Cerca de text


33 documents rellevants a la consulta.

asto (35) joan (99) fornos (52) josep (81)


Morfologia costanera i processos litorals : El paper de la fracturació i el carst - Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 201-212
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Morfologia (Biologia) Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Morphology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 6.6898956 - 12 p. - Ver registro completo
El karst y la evolución del litoral del Migjorn de Menorca  - Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 10, pp. 101-110
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Litoral Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 6.6898956 - 10 p. - Ver registro completo
Lithica: la explotación del “marès”  - Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 10, pp. 203-205
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 6.6898956 - 3 p. - Ver registro completo
Enquadrament geològic, evolució estructural i sedimentologia de S'Albufera de Mallorca  - Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 4, pp. 47-58
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Dins del marc estructural de la Mediterrània Occidental, S'Albufera de Mallorca és el resultat de l'evolució tectosedimentària de l'àrea balear que es va desenvolupar en el curs de l'oroqenia alpina durant el Mioce inferior i mitjà. Aquesta evolució es concreta en l'establiment d'una sèrie d'àrees aixecades (Serra de Tramuntana, Serres de Llevant) i d'altres subsidents (Conca d'Alcúdia, Conca de Palma). L'inici del rebliment d'aquestes àrees subsidents durant el Miocè superior i Pliocè culmina amb el tancament de masses d'aigües salobroses, gràcies a la formació i migració de barres litorals que es relacionen arnb les variacions glacio-eustàtiques del Quaternari. Això configura l'actual sistema d'albufera com el medi de transició continental-mari, i el caracteritza en una sèrie de subambients i ecosistemes diferents resultat del gradient físico-químic entre la zona epicontinental o interior i la zona marina. ; Within the structural setting of the Western Mediterranean, S'Albufera de Mallorca is the result of the tectosedimentary evolution of the Balearic area throughout the Alpine orogeny during the Lower and Middle Miocene. This evolution takes place with the establishment of a series of lifted ("Serra de Tramuntana, Serres de Llevant") and subsiding areas (Alcudia and Palma basins). The initiated of the filling-up of this subsiding areas, during the Upper Miocene and Pliocene, is completed with the enclosure of brackish waters due to the formation and migration of littoral sandbars which must be related to the glacio-eustatic variations of the Quaternary. This outlines the present system in the Albufera as a means of transition from land to sea, and characterizes a series of differing subenvironments and ecosystems which are the result of a physico-chemical gradient between the epicontinental or inland zone and the marine zone.
Matèries en català: Sedimentologia ; S'Albufera (Mallorca) ; Història Natural.
Matèries en anglès: Sedimentology ; Albufera, s' Majorca (Spain) ; Natural History.
Rellevància comparativa: 6.6898956 - 12 p. - Ver registro completo
Geología de Menorca  - Fornós Astó, Joan Josep ; Obrador, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2003, n. 10, pp. 31-38
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geologia Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 8 p. - Ver registro completo
Condicionants litològics i estructurals del carst a les Illes Balears  - Fornós Astó, Joan Josep ; Gelabert, Bernadí
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 37-52
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The lithology and structural setting of the rocks which form the island of Mallorca are magnificent bases on which karstic phenomena develop. Almost every geological period is continually represented here, from the Carboniferous to the Pleistocene (only part of the Upper Cretaceous and Lower Paleogene being absent). The approximate thickness of the stratigraphic sequence is 3,000 m in which carbonate deposits (not only limestones but also dolomites) constitute the most important lithologies. The main structure consists of thrust sheets imbricated in a NW transport direction. Such deformation took place during the alpine orogeny. Furthermore, the existence of impervious materials from the Keuper at the base of the thrust sheets, added to the imbricate thrusts system structure, cause permeable zones to remain isolated by areas of impervious material. The development during the post-orogenic phase (Late Miocene) of a carbonate reef deposition, forms a large tabular slab where the phenomena related to coastal karst have its maximum expression. Menorca, can be divided into two very distinct parts. The northern half or Tramuntana, well structured, but dominated by the presence of siliceous material from the Devonian with a couple of large slabs of Mesozoic limestones and dolomites, quite different from Migjorn, in the south, where the Late Miocene calcarenites and calcisiltites clearly dominate. Eivissa can be assimilated to the same structure of the Tramuntana mountains of Mallorca, which are almost exclusively dominated by carbonate materials, particularly the dolomites, but the limestones from the middle Triassic and the marls (Cretaceous and lower Miocene) are very abundant. Formentera is dominated at both ends of the island by sea cliffs cut on Miocene reefal limestones joined by an isthmus where Pleistocene aeolian calcarenites outcrops. ; La litologia carbonatada quasi omnipresent i la disposició estructural de les roques que conformen l’arxipèlag de les illes Balears són una magnífica base per al desenvolupament dels fenòmens de tipus càrstic. A Mallorca hi són representats pràcticament sense interrupció materials des del Carbonífer fins al Pleistocè. La sèrie amb una potència aproximada de 3.000 m, està dominada àmpliament, àdhuc els detrítics, pels dipòsits de tipus carbonatat, tant calcàries com dolomies, que són els que formen els relleus més importants de la illa. L’estructuració en forma d’escates encavalcants dirigides cap al NW va tenir lloc durant l’orogènia alpina (des de finals del període Cretaci fins al Miocè mig). El desenvolupament durant la fase post-orogènica al Miocè superior d’una deposició carbonatada de tipus escullós forma una ampla llosa tabular, on el fenòmens relacionats amb el carst litoral presenten la seva màxima expressió. Menorca, es divideix en dues parts força diferenciades. La meitat septentrional o de Tramuntana, també estructurada, però dominada per la presència dels materials silícics des del Devonià amb un parell de grans lloses de calcàries i dolomies mesozoiques, força diferent del Migjorn a la part meridional on hi dominen, les calcarenites i calcisiltites del Miocè superior. Eivissa la podem assimilar a un racó amb la mateixa estructura que de la serra de Tramuntana de Mallorca, on dominen també quasi