6 documents rellevants a la consulta.
'merino' apareix 7 vegades a 7 documents
'antoni' apareix 60 vegades a 58 documents
|
Els sediments de les cavitats càrstiques de les Balears
- Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Joaquín ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 199-212 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: This paper deals with current sedimentary processes that take place within the Balearic karst which leave proof of their existence by means of the accumulation of detritic deposits, either as entrance facies or inside the underground passages and chambers. The most characteristic assemblage of sedimentary facies present in the Balearic endokarst is described here along with the documentary research techniques applied to their description and analysis. Among the existing sedimentary facies and because of their mass and ubiquity, the reddish silty deposits emplaced by seepage and the dynamics of subterranean waters must be underlined. At the same time, the significant accumulation of boulders and gravels caused by breakdown processes are highlighted as well. The sedimentary record present in the area belonging to the littoral zone is of paramount importance. As a consequence of being related to the specific processes that happen in the coastal mixing zone, where the interference between continental and marine processes come about, the sedimentary record has been subject of detailed research. From a temporary point of view, the sedimentation in the littoral zone is controlled by paleoclimatic changes together with the dynamics of sea oscillations that have affected the karst system along the Pleistocene. ; El present treball s’ocupa dels processos sedimentaris actuals que actuen dins del carst balear i que deixen constància de la seva existència mitjançant l’acumulació de dipòsits detrítics ja sigui com a fàcies d’entrada o a l’interior dels conductes i sales del medi hipogeu. Es descriu el conjunt més característic de fàcies sedimentàries presents a l’endocarst de les Balears així com les tècniques d’estudi emprades en la seva descripció i anàlisi. Entre les fàcies sedimentàries que s’observen hi destaquen pel seu volum i omnipresència, els llims vermells acumulats per la percolació i dinàmica de les aigües subterrànies i les grans acumulacions de blocs i graves originades per processos d’esfondrament. D’especial importància és el registre sedimentari present a la zona que es correspon amb el carst litoral. Aquest ha estat especial objecte d’estudi, degut a la seva relació amb els processos específics que tenen lloc en la zona costanera de mescla d’aigües i on es dóna la interferència entre els processos continentals i marins. Des d’un punt de vista temporal la sedimentació a la zona litoral ve controlada per les variacions paleoclimàtiques juntament amb la dinàmica d’oscil·lació marina que han afectat el sistema càrstic durant el Pleistocè. ; El presente trabajo se ocupa de los procesos sedimentarios actuales que actúan en el karst balear y que dejan constancia de su existencia mediante la acumulación de depósitos detríticos, ya sea como facies de entrada o en el interior de los conductos y salas del medio hipogeo. Se describe el conjunto más característico de facies sedimentarias presentes en el endokarst de las Baleares así como las técnicas de estudio utilizadas en su descripción y análisis. Entre las facies sedimentarias que se observan podemos destacar por su volumen y omnipresencia, los limos rojos acumulados por la percolación y dinámica de las aguas subterráneas y las grandes acumulaciones de bloques y gravas originados por los procesos de colapso. De especial importancia es el registro sedimentario presente en la zona que se corresponde con el karst litoral. Esta zona ha sido objeto de estudio específico, debido a su relación con los procesos que tienen lugar en la zona costera de mezcla de aguas y donde se produce la interferencia entre los procesos continentales y marinos. Desde un punto de vista temporal la sedimentación en la zona litoral está controlada por las variaciones paleoclimáticas junto con la dinámica de oscilación del nivel marino que ha afectado al sistema kárstico durante el Pleistoceno. Matèries en català: Sediments (Geologia) Illes Balears ; Història Natural. Matèries en anglès: Sediments (Geology) Spain Balearic Islands ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.6354856 - 14 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Evidències morfològiques de processos hipogènics a cavitats de Mallorca
