Cerca de text


23 documents rellevants a la consulta.

'angel' apareix 30 vegades a 30 documents
'gines' apareix 51 vegades a 35 documents


Els espeleotemes de les coves de Mallorca The speleothems of Majorcan caves - Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 87-97
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Les coves de Mallorca són ben conegudes per la bellesa i abundancia d'espeleotemes que es troben en el seu interior. A més de I'atractiu escenic notable que mostren els habituals conjunts d'estalactites, estalagmites i colades, una gran varietat de classes d'espeleotemes estan representats en els rnés d'un rnilenar d'avencs i coves catalogats avui dia en Mallorca. Estalactites excentriques, helictites, escuts, gours i diverses formacions botrioidals, són freqüents en algunes cavitats. La immensa majoria dels espeleotemes mallorquins són de calcita i, tan SOISo casionalment, d'aragonita. Fins ara, els principals estudis mineralogics i petrologics s'han focalitzat en els destacables espeleotemes freatics que caracteritzen nombroses coves costaneres de la meitat oriental de I'illa. ; Majorcan caves are famous for the beauty and abundance of speleothems they contain. The more than one thousand caves and shafts up-to-date catalogued in Mallorca offer an attractive subterranean landscape of stalactites, stalagmites and flowstones, as well as a great variety of other kinds of speleothems. Some of the caves frequently contain eccentric stalactites, helictites, shields, rimstone dams and severa1 botryoidal wall and floor growings. Most Majorcan speleothems are of calcite and occasionally of aragonite. To date, the main mineralogical and petrological studies have focused on the remarkable phreatic speleothems characterking many coastal caves from the eastern part of the island.
Matèries en català: Coves Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.733141 - 11 p. - Ver registro completo

Morfologies exocàrstiques  - Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1993, n. 2, pp. 153-160
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Es presenta una visió general de l'exocarst de les illes de Cabrera. Les formes de lapiaz estan representades per morfologies produïdes per diferents processos, encara que hi predominen les formes de lapiaz subedàfic i les costaneres. Els tipus de lapiaz relacionats amb l'escorrentia de l'aigua de pluja són molt rars, probablement com a conseqüència de l'aridesa del clima. Els processos biocàrstics tenen certa importància tant a l'interior, a causa del poblament liquènic, com a la costa, on els organismes litorals afavoreixen l'erosió de la roca calcària. ; Here is presented an overview on the main exokarst features of Cabrera Islands. AB regards the karren landforms produced by different solutional mechanisms the subsoil and the coastal types are by far the most common. The scarcity of some runoff-controlled karren types can be explained as a result of arid climatic conditions. On the other hand, biokarstic processes seem to be important both inland and on the coast; the former by means of lichen weathering and the latter due to erosional activity from littoral organisms.
Matèries en català: Sòls Estructura Illes Balears Cabrera ; Història Natural.
Matèries en anglès: Soil structure Spain Cabrera ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.733141 - 8 p. - Ver registro completo

Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les illes Balears  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 85-102
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: A typological classification of the caves and shafts in the Balearic Islands is presented in this paper, with the aim of update the knowledge on the morphogenetics of endokarst in the archipelago and incorporating the explorations and discoveries carried out during the last decades. After a brief overview about the classificatory attempts of subterranean cavities in our islands, a systematization on the basis of hydrogeological and speleogenetic criteria is proposed, establishing four main categories as follows: 1) vertical shafts in the vadose zone, 2) caves of the vadose zone, 3) inland phreatic caves, and 4) caves of the littoral fringe. Within these categories, up to ten cavity types corresponding to well-differentiated genetic modalities are distinguished, together with five additional subtypes that designate specific morphological singularities branching from a given typology. The geographical distribution of the diverse cave types in the different karst regions of the archipelago is analyzed, being worth to mention the richness and variety of subterranean forms in the mountain karst of Serra de Tramuntana, in Mallorca island, as well as the abundant and variegated littoral caves occurring in the Upper Miocene postorogenic carbonates of Mallorca, Menorca and Formentera islands. The hypogene speleogenetic processes recently documented in the karst areas of southern Mallorca contribute to supply new insights on the high diversity of subterranean environments represented in the Balearic archipelago. ; Es presenta una classificació tipològica de les cavitats del conjunt de les Illes Balears, amb la intenció de posar al dia els coneixements sobre la morfogènesi de l’endocarst de l’arxipèlag, incorporant les exploracions i descobriments efectuats durant les darreres dècades. Després de fer una breu revisió dels intents classificatoris de les coves i avencs de les nostres illes, es proposa una sistematització basada en criteris hidrogeològics i espeleogenètics, en la qual s’estableixen les quatre grans categories següents: 1) avencs de la zona vadosa, 2) coves de la zona vadosa, 3) coves freàtiques no litorals, i 4) coves de la franja litoral. Dins d’aquestes categories es distingeixen deu tipus de cavitats, corresponents a modalitats genètiques diferenciades, així com cinc subtipus addicionals que agrupen singularitats morfològiques específiques dins d’una determinada tipologia. S’analitza la distribució geogràfica dels diferents tipus de cavitats en les diverses regions de l’arxipèlag, destacant per la varietat i riquesa de formes el carst de muntanya de la Serra de Tramuntana mallorquina, així com els carsts costaners desenvolupats als materials calcaris postorogènics del Miocè superior de les illes de Mallorca, Menorca i Formentera. La documentació de processos d’espeleogènesi hipogènica en les àrees càrstiques del sud de Mallorca, ha suposat unes troballes recents que incrementen la varietat d’ambients subterranis representats a les Balears. ; Se presenta una clasificación tipológica de las cavidades del conjunto de las islas Baleares, con la intención de poner al día el conocimiento sobre la morfogénesis del endokarst del archipiélago en base a las exploraciones y descubrimientos efectuados en los últimos decenios. Tras hacer una breve revisión de los intentos clasificatorios de las cuevas y simas de nuestras islas, se propone una sistematización basada en criterios hidrogeológicos y espeleogenéticos, en la que se establecen las cuatro grandes categorías siguientes: 1) simas de la zona vadosa, 2) cuevas de la zona vadosa, 3) cuevas freáticas no litorales, y 4) cuevas de la franja litoral. Dentro de estas categorías se distinguen diez tipos de cavidades, correspondientes a modalidades genéticas diferenciadas, así como cinco subtipos adicionales que agrupan singularidades morfológicas específicas dentro de una determinada tipología. Se analiza la distribución geográfica de los diferentes tipos de cavidades en las diversas regiones del archipiélago, destacando por la variedad y riqueza de formas el karst de montaña de la Serra de Tramuntana mallorquina, así como los karsts costeros desarrollados en los materiales calcáreos post-orogénicos del Mioceno superior de las islas de Mallorca, Menorca y Formentera. La reciente documentación de procesos de espeleogénesis hipogénica en las áreas kársticas del sur de Mallorca, ha supuesto unos hallazgos novedosos que incrementan la variedad de ambientes subterráneos representados en las Baleares.
Matèries en català: Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7865129 - 18 p. - Ver registro completo