exclusivament els materials carbonatats, especialment les dolomies, però també les calcàries des del Triàsic mig, i on les margues (del Cretaci i Miocè inferior) hi son molt abundants. Formentera està dominada a ambdues puntes de l’illa pels espadats retallats sobre les calcàries esculloses del Miocè superior unides per un istme on s’hi estenen les calcarenites eòliques del Pleistocè. ; La litología carbonatada, casi omnipresente, así como la disposición estructural de las rocas que constituyen el archipiélago de las Illes Balears, son una magnífica base para el desarrollo de fenómenos de tipo kárstico. En Mallorca están representados desde el Carbonífero hasta el Pleistoceno. La serie con una potencia aproximada de 3000 m, está dominada casi exclusivamente por los depósitos de tipo carbonatado, que son los que constituyen la mayor parte de los relieves de la isla. La estructuración tectónica en forma de escamas cabalgantes dirigidas hacia el NW que tuvo lugar durante la orogenia alpina (desde finales del período Cretácico hasta el Mioceno medio), dio como resultado una disposición imbricada de los cabalgamientos. El desarrollo durante la fase postorogénica en el Mioceno superior de una deposición carbonatada de tipo arrecifal forma una amplia losa tabular donde los fenómenos relacionados con el karst litoral presentan su máxima expresión. Menorca, puede ser dividida en dos mitades bien diferenciadas. La mitad septentrional o de Tramuntana, también estructurada, pero dominada por los materiales silícicos presentes desde el Devónico con un par de grandes bloques de calizas y dolomías mesozoicas, muy diferente de la parte meridional o del Migjorn donde dominan, como en el caso de Mallorca, las calcarenitas y calcilutitas del Mioceno superior. Eivissa puede ser asimilada a un rincón con la misma estructura que la Serra de Tramuntana de Mallorca, donde dominan casi exclusivamente los materiales carbonatados, especialmente las dolomías, pero también las calizas desde el Triásico medio, y donde las margas (del Cretácico y Mioceno inferior) son muy abundantes. Formentera está dominada en los dos extremos de la isla por los acantilados cortados sobre las calizas arrecifales del Mioceno superior unidos por un istmo donde se adosan las calcarenitas eólicas del Pleistoceno.
Matèries en català: Roques Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Rocks Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 16 p. - Ver registro completo
Litología i tectònica del carst de Mallorca, Lithology and tectonics of the majorcan karst  - Fornós Astó, Joan Josep ; Gelabert, Bernadí
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1995, n. 3, pp. 27-43
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: La litologia i disposició estructural de les roques que conformen I'illa de Mallorca són una magnífica base per al desenvolupament dels fenomens de tipus carstic. A Mallorca hi són representats practicament sense interrupció materials des del Carbonífer fins al Pleistoce (hi manca part del Cretaci superior i Paleogen inferior). La serie té una potencia aproximada de 3.000 m, dominant ampliament, adhuc els detrítics, els diposits de tipus carbonatat, tant calcaries com dolomies, que són els que formen els relleus més importants de I'illa. L'estructuració en forma d'escates encavalcants dirigides cap al NW que va tenir lloc durant I'orogenia alpina, va donar com a resultat uns vessants SE amb pendents més suaus, els quals ja presenten una certa maduresa en el seu modelatge, mentre que els vessants NW presenten pendents més forts i un relleu juvenil. A més, el fet que a la base de les Iamines encavalcants s'hi trobin els materials impermeables del Keuper, juntament amb la disposició imbricada dels encavalcaments, suposa I'existencia de zones permeables (dolomies i calcaries del Retia i Lias) aillades per arees de materials impermeables. ; The lithology and structural setting of the rocks which form the island of Mallorca are magnificent bases on which karstic phenomena develop. Almost every geological period is continually represented here, from the Carboniferous to the Pleistocene (only part of the Upper Cretaceous and Lower Paleogene being absent). The approximate thickness of the stratigraphic sequence is 3,000 m in which carbonate deposits (not only limestones but also dolomites) constitute the most hportant lithologies. The main structure consists of thrust sheets imbricated in a NW transport direction. Such deformation tookplace during the alpine orogenia and led to SE declivities showing smoother slopes, which present today a more ancient modelling; whereas the NW slopes are steeper and their relief is younger. Furthermore, the existence of impermeable materials from the Keuper at the base of the thrust sheets, added to the overlapping setting thrusts, cause permeable zones (dolomites and limestones from the Rhaetian and Lias) to remain isolated by areas of impermeable material
Matèries en català: Geotectònica Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology, Structural Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 17 p. - Ver registro completo
Les microformes litorals del Migjorn  - Gómez-Pujol, Lluís ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 245-258
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Litoral Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Seashore Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 14 p. - Ver registro completo
Caracterització del carst del Migjorn: la seva contribució al modelat del territori  - Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 259-274
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 16 p. - Ver registro completo
El Neogen  - Fornós Astó, Joan Josep ; Rodriguez-Perea, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1993, n. 2, pp. 105-115
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Els dipòsits del Miocè superior de l'arxipèlag de Cabrera se sedimenten sobre una irregular superfície d'erosió tallada sobre calcàries pelàgiques pertanyents al Juràssic superior. S'hi diferencien diverses associacions de fàcies: blocs i graves, llims vermells i bretxes, calcàries estromatolítiques, llims vermells i oolites. Corresponen al canvi des d'unes condicions marines obertes (dipòsits de penya-segats) fins a fàcies carbonatades restringides i dipòsits carbonatats li torals de mar obert. Les seqüències i la seva relació geomètrica suggereixen una pujada pulsant del nivell de la mar, que és acompanyada d'importants pulsos d'aport detrític en aquesta zona litoral. ; The Upper Miocene deposits of the archipelago of Cabrera rest on an irregular Mesozoic surface. Several fàcies associations, Boulders and Gravels, Red Silts and Breccias, Stromatolites, Red Siltstones and Oolites, are defined. They result from a shift from marine cliff-line deposits to restricted and open marine littoral carbonate sedimentation. The sequences and their geometrical relationship suggest an oscillatory sea-level rise. This process was accompanied by occasional inputs of detrital material.