- Merino, Antoni ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 165-182 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Until very recently, most of the caves in Mallorca were considered to be of epigenic origin, where the endokarst phenomena was mainly originated by the circulation of meteoric waters carrying biogenic CO2, and by different speleogenetic mechanisms associated to the littoral mixing zone along with extensive breakdown processes. The breakthroughs achieved along the last years have contributed not only to identify new morphologies, but also to distinguish a new speleogenetic process hitherto unknown in Mallorca: the hypogenic speleogenesis, related to a water recharge of deep origin. To address challenging questions regarding with it, a detailed investigation of suspicious caves harbouring hypogenic evidences was carried out, yielding unexpected data. In this paper, special attention is given to the morphological signs found predominantly in caves located within the south-western sector of Migjorn karst region and surrounding area. The following morphologies have been documented: a morphologic suite of rising flow integrated by feeders, rising wall channels and outlets; dead ends; partitions; the associations of cave rims–vents and bubble trails–folia; as well as likely condensation-corrosion features in the form of bellholes and small subspherical chambers. ; Fins fa pocs anys es considerava que la majoria de les cavitats de Mallorca tenien un origen epigènic, en el que les formes endocàrstiques estaven relacionades principalment amb la infiltració d’aigües meteòriques que portaven en dissolució CO2 d’origen biogènic, i també amb diferents mecanismes espeleogenètics associats a la zona litoral de mescla d’aigües i a importants processos d’esfondrament i reajustament de les voltes. Les noves troballes realitzades en els darrers anys han servit no tan sols per identificar noves formes, sinó que també ens han permès distingir un nou mecanisme espeleogenètic, desconegut fins a la data a Mallorca: l’espeleogènesi hipogènica, relacionada amb una recàrrega hídrica d’origen profund. Amb l’objectiu d’aclarir els possibles dubtes relacionats amb aquesta temàtica, es va dur a terme una recerca detallada a aquelles cavitats susceptibles de presentar evidències dels esmentats processos, donant aquestes investigacions uns resultats inesperats. En aquest treball es posarà un èmfasi especial en les evidències morfològiques, trobades en la seva major part en cavitats situades al sector sudoccidental de la regió càrstica del Migjorn de Mallorca i la seva àrea circumdant. Les formes que s’han documentat són les següents: conjunts morfològics de flux ascendent formats per punts d’alimentació (feeders), canals ascendents de paret (rising wall channels), i punts de descàrrega (outlets); galeries cegues (dead ends); envans de roca (partitions); els binomis tovera–respirador i canals de desgasificació (bubble trails)–folia; així com possibles evidències de processos de condensació-corrosió en forma de cúpules (bell-holes) i petites sales subesfèriques. ; Hasta hace pocos años, se consideraba que la mayoría de las cavidades de Mallorca tenían un origen epigénico, donde las formas endokársticas estaban relacionadas principalmente con la infiltración de aguas meteóricas llevando en disolución CO2 de origen biogénico, así como con diferentes mecanismos espeleogenéticos asociados a la zona litoral de mezcla de aguas y a importantes procesos de hundimiento y reajuste de bóvedas. Los descubrimientos realizados a lo largo de los últimos años han servido no solo para identificar nuevas morfologías, sino que también han permitido distinguir un nuevo mecanismo espeleogenético, desconocido hasta la fecha en Mallorca: la espeleogénesis hipogénica, relacionada con una recarga hídrica de origen profundo. Con el objetivo de aclarar las dudas relacionadas con este tema, se llevó a cabo una investigación detallada de aquellas cavidades que pudieran contener evidencias de los citados procesos, dando unos resultados inesperados. En este artículo se pone un énfasis especial en las evidencias morfológicas, halladas mayoritariamente en cavidades situadas en el sector sudoccidental de la región kárstica del Migjorn y en su área circundante. Las morfologías que se han documentado son las siguientes: conjuntos morfológicos de flujo ascendente formados por puntos de alimentación (feeders), canales ascendentes de pared (rising wall channels), y puntos de descarga (outlets); galerías ciegas (dead ends); tabiques de roca (partitions); los binomios tobera–respiradero y canales de desgasificación (bubble trails)–folia; así como posibles evidencias de procesos de condensación-corrosión en forma de cúpulas (bell-holes) y pequeñas salas subesfèricas. Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.6354856 - 18 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Espeleotemes i minerals de les coves de les illes Balears