El carst i les coves de Mallorca, Karst and caves in Mallorca  - Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 5-6
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Caves Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Caves Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7865129 - 2 p. - Ver registro completo

Conservació del carst i les coves a Mallorca, Conservation of the Karst and caves of Mallorca  - Ginés, Àngel ; Mayol, Joan
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 205-216
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: L'extensió i característiques dels paisatges carstics mallorquins els confereix una irnportancia notable des dels punts de vista geornorfologic, ecologic i paisatgístic. S'analitzen els problernes més importants que els poden afectar, entre els quals destaquen el vandalisme, les alteracions per obres d'infrastructura hídrica i I'ús incontrolat pels esports d'aventura. S'examina I'estat de conservació tant de I'exocarst corn de les cavitats, considerat satisfactori en termes generals. Finalment, i en el context de les norrnes i recornanacions europees, es proposa un conjunt de mesures i criteris de protecció per garantir la conservació d'aquest patrirnoni natural. ; The extension and characteristics of the karstic landscapes of Mallorca confer them a notorious relevance from the geomorphological, ecological and scenic point of view. Disturbances produced by hydrological alterations, cave vandalism and the uncontrolled practice of adventure sports are here analysed as the most important problems which may have an effect on the above mentioned aspects. The current state of conservation of both exokarst and cavities is examined and is considered, in general terms, as satisfactory. Finally, within the context of the European norms and recommendations, a set of protection measures and land use criteria is proposed in order to guarantee the conservation of this natural heritage.
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Coves Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Caves Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7865129 - 12 p. - Ver registro completo

