|
|
j (56) joan (99) fornos (52)
|
La geologia de l'arxipèlag de Cabrera: estratigrafia i estructura tectònica. Una síntesi.
- Fornós, Joan J. ; Barón, Alfredo Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2020, n. 30, pp. 139-154 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [cat] L’arxipèlag de Cabrera, localitzat al sud de l’illa de Mallorca a uns 9 km del cap de Ses Salines, correspon des del punt de vista geològic a la prolongació vers el sud-oest de les denominades Serres de Llevant. De litologia majoritàriament carbonatada, els dipòsits mesozoics hi dominen clarament i són els responsables de l’abrupte geomorfologia de l’illa que es caracteritza per la seva costa entretallada i els seus espadats costaners. Els dipòsits més antics que hi afloren corresponen a les fàcies keuper del triàsic superior sobre els quals es disposen les fàcies carbonatades de plataforma del juràssic inferior (lias) a les què segueixen les fàcies més profundes, d’ambient de talús i conca, que enregistren gran quantitat de dipòsits delapcionals amb olistòlits i olistostromes que abasten des del juràssic mitjà (dogger) fins al cretaci. Igual que passa a l’illa de Mallorca, la sedimentació no es reprèn fins l’eocè mitjà amb fàcies marines litorals desprès d’una important llacuna estratigràfica que marca un període d’emersió generalitzada. Desprès de les calcarenites eocenes, ja només tenim a l’arxipèlag dos petits afloraments pertanyents al miocè superior amb fàcies litorals, i dipòsits pleistocens localitzats a les zones costaneres baixes de tipus al·luvial, eòlic i platges. L’estructura ve determinada per la tectònica compressiva alpina amb la formació d’encavalcaments que diferencien dues unitats. Dins de cada unitat, hi destaquen principalment la presència de falles normals intrajuràssiques sincròniques amb la deposició de les fàcies de talús i una fracturació distensiva que afecta els materials cenozoics, de probable edat pliocènica. ; [eng] Cabrera archipelago is located southward from the island of Mallorca, at 9 km along from the cape of Ses Salines. From a geological point of view, it corresponds to the south-western prolongation of the Serres de Llevant reliefs. Mesozoic carbonate rocks are predominant, and are the responsible for the steep geomorphology of the island, which is characterized by an intricate coastline with near vertical coastal cliffs. The oldest deposits correspond to the Keuper facies of the Upper Triassic. The Mesozoic sequence starts with a carbonate platform deposition Lower Jurassic (Lias) in age. After a break, clearly visible by the establishment of a hard-ground, pelagic and hemipelagic deposits, characterized by slope and deep basin facies including commonly include olistolites and olistostromes, records the deepening of the basin. These pelagic facies range from Middle Jurassic (Dogger) to the Cretaceous. In the same way as it has been described for the island of Mallorca, the sedimentation does not resume until the middle Eocene with coastal marine facies after an important stratigraphic lag that indicates a period of generalized emersion. Neogene sedimentation is only present in two small outcrops belonging to the Upper Miocene and are characterized by the presence of coastal facies. Pleistocene is just present in low coastal areas, showing alluvial, dune, and beach deposits. The structure features and style are determined by the alpine compression with a thrust tectonics expression that differentiate two units. In each unit a series of distensive normal faults, intrajurassic in age, that are related with the slope facies are present, as well as an important distensive fracturation that affects the Cenozoic materials and probably of Pliocene age. Matèries en català: Història Natural. Matèries en anglès: Natural History. Rellevància comparativa: 4.3281183 - 16 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Cinquanta anys d’espeleologia subaquàtica a Mallorca (1971 2021): humans, aigua i coves