- Merino, Antoni ; Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 183-198 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Caves in the Balearics are renowned by its remarkable scenic values due to the great variety and abundance of carbonate speleothems, whose mineralogy is mainly composed by calcite being aragonite relegated to a second place. Other minerals are also represented but in a very minority way, such as gypsum. This situation is due to the monotonous carbonate lithology that characterizes the Balearics geology. The mineral monotony is counterweighted by the utmost morphological diversity showed by the speleothems, being caused by diverse genetic processes and influenced by climatic as well as temporary factors. The following types of cave crystallizations are distinguished: dripping water speleothems, flowing water speleothems, capillarity speleothems, vadose subaqueous speleothems and littoral phreatic speleothems. On the other hand, a wide range of uncommon minerals have been identified linked to the hypogenic processes documented in southern Mallorca, which are related to a deep seated recharge connected with the geothermal anomalies existing in the area. The presence of bat populations in some caves results in a specific series of phosphate minerals. ; Les cavitats de les Balears es caracteritzen per presentar un elevat grau d’ornamentació, consistent en una gran variació de dipòsits d’espeleotemes que presenten de forma quasi exclusiva una mineralogia carbonatada en la que la calcita és el mineral predominant, quedant en un segon terme l’aragonita. Altres minerals hi són presents, però ja de forma molt minoritària, entre els que hi destaca el guix. Aquest fet és el resultat de la monòtona litologia carbonatada que caracteritza la geologia de les Illes Balears. Aquesta monotonia mineral es veu compensada per l’extrema diversitat morfològica que presenten els espeleotemes, i que és deguda al seu procés genètic i als factors climàtics i temporals en els quals s’han originat. S’hi descriuen espeleotemes de degoteig, espeleotemes de flux, espeleotemes produïts per capil·laritat, espeleotemes subaquàtics d’origen vadós i espeleotemes subaquàtics d’origen freàtic costaner. Per altra part, dins d’aquesta monotonia carbonatada, i en relació amb els processos d’hipogènesi lligats a les estructures tectòniques distensives presents al Migjorn de Mallorca, tenim tota una sèrie de minerals molt poc comuns relacionats amb l’aportació de determinats elements en solució per part de les aigües hipogèniques profundes. L’existència d’activitat biològica, normalment de ratapinyades, a l’interior de les coves dóna lloc a la presència de determinats minerals fosfatats. ; Las cavidades de Baleares se caracterizan por presentar un elevado grado de ornamentación, consistente en una gran variedad de depósitos de espeleotemas que presentan de forma casi exclusiva una mineralogía carbonatada en la que la calcita es el mineral predominante, quedando en segundo término el aragonito. Están también presentes otros minerales de forma muy minoritaria, destacando entre estos el yeso. Este hecho se debe a la monótona litología carbonatada que caracteriza la geología de las Islas Baleares. Dicha monotonía mineral se ve compensada por la extrema diversidad morfológica que presentan los espeleotemas, y que se debe a sus procesos genéticos y a los factores climáticos y temporales en los cuales se han formado. Se describen espeleotemas de goteo, espeleotemas de flujo, espeleotemas producidos por capilaridad, espeleotemas subacuáticos de origen vadoso y espeleotemas subacuáticos de origen freático costero. Por otra parte, dentro de esta monotonía carbonatada, y ligados a los procesos hipogénicos asociados a las estructuras tectónicas distensivas presentes en la zona meridional de Mallorca, hay toda una serie de minerales muy poco comunes relacionados con el aporte de determinados elementos en disolución por parte de las aguas hipogénicas profundas. La presencia de actividad biológica, normalmente murciélagos, en el interior de las cavidades da lugar a determinados minerales fosfatados. Matèries en català: Espeleologia Illes Balears ; Minerals Illes Balears ; Història Natural. Matèries en anglès: Speleology Spain Balearic Islands ; Minerals Spain Balearic Islands ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.6354856 - 16 p. - Ver registro completo |
|
|
|
La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). La cavitat de major desenvolupament de les illes Balears
- Merino, Antoni ; Mulet, Antonio ; Mulet, Guillem ; Croix, Antoni ; kristofersson, Anders ; Gràcia, Francesc ; Ginés, Joaquín Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 147-164 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Cova des Pas de Vallgornera is located in the Llucmajor municipality, Mallorca island, being the longest cave in the Balearic archipelago: currently its surveyed length is over 65.000 metres. It is a really unique cave within the endokarst of the Migjorn region of the island, not only because its development but also for the great deal of uncommon speleothems and solution morphologies. Regarding geological and geomorphologic aspects, this exceptional site clearly shows a very strong control imposed by the lithologic factors –the architecture of the Upper Miocene reef– on the pattern and the