El modelat exocàrstic de les Balears i els camps de lapiaz de mitjana muntanya mediterrània a la serra de Tramuntana de Mallorca  - Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 53-68
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The geological setting of the Balearic archipelago, largely formed of limestone rocks, and its typical Mediterranean bioclimatic conditions produce distinctive karst landforms, including surface depressions, solutional karren features and fluvio-karstic canyons. Unquestionably the most outstanding karst region of the Balearic Islands, in what concerns exokarstic features, is the Serra de Tramuntana mountain range, in Mallorca Island. Karren landforms of this region gained the early interest of naturalists already in the XIXth century; afterwards, during the XXth century, some researchers from central Europe pointed out the spectacular nature and geomorphological richness of the exokarst in the Mallorcan mountains. In the last decades a lot of literature has been devoted to surface solutional features in Serra de Tramuntana, ranging from morphological and morphometrical aspects to genetic or evolutive ones. The exokarst in the studied area is characterized by a remarkable variety of solutional landforms, arranged in extensive and spectacular karrenfields, popularly designated as esquetjars or rellars. These are the result of a wide diversity of environmental situations, basically controlled by the climatic gradients linked to the altitude (ranging from sea level to above 1,400 m). The impacts of human activity over the last 5 millennia, together with other mechanisms of natural deforestation, have produced a complex evolutionary history of the existing karrenfields within a mediterranean mid-mountain framework. Among the most characteristic karst landscapes, the mid-mountain pinnacle karrenfields intensively sculptured by small scale solutional forms (basically rillenkarren, rinnenkarren and trittkarren) must be highlighted. On the other hand, the highest peaks of the Serra show karren assemblages influenced by present and past cold climate conditions. ; Les característiques geològiques de l’arxipèlag balear, bàsicament constituït per roques calcàries, i les seves condicions bioclimàtiques típicament mediterrànies han originat paisatges exocàrstics destacables, que inclouen depressions superficials, formes de lapiaz i canyons fluviocàrstics. Indubtablement la regió càrstica de les Illes Balears més remarcable pel que fa a la magnitud i varietat de les seves morfologies és la Serra de Tramuntana, a l’illa de Mallorca. Les morfologies de lapiaz d’aquesta regió varen atreure l’interès dels naturalistes i geògrafs ja en el segle XIX; posteriorment, durant el segle XX, alguns investigadors centreuropeus destacaren el caràcter espectacular i la riquesa geomorfològica de l’exocarst de les muntanyes mallorquines. Al llarg de les darreres dècades, una abundant bibliografia s’ha ocupat de les formes de dissolució superficial de la Serra de Tramuntana, abraçant des d’aspectes morfològics i morfomètrics a qüestions genètiques o evolutives. L’exocarst de l’àrea estudiada es caracteritza per una notable diversitat de formes de dissolució, que configuren extensos i espectaculars camps de lapiaz coneguts popularment com a esquetjars o rellars. Aquests són el resultat d’una àmplia varietat de situacions ambientals, controlades fonamentalment per gradients climàtics lligats a l’altitud, la qual comprèn des del nivell marí fins a 1.400 m d’alçària. L’impacte de l’activitat humana al llarg dels 5 darrers mil·lennis, juntament amb d’altres mecanismes de desforestació natural, han produït una complexa història evolutiva dels camps de lapiaz existents emmarcada en un ambient bioclimàtic mediterrani. Entre els paisatges exocàrstics més espectaculars, destaquen els camps de lapiaz de pinacles de mitjana muntanya, intensament esculpits per formes de dissolució de petita escala (principalment rillenkarren, rinnenkarren i trittkarren). D’altra banda, els pics més alts de la serra mostren conjunts de lapiaz influenciats per condicions climàtiques fredes, actuals i pretèrites. ; Las características geológicas del archipiélago balear, básicamente constituido por rocas calizas, y sus condiciones bioclimáticas típicamente mediterráneas han originado paisajes exokársticos notables, que incluyen depresiones superficiales, formas de lapiaz y cañones fluvio-kársticos. Sin ninguna duda, entre las regiones kársticas de las Islas Baleares, la que más destaca en cuanto a riqueza de formas y singularidad paisajística es la Serra de Tramuntana, en la isla de Mallorca. Las espectaculares formas de lapiaz de esta área geográfica atrajeron el interés de naturalistas ya en el siglo XIX; posteriormente, durante el siglo XX, algunos investigadores centroeuropeos pusieron de manifiesto el carácter excepcional, desde el punto de vista geomorfológico, del exokarst de esta cordillera mallorquina. Durante las últimas décadas, una abundante bibliografía ha sido dedicada al relieve kárstico de la Serra de Tramuntana, abarcando desde aspectos morfológicos y morfométricos a cuestiones genéticas o evolutivas. El exokarst del área estudiada se caracteriza por una considerable variedad de formas de disolución, que configuran extensos y espectaculares campos de lapiaz, conocidos popularmente como esquetjars o rellars. Éstos son el resultado de una amplia variedad de situaciones ambientales, controladas fundamentalmente por gradientes climáticos ligados a la altitud, la cual comprende desde el nivel marino hasta 1.400 m por encima de él. El impacto de la actividad humana a lo largo de los últimos 5 milenios, junto con la actuación de otros mecanismos de deforestación natural, han producido una compleja historia evolutiva que se manifiesta en el modelado de los campos de lapiaz existentes, dentro del marco de un ambiente bioclimático mediterráneo. Entre los paisajes exokársticos más espectaculares, destacan los campos de lapiaz de pináculos de media montaña, intensamente esculpidos por formas de disolución de pequeña escala (principalmente rillenkarren, rinnenkarren y trittkarren). Por otra parte, las cumbres más altas de la sierra muestran conjuntos de lapiaz influenciados por condiciones climáticas frías, tanto actuales como sobre todo pleistocénicas.
Matèries en català: Geologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology Spain Illes Balears ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7865129 - 16 p. - Ver registro completo

Aspectes espeleocronològics del carst de Mallorca, Speleochronological aspects of karst in Mallorca  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 99-112
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Les illes carstificades són arees geografiques excepcionals de cara a la realització de treballs espeleocronologics interdisciplinaris. Els estudis desenvolupats fins al present a Mallorca demostren que diverses circumstancies, com ara el nivell de base fluctuant que afecta les illes -controlat per les oscil.lacions marines- o les tendencies evolutives dels vertebrats endemics fossils que visqueren en medis insulars, poden proveir un marc cronologic molt útil per abordar I'estudi morfo-estratigrafic de les coves illenques i els seus sediments. Les fluctuacions pleistoceniques del nivell de la mar es mostren especialment significatives en aquest sentit: els canvis altimetrics en la situació de la Iínia de costa queden de vegades enregistrats, a I'interior de les coves carstiques, per mitja de la deposició d'espeleotemes freatics, així com a través de la interacció de complexos canvis en les condicions geomorfologiques, hidrodinamiques i geoquímiques que es donen a les zones carstiques litorals. A tot aixo, hi hem d'afegir la gran rellevancia que adquireixen els processos de formació d'espeleotemes en ambients climatics com el mediterrani, amb la consegüent possibilitat de portar a terme programes de datacions absolutes mitjancant el concurs de metodes físico-químics adequats (UiTh, ESR ...). Les dades espeleocronologiques disponibles sobre la nostra illa posen de manifest que les coves han sofert una escassa evolució morfologica durant el Pleistoce mitja i superior. Per regla general, aquesta evolució recent de les cavitats carstiques es limita a la deposició d'espeleotemes i de rebliments detrítics (bretxes ossíferes, graves, arenes) relacionats ambdós sovint amb les oscil.lacions pleistoceniques del nivell marí. Les fases princ ipal~de carstificació que originaren les coves de Mallorca es remunten amb bastant probabilitat al Plioce, o fins i tot a la transició Mioce-Plioce. ; The karstified islands are exceptional geographical areas with regard to speleochronological interdisciplinary works. Until now, the studies which have been carried out in Mallorca show that various circumstances such as the fluctuating base level that affeci the islands -controlled by the sea oscillations- or the evolutionary trends of the endemic fossil vertebrates that lived in insular environments, can provide a very useful chronological framework in order to approach the morpho-stratigraphic study of insular caves and its sediments. The Pleistocene fluctuations of the sea level are specially significant N, this cense: the altimetric changes concerning the situation of coast line are recorded inside some karstic caves by means of the deposition of phreatic speleothems, as well as through the interaction of complex changes in the geomorphological, hydrodynamical and geochemical conditions that are to be found in the coastal karstic areas. In addition to this, we have to point out the great relevance that the processes of speleothem formation acquire in climatic environments such as the case of the Mediterranean area; therefore, the possibility arises of carrying out absolute dating programmes by means of the adequate physico-chemical methods (Ullh, ESR ...). The speleochronological data which are available on our island clearly show that the caves have undergone a scarce morphological evolution during the middle and upper Pleistocene. Generally speaking, the recent evolution of our karstic cavities is limited to the deposition of speleothems and detrital infillings (ossiferous breccias, gravels, sand) both of them often related to the Pleistocene oscillations of sea level. The main phases of karstification that originated Majorcan caves, in al1 probability go back to the Pliocene or even to the Miocene-Pliocene transition.
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7865129 - 14 p. - Ver registro completo

