorfológica de la costa oriental de Mallorca. En cuanto a la karstificación ocurrida a lo largo del Plioceno y Cuaternario, las islas constituyen escenarios idóneos de cara a la obtención de valiosos datos espeleocronológicos interdisciplinarios. Las variaciones del nivel de base –controladas por las oscilaciones del nivel marino–, así como las tendencias evolutivas de los vertebrados endémicos fósiles que habitaron nuestras islas, proporcionan un marco cronológico excepcional a la hora de emprender el estudio geomorfológico de las cuevas de las Baleares y de sus sedimentos. En particular, las oscilaciones glacio-eustáticas del Mediterráneo han quedado registradas de forma precisa mediante la deposición de paleoniveles de espeleotemas freáticos, correspondientes sobre todo al Pleistoceno superior y Holoceno. La investigación isotópica (U-Th, 14C) de estos precipitados minerales, y de los espeleotemas en general, ha suministrado abundantes dataciones absolutas que han contribuido a la reconstrucción cronológica de la evolución de nuestro endokarst. Las evidencias acumuladas hasta ahora sitúan, con bastante probabilidad, las fases principales de espeleogénesis en el Plioceno, y en algunos casos incluso antes. Durante el Pleistoceno medio y superior, las cuevas de las Baleares experimentaron tan solo ligeros retoques morfo-sedimentarios, que incluyen la deposición de abundantes espeleotemas junto a numerosos depósitos paleontológicos con fauna vertebrada endémica.
Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.356649 - 14 p. - Ver registro completo

Endokarst costero, niveles marinos y tectónica: el ejemplo de la costa oriental de Mallorca  - Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Tuccimei, Paola
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 15, pp. 201-220
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.356649 - 20 p. - Ver registro completo

Phreatic Overgrowths on Speleothems (POS) from Mallorca, Spain: Updating forty years of research  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós, Joan J. ; Tuccimei, Paola ; Onac, Bogdan P. ; Gràcia, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 111-146
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8853192 - 36 p. - Ver registro completo

Sea level change at Capo Caccia (NW Sardinia) and Mallorca (Balearic Islands) during oxygen isotope substage Se, based on Th/U datings of phreatic overgrowths on speleothems  - Tuccimei, Paola ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Mucedda, M.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 121-135
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Sea level changes during Last Interglacial (substage Se) have been documented in two sites of the Western Mediterranean area: Mallorca Island (Balearic Archipelago) and Capo Caccia area (NW Sardinia). Past sea stands have been recorded by overgrowths of phreatic crystallizations developing around previously formed vadose speleothems. These carbonate coatings have been U-series dated, mostly using multicollector inductively coupled mass spectrometry. Two high sea stands have been recognised along the eastern coast of Mallorca at about 1.5 - 3 metres a.p.s.l, from 135 to 109 ka B.P., with a rapid episode of regression around 125 ka. The average duration of the older high stand episode can be estimated at 9.5 ka and that of the younger at 12.8 ka. So far only the younger stand has been found in Capo Caccia area at 4.3 m a.p.s.l., with a minimum duration of 3 ka. The difference in elevation of late Se high stand, recorded at Mallorca and Capo Caccia, can be only partly justified by neotectonic activity and is probably the result of different responses of the two areas, (owing to their different crustal thickness) to the change in the water loading characterising the glacial-interglacial cycles. ; Els canvis del nivell de la mar durant el darrer interglacial (subestadi isotòpic Se) han estat documentats en dues àrees de la Mediterrània occidental: l'illa de Mallorca (Illes Balears) i la zona de Capo Caccia, a I' Alguer (NW de Sardenya). A les coves costaneres d'aquestes illes, antigues estabilitzacions del nivell marí es troben enregistrades mitjançant sobrecreixements de cristal·litzacions freàtiques que es desenvoluparen al voltant d'espeleotemes vadosos preexistents. Aquests recobriments de carbonats s'han datat amb el mètode de les sèries de l'Urani, majoritàriament usant tècniques MC-ICPMS (multicollector inductively coupled mass spectrometry). Al llarg de la costa oriental de Mallorca, ha estat possible reconèixer dos episodis transgressius que assoleixen 1,5 - 3 m per sobre de I' actual nivell marí, ocorreguts entre 135 i 109 ka BP, separats per una ràpida regressió al voltant dels 125 ka. La durada de la pulsació transgressiva més antiga pot ésser estimada en 9,5 ka, mentre que la duració de la més recent seria de 12,8 ka. Fins al moment, tans sols la transgressió més recent es troba documentada a l'àrea de Capo Caccia a +4,3 m amb una durada mínima de 3 ka. La diferència d'altitud de l'episodi transgressiu més recent dins el subestadi Se, enregistrat a Mallorca i a Capo Caccia (Sardegna), pot ésser tan sols parcialment justificada per l'activitat neotectònica i és probablement el resultat de respostes diferents de les dues àrees (atribuïbles a les distintes gruixes de l'escorça continental) als canvis en la càrrega d'aigua marina que caracteritzen els cicles climàtics pleistocènics.
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8853192 - 15 p. - Ver registro completo

