Cerca de text


11 documents rellevants a la consulta.

'pere' apareix 21 vegades a 21 documents
'bover' apareix 12 vegades a 12 documents


La Paleontologia de vertebrats insulars de les Balears: la contribució de les excavacions recents  - Bover, Pere
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 299-316
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: The knowledge on vertebrate paleontology of the Balearic Islands has been improved thanks to the exploration, excavation and study of new deposits during the last 16 years. Mallorcan deposits as Caló d’en Rafelino, Cova des Pas de Vallgornera, Cova Estreta or Cova des Moro, or Menorcan deposits located at the area of Punta Nati, have furnished important paleontological materials that allowed, among others, to understand some of the most enigmatic topics of the Balearic paleozoogeography as well as the analysis of specific aspects of emblematic fossil species as Myotragus balearicus. Thus, the most important advances have been the improvement of the knowledge of the Pliocene faunal framework of Mallorca (Myotragus fauna) and Menorca (Nuralagus fauna), the relationship of these faunal assemblages, and the study of several aspects of M. balearicus regarding its biology (physiology, brain and sense organ anatomy, body weight estimates, locomotion, etc.) and extinction (chronology and causes). Additionally, up-to-date, three new genera, eight new species and a new ichnospecie of terrestrial or flying vertebrates have been described. ; El coneixement sobre la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears s’ha vist considerablement millorat gràcies a les tasques d’exploració, excavació i estudi de nous jaciments durant els darrers 16 anys. Jaciments mallorquins com ara el caló d’en Rafelino, la cova des Pas de Vallgornera, la cova Estreta o la cova des Moro, o els jaciments menorquins de la zona de punta Nati, han aportat importants materials paleontològics que han permès, entre altres coses, entendre alguns dels punts més enigmàtics de la paleozoogeografia balear o bé analitzar aspectes concrets d’espècies fòssils emblemàtiques tals com Myotragus balearicus. Així, els avenços més importants han estat la millora del coneixement de l’estructura faunística del Pliocè de Mallorca (fauna del Myotragus) i Menorca (fauna del Nuralagus), les relacions entre aquestes faunes, i l’estudi d’aspectes diversos de M. balearicus pel que fa a la seva biologia (fisiologia, anatomia del cervell i órgans dels sentits, estimes de pes, locomoció, etc.) i extinció (cronologia i causes). A més, fins a la data, s’han descrit tres nous gèneres, vuit espècies noves i una icnoespècie nova de vertebrats terrestres o voladors. ; El conocimiento sobre la paleontología de vertebrados de las Illes Balears ha sido considerablemente mejorado gracias a las labores de exploración, excavación y estudio de nuevos yacimientos durante los últimos 16 años. Yacimientos mallorquines como los del Caló d’en Rafelino, Cova des Pas de Vallgornera, Cova Estreta o Cova des Moro, o los yacimientos menorquines de la zona de Punta Nati, han aportado importantes materiales paleontológicos que han permitdo, entre otras cosas, entender algunos de los puntos más enigmáticos de la paleozoogeografía balear así como analizar aspectos concretos de especies fósiles emblemáticas tales como Myotragus balearicus. Así, los avances más importantes han sido la mejora del conocimiento de la estructura faunística del Plioceno de Mallorca (fauna del Myotragus) y Menorca (fauna del Nuralagus), las relaciones entre estas faunas, y el estudio de aspectos diversos de M. balearicus por lo que respecta a su biología (fisiología, anatomía del cerebro y órganos de los sentidos, estimas de peso, locomoción, etc.) y extinción (cronología y causas). Además, hasta el presente, se han descrito tres nuevos géneros, ocho especies nuevas y una icnoespecie nueva de vertebrados terrestres o voladores.
Matèries en català: Paleontologia Illes Balears ; Vertebrats fòssils ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Spain Balearic Islands ; Vertebrates, Fossil ; Natural History.
Rellevància comparativa: 5.584087 - 18 p. - Ver registro completo