Les coves turístiques de les illes Balears: antecedents i estat de la qüestió  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 333-344
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Nowadays the Balearic archipelago hosts a total of 8 caves conditioned for tourist visits, 5 of them located in Mallorca whereas the other minor islands (Menorca, Eivissa and Formentera) have only one show cave in each case. Coves d’Artà (Capdepera) and Coves del Drac (Manacor), in Mallorca Island, are the most outstanding caves in terms of beauty and magnificence. Both sites account for a long history of more or less organized visits, from the middle XIXth century till present times. Moreover, another 8 caves exist in the Balearics which have suffered some conditioning works, or even continued tourist visits, but are closed to public now. From the beginning of mass tourism to the Balearic Islands –in the first decades of XXth century– the visit to karst caves became a relevant part of the attractions that are offered to the tourists. Today, this facet of our geological heritage is fully integrated in the tourism tours, being registered figures as high as 1,500,000 annual visitors to the different show caves of the archipelago. It is worth to remark that all the show caves in the Balearic Islands are private properties, fact that decisively affects the kind of management in the tourist caves. This particularity also causes a noticeable lack of interest on environmental problems in the vast majority of the cave owners. On the other hand, and related to the same fact, the cultural or scientific programs linked to the tourist activity in Balearic caves are almost inexistent. ; A les Illes Balears hi ha actualment un total de 8 coves habilitades per a la visita turística, de les quals 5 es troben a Mallorca, mentre que cadascuna de les illes menors (Menorca, Eivissa i Formentera) disposen de tan sols una cavitat explotada turísticament. Les coves més destacables, tant per la seva espectacularitat com per les dimensions, són les Coves d’Artà (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor), situades ambdues en Mallorca; aquestes cavitats compten amb una llarga història de visites organitzades, des de mitjans del segle XIX. Així mateix, existeixen al manco 8 coves més que varen ser condicionades per a la seva visita, encara que no es troben obertes actualment. Des del començament de l’afluència turística a les Balears, durant les primeres dècades del segle XX, la visita de coves càrstiques ha constituït una part rellevant dels atractius oferts al viatger. Avui en dia, aquest vessant del nostre patrimoni geològic està del tot integrat dins els circuits del turisme de masses, arribant a xifres properes als 1.500.000 visitants anuals, per al conjunt de coves turístiques de l’arxipèlag. És important destacar que la totalitat de les coves habilitades per al turisme a les Balears són de titularitat privada, fet que influeix de manera decisiva en el tipus d’explotació turística efectuada, així com en les escasses preocupacions mediambientals de la majoria d’empreses explotadores. A més a més, i com a conseqüència lògica del fet anterior, les iniciatives de caire cultural o científic que van lligades a l’explotació turística de les nostres coves són gairebé inexistents. ; En las islas Baleares hay actualmente un total de 8 cuevas habilitadas para la visita turística; 5 de ellas están ubicadas en Mallorca, mientras que cada una de las islas menores (Menorca, Eivissa y Formentera) alberga una sola cavidad explotada turísticamente. Las cuevas más destacables, tanto por su espectacularidad como por sus dimensiones, son las Coves d’Artà (Capdepera) y las Coves del Drac (Manacor), situadas ambas en Mallorca; dichas cavidades cuentan con una larga historia de visitas organizadas, desde mediados del siglo XIX. Asimismo, existen al menos 8 cuevas más que fueron acondicionadas para su visita, aunque no se encuentran abiertas en la actualidad. Desde el comienzo de la afluencia turística a las Baleares, en las primeras décadas del siglo XX, la visita de cuevas kársticas ha constituido una parte relevante de los atractivos ofrecidos al viajero. Hoy en día, esta vertiente de nuestro patrimonio geológico está totalmente integrada en los circuitos del turismo de masas, registrándose cifras de visitantes cercanas a las 1.500.000 personas anuales, para el conjunto de cuevas turísticas del archipiélago. Es importante destacar que la totalidad de las cuevas habilitadas para el turismo en las Baleares son de titularidad privada, hecho que influye de forma decisiva en el tipo de explotación turística efectuada y en las escasas preocupaciones de índole medio-ambiental de la mayoría de empresas explotadoras. Además, y como consecuencia lógica de lo anterior, las iniciativas de carácter cultural o científico que van ligadas a la explotación turística de nuestras cuevas son prácticamente inexistentes.
Matèries en català: Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.7865129 - 12 p. - Ver registro completo