- Gràcia, Francesc ; Fornós, Joan J. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2021, n. 33, pp. 283-361 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [cat] Aquest article pretén donar visibilitat i retre homenatge a la tasca feta pels espeleobussejadors que al llarg de cinquanta anys han realitzat exploracions i recerques a les coves subaquàtiques de Mallorca. El pas inexorable del temps va esborrant el paper que han desenvolupat cada un d’ells en descobrir, topografiar i estudiar el patrimoni natural subterrani. Evitar l’esvaïment del seu record ens ha motivat a fer aquesta recopilació. Les primeres incursions s’efectuen entre els anys 1971 i 1977 per catalans i mallorquins a diferents coves litorals de la zona de mescla i galeries de drenatge d’aigua dolça, amb molt minses penetracions. Entre 1978-1987 se realitzen diverses campanyes alemanyes i txeques a la cova dels Estudiants. En un tercer període, entre darreries dels vuitanta i començaments dels noranta (1986-1992), tornen les immersions mallorquines que fan espeleobusseig com a cosa excepcional, sense esser la seva activitat habitual, ja que es tracta d’espeleòlegs, escaladors o bussejadors. Se centren en la cova dels Estudiants, la cova des Bastons i la cova des Pas de Vallgornera, a més a més de mitja dotzena de grutes submarines pollencines. Un quart període correspon a les campanyes britàniques entre 1988 i 1997, efectuades per especialistes en grutes submergides, que se dediquen tant a les galeries de drenatge de la serra de Tramuntana com a cavitats de la zona de mescla litoral. El darrer període correspon a l’espeleologia subaquàtica mallorquina, que arranca el 1994 fins a l’actualitat i és duta a terme per mallorquins o residents especialitzats en aquesta disciplina que la practiquen de forma habitual. S’aconsegueix descobrir i documentar importants coves litorals que han suposat un increment considerable de la riquesa subterrània de Mallorca. S’han elaborat 80 fitxes individuals a on s’ha arreplegat el legat aportat per cada bussejador de coves del qual disposam d’informació. ; [eng] This article is a tribute to those speleologists who have developed underwater cave explorations at Mallorca during the last fifty years; at the same time that we pretend to give visibility and prominence to their work. As time passes, their specific role in cave exploration, mapping and many other contributions to the subterraneous karstic heritage gradually faint and disappear. Against this background we stamp this historical compilation. The pioneering underwater speleological exploration at Mallorca can be separated, at least, in five activity periods. The first underwater speleological incursions were developed between 1971 and 1977 by Catalan and Mallorcan speleodivers in different coastal caves. All these caves exhibited very little penetration and were related with the mixing zone and freshwater drainage galleries. Later, between 1978-1987 several German and Czech campaigns were carried out in the Cova dels Estudiants. A third period, between the end of the eighties and the beginning of the nineties (1986-1992), stands out because Mallorcan people returned to dive inside the caves as an exceptional practice, since it was not their usual activity, as they were speleologists, climbers or just marine divers. During this period, this group of speleologists focused on the Cova dels Estudiants, the Cova dels Bastons and the Cova des Pas de Vallgornera, as well as half a dozen submarine caves along the Pollença area. A fourth period corresponds to the British campaigns carried out between 1988 and 1997, and executed by specialists in submerged caves. They explored both, the drainage galleries of the Serra de Tramuntana and cavities in the coastal mixing zone at Eastern Mallorca. The last period corresponds to the institutionalization of the underwater caving at the Island. This period started in 1994 and continues until now. Exploration is carried out by Mallorcan people or foreigners’ residents in the island, both specialized in this discipline ad practicing it on a regular basis. This fact has permitted to discover and document important coastal caves. All of that have led to a considerable increase in the knowledge of the underground heritage of Mallorca. Finally, this paper presents eighty individual cards showing the legacy provided by each cave diver and compiling all the available information on their activities and contributions. Matèries en català: Espeleologia -- Mallorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Speleology -- Spain -- Majorca ; Natural History. Rellevància comparativa: 4.3281183 - 80 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Bartomeu Darder Pericàs (1894 1940) i el XIV Congrés Geològic Internacional