Matèries en català: Paleontologia Neogen ; Cabrera (Illes Balears) ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Neogen ; Cabrera (Spain) ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 11 p. - Ver registro completo
El rebliment holocènic dels barrancs del migjorn  - Fornós Astó, Joan Josep ; Segura, Francesca
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 169-176
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.0174217 - 8 p. - Ver registro completo
Morfologies de corrosió de la zona de mescla a les cavitats subaquàtiques de la franja litoral del Llevant i Migjorn de Mallorca  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Gamundí, Pere ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 133-146
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: In Mallorca Island, the genesis of caves and solutional morphologies that characterize the eogenetic endokarst of the littoral fringe attain particular intensity within the Upper Miocene carbonate rocks. Dissolution processes occur preferentially in the mixing zone between freshwater –of meteoric origin– and marine waters, all along the coastal areas. The submerged passages and chambers, existing in the caves of Migjorn and Llevant regions of the island, show a high diversity of solutional features that are categorized into four groups according to their dimensions, the forms they present and the genetic processes involved. The resulting morphologies are conditioned by the existence of significant lithological differences, of textural character, within the Upper Miocene calcarenites where caves develop, due to environmental variations between the reef front facies and those corresponding to lagoon facies. The difficulties encountered when cataloguing and systematizing the primary morphologies should be, so often, attributed to the difficulty in ascribing solutional features to a certain typology, as there are juxtapositions of different classes, with intermediate forms and different degrees of intensity in the process of dissolution. At the same time, variations in the size of solutional morphologies also increase their difficulty of classification. The inventory of forms has been structured into 4 different categories: megaforms (organization of the cave systems), macroforms (morphologies from hectometric to decametric order), mesoforms (morphologies from decametric to metric order) and microforms (morphologies from metric by centimetric order). Some of the morphologies can be found simultaneously in two different categories. ; La gènesi de les cavitats i de les morfologies de corrosió, que presenta l’endocarst eogenètic de la franja litoral de Mallorca, es produeix amb especial intensitat dintre dels materials del Miocè superior. Els processos de dissolució es donen preferentment a la zona de mescla entre les aigües dolces, de procedència meteòrica, i les aigües marines a l’anomenada zona de mescla costanera (coastal mixing zone). Les galeries i sales submergides de les cavitats del llevant i migjorn de l’illa presenten una gran variabilitat de formes de corrosió que són catalogades en quatre grans grups en funció de les seves dimensions, les formes que presenten i els processos genètics implicats. Aquestes morfologies venen condicionades per l’existència d’importants diferències litològiques de caràcter textural dins les calcarenites del Miocè superior a on es desenvolupen les cavitats, degudes a la variació ambiental entre les fàcies de front d’escull i de lagoon. Les dificultats per catalogar i sistematitzar les morfologies primàries rau, molt sovint, en la dificultat d’atribuir les morfologies de corrosió a una determinada tipologia, ja que es presenten juxtaposicions de diferents classes, amb formes intermèdies i diferents gradacions d’intensitat en el procés de la dissolució. També les variacions de mida de les morfologies suposa un increment en la dificultat de classificació. El catàleg de formes s’ha estructurat en 4 categories diferents: megaformes (organització de les xarxes endocàrstiques), macroformes (morfologies d’ordre hectomètric a decamètric), mesoformes (morfologies d’ordre decamètric a mètric) i microformes (morfologies d’ordre mètric a centimètric). Algunes de les morfologies es poden trobar a la vegada en dues categories diferents.