Les exploracions espeleològiques a les illes Balears. La federació balear d'Espeleologia  - Ginard, Antelm ; Ginés, Àngel ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 11-36
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The first speleological explorations in the Balearic Islands date back from the early XIXth century, years in which the activities were performed in a very precarious way, entering the caves with torches and descending the shafts with complicated systems of ropes and pulleys. In the past two centuries the evolution has been constant, embracing both the material used for the explorations as well as the technical training of the cavers. In order to contextualize the speleological explorations in the Balearic Islands, five different stages have been distinguished: the pre-speleology, or times prior to the birth of caving properly said; the pioneers epoch, in which leading figures of international renown must be highlighted; the Catalan caving campaigns, conducted in quite special brilliant moments of speleology in Catalonia; the conventional Mallorcan speleology period, was the explosion of caving in the Balearics characterized by a huge topographic activity and by the invaluable collaboration between different clubs of cavers; and, finally, the impact of underwater Mallorcan caving, stage that is marked by the beginning of the speleo-diving campaigns in the island and by outstanding explorations and discoveries of large cavities, such as Cova des Pas de Vallgornera and Cova de sa Gleda. The Federació Balear d’Espeleologia (Balearic Federation of Speleology) was not formed until 1982, however, a few years earlier, in 1972, the caving clubs were organized within the Balearic Delegation of the Comité Catalano-Balear d’Espeleologia. This year 2011, the Federació Balear d’Espeleologia has received the Ramon Llull award, which grants the Govern de les Illes Balears, in recognition of the valuable contributions to the scientific knowledge of our nature, made by many self-taught members of the federation and without any economic benefit. ; què les exploracions es realitzaven de manera força precària, com ara, endinsant-se a les coves amb torxes i baixant als avencs amb complicats sistemes de cordes i politges. En aquests dos segles, l’evolució ha estat constant, tant del material que es fa servir per a les exploracions com també en la formació tècnica dels exploradors. Per contextualitzar les exploracions espeleològiques a les Illes Balears, s’han dividit les exploracions en cinc etapes: la preespeleologia o època prèvia al naixement de l’espeleologia; els pioners, època en què cal destacar alguns espeleòlegs i naturalistes de renom internacional; les campanyes espeleològiques catalanes, lligades a uns moments especialment brillants de l’espeleologia catalana; l’espeleologia mallorquina convencional, que suposa l’explosió de l’espeleologia balear, caracteritzada per una immensa producció topogràfica i per la inestimable col·laboració entre diferents grups d’espeleòlegs, i finalment l’impacte de l’espeleologia subaquàtica mallorquina, etapa que es caracteritza per l’inici de les campanyes espeleològiques subaquàtiques mallorquines i per les exploracions i descobriments de grans cavitats, com ara la cova des Pas de Vallgornera i la cova de sa Gleda. La Federació Balear d’Espeleologia, com a tal, no es constituí fins a l’any 1982; això no obstant, uns anys abans, a l’any 1972, els grups ja s’organitzaven dins la Delegació a Balears del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia. Durant el present any 2011, la Federació Balear d’Espeleologia ha rebut el Premi Ramon Llull, guardó que atorga el Govern de les Illes Balears, en reconeixement dels nombrosos integrants de la federació que des d’una formació autodidacta i sense benefici econòmic han efectuat aportacions valuoses al coneixement científic de la nostra natura. ; Las primeras exploraciones espeleológicas en las Illes Balears de las que tenemos constancia datan de principios del siglo XIX, años en que las exploraciones se realizaban de manera muy precaria, adentrándose en las cuevas con antorchas y descendiendo a las simas con complicados sistemas de cuerdas y poleas. En estos dos siglos, la evolución ha sido constante, tanto del material que se emplea para las exploraciones como también en la formación técnica de los exploradores. Para contextualizar las exploraciones espeleológicas en las Illes Balears, se han dividido las exploraciones en cinco etapas: la preespeleología o época previa al nacimiento de la espeleología; los pioneros, época en la que destacaron algunos espeleólogos y naturalistas de renombre internacional; las campañas espeleológicas catalanas, que coinciden con momentos especialmente brillantes de la espeleología catalana; la espeleología mallorquina convencional, que corresponde a una auténtica explosión de la espeleología balear, caracterizada por una inmensa producción topográfica y por la inestimable colaboración entre los diferentes grupos de espeleólogos, y finalmente el impacto de la espeleología subacuática mallorquina, etapa que se caracteriza por el inicio de las campañas espeleológicas subacuáticas mallorquinas y por las exploraciones y descubrimientos de grandes cavidades, como la Cova des Pas de Vallgornera y la Cova de sa Gleda. La Federación Balear de Espeleología no se constituyó como tal hasta el año 1982; sin embargo, unos años antes, en el año 1972, los grupos ya estaban integrados en la Delegación en Baleares del Comité Catalano-Balear de Espeleología. Durante el presente año 2011, la Federación Balear de Espeleología ha recibido el Premio Ramon Llull, que otorga el Govern de les Illes Balears, en reconocimiento de los numerosos integrantes de la federación que desde una formación autodidacta y sin beneficio económico han efectuado aportaciones valiosas al conocimiento científico de nuestra naturaleza.
Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.8398848 - 26 p. - Ver registro completo