The olfactory ability of Myotragus balearicus: preliminary notes  - Bover, Pere ; Tolosa, Ferran
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 85-94
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Als mamífers insulars fòssils s'ha observat una reducció relativa de la mida del cerveU. Myotragus balearicus, el bòvid nan de les Balears, no va ser una excepció, i la petita mida del cerveU podria haver afectat a la capacitat d'algun dels seus sentits. Aquest és el cas de la capacitat olfactòria. S'han estudiat les làmines criboses de diferents espècies de bòvids i d'altres grups taxonòmics. La làmina cribosa és un envà prim i petit que està travessat pels nervis que connecten l'epiteli olfactori (a la cavitat nasal) i el bulb olfactori del cerveU. Cada una de les ramificacions del nervi que travessen aquest envà produeixen un orifici en ell, de forma que les espècies amb una gran capacitat olfactiva tenen una làmina cribosa altament perforada (e.g., Canis [amiliarisï, mentre que les espècies amb una capacitat olfactiva relativament minvada tenen un nombre d'orificis reduït (e.g., Phoca vitulina). Si se compara la làmina cribosa de Myotragus balearicus amb la d'altres bòvids actuals, es pot observar- que la densitat d'orificis és considerablement menor que el de les altres espècies de bòvids estudiades. Per tant, es pot inferir que l'espècie tenia una pèrdua de capacitat olfactiva. El nombre i densitat d'orificis de la làmina cribosa de Myotragus és inclús menor que el de les espècies amb cerveUs petits (com Madoqua kirkiiï, Aquesta característica podria estar relacionada amb la manca de depredadors terrestres a les illes on va viure aquest animal (absència de carnívors). A les illes Gimnèsies no era necessària una gran capacitat olfactiva per a detectar- un atac per par-t de depredadors, i l'orientació frontalitzada de les òrbites ocular-s de Myotragus ha estat també relacionada a aquesta manca de depredadors. No s'ha trobat cap efecte de la inclinació de la làmina cribosa sobre la capacitat olfactòria. Aquesta capacitat olfactòria minvada derivada de l'estudi de la làmina cribosa s'adiu amb la mida reduïda dels bulbs olfactoris en els motlles endocranials estudiats. Només a Ouibos moscnatus el nombre d'orificis de la làmina cribosa és semblant al registrat a Myotragus. Aquest fet podria estar- relacionat amb el comportament defensiu peculiar d'aquesta espècie davant d'atacs de depredadors. Quan un grup es atacat per un depredador (bàsicament llops), se situen tots junts, en forma de cercle o semicercle, amb les cries a l'interior. Per tant, per a aquesta espècie, sembla ser més important un comportament defensiu que no un comportament de fugida. ; In insular fossil mammals a relative reduction of the brain size has been quoted. Myotragus balearicus, the dwarf fossil bovid from Balear-ic Islands, was not an exception, and the small size of its braín could affect the capacity of some of its senses. This is the case of the olfactory capacity. We studied the criba nasalis of different bovid species' and of other taxonomic groups. The criba nasalis is an small and thin septum crossed by the nerves that connect the olfactory epiteliwn (in the nasal cavity) and the olfactory bulb of the brain. Everyone of the nerves that cross the septum produces an orifice on it, so that the species with a great olfactory ability have a criba nasalis highly perforated (e.g., Canis [amiliarisï, while in the species with a scarce olfactory ability the number of orifices is reduced (e.g., Phoca vitulina). If we compare the criba nasalis of Myotragus balearicus and extant bovids we observe that the orifices density in the fossil species is considerably lesser than in the other studied bovids. A lost of olfactory ability can be consequently inferred. The number and density of orifices in the criba nasalis of Myotragus is even smaller than in some small-brained species (as Madoqua kirkiiï. This feature could be related to the terrestrial predator free environment where this animal lived (carnivores absence). In Gymnesic Islands there was not necessary a good olfactory ability to detect predators before they attacked, alld tile frontal orientation of the eye sockets in Myotragus has been also related to this lack of predators. We have not found any effect of the inclination of the criba nasalis on the olfactory ability. The small olfactory ability derived [TOm tile study of tile criba nasalis is consistent with tile small-sized olfactory bulbs in tile studied brain casts. Only in Ouibos moschatus the number of orifices in the crib a nasalis is close to that recorded in Myotragus. This could be related to the peculiar- defensive behaviour of this species against predators. When a herd is approached by a putative predator (mainly wolves), they bunch together, in the form of a circle or semicircle with the calves inside. Then, for this species is seems more important the defensive behaviour than the escape.
Matèries en català: Paleontologia Illes Balears ; Mallorca Arqueologia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Spain Balearic Islands ; Majorca (Spain) Antiquities ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.4672694 - 10 p. - Ver registro completo