- Del Valle, Laura ; Fornós, Joan J. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2021, n. 33, pp. 93-108 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [cat] La celebració el 1926 del XIV Congrés Geològic Internacional a Madrid (Espanya), donà a conèixer els treballs científics realitzats fins al moment i als científics de l'estat espanyol. Entre ells Bartomeu Darder i Pericàs, veterinari, geòleg i mestre fins a la fi dels seus dies a l'Institut de Tarragona. L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer el paper de Bartomeu Darder en el XIV Congrés Geològic Internacional, el qual va preparar i editar la guia corresponent de l’excursió postcongrés C-5 L’illa de Mallorca juntament amb Paul Fallot. També va participar en l’organització del congrés com a representant de l’Institut de Tarragona, actuant com a secretari en dues sessions- II Sessió “Geologia de la Mediterrània” i presentant dues comunicacions. Una d’aquestes amb la participació de Paul Fallot titulada: L’edat dels moviments orogènics de l’illa de Mallorca, i el segon titulat: Geologia de la Mediterrània. El segon objectiu és l’anàlisi de les repercussions del congrés sobre la geologia de l'estat espanyol, sobretot de la mallorquina, a partir de la classificació, depuració i anàlisi de les dades extretes de la correspondència, llibres, separates, retallades de diaris, cartes, quaderns de camp, etc. procedents del llegat DARDER, facilitat pel seu fill Josep Darder al Govern de les Illes Balears, i que s’han completat amb altres documents relacionats. ; [eng] The celebration in 1926 of the XIV International Geological Congress in Madrid (Spain), presented the scientific work and the scientists of the State done so far. Among them Bartomeu Darder-Pericás, veterinarian, geologist and teacher until his days at the Tarragona Institute. The main objective of this paper is present the role of Bartomeu Darder on the XIV International Geological Congress. Bartomeu Darder prepared and edited the corresponding guide to the post-congress field trip title C-5 Isla de Mallorca in conjunction with Paul Fallot. Also participated in the congress organization as a representative of the Tarragona Institute acting as a secretary in two sessions –II Session “Geología de la Meditarrànea” and presenting two communications. One of them with the participation of Paul Fallot titled “La edad de los movimientos orogenicos de la isla de Mallorca”, and the second titled “Geología de la Mediterránea”. The second objective is analyzing the impact of the congress on the Spanish geology, especially Mallorca, based on the classification, filtering and analysis of the data extracted from correspondence, books, reprints, newspaper clippings, letters, field notebooks, etc. from the legacy DARDER, facilitated by his son Josep Darder to the Balearic Government, also to be supplemented by others related documents. Matèries en català: Geologia ; Història Natural. Matèries en anglès: Geology ; Natural History. Rellevància comparativa: 3.7098155 - 16 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Introducció a la història de l’evolució del coneixement geològic de l’arxipèlag de Cabrera i la seva cartografia geològica
- Fornós, Joan J. ; Barón, Alfredo ; López, Borja Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2020, n. 30, pp. 157-170 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [cat] Els primers treballs que tracten la geologia de Cabrera corresponen a finals del segle XIX i principis del XX, però no serà fins a les darreries del segle XX que l’arxipèlag serà objecte de diverses campanyes cartogràfiques, principalment des del món acadèmic, per tal de descriure, a grans trets, les seves característiques estructurals i estratigràfiques. Amb anterioritat només s’haurien abordat alguns aspectes marginals o força concrets i/o puntuals de l’illa, tot destacant el fet que es tractaven de la prolongació de les Serres de Llevant de Mallorca; o bé algunes observacions relatives a l’estratigrafia, estructura, aspectes geomòrfics o paleontològics. ; [eng] Earlier works devoted to the geology of Cabrera date to the end of the ninetieth and early twentieth century. The first systematic and academic geological surveys did not account until the end of the twentieth century. These surveys found out the overall stratigraphic and structural characteristic of the archipelago. Previously to the academic surveys most of the research correspond to punctual and /or partial topics on the relation between the spatial extent of the Serres de Llevant