El Carst i les coves de Mallorca. Karst and caves in Mallorca International symposium on Karren landforms - Ginés, Ángel, editor ; Ginés, Joaquín, editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 3
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural ; Espeleologia ; Karst a Mallorca.
Matèries en anglès: Natural History ; Caving ; Karst in Mallorca.
Rellevància comparativa: 2.8398848 - 212 p. - Ver registro completo

Quaternary beach deposits in Mallorca: paleontological and geomorphological data  - Vicens, Damià ; Gràcia, Francesc ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 55-84
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleobiologia ; Geomorfologia ; Paleoclimatologia Quaternari ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleobiology ; Geomorphology ; Paleogeography Quaternary ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.8398848 - 29 p. - Ver registro completo

Espeleotemes i minerals de les coves de les illes Balears  - Merino, Antoni ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 183-198
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Caves in the Balearics are renowned by its remarkable scenic values due to the great variety and abundance of carbonate speleothems, whose mineralogy is mainly composed by calcite being aragonite relegated to a second place. Other minerals are also represented but in a very minority way, such as gypsum. This situation is due to the monotonous carbonate lithology that characterizes the Balearics geology. The mineral monotony is counterweighted by the utmost morphological diversity showed by the speleothems, being caused by diverse genetic processes and influenced by climatic as well as temporary factors. The following types of cave crystallizations are distinguished: dripping water speleothems, flowing water speleothems, capillarity speleothems, vadose subaqueous speleothems and littoral phreatic speleothems. On the other hand, a wide range of uncommon minerals have been identified linked to the hypogenic processes documented in southern Mallorca, which are related to a deep seated recharge connected with the geothermal anomalies existing in the area. The presence of bat populations in some caves results in a specific series of phosphate minerals. ; Les cavitats de les Balears es caracteritzen per presentar un elevat grau d’ornamentació, consistent en una gran variació de dipòsits d’espeleotemes que presenten de forma quasi exclusiva una mineralogia carbonatada en la que la calcita és el mineral predominant, quedant en un segon terme l’aragonita. Altres minerals hi són presents, però ja de forma molt minoritària, entre els que hi destaca el guix. Aquest fet és el resultat de la monòtona litologia carbonatada que caracteritza la geologia de les Illes Balears. Aquesta monotonia mineral es veu compensada per l’extrema diversitat morfològica que presenten els espeleotemes, i que és deguda al seu procés genètic i als factors climàtics i temporals en els quals s’han originat. S’hi descriuen espeleotemes de degoteig, espeleotemes de flux, espeleotemes produïts per capil·laritat, espeleotemes subaquàtics d’origen vadós i espeleotemes subaquàtics d’origen freàtic costaner. Per altra part, dins d’aquesta monotonia carbonatada, i en relació amb els processos d’hipogènesi lligats a les estructures tectòniques distensives presents al Migjorn de Mallorca, tenim tota una sèrie de minerals molt poc comuns relacionats amb l’aportació de determinats elements en solució per part de les aigües hipogèniques profundes. L’existència d’activitat biològica, normalment de ratapinyades, a l’interior de les coves dóna lloc a la presència de determinats minerals fosfatats. ; Las cavidades de Baleares se caracterizan por presentar un elevado grado de ornamentación, consistente en una gran variedad de depósitos de espeleotemas que presentan de forma casi exclusiva una mineralogía carbonatada en la que la calcita es el mineral predominante, quedando en segundo término el aragonito. Están también presentes otros minerales de forma muy minoritaria, destacando entre estos el yeso. Este hecho se debe a la monótona litología carbonatada que caracteriza la geología de las Islas Baleares. Dicha monotonía mineral se ve compensada por la extrema diversidad morfológica que presentan los espeleotemas, y que se debe a sus procesos genéticos y a los factores climáticos y temporales en los cuales se han formado. Se describen espeleotemas de goteo, espeleotemas de flujo, espeleotemas producidos por capilaridad, espeleotemas subacuáticos de origen vadoso y espeleotemas subacuáticos de origen freático costero. Por otra parte, dentro de esta monotonía carbonatada, y ligados a los procesos hipogénicos asociados a las estructuras tectónicas distensivas presentes en la zona meridional de Mallorca, hay toda una serie de minerales muy poco comunes relacionados con el aporte de determinados elementos en disolución por parte de las aguas hipogénicas profundas. La presencia de actividad biológica, normalmente murciélagos, en el interior de las cavidades da lugar a determinados minerales fosfatados.
Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Minerals Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Minerals Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.3665705 - 16 p. - Ver registro completo