morphological features of the system. Furthermore, the cave supplies evidences of a multi-folded speleogenesis that includes besides the coastal mixing zone dissolution, a noticeable epigenic recharge as well as a possible basal recharge of hypogenic origin. All this together, makes the cave certainly outstanding even at an international level. The cave is under the protection of Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears (the Regional Environmental Authority) and was declared Site of Community Importance, within the Natura 2000 Network (European Council Directive 92/43/EEC). Access to the cave is highly restricted and only surveying and investigation tasks are authorized by the Regional Authority. ; La Cova des Pas de Vallgornera està situada al municipi de Llucmajor, a l’illa de Mallorca, essent la cavitat de major desenvolupament de l’arxipèlag amb un recorregut actualment topografiat de més de 65.000 m. És una cavitat única dins de l’endocarst de la zona del Migjorn de l’illa, no tan sols per les seves dimensions sinó també per l’abundància d’espeleotemes poc freqüents i de morfologies de dissolució. Pel que fa als aspectes geològics i geomorfològics, aquesta cova excepcional mostra un fort control imposat pels factors litològics –l’arquitectura de l’escull del Miocè superior– sobre les característiques morfològiques del sistema espeleològic. A més a més, la cova aporta evidències d’una espeleogènesi complexa que inclouria, a part de la dissolució produïda en la zona de mescla costanera, una notable recàrrega meteòrica superficial així com una possible recàrrega basal d’origen hipogènic. Totes aquestes peculiaritats fan que la cavitat sigui certament remarcable fins i tot a nivell internacional. La cova està protegida per la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, i està declarada Lloc d’Interès Comunitari, dins de la xarxa Natura 2000 (Directiva del Consell Europeu 92/43/CEE). L’accés a la cavitat es troba restringit i es limita als treballs de topografia i estudis de diversos tipus que han de ser autoritzats per la Conselleria. ; La Cova des Pas de Vallgornera se encuentra situada en el municipio de Llucmajor, en la isla de Mallorca, siendo la cavidad de mayor recorrido del archipiélago con un desarrollo topografiado en la actualidad de más de 65.000 m. Es una cavidad única dentro del endokarst de la zona de Migjorn de la isla, no solo por sus dimensiones sino también por la abundancia de espeleotemas poco frecuentes y morfologías de disolución. En relación con los aspectos geológicos y geomorfológicos, esta cueva excepcional presenta un claro control impuesto por factores litológicos –la arquitectura del arrecife del Mioceno superior– sobre las características morfológicas del sistema espeleológico. Además, la cueva aporta evidencias de una compleja espeleogénesis que incluiría, aparte de la disolución producida en la zona de mezcla costera, una notable recarga meteórica superficial así como una posible recarga basal de origen hipogénico. Todas estas peculiaridades hacen que la cavidad sea ciertamente destacable incluso a nivel internacional. La cueva está protegida por la Conselleria de Medi Ambient, del Govern de les Illes Balears, y está declarada Lugar de Interés Comunitario, dentro de la red Natura 2000 (Directiva del Consejo Europeo 92/43/CEE). El acceso a la cavidad está restringido y se limita a trabajos de topografía y estudios de diversos tipos que han de ser autorizados por la Conselleria. Matèries en català: Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) ; Història Natural. Matèries en anglès: Cave des Pas de Vallgornera (Spain : Llucmajor) ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.1083884 - 18 p. - Ver registro completo |
|
|
|
An Introduction to the Quaternary of Mallorca
- Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Fornós Astó, Joan Josep ; Bover, Pere ; Gómez-Pujol, Lluís ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni ; Vicens, Damià Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 13-53 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Abstract not available Matèries en català: Paleoclimatologia Quaternari ; Història Natural. Matèries en anglès: Paleogeography Quaternary ; Natural History. Rellevància comparativa: 1.8448398 - 41 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Upper Pleistocene deposits and karst features in the littoral landscape of Mallorca Island (Western Mediterranean): a field trip
- Fornós Astó, Joan Josep ; Ginés, Àngel ; Ginés, Joaquín ; Gómez-Pujol, Lluís ; Gràcia, Francesc ; Merino, Antoni ; Onac, Bogdan P. ; Tuccimei, Paola ; Vicens, Damià Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 163-220 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Abstract not available Matèries en català: Paleobotànica Plistocè ; Història Natural. Matèries en anglès: Paleobotany Pleistocene ; Natural History. Rellevància comparativa: 1.5812913 - 57 p. - Ver registro completo |