La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). La cavitat de major desenvolupament de les illes Balears  - Merino, Antoni ; Mulet, Antonio ; Mulet, Guillem ; Croix, Antoni ; kristofersson, Anders ; Gràcia, Francesc ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 147-164
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Cova des Pas de Vallgornera is located in the Llucmajor municipality, Mallorca island, being the longest cave in the Balearic archipelago: currently its surveyed length is over 65.000 metres. It is a really unique cave within the endokarst of the Migjorn region of the island, not only because its development but also for the great deal of uncommon speleothems and solution morphologies. Regarding geological and geomorphologic aspects, this exceptional site clearly shows a very strong control imposed by the lithologic factors –the architecture of the Upper Miocene reef– on the pattern and the morphological features of the system. Furthermore, the cave supplies evidences of a multi-folded speleogenesis that includes besides the coastal mixing zone dissolution, a noticeable epigenic recharge as well as a possible basal recharge of hypogenic origin. All this together, makes the cave certainly outstanding even at an international level. The cave is under the protection of Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears (the Regional Environmental Authority) and was declared Site of Community Importance, within the Natura 2000 Network (European Council Directive 92/43/EEC). Access to the cave is highly restricted and only surveying and investigation tasks are authorized by the Regional Authority. ; La Cova des Pas de Vallgornera està situada al municipi de Llucmajor, a l’illa de Mallorca, essent la cavitat de major desenvolupament de l’arxipèlag amb un recorregut actualment topografiat de més de 65.000 m. És una cavitat única dins de l’endocarst de la zona del Migjorn de l’illa, no tan sols per les seves dimensions sinó també per l’abundància d’espeleotemes poc freqüents i de morfologies de dissolució. Pel que fa als aspectes geològics i geomorfològics, aquesta cova excepcional mostra un fort control imposat pels factors litològics –l’arquitectura de l’escull del Miocè superior– sobre les característiques morfològiques del sistema espeleològic. A més a més, la cova aporta evidències d’una espeleogènesi complexa que inclouria, a part de la dissolució produïda en la zona de mescla costanera, una notable recàrrega meteòrica superficial així com una possible recàrrega basal d’origen hipogènic. Totes aquestes peculiaritats fan que la cavitat sigui certament remarcable fins i tot a nivell internacional. La cova està protegida per la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, i està declarada Lloc d’Interès Comunitari, dins de la xarxa Natura 2000 (Directiva del Consell Europeu 92/43/CEE). L’accés a la cavitat es troba restringit i es limita als treballs de topografia i estudis de diversos tipus que han de ser autoritzats per la Conselleria. ; La Cova des Pas de Vallgornera se encuentra situada en el municipio de Llucmajor, en la isla de Mallorca, siendo la cavidad de mayor recorrido del archipiélago con un desarrollo topografiado en la actualidad de más de 65.000 m. Es una cavidad única dentro del endokarst de la zona de Migjorn de la isla, no solo por sus dimensiones sino también por la abundancia de espeleotemas poco frecuentes y morfologías de disolución. En relación con los aspectos geológicos y geomorfológicos, esta cueva excepcional presenta un claro control impuesto por factores litológicos –la arquitectura del arrecife del Mioceno superior– sobre las características morfológicas del sistema espeleológico. Además, la cueva aporta evidencias de una compleja espeleogénesis que incluiría, aparte de la disolución producida en la zona de mezcla costera, una notable recarga meteórica superficial así como una posible recarga basal de origen hipogénico. Todas estas peculiaridades hacen que la cavidad sea ciertamente destacable incluso a nivel internacional. La cueva está protegida por la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, y está declarada Lugar de Interés Comunitario, dentro de la red Natura 2000 (Directiva del Consejo Europeo 92/43/CEE). El acceso a la cavidad está restringido y se limita a trabajos de topografía y estudios de diversos tipos que han de ser autorizados por la Conselleria.
Matèries en català: Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) ; Història Natural.
Matèries en anglès: Cave des Pas de Vallgornera (Spain : Llucmajor) ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8853192 - 18 p. - Ver registro completo