Requiem for Myotragus balearicus domestication  - Bover, Pere ; Ramis, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 73-84
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: La proposta de la domesticació de Myotragus balearicus pels primers pobladors humans de Mallorca, una hipòtesi clàssica de la prehistòria balear durant les darreres dècades del segle passat, ha estat recentment qüestionada. Les alteracions en forma de "V" observades a banyes de Myotragus, obtingudes a jaciments que contenien restes hwnanes i de fauna prehumana, varen ser inicialment considerades com a una prova de manipulació humana. Les banyes s'haurien seccionat per tal d'evitar que animals presumptament estabulats dins corrals es fessin mal entre ells. Ramis & Bover (2001) rebutjaren aquesta aproximació, i identificaren les alteracions en "V" observades a les banyes de Myotragus balearicus com resultat d'un comportament osteofàgic, una conducta coneguda a diversos bòvids i cèrvids, però no registrada fins a les hores a Myotragus balearicus. El comportament osteofagic no ha estat acceptat per alguns autors en articles recents, que encara proclamen l'autoria humana de les alteracions a les banyes, en base a dades de 1i¡'C. En aquest article, es presenten noves evidències que recolzen inequívocament que la conducta osteofàgica de Myotragus és la causa exclusiva del patró d'alteració registrat a les banyes. Recentment s'han recol-lectat nous materials de banyes de Myotragus que presenten alteracions en "V" provinents d'un jaciment subaquàtic a 10 m de profunditat en una cavitat submergida (un lloc sense possibilitat de relació entre Myotragus i humans) i materials provinents d'un jaciment del Pleistocè Mitjà. ; The proposal of the domestication of Myotragus balearicus by the first settlers on Mallorca, a topic in the Balearic prehistory during the last part of the previous century, has been recently disqualified. The "V"-trimmed Myotragus horn cores obtained from deposits containing human remains and pre-hwnan fauna were initially considered as a proof of human manipulation in order to avoid damage in animals assumedly gathered in corrals. After Ramis & Baver (2001) this approach has been refused and the "V"-trimmed horn cores of Myotragus balearicus were identified as the result of an osteophagic behaviour, a kind of behaviour previously known in some extant bovids and cervids, but as so far unrecorded on Myotragus balearicus. Although the osteophagic behaviour has been unaccepted by some recent authors, still claiming for a humancaused trimming of horn cores, new evidence supports our approach. Claims of Davis (2002) are based in 1i¡'C, a methodelogy recently used to study the diet of fossil and recent mammals. In our presentation we argue again on the osteophagic behavior of Myotragus ss a exclusive cause for the recorded trimmed horn cores. New materials displaying tile same "V" -trimmed horn cores pattern come from recently exhumed materials discovered in a subaquatic deposit at 10 m underwater in a flooded cave (a place with no possibility of relation between Myotragus and humans) and from Middle Pleistocene deposits.
Matèries en català: Paleontologia Mallorca ; Mallorca Arqueologia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Spain Majorca ; Majorca (Spain) Antiquities ; Natural History.
Rellevància comparativa: 4.4672694 - 12 p. - Ver registro completo

Proceedings of the International Symposium "Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach" September 16-19 Mallorca  - Alcover, Josep Antoni ; Bover, Pere
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 12
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Ciències Naturals ; Vertebrats Fòssils ; Paleontologia.
Matèries en anglès: Natural Science ; Fossil Vertebrates ; Paleontology.
Rellevància comparativa: 3.9088607 - 412 p. - Ver registro completo