Dades sobre Paleocarst i espeleocronologia de les Illes Balears  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 213-226
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The litho-stratigraphic record of the Balearic Islands, basically composed by carbonate rocks, include noticeable paleokarstic phenomena particularly owing to the complex tectonic structuration experienced by the Western Mediterranean basin all along its geological history. The most outstanding paleokarst features and associated breccia deposits are observed in the Jurassic limestones and, especially, in the postorogenic Upper Miocene carbonate rocks, where abundant funnel-shaped collapse structures (Messinian in age) have tightly conditioned the geomorphological evolution of the eastern coast of Mallorca. Regarding the karstification occurred in Pliocene and Quaternary times, the islands arise as exceptional scenarios in order to obtain valuable speleochronological data from quite different sources. The base level variations –controlled in turn by oscillations of the sea level–, as well as the evolutionary trends of endemic vertebrates that lived in the Balearic Islands, provide a solid chronological frame to undertake the geomorphologic study of Balearic caves and its sediments. Particularly, the glacio-eustatic oscillations experienced by the Mediterranean Sea remain accurately recorded by means of horizontal paleolevels of phreatic speleothems, mostly corresponding to Upper Pleistocene and Holocene sea-stands. The isotopic investigations (U-Th, 14C) carried out on these carbonate precipitates, as well as on speleothems in general, have supplied abundant absolute dating which strongly contribute to the chronological assessment of the endokarst evolution undergone in our islands. All the evidences gathered till now seem to place in the Pliocene, and in some cases even before, the main speleogenetic phases occurred in the archipelago. During the Middle and Upper Pleistocene, the caves in the Balearic Islands had only experienced minor morpho-sedimentary modifications embracing –in a significant number of cave sites– the deposition of abundant speleothems together with the emplacement of paleontological deposits that include endemic vertebrate fauna. ; El registre litostratigràfic de les Balears, integrat bàsicament per roques carbonatades, conté interessants fenòmens paleocàrstics, propiciats per la complexa estructuració tectònica que ha afectat la Mediterrània occidental al llarg de la seva història geològica. Les bretxes i morfologies paleocàrstiques més destacables s’observen en les calcàries del Juràssic i, sobretot, en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior, on nombrosos col·lapses en forma d’embut i d’edat messiniana arriben a condicionar l’evolució geomorfològica de la costa oriental de Mallorca. Pel que fa a la carstificació ocorreguda al llarg del Pliocè i Quaternari, les illes constitueixen escenaris idonis per a l’obtenció de valuoses dades espeleocronològiques interdisciplinàries. Les variacions del nivell de base –controlades per les oscil·lacions del nivell marí–, així com les tendències evolutives dels vertebrats endèmics que habitaren les nostres illes, proporcionen un marc cronològic excepcional per tal d’emprendre l’estudi geomorfològic de les coves de les Balears i els seus sediments. En particular, les oscil·lacions glacioeustàtiques de la Mediterrània han quedat enregistrades de forma precisa mitjançant la deposició de paleonivells d’espeleotemes freàtics, corresponents sobretot al Pleistocè superior i Holocè. La investigació isotòpica (U-Th, 14C) d’aquests precipitats minerals, i dels espeleotemes en general, ha subministrat abundants datacions absolutes que han contribuït a la reconstrucció cronològica de l’evolució del nostre endocarst. Les evidències acumulades fins ara situen les fases principals d’espeleogènesi, amb bastant probabilitat, en el Pliocè, i en alguns casos fins i tot abans. Durant el Pleistocè mitjà i superior, les coves de les Balears experimentaren tan sols lleus retocs morfosedimentaris, que inclouen la deposició d’abundants espeleotemes juntament amb dipòsits paleontològics amb fauna vertebrada endèmica. ; El registro litoestratigráfico de las Baleares, integrado básicamente por rocas carbonatadas, contiene interesantes fenómenos paleokársticos, propiciados por la compleja estructuración tectónica que ha afectado al Mediterráneo occidental a lo largo de su historia geológica. Las brechas y morfologías paleokársticas más destacables se observan en las calizas del Jurásico y, sobre todo, en los materiales carbonatados postorogénicos del Mioceno superior, donde numerosos colapsos en forma de embudo y de edad Messiniense llegan a condicionar la evolución geomorfológica de la costa oriental de Mallorca. En cuanto a la karstificación ocurrida a lo largo del Plioceno y Cuaternario, las islas constituyen escenarios idóneos de cara a la obtención de valiosos datos espeleocronológicos interdisciplinarios. Las variaciones del nivel de base –controladas por las oscilaciones del nivel marino–, así como las tendencias evolutivas de los vertebrados endémicos fósiles que habitaron nuestras islas, proporcionan un marco cronológico excepcional a la hora de emprender el estudio geomorfológico de las cuevas de las Baleares y de sus sedimentos. En particular, las oscilaciones glacio-eustáticas del Mediterráneo han quedado registradas de forma precisa mediante la deposición de paleoniveles de espeleotemas freáticos, correspondientes sobre todo al Pleistoceno superior y Holoceno. La investigación isotópica (U-Th, 14C) de estos precipitados minerales, y de los espeleotemas en general, ha suministrado abundantes dataciones absolutas que han contribuido a la reconstrucción cronológica de la evolución de nuestro endokarst. Las evidencias acumuladas hasta ahora sitúan, con bastante probabilidad, las fases principales de espeleogénesis en el Plioceno, y en algunos casos incluso antes. Durante el Pleistoceno medio y superior, las cuevas de las Baleares experimentaron tan solo ligeros retoques morfo-sedimentarios, que incluyen la deposición de abundantes espeleotemas junto a numerosos depósitos paleontológicos con fauna vertebrada endémica.
Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.3665705 - 14 p. - Ver registro completo

Endokarst costero, niveles marinos y tectónica: el ejemplo de la costa oriental de Mallorca  - Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Tuccimei, Paola
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 15, pp. 201-220
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.3665705 - 20 p. - Ver registro completo

Phreatic Overgrowths on Speleothems (POS) from Mallorca, Spain: Updating forty years of research  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós, Joan J. ; Tuccimei, Paola ; Onac, Bogdan P. ; Gràcia, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 111-146
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8932564 - 36 p. - Ver registro completo

Sea level change at Capo Caccia (NW Sardinia) and Mallorca (Balearic Islands) during oxygen isotope substage Se, based on Th/U datings of phreatic overgrowths on speleothems  - Tuccimei, Paola ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Mucedda, M.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 121-135
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Sea level changes during Last Interglacial (substage Se) have been documented in two sites of the Western Mediterranean area: Mallorca Island (Balearic Archipelago) and Capo Caccia area (NW Sardinia). Past sea stands have been recorded by overgrowths of phreatic crystallizations developing around previously formed vadose speleothems. These carbonate coatings have been U-series dated, mostly using multicollector inductively coupled mass spectrometry. Two high sea stands have been recognised along the eastern coast of Mallorca at about 1.5 - 3 metres a.p.s.l, from 135 to 109 ka B.P., with a rapid episode of regression around 125 ka. The average duration of the older high stand episode can be estimated at 9.5 ka and that of the younger at 12.8 ka. So far only the younger stand has been found in Capo Caccia area at 4.3 m a.p.s.l., with a minimum duration of 3 ka. The difference in elevation of late Se high stand, recorded at Mallorca and Capo Caccia, can be only partly justified by neotectonic activity and is probably the result of different responses of the two areas, (owing to their different crustal thickness) to the change in the water loading characterising the glacial-interglacial cycles. ; Els canvis del nivell de la mar durant el darrer interglacial (subestadi isotòpic Se) han estat documentats en dues àrees de la Mediterrània occidental: l'illa de Mallorca (Illes Balears) i la zona de Capo Caccia, a I' Alguer (NW de Sardenya). A les coves costaneres d'aquestes illes, antigues estabilitzacions del nivell marí es troben enregistrades mitjançant sobrecreixements de cristal·litzacions freàtiques que es desenvoluparen al voltant d'espeleotemes vadosos preexistents. Aquests recobriments de carbonats s'han datat amb el mètode de les sèries de l'Urani, majoritàriament usant tècniques MC-ICPMS (multicollector inductively coupled mass spectrometry). Al llarg de la costa oriental de Mallorca, ha estat possible reconèixer dos episodis transgressius que assoleixen 1,5 - 3 m per sobre de I' actual nivell marí, ocorreguts entre 135 i 109 ka BP, separats per una ràpida regressió al voltant dels 125 ka. La durada de la pulsació transgressiva més antiga pot ésser estimada en 9,5 ka, mentre que la duració de la més recent seria de 12,8 ka. Fins al moment, tans sols la transgressió més recent es troba documentada a l'àrea de Capo Caccia a +4,3 m amb una durada mínima de 3 ka. La diferència d'altitud de l'episodi transgressiu més recent dins el subestadi Se, enregistrat a Mallorca i a Capo Caccia (Sardegna), pot ésser tan sols parcialment justificada per l'activitat neotectònica i és probablement el resultat de respostes diferents de les dues àrees (atribuïbles a les distintes gruixes de l'escorça continental) als canvis en la càrrega d'aigua marina que caracteritzen els cicles climàtics pleistocènics.
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8932564 - 15 p. - Ver registro completo

El Paleocarst a Mallorca, Paleokarst in Mallorca  - Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Rodriguez-Perea, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 113-124
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Els diposits que conformen I'illa de Mallorca són roques carbonatades en una proporció del tot rnajoritaria, principalrnent calcaries i dolornies. La forta tectonització soferta per aquests rnaterials dins de la complexa estructuració que ha afectat la Mediterrania occidental (corn a part del Tethys) des dels inicis de I'era rnesozoica, ha propiciat al llarg dels ternps geologics diverses etapes d'ernersió del rnaterials carbonatats que han donat lloc al desenvoluparnent d'irnportants fenornens paleocarstics. Entre aquests períodes destaca -a part de puntuals ernersions d'edat intrajurassica- la fi del Cretaci i el cornencament del Paleogen, quan va tenir lloc la carstificació de bona part de les calcaries del Jurassic inferior. Aquest paleocarst desenvolupat basicarnent sobre el Lias, així com el desenvolupat al Mioce superior i que afecta les calcaries esculloses del Mioce terminal, són els exernples rnés espectaculars que poden ser estudiats a Mallorca. ; The deposits building up the island of Mallorca are nearly on the whole of limestone and dolomite lithologies. These materials underwent a strong tectonization due to the complex structuration that affected the western Mediterranean (as part of the Tethys) since the beginning of the Mesozoic era. These processes have propitiated, throughout the geological times, some events of emersion of the carbonate materials, which have given way to the development of important paleokarstic phenomena. Among these periods -apart from eventual emersions of intrajurassic age- the final Cretaceous and most of the Paleogene stand out, when great part of the Lower Jurassic limestones were karstified. Such paleokarsts developed basically on Lias deposits, as well as that formed during the Upper Miocene, which affected the reefal limestones from the terminal Miocene, are the most spectacular examples to be studied in Mallorca.
Matèries en català: Hidrologia càrstica Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Hydrology, Karst Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8932564 - 12 p. - Ver registro completo

Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies  - Ginés, Ángel, editor ; Gómez-Pujol, Lluis, editor ; Onac, B.P., editor ; Fornós, Joan J., editor
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 18
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural ; Geologia ; Geomorfologia.
Matèries en anglès: Natural History ; Geology ; Geomorphology.
Rellevància comparativa: 1.8932564 - 219 p. - Ver registro completo

Pleistocene eolianites and low sea levels  - Fornós Astó, Joan Josep ; Clemmensen, Lars B. ; Gómez-Pujol, Lluís ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 85-110
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleobotànica Plistocè ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleobotany Pleistocene ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8932564 - 25 p. - Ver registro completo

Late Quaternary Sea-level History: a Speleothem Perspective  - Onac, Bogdan P. ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Dorale, Jeffrey A.
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 147-162
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleogeografia Quaternari ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleogeography Quaternary ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.8932564 - 15 p. - Ver registro completo

Mostrant des de 1 fins a 20 de 23 documents resultat següent de la cerca