Matèries en català: Sòls Estructura Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Soil structure Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 14 p. - Ver registro completo
Els sediments de les cavitats càrstiques de les Balears  - Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 199-212
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: This paper deals with current sedimentary processes that take place within the Balearic karst which leave proof of their existence by means of the accumulation of detritic deposits, either as entrance facies or inside the underground passages and chambers. The most characteristic assemblage of sedimentary facies present in the Balearic endokarst is described here along with the documentary research techniques applied to their description and analysis. Among the existing sedimentary facies and because of their mass and ubiquity, the reddish silty deposits emplaced by seepage and the dynamics of subterranean waters must be underlined. At the same time, the significant accumulation of boulders and gravels caused by breakdown processes are highlighted as well. The sedimentary record present in the area belonging to the littoral zone is of paramount importance. As a consequence of being related to the specific processes that happen in the coastal mixing zone, where the interference between continental and marine processes come about, the sedimentary record has been subject of detailed research. From a temporary point of view, the sedimentation in the littoral zone is controlled by paleoclimatic changes together with the dynamics of sea oscillations that have affected the karst system along the Pleistocene. ; El present treball s’ocupa dels processos sedimentaris actuals que actuen dins del carst balear i que deixen constància de la seva existència mitjançant l’acumulació de dipòsits detrítics ja sigui com a fàcies d’entrada o a l’interior dels conductes i sales del medi hipogeu. Es descriu el conjunt més característic de fàcies sedimentàries presents a l’endocarst de les Balears així com les tècniques d’estudi emprades en la seva descripció i anàlisi. Entre les fàcies sedimentàries que s’observen hi destaquen pel seu volum i omnipresència, els llims vermells acumulats per la percolació i dinàmica de les aigües subterrànies i les grans acumulacions de blocs i graves originades per processos d’esfondrament. D’especial importància és el registre sedimentari present a la zona que es correspon amb el carst litoral. Aquest ha estat especial objecte d’estudi, degut a la seva relació amb els processos específics que tenen lloc en la zona costanera de mescla d’aigües i on es dóna la interferència entre els processos continentals i marins. Des d’un punt de vista temporal la sedimentació a la zona litoral ve controlada per les variacions paleoclimàtiques juntament amb la dinàmica d’oscil·lació marina que han afectat el sistema càrstic durant el Pleistocè. ; El presente trabajo se ocupa de los procesos sedimentarios actuales que actúan en el karst balear y que dejan constancia de su existencia mediante la acumulación de depósitos detríticos, ya sea como facies de entrada o en el interior de los conductos y salas del medio hipogeo. Se describe el conjunto más característico de facies sedimentarias presentes en el endokarst de las Baleares así como las técnicas de estudio utilizadas en su descripción y análisis. Entre las facies sedimentarias que se observan podemos destacar por su volumen y omnipresencia, los limos rojos acumulados por la percolación y dinámica de las aguas subterráneas y las grandes acumulaciones de bloques y gravas originados por los procesos de colapso. De especial importancia es el registro sedimentario presente en la zona que se corresponde con el karst litoral. Esta zona ha sido objeto de estudio específico, debido a su relación con los procesos que tienen lugar en la zona costera de mezcla de aguas y donde se produce la interferencia entre los procesos continentales y marinos. Desde un punto de vista temporal la sedimentación en la zona litoral está controlada por las variaciones paleoclimáticas junto con la dinámica de oscilación del nivel marino que ha afectado al sistema kárstico durante el Pleistoceno.
Matèries en català: Sediments (Geologia) Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Sediments (Geology) Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 14 p. - Ver registro completo
El karren litoral a les Illes Balears  - Gómez-Pujol, Lluís ; Fornós Astó, Joan Josep ; Pomar, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 69-84
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Coastal exokarstic landforms are quite common features at the Balearic Islands, owing to the presence of extensive coastal limestone outcrops as well as to the suitable hydrodynamic and bioclimatic environment that promotes the development of karst processes. Pinnacles, basin pools, pits and notches, among others, can be seen, especially in the south and southeastern coast of Mallorca, the southern coast of Menorca and all around Formentera. Otherwise the presence of coastal karren in northern Mallorca, Menorca and Eivissa is less prominent due to lithology. Coastal karren at Balearic Islands are quite remarkable because of their morphological variety and occurrence on different rock types, but also as a subject of study on the effect of hydrodynamic gradients and the precipitation and temperature settings or on the biological influence in karst processes. Coastal karren together with plunging cliffs and Quaternary aeolianites exploited as rock quarries are the foremost representative feature of Balearic Islands coastline. ; Les formes exocàrstiques típiques dels ambients costaners estan molt ben representades a les Illes Balears, a causa del predomini de les roques calcàries al llarg de la seva línia de costa i també arran de les condicions hidrodinàmiques i bioclimàtiques que han contribuït a la seva carstificació. Pinacles, cocons, microalvèols i entalladures, entre d’altres, són presents especialment al Llevant i Migjorn de Mallorca, al Migjorn de Menorca i a Formentera. La seva presència és menys abassegadora per qüestions litològiques al nord de Mallorca i Menorca i en el retall de les costes eivissenques. El desenvolupament d’aquest particular micromodelat sobre rocams de diferents propietats i edats, exposicions a l’onatge o zones amb diferent pluviositat i temperatura, ofereix la possibilitat d’estudiar els gradients hidrodinàmics i el control litològic, a més a més de la influència biològica, sobre la configuració i tipologia dels conjunts de karren litoral. Juntament amb els penya-segats estructurals i les dunes plio-quaternàries adossades a la línia de costa i la seva explotació en forma de pedreres de marès, el karren litoral és un dels trets més representatius i característics del litoral de les Balears. ; Las formas exokársticas típicas del medio costero están bien representadas en las Islas Baleares como consecuencia del predominio de los roquedos calcáreos a lo largo de su línea de costa, así como de las condiciones hidrodinámicas y bioclimáticas que han contribuido a su karstificación. Pináculos, pozas, microalveólos y entalladuras, entre otros, aparecen especialmente en el S y SE de Mallorca, el S de Menorca y el conjunto de Formentera. Su presencia en las costas norte de Mallorca y Menorca por cuestiones de litología es de menor envergadura y aparecen también a retazos en la costa de Eivissa. El desarrollo de este micromodelado particular sobre roquedos de diferentes propiedades y edades, exposición al oleaje y zonas con diferente pluviosidad y temperatura, ofrece la posibilidad de estudiar los gradientes hidrodinámicos y el control litológico, así como la influencia biológica, sobre la organización y tipología de conjuntos de karren litoral. Junto con los acantilados estructurales, las dunas cuaternarias adosadas a la línea de costa y su explotación como canteras, el karren litoral es uno de los elementos más representativos y característicos del litoral de las Baleares.
