Cerca de text


2 documents rellevants a la consulta.

'peter' apareix 2 vegades a 2 documents
'watkinson' apareix 2 vegades a 2 documents


Evidències geomorfològiques dels canvis del nivell marí  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Landreth, Robert ; Vicens, Damià ; Watkinson, Peter
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2001, n. 9, pp. 91-119
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Els canvis climàtics succeïts al llarg del Quaternari han ocasionat variacions del nivell de la mar, amb la conseqüent modificació de la linia de costa. La configuració i extensió de les terres emergides estan en funció d'aquestes oscil·lacions glacioeustàtiques que repercuteixen tambe en la dinàmica dels ecosistemes insulars. Diverses evidències geomorfològiques d'aquests episodis transgressius i regressius han quedat enregistrades al litoral, tant per damunt com per davall de l'actual nivell marí. En aquest treball es passa revista a moltes d'aquestes proves dels canvis climàtics, que en si mateixes formen part del nostre paisatge litoral, tant del que es visible a l'exterior, com del que roman amagat sota les aigües de la mar o a l'interior d'espectaculars cavitats càrstiques. ; Climatic changes during the Quaternary have led to sea-level changes and consequently to changes in the coast line. The shape and size of emerged lands are directly related to glacio-eustatic oscillations which also effect the dynamics of insular ecosystems. Diverse geomorphological evidence of these transgressive and regressive episodes have been recorded along the coast, both above and below the current sea-level. In this paper, many of the proves for these climatic changes, which in themselves form part of the island's seascape, are looked at. These proves can be seen on the surface, under the sea, and inside spectacular karstic caves
Matèries en català: Geomorfologia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Geomorphology ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.8729086 - 29 p. - Ver registro completo

Cavitat subaquàtiques de la franja litoral de Mallorca  - Gràcia, Francesc ; Clamor, Bernat ; Gamundí, Pere ; Fornós Astó, Joan Josep ; Watkinson, Peter
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 103-132
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Les exploracions de les cavitats de la franja litoral amb continuacions subaquàtiques es van iniciar a Mallorca, de forma documentada, l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans. El final de la dècada dels 80 i començaments dels 90 varen esser objecte de diferents campanyes d’espeleobussejadors britànics. L’any 1994 sorgeix l’embrió del que seria anys després la Secció d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca, espeleòlegs mallorquins dedicats a la recerca de les cavitats sotaiguades. El fruit d’aquestes investigacions ha suposat l’exploració dels sistemes espeleològics més extensos de l’illa i situen les cavitats subaquàtiques de Mallorca com a referent de les coves litorals de l’Estat Espanyol i d’Europa. Les cavitats de la franja litoral es poden subdividir en coves de la zona de mescla costanera, xarxes freàtiques litorals amb influències hipogèniques i les captures càrstico-marines. La major part de les coves es localitzen al carst eogenètic litoral desenvolupat en la plataforma postorogènica del sud i llevant de Mallorca, és a dir a la regió càrstica de Migjorn. Els condicionants litològics influeixen de manera decisiva en la configuració morfològica de les coves; així, mentre que a les fàcies de front de l’escull del Miocè superior dominen les formes de col·lapse relacionades amb la dissolució extensiva dels edificis coral·lins, en les fàcies corresponents a ambients sedimentaris de lagoon la permeabilitat associada a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar la roca una porositat bastant més baixa. S’han seleccionat les 12 coves més importants, la gran majoria ubicades a la marina de Llevant (10). Per municipis el més representat és Manacor (6), seguit de Felanitx (3). Les fitxes de les coves s’han subdividit, sempre que es disposi d’informació, en diferents apartats de: toponímia, situació geogràfica i geològica, història de les exploracions, descripció de la cavitat, hidrologia, sediments, espeleogènesi i estadi evolutiu, paleontologia, fauna aquàtica i arqueologia. ; Las exploraciones de las cavidades de la franja litoral con continuaciones subacuáticas se iniciaron en Mallorca, de forma documentada, el año 1972 por parte de espeleólogos catalanes. El final de la década de los 80 e inicios de los 90 fueron objeto de diferentes campañas de espeleobuceadores británicos. El año 1994 se crea el embrión de lo que sería años después la Secció d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca, espeleólogos mallorquines dedicados a la investigación de les cavidades sumergidas. Los frutos de estas investigaciones han supuesto la exploración de los sistemas espeleológicos más extensos de la isla, y situan las cavidades subacuáticas de Mallorca como referente de las cuevas litorales del Estado Español y de Europa. Las cavidades de la franja litoral se pueden subdividir en cuevas de la zona de mezcla costera, redes freáticas litorales con influencias hipogénicas y capturas kárstico-marinas. La mayor parte de las cuevas se localizan en el karst eogenético litoral desarrollado en la plataforma postorogènica del sur y levante de Mallorca, es decir en la región kárstica de Migjorn. Los condicionantes litológicos influyen de manera decisiva en la configuración morfológica de las cuevas, de forma que, mientras que en las facies del frente arrecifal del Mioceno superior dominan las formas de colapso relacionadas con la disolución extensiva de los edificios coralinos, en las facies correspondientes a ambientes sedimentarios de lagoon la permeabilidad asociada a la fracturación adquiere mayor relevancia, al presentar la roca una porosidad bastante más baja. Se han seleccionado las 12 cuevas más importantes, la gran mayoría ubicadas en la marina de Llevant (10). Por municipios el más representado es Manacor (6), seguido de Felanitx (3). Las fichas de las cuevas se han subdividido, siempre que se disponga de información, en diferentes apartados de: toponimia, situación geográfica y geológica, historia de las exploraciones, descripción de la cavidad, hidrología, sedimentos, espeleogénesis y estadio evolutivo, paleontología, fauna acuática y arqueología. ; The explorations in the caves with underwater extensions, existing along the littoral fringe of Mallorca Island, are firstly documented in 1972 due to the activities of Catalan cavers. During the end of 1980 decade and the early 1990 different campaigns were conducted by British cave divers. The year 1994 is formed the embryo of what would be, years later, the Diving Section of Grup Nord de Mallorca, a team of young Mallorcan cavers dedicated to the investigation of underwater cavities. The fruits of these researches have involved the exploration of the most extensive cave systems of the island, placing the underwater cavities of Mallorca at a remarkable position regarding coastal caves in Spain and in Europe. The cavities of littoral areas can be divided into: caves of the coastal mixing zone, littoral phreatic networks with hypogenic influences, and marine-karstic captures. Most of the caves are located in the littoral eogenetic karst developed within the post-orogenic platform of southern and eastern Mallorca, the so-called Migjorn karst region. The lithological conditionings have a decisive influence on the morphological features of the investigated caves. So, while in the front-reef facies of the Upper Miocene the collapse morphologies are dominant, related to the extensive dissolution of coral buildings, in the facies corresponding to lagoon environments the permeability associated to fractures becomes more important, due to the significantly lower rock porosity of these back-reef facies. The 12 most important caves have been selected, which are mainly located in the eastern coast of Mallorca (10). Regarding their distribution in the municipalities, Manacor (6) is the best represented, followed by Felanitx (3). The data corresponding to each cave, always subject to the availability of information, is structured in different sections: toponymy, geographical and geological location, history of explorations, cave description, hydrology, sediments, speleogenesis and evolutionary stage, paleontology, aquatic fauna and archeology.
Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural.
Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History.
Rellevància comparativa: 3.098327 - 30 p. - Ver registro completo