Catàleg dels jaciments amb Myotragus a les Illes Balears  - Bover, Pere ; Alcover, Josep Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 51-58
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: El darrer catàleg general de jaciments de Myotragus va ser publicat l'any 1981. Posteriorment s'ha publicat un llistat de jaciments de l'espècie a Menorca. Llevat d'aquests treballs sintètics, diversos articles fan referència a nous jaciments de Myotragus de les lUes Gimnèsies. A aquestes illes l' exploració de les coves s'ha desenvolupat de forma notable durant aquests darrers 20 anys, amb la realització de descobriments paleontològics importants. Conseqüentment, la quantitat de jaciments amb Myotragus s'ha incrementat de manera significativa. El nombre més alt de nous jaciments descoberts correspon als de M. balearicus. El nombre de dipòsits coneguts d'aquesta espècie s'ha incrementat des dels 79 jaciments coneguts l'any 1981 fins devers 140 l'any 2004. Pel que fa les espècies més antigues, no s'ha incrementat molt el nombre absolut de jaciments (9 coneguts l'any 1981, 15 eI2004), però hi ha hagut algunes addicions interessants, tals com dos jaciments atribuïts aM. batei a l'avenc Socarrat (Calvià, Mallorca) i al cap Pinar (Alcúdia, Mallorca) i dos jaciments de Myotragus cf. antiquus a la talaia Moreia (Artà, Mallorca) i al Racó de s'Homo Mort (Manacor, Mallorca). Quasi tots els nous descobriments s'han realitzat a la serra de Tramuntana de Mallorca i a la costa Nord de Menorca, gràcies al treball d'alguns grups d'exploració espeleològica i de paleontòlegs de cada illa. A més, s'han començat a realitzar nous descobriments gràcies a l'exploració, mitjançant tècniques d'espeleobusseig, de galeries submergides de diferents cavitats costaneres. Fins a la data, s'han descobert tres jaciments submergits amb ossos de Myotragus balearicus a la costa de Llevant de Mallorca ; The last general catalogue of Myotragus deposits was published in 1981. From Menorca, a list of deposits has been recently published. Additionally, just several papers introduced a few new Myotragus deposits from the Gymnesic Islands in the literature. The exploration of caves in the Gymnesic Islands has been increasingly developed during ilie last 20 years, with noticeable palaeontological discoveries. Consequently, the amount of deposits with Myotragus fossils has increased in a significant number. The more important number of new deposits refers to M. balearicus. The number of known deposits of thís species has increased from 79 in 1981 to near 140 in 2004. No a great number of additions have occurred in the number of earlier deposits (9 known in 1981, to 15 in 2004), although some important deposits, such as those containing M. batei in Avenc Socarrat (Calvià, Mallorca) and Cap Pinar (Alcúdia, Mallorca) and Myotragus cf. antiquus, in Talaia Moreia (Artà, Mallorca) and Racó de s'Horno Mort (Manacor, Mallorca) have been recently incorporated. Almost all t11e new discoveries have taken place in the northern mountains of Mallorca, Serra de Tramuntana, and in North coast of Menorca, due to the work of some speleological groups and of some local palaeontologists. Significant new discoveries have been started with the exploration of underwater caves through diving methods, Currently, three underwater sites containing Myotragus balearicus bones have been discovered in the Eastern coast of Mallorca.
Matèries en català: Paleontologia Illes Balears ; Jaciments paleontològics Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Spain Balearic Islands ; Paleontological excavations Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.9088607 - 8 p. - Ver registro completo

Una aproximació a la paleoecologia de les illes  - Alcover, Josep Antoni ; Bover, Pere ; Seguí, Bartomeu
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 1999, n. 6, pp. 169-204
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Es presenta una aproximació a l'ecologia de les illes des d'una triple perspectiva. En primer lloc, s'exploren les relacions entre àrea insular i nombre d'espècies a diferents arxipèlags. Les dades disponibles sobre aquesta relació en el passat no recolzen la teoria de la biogeografia insular de MacArthur i Wilson (1967). En segon lloc, s'explora l'ocupació de gremis ecològics seleccionats (els depredadors de vertebrats de talla mitjana i gran i els herbívors folivors de talla mitjana i gran) a les illes. En els dos exemples explorats els ocells tenen una importància relevant, enfront del que esdevé als continents. En tercer lloc, es presenten dades sobre la vegetació del passat d'illes seleccionades. Els canvis esdevenguts a les illes rera l'arribada dels humans han afectat tant les espècies com l'estructura de les comunitats vegetals. ; From three different perspectives we present an approach to the ecology of the islands in the past. First, we analyse the linear relationships between island area and number of species in several archipelagoes. The data coming from the analysis of a such relationship in the past do not support the theory of island biogeography of MacArthur and Wilson (1967). Second, we analyse the ocuppation of selected guilds on islands. The two analysed guilds are those of predators of large- and middle-sized vertebrates and large- and middle-sized folivores. In both cases, birds display a relevant paper, in a clear contrast to the mainland suituation. Third, we present some data on the past vegetation of selected islands. Human arrival affected the particular species as well as to the structure of vegetal communities.
Matèries en català: Paleoecologia Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleoecology Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.350452 - 36 p. - Ver registro completo

Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn  - Quintana, Josep ; Bover, Pere ; Alcover, Josep Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 291-302
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Vertebrats fòssils Menorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Vertebrates, Fossil Spain Minorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.350452 - 12 p. - Ver registro completo

Els taxons amb valor biogeogràfic i cronoestratigràfic: bioindicadors climàtics del Quaternari de les Illes Balears  - Vicens, Damià ; Pons, Guillem X. ; Bover, Pere ; Gràcia, Francesc
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 121-146
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Durant el darrer interglacial del Quaternari (Plistocé superior), el clima càlid va permetre que espècies marines intertropicals, principalment del litoral atlàntic penetrassin per l'estret de Gibraltar dins la Mediterrània. A l'inici de la glaciació Würm, amb l'arribada d'un clima fred, la majoria d'aquestes espècies termòfiles es varen extingir de les aigües de les Illes Balears, restant únicament com a testimonis del passat en el registre fossilifer. A Mallorca són nombrosos els jaciments del Plistoce superior a on es troben dipòsits rics en fauna marina termofila (pertanyent a l'Eutirrenia) i d'altres on és molt escassa (assignat al Neotirrenià), La fauna terrestre tambe es va veure afectada pels canvis climàtics. El genere Myotragus és un exemple excepcional d'evolució insular que va sobreviure fins a l'arribada de l'home a les Illes Balears fa uns 4000-5000 anys. En aquest treball es relacionen les espècies de mol·luscs indicadores d'aquest canvi climàtic, la seva biogeografia i cronostratigrafia. Es fa una referència a l'evolució, relacionada amb el canvi climàtic, del genere Myotragus. Tambe es cita per primera vegada per al Quaternari de Mallorca Neptunea contraria, una de les poques espècies d'aigües fredes que es coneixen de les Illes Balears. ; During the last Quaternary interglacial (Upper Pleistocene) the warm climate allowed some intertropical marine species, mainly those from the atlantics coasts, to cross to the Mediterranean through the Gibraltar strait. As the Wiirm glaciation began and climate tum cold, most of these thermophil species became extinguished in the Balearic Islands. They remained only as fossil records. In Majorca, many deposits from the Upper Pleistocene can be found, some being rich in thermophile marine fauna (from the Eutirrenian) and others poor (from the Neotirrenian). The terrestrial fauna also suffered the climate changes. The genus Myotragus is a remarkable example of insular evolution who would survive till man arrived to the Balearic Islands, 4,000-5,000 years ago. This paper presents the molluscs species that indicate such climate change, its biogeography and chronostratigraphy. The evolution of the genus Myotragus related to that change is also exposed. Also, Neptunea contraria is quoted for the first time for the Majorcan Quaternary, one of the few cold-water species known from the Balearic Islands.
Matèries en català: Estratigrafia Quaternari ; Mol·luscos ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geology, Stratigraphic Quaternary ; Mollusks ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.7920434 - 26 p. - Ver registro completo

Carpal bones, carpal fusions and footprints of Myotragus: clues for locomotion and behavior  - Bover, Pere ; Fornós Astó, Joan Josep ; Alcover, Josep Antoni
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 59-72
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Algunes de les característiques anatòmiques de les extremitat de Myotragus balearicus demostren que aquesta espècie presentava una locomoció anomenada de "marxes curtes". Entre aquestes característiques cal destacar la fusió del complexe naviculocuboide als cuneïforms gran i petit i al metatars, la pròpia morfologia del ossos de les extremitats, amb ossos molt robusts i amb àrees d'inserció muscular i lligamentosa molt importants. Totes aquestes característiques s'han interpretat com una forma d'establitzar les articulacions degut a un gran pes corporal en relació a l'alçada del cos, en detriment d'una locomoció més cursorial. A més, s'han obtingut alguns ossos procedents de l'excavació dels jaciments de la cova Estreta (Pollença, Mallorca) i la cova des Moro (Manacor, Mallorca) que presenten unes característiques que s'adiuen amb les interpretacions més a dalt presentades. En concret, s'ha obtingut un os resultant de la fusió de l'escafoide i el semilunar, i un os resultant de la fusió del pisiforme i el cuneïforme. Actualment, només es disposa de dos exemplars del primer tipus de fusió i un del segon tipus. Cap d'aquests ossos sembla ser patològic, i no presenten cap tipus de recreixement ossis a la zona de fusió. La fusió de l'escafoide i el semilunar, i la fusió del cuneïforme i el pisiforme semblen provocar una lirrtitació de moviment, i juntament amb les característiques d'altres articulacions (bàsicament de l'extremitat anterior), demostren que les extremitats no estaven situades just davall del cos, tal com passa a quasi tots el bòvids actuals. De nou, sembla que aquestes fusions (juntament amb la robustesa dels ossos del carp) estan relacionades amb l'adquisició d'una major estabilitat de les articulacions. Les petjades i els rastres poder ser importants fonts d'informació pel que fa a la locomoció i comportament d'espècies fòssil i actuals. A pesar de que es diposa d'una considerable quantitat de petjades de Myotragus, només es poden seguir i mesurar molts pocs rastres o pistes. En concret, els jaciments de s'Estret des Temps i ses Piquetes a Santanyí (Mallorca) han proporcionat tres rastres que s'han estudiat aquí en detall. La mesura de la longitud de passa, l'amplada entre extremitats (anterior i posterior) i l'orientació dels potons pot donar algunes pistes sobre la locomoció i el disseny corporal d'aquesta espècie. Langle dels peus (cap a fora) de M. balearicus és considerablment superior a la dels altres espècies d'ungulats estudiades, com Cervus elaphus i Ovis aries. Aquesta mesura, juntament amb la relativa separació de les extremitats (relacionada amb la longitud de passa), indiquen que les extremitats d'aquesta espècie no estaven situades just davall del cos durant la marxa (com a quasi tots els bòvids actuals), tal com se pot inferir a partir d'altres característiques anatòmiques. ; Some of the anatorrtical features of the Myotragus balearicus limb bones show that this species displayed a "low gear" locomotion. These features are the fusion of the nabiculocuboid complex to the large and small cuneiforms and to the metatarsal bone, limb bones morphology and very stout leg bones with important muscular and ligament insertions. Ali these features have been identified as a way to stabilise the joints due to a great body mass in relation with the body height, in detriment of a cursoriallocomotion. From the excavation of deposits as Cova Estreta (Pollença, Mallorca) and Cova des Moro (Manacor, Mallorca) several bones have been obtained displayíng undescribed features that agree with the above explained proposal. Specifically, it has been obtained a bone produced as the result of the fusion of scaphoid and lunar and a bone result of the fusion of pisiform and cuneiform. For the present, only have been obtained two specimens of the former case and just one of the later. None of the bones seem to be pathologic, and they do not show any kind of bone regrowth in the fusion zone. Fused scaphoid and lunar, and fused cuneiform and pisiform, seems to limit this movement, and together with anatorrtical characteristics of other joints (mainly in the fore leg), shows that the legs were not placed just under the body, as the almost all the extant bovids. Again, it seems that these fusions (together with the stoutness of the carpal bones) are also related with the stability of the joint. Tracks and trackways can be important sources of information on locomotion and behaviour of fossil (and extant) species. Although a considerable amount of Myotragus footprints are available, just few trackways can be followed and measured. Particularly, the deposits of s'Estret des Temps and Ses Piquetes in Santanyí (Mallorca) have furnished three trackways that have been here studied in detail. The measurement of path length, width between limbs (fore and hind limbs) and feet orientation can give some clues on locomotion and body design of this species. The feet angle (outwards) of M. balearicus is considerably larger than in other ungulate species studied, as Cervus elaphus and Ouis aries. This measurement together with the relative separation of the limbs (related to the path length) show that the limbs of this species were not positioned just under the body during walking (as almost all the extant bovids), as can be inferred from other anatomical characteristics.
Matèries en català: Paleontologia Illes Balears ; Animals Hàbits i conducta ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleontology Spain Balearic Islands ; Animal behavior ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.7920434 - 14 p. - Ver registro completo

Cavitats litorals de gènesi marina a les Illes Balears  - Vicens, Damià ; Gràcia, Francesc ; Balaguer, Pau ; Ginard, Antelm ; Crespí, Damià ; Bover, Pere
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 227-236
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Littoral caves can be found at the erosion coasts of the Balearic Islands. The genesis of most of these caves are produced by the marine erosion and they are known as marine abrasion caves. These caves generally have small dimensions (usually no longer than 50 m), display ascending profiles and can produce blowholes, tunnels and arches. Although they have initially nothing to do with karst, several karstic or karstrelated processes can act on these caves, and speleothems, karstic fillings, dissolution phenomena, etc., can be observed inside them. Also cave fauna can be found. ; A les costes d’erosió de les Illes Balears podem trobarhi abundants coves litorals; moltes d’aquestes tenen la seva gènesi lligada a l’erosió marina i s’anomenen coves d’abrasió marina. Aquestes cavitats són per norma general de modestes dimensions (no passen normalment dels 50 m de longitud), tenen un perfil ascendent i durant la seva evolució poden donar lloc a bufadors, túnels i arcs. Tot i no tenir res a veure inicialment amb el carst, durant la seva evolució hi poden participar processos càrstics o derivats d’ells; així podem trobar espeleotemes, reompliments càrstics, fenòmens de dissolució, etc. També es pot trobar fauna cavernícola. ; En las costas de erosión de las Illes Balears podemos encontrar abundantes cuevas litorales; la mayoría tienen su génesis ligada a la erosión marina y se denominan cuevas de abrasión marina. Estas cavidades son por norma general de modestas dimensiones (no pasan normalmente de 50 m de longitud), tienen un perfil ascendente y pueden dar lugar durante su evolución a agujeros sopladores, túneles y arcos. A pesar de no tener inicialmente nada que ver con el karst, durante su evolución pueden participar procesos kársticos o derivados de ellos; así podemos encontrar espeleotemas, rellenos kársticos, fenómenos de disolución, etc. También es posible encontrar fauna cavernícola.
Matèries en català: Costes Illes Balears ; Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coasts Spain Balearic Islands ; Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.2336347 - 10 p. - Ver registro completo

An Introduction to the Quaternary of Mallorca  - Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Bover, Pere ; Gómez-Pujol, Lluís ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni ; Vicens, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 13-53
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Abstract not available
Matèries en català: Paleoclimatologia Quaternari ; Història Natural.
Matèries en anglès: Paleogeography Quaternary ; Natural History.
Rellevància comparativa: 1.9544303 - 41 p. - Ver registro completo