Matèries en català: Litoral Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Seashore Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 16 p. - Ver registro completo
Cavitats costaneres de les Balears generades a la zona de mescla, amb importants continuacions subaquàtiques  - Gràcia, Francesc ; Fornós Astó, Joan Josep ; Clamor, Bernat
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 299-352
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: En el present treball es pretén donar una visió de conjunt de les principals cavitats amb continuacions subaquàtiques, que són també les coves de major recorregut de les liles Balears. Es tracta cie cavitats freàtiques litorals generades a la zona de mescla costanera, localitzades principalrnent en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior. L'exploració amb tècniques d'immersió espeleològica d'aquests sistemes càrstics, parcialment o totalment anegats sota el present nivell de la mar, es va iniciar l'any 1954, encara que no va ésser fins a finals dels 80 quan es van començar a efectuar troballes importants. Les exploracions i recerques dutes a terme fins ara han contribuït a incrementar el coneixement i la valoració de I'endocarst i també han suposat importants aportacions a la coneixença científica. ; The present work gives an overall view of the main caves of the Balearic Islands with underwater passages, which represent the longest cavities known in the Archipelago. They comprise littoral phreatic caves excavated in postorogenic carbonate deposits of Upper Miocene age by dissolution in the coastal mixing zone. Exploration of these below-the-sea-level systems using specialised cave-diving techniques started in 1954, but important discoveries took place only since the 80's. All the research and exploration made until now have represented a great increase both in the scientific knowledge of the endocarst and of its appraisal.
Matèries en català: Costes Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coasts Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 54 p. - Ver registro completo
Evidències morfològiques de processos hipogènics a cavitats de Mallorca  - Merino, Antoni ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 165-182
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Until very recently, most of the caves in Mallorca were considered to be of epigenic origin, where the endokarst phenomena was mainly originated by the circulation of meteoric waters carrying biogenic CO2, and by different speleogenetic mechanisms associated to the littoral mixing zone along with extensive breakdown processes. The breakthroughs achieved along the last years have contributed not only to identify new morphologies, but also to distinguish a new speleogenetic process hitherto unknown in Mallorca: the hypogenic speleogenesis, related to a water recharge of deep origin. To address challenging questions regarding with it, a detailed investigation of suspicious caves harbouring hypogenic evidences was carried out, yielding unexpected data. In this paper, special attention is given to the morphological signs found predominantly in caves located within the south-western sector of Migjorn karst region and surrounding area. The following morphologies have been documented: a morphologic suite of rising flow integrated by feeders, rising wall channels and outlets; dead ends; partitions; the associations of cave rims–vents and bubble trails–folia; as well as likely condensation-corrosion features in the form of bellholes and small subspherical chambers. ; Fins fa pocs anys es considerava que la majoria de les cavitats de Mallorca tenien un origen epigènic, en el que les formes endocàrstiques estaven relacionades principalment amb la infiltració d’aigües meteòriques que portaven en dissolució CO2 d’origen biogènic, i també amb diferents mecanismes espeleogenètics associats a la zona litoral de mescla d’aigües i a importants processos d’esfondrament i reajustament de les voltes. Les noves troballes realitzades en els darrers anys han servit no tan sols per identificar noves formes, sinó que també ens han permès distingir un nou mecanisme espeleogenètic, desconegut fins a la data a Mallorca: l’espeleogènesi hipogènica, relacionada amb una recàrrega hídrica d’origen profund. Amb l’objectiu d’aclarir els possibles dubtes relacionats amb aquesta temàtica, es va dur a terme una recerca detallada a aquelles cavitats susceptibles de presentar evidències dels esmentats processos, donant aquestes investigacions uns resultats inesperats. En aquest treball es posarà un èmfasi especial en les evidències morfològiques, trobades en la seva major part en cavitats situades al sector sudoccidental de la regió càrstica del Migjorn de Mallorca i la seva àrea circumdant. Les formes que s’han documentat són les següents: conjunts morfològics de flux ascendent formats per punts d’alimentació (feeders), canals ascendents de paret (rising wall channels), i punts de descàrrega (outlets); galeries cegues (dead ends); envans de roca (partitions); els binomis tovera–respirador i canals de desgasificació (bubble trails)–folia; així com possibles evidències de processos de condensació-corrosió en forma de cúpules (bell-holes) i petites sales subesfèriques. ; Hasta hace pocos años, se consideraba que la mayoría de las cavidades de Mallorca tenían un origen epigénico, donde las formas endokársticas estaban relacionadas principalmente con la infiltración de aguas meteóricas llevando en disolución CO2 de origen biogénico, así como con diferentes mecanismos espeleogenéticos asociados a la zona litoral de mezcla de aguas y a importantes procesos de hundimiento y reajuste de bóvedas. Los descubrimientos realizados a lo largo de los últimos años han servido no solo para identificar nuevas morfologías, sino que también han permitido distinguir un nuevo mecanismo espeleogenético, desconocido hasta la fecha en Mallorca: la espeleogénesis hipogénica, relacionada con una recarga hídrica de origen profundo. Con el objetivo de aclarar las dudas relacionadas con este tema, se llevó a cabo una investigación detallada de aquellas cavidades que pudieran contener evidencias de los citados procesos, dando unos resultados inesperados. En este artículo se pone un énfasis especial en las evidencias morfológicas, halladas mayoritariamente en cavidades situadas en el sector sudoccidental de la región kárstica del Migjorn y en su área circundante. Las morfologías que se han documentado son las siguientes: conjuntos morfológicos de flujo ascendente formados por puntos de alimentación (feeders), canales ascendentes de pared (rising wall channels), y puntos de descarga (outlets); galerías ciegas (dead ends); tabiques de roca (partitions); los binomios tobera–respiradero y canales de desgasificación (bubble trails)–folia; así como posibles evidencias de procesos de condensación-corrosión en forma de cúpulas (bell-holes) y pequeñas salas subesfèricas.
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 18 p. - Ver registro completo
Espeleotemes i minerals de les coves de les illes Balears  - Merino, Antoni ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 183-198
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Caves in the Balearics are renowned by its remarkable scenic values due to the great variety and abundance of carbonate speleothems, whose mineralogy is mainly composed by calcite being aragonite relegated to a second place. Other minerals are also represented but in a very minority way, such as gypsum. This situation is due to the monotonous carbonate lithology that characterizes the Balearics geology. The mineral monotony is counterweighted by the utmost morphological diversity showed by the speleothems, being caused by diverse genetic processes and influenced by climatic as well as temporary factors. The following types of cave crystallizations are distinguished: dripping water speleothems, flowing water speleothems, capillarity speleothems, vadose subaqueous speleothems and littoral phreatic speleothems. On the other hand, a wide range of uncommon minerals have been identified linked to the hypogenic processes documented in southern Mallorca, which are related to a deep seated recharge connected with the geothermal anomalies existing in the area. The presence of bat populations in some caves results in a specific series of phosphate minerals. ; Les cavitats de les Balears es caracteritzen per presentar un elevat grau d’ornamentació, consistent en una gran variació de dipòsits d’espeleotemes que presenten de forma quasi exclusiva una mineralogia carbonatada en la que la calcita és el mineral predominant, quedant en un segon terme l’aragonita. Altres minerals hi són presents, però ja de forma molt minoritària, entre els que hi destaca el guix. Aquest fet és el resultat de la monòtona litologia carbonatada que caracteritza la geologia de les Illes Balears. Aquesta monotonia mineral es veu compensada per l’extrema diversitat morfològica que presenten els espeleotemes, i que és deguda al seu procés genètic i als factors climàtics i temporals en els quals s’han originat. S’hi descriuen espeleotemes de degoteig, espeleotemes de flux, espeleotemes produïts per capil·laritat, espeleotemes subaquàtics d’origen vadós i espeleotemes subaquàtics d’origen freàtic costaner. Per altra part, dins d’aquesta monotonia carbonatada, i en relació amb els processos d’hipogènesi lligats a les estructures tectòniques distensives presents al Migjorn de Mallorca, tenim tota una sèrie de minerals molt poc comuns relacionats amb l’aportació de determinats elements en solució per part de les aigües hipogèniques profundes. L’existència d’activitat biològica, normalment de ratapinyades, a l’interior de les coves dóna lloc a la presència de determinats minerals fosfatats. ; Las cavidades de Baleares se caracterizan por presentar un elevado grado de ornamentación, consistente en una gran variedad de depósitos de espeleotemas que presentan de forma casi exclusiva una mineralogía carbonatada en la que la calcita es el mineral predominante, quedando en segundo término el aragonito. Están también presentes otros minerales de forma muy minoritaria, destacando entre estos el yeso. Este hecho se debe a la monótona litología carbonatada que caracteriza la geología de las Islas Baleares. Dicha monotonía mineral se ve compensada por la extrema diversidad morfológica que presentan los espeleotemas, y que se debe a sus procesos genéticos y a los factores climáticos y temporales en los cuales se han formado. Se describen espeleotemas de goteo, espeleotemas de flujo, espeleotemas producidos por capilaridad, espeleotemas subacuáticos de origen vadoso y espeleotemas subacuáticos de origen freático costero. Por otra parte, dentro de esta monotonía carbonatada, y ligados a los procesos hipogénicos asociados a las estructuras tectónicas distensivas presentes en la zona meridional de Mallorca, hay toda una serie de minerales muy poco comunes relacionados con el aporte de determinados elementos en disolución por parte de las aguas hipogénicas profundas. La presencia de actividad biológica, normalmente murciélagos, en el interior de las cavidades da lugar a determinados minerales fosfatados.
Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Minerals Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Minerals Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 16 p. - Ver registro completo
Carpal bones, carpal fusions and footprints of Myotragus: clues for locomotion and behavior  - Bover, Pere ; Fornós Astó, Joan Josep ; Alcover, Josep Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 59-72
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Algunes de les característiques anatòmiques de les extremitat de Myotragus balearicus demostren que aquesta espècie presentava una locomoció anomenada de "marxes curtes". Entre aquestes característiques cal destacar la fusió del complexe naviculocuboide als cuneïforms gran i petit i al metatars, la pròpia morfologia del ossos de les extremitats, amb ossos molt robusts i amb àrees d'inserció muscular i lligamentosa molt importants. Totes aquestes característiques s'han interpretat com una forma d'establitzar les articulacions degut a un gran pes corporal en relació a l'alçada del cos, en detriment d'una locomoció més cursorial. A més, s'han obtingut alguns ossos procedents de l'excavació dels jaciments de la cova Estreta (Pollença, Mallorca) i la cova des Moro (Manacor, Mallorca) que presenten unes característiques que s'adiuen amb les interpretacions més a dalt presentades. En concret, s'ha obtingut un os resultant de la fusió de l'escafoide i el semilunar, i un os resultant de la fusió del pisiforme i el cuneïforme. Actualment, només es disposa de dos exemplars del primer tipus de fusió i un del segon tipus. Cap d'aquests ossos sembla ser patològic, i no presenten cap tipus de recreixement ossis a la zona de fusió. La fusió de l'escafoide i el semilunar, i la fusió del cuneïforme i el pisiforme semblen provocar una lirrtitació de moviment, i juntament amb les característiques d'altres articulacions (bàsicament de l'extremitat anterior), demostren que les extremitats no estaven situades just davall del cos, tal com passa a quasi tots el bòvids actuals. De nou, sembla que aquestes fusions (juntament amb la robustesa dels ossos del carp) estan relacionades amb l'adquisició d'una major estabilitat de les articulacions. Les petjades i els rastres poder ser importants fonts d'informació pel que fa a la locomoció i comportament d'espècies fòssil i actuals. A pesar de que es diposa d'una considerable quantitat de petjades de Myotragus, només es poden seguir i mesurar molts pocs rastres o pistes. En concret, els jaciments de s'Estret des Temps i ses Piquetes a Santanyí (Mallorca) han proporcionat tres rastres que s'han estudiat aquí en detall. La mesura de la longitud de passa, l'amplada entre extremitats (anterior i posterior) i l'orientació dels potons pot donar algunes pistes sobre la locomoció i el disseny corporal d'aquesta espècie. Langle dels peus (cap a fora) de M. balearicus és considerablment superior a la dels altres espècies d'ungulats estudiades, com Cervus elaphus i Ovis aries. Aquesta mesura, juntament amb la relativa separació de les extremitats (relacionada amb la longitud de passa), indiquen que les extremitats d'aquesta espècie no estaven situades just davall del cos durant la marxa (com a quasi tots els bòvids actuals), tal com se pot inferir a partir d'altres característiques anatòmiques. ; Some of the anatorrtical features of the Myotragus balearicus limb bones show that this species displayed a "low gear" locomotion. These features are the fusion of the nabiculocuboid complex to the large and small cuneiforms and to the metatarsal bone, limb bones morphology and very stout leg bones with important muscular and ligament insertions. Ali these features have been identified as a way to stabilise the joints due to a great body mass in relation with the body height, in detriment of a cursoriallocomotion. From the excavation of deposits as Cova Estreta (Pollença, Mallorca) and Cova des Moro (Manacor, Mallorca) several bones have been obtained displayíng undescribed features that agree with the above explained proposal. Specifically, it has been obtained a bone produced as the result of the fusion of scaphoid and lunar and a bone result of the fusion of pisiform and cuneiform. For the present, only have been obtained two specimens of the former case and just one of the later. None of the bones seem to be pathologic, and they do not show any kind of bone regrowth in the fusion zone. Fused scaphoid and lunar, and fused cuneiform and pisiform, seems to limit this movement, and together with anatorrtical characteristics of other joints (mainly in the fore leg), shows that the legs were not placed just under the body, as the almost all the extant bovids. Again, it seems that these fusions (together with the stoutness of the carpal bones) are also related with the stability of the joint. Tracks and trackways can be important sources of information on locomotion and behaviour of fossil (and extant) species. Although a considerable amount of Myotragus footprints are available, just few trackways can be followed and measured. Particularly, the deposits of s'Estret des Temps and Ses Piquetes in Santanyí (Mallorca) have furnished three trackways that have been here studied in detail. The measurement of path length, width between limbs (fore and hind limbs) and feet orientation can give some clues on locomotion and body design of this species. The feet angle (outwards) of M. balearicus is considerably larger than in other ungulate species studied, as Cervus elaphus and Ouis aries. This measurement together with the relative separation of the limbs (related to the path length) show that the limbs of this species were not positioned just under the body during walking (as almost all the extant bovids), as can be inferred from other anatomical characteristics.
Matèries en català: Paleontologia Illes Balears ; Animals Hàbits i conducta ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Spain Balearic Islands ; Animal behavior ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 14 p. - Ver registro completo
Dades sobre Paleocarst i espeleocronologia de les Illes Balears  - Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 213-226
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The litho-stratigraphic record of the Balearic Islands, basically composed by carbonate rocks, include noticeable paleokarstic phenomena particularly owing to the complex tectonic structuration experienced by the Western Mediterranean basin all along its geological history. The most outstanding paleokarst features and associated breccia deposits are observed in the Jurassic limestones and, especially, in the postorogenic Upper Miocene carbonate rocks, where abundant funnel-shaped collapse structures (Messinian in age) have tightly conditioned the geomorphological evolution of the eastern coast of Mallorca. Regarding the karstification occurred in Pliocene and Quaternary times, the islands arise as exceptional scenarios in order to obtain valuable speleochronological data from quite different sources. The base level variations –controlled in turn by oscillations of the sea level–, as well as the evolutionary trends of endemic vertebrates that lived in the Balearic Islands, provide a solid chronological frame to undertake the geomorphologic study of Balearic caves and its sediments. Particularly, the glacio-eustatic oscillations experienced by the Mediterranean Sea remain accurately recorded by means of horizontal paleolevels of phreatic speleothems, mostly corresponding to Upper Pleistocene and Holocene sea-stands. The isotopic investigations (U-Th, 14C) carried out on these carbonate precipitates, as well as on speleothems in general, have supplied abundant absolute dating which strongly contribute to the chronological assessment of the endokarst evolution undergone in our islands. All the evidences gathered till now seem to place in the Pliocene, and in some cases even before, the main speleogenetic phases occurred in the archipelago. During the Middle and Upper Pleistocene, the caves in the Balearic Islands had only experienced minor morpho-sedimentary modifications embracing –in a significant number of cave sites– the deposition of abundant speleothems together with the emplacement of paleontological deposits that include endemic vertebrate fauna. ; El registre litostratigràfic de les Balears, integrat bàsicament per roques carbonatades, conté interessants fenòmens paleocàrstics, propiciats per la complexa estructuració tectònica que ha afectat la Mediterrània occidental al llarg de la seva història geològica. Les bretxes i morfologies paleocàrstiques més destacables s’observen en les calcàries del Juràssic i, sobretot, en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior, on nombrosos col·lapses en forma d’embut i d’edat messiniana arriben a condicionar l’evolució geomorfològica de la costa oriental de Mallorca. Pel que fa a la carstificació ocorreguda al llarg del Pliocè i Quaternari, les illes constitueixen escenaris idonis per a l’obtenció de valuoses dades espeleocronològiques interdisciplinàries. Les variacions del nivell de base –controlades per les oscil·lacions del nivell marí–, així com les tendències evolutives dels vertebrats endèmics que habitaren les nostres illes, proporcionen un marc cronològic excepcional per tal d’emprendre l’estudi geomorfològic de les coves de les Balears i els seus sediments. En particular, les oscil·lacions glacioeustàtiques de la Mediterrània han quedat enregistrades de forma precisa mitjançant la deposició de paleonivells d’espeleotemes freàtics, corresponents sobretot al Pleistocè superior i Holocè. La investigació isotòpica (U-Th, 14C) d’aquests precipitats minerals, i dels espeleotemes en general, ha subministrat abundants datacions absolutes que han contribuït a la reconstrucció cronològica de l’evolució del nostre endocarst. Les evidències acumulades fins ara situen les fases principals d’espeleogènesi, amb bastant probabilitat, en el Pliocè, i en alguns casos fins i tot abans. Durant el Pleistocè mitjà i superior, les coves de les Balears experimentaren tan sols lleus retocs morfosedimentaris, que inclouen la deposició d’abundants espeleotemes juntament amb dipòsits paleontològics amb fauna vertebrada endèmica. ; El registro litoestratigráfico de las Baleares, integrado básicamente por rocas carbonatadas, contiene interesantes fenómenos paleokársticos, propiciados por la compleja estructuración tectónica que ha afectado al Mediterráneo occidental a lo largo de su historia geológica. Las brechas y morfologías paleokársticas más destacables se observan en las calizas del Jurásico y, sobre todo, en los materiales carbonatados postorogénicos del Mioceno superior, donde numerosos colapsos en forma de embudo y de edad Messiniense llegan a condicionar la evolución geomorfológica de la costa oriental de Mallorca. En cuanto a la karstificación ocurrida a lo largo del Plioceno y Cuaternario, las islas constituyen escenarios idóneos de cara a la obtención de valiosos datos espeleocronológicos interdisciplinarios. Las variaciones del nivel de base –controladas por las oscilaciones del nivel marino–, así como las tendencias evolutivas de los vertebrados endémicos fósiles que habitaron nuestras islas, proporcionan un marco cronológico excepcional a la hora de emprender el estudio geomorfológico de las cuevas de las Baleares y de sus sedimentos. En particular, las oscilaciones glacio-eustáticas del Mediterráneo han quedado registradas de forma precisa mediante la deposición de paleoniveles de espeleotemas freáticos, correspondientes sobre todo al Pleistoceno superior y Holoceno. La investigación isotópica (U-Th, 14C) de estos precipitados minerales, y de los espeleotemas en general, ha suministrado abundantes dataciones absolutas que han contribuido a la reconstrucción cronológica de la evolución de nuestro endokarst. Las evidencias acumuladas hasta ahora sitúan, con bastante probabilidad, las fases principales de espeleogénesis en el Plioceno, y en algunos casos incluso antes. Durante el Pleistoceno medio y superior, las cuevas de las Baleares experimentaron tan solo ligeros retoques morfo-sedimentarios, que incluyen la deposición de abundantes espeleotemas junto a numerosos depósitos paleontológicos con fauna vertebrada endémica.
Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 14 p. - Ver registro completo
El litoral de Mallorca: síntesis geomórfica  - Gómez-Pujol, Lluís ; Balaguer, Pau ; Fornós Astó, Joan Josep
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 15, pp. 39-59
ISSN:  ; 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Geomorfologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.181185 - 21 p. - Ver registro completo
Mostrant des de 1 fins a 20 de 33 documents resultat següent de la cerca