La fascinació de les coves i el carst: l’aigua, la roca, el temps i la vida  - Gràcia, Francesc ; Ginés, Joaquín ; Pons, Guillem X. ; Ginard, Antelm ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 9-10
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Coves ; Hidrologia càrstica ; Aigua ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves ; Hydrology, Karst ; Water ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8853192 - 2 p. - Ver registro completo

El Paleocarst a Mallorca, Paleokarst in Mallorca  - Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Rodriguez-Perea, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 113-124
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Els diposits que conformen I'illa de Mallorca són roques carbonatades en una proporció del tot rnajoritaria, principalrnent calcaries i dolornies. La forta tectonització soferta per aquests rnaterials dins de la complexa estructuració que ha afectat la Mediterrania occidental (corn a part del Tethys) des dels inicis de I'era rnesozoica, ha propiciat al llarg dels ternps geologics diverses etapes d'ernersió del rnaterials carbonatats que han donat lloc al desenvoluparnent d'irnportants fenornens paleocarstics. Entre aquests períodes destaca -a part de puntuals ernersions d'edat intrajurassica- la fi del Cretaci i el cornencament del Paleogen, quan va tenir lloc la carstificació de bona part de les calcaries del Jurassic inferior. Aquest paleocarst desenvolupat basicarnent sobre el Lias, així com el desenvolupat al Mioce superior i que afecta les calcaries esculloses del Mioce terminal, són els exernples rnés espectaculars que poden ser estudiats a Mallorca. ; The deposits building up the island of Mallorca are nearly on the whole of limestone and dolomite lithologies. These materials underwent a strong tectonization due to the complex structuration that affected the western Mediterranean (as part of the Tethys) since the beginning of the Mesozoic era. These processes have propitiated, throughout the geological times, some events of emersion of the carbonate materials, which have given way to the development of important paleokarstic phenomena. Among these periods -apart from eventual emersions of intrajurassic age- the final Cretaceous and most of the Paleogene stand out, when great part of the Lower Jurassic limestones were karstified. Such paleokarsts developed basically on Lias deposits, as well as that formed during the Upper Miocene, which affected the reefal limestones from the terminal Miocene, are the most spectacular examples to be studied in Mallorca.
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8853192 - 12 p. - Ver registro completo

Geomorfologia litoral : Migjorn y Llevant de Mallorca  - Fornós, Joan J., editor ; Ginés, Joaquín, editor ; Gómez-Pujol, Lluis, editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 15
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural ; Geomorfologia ; Ciències naturals .
Matèries en anglès: Natural History ; Geomorphology ; Natural Science.
Rellevància comparativa: 1.8853192 - 223 p. - Ver registro completo

Mostrant des de 1 fins a 20 de 28 documents resultat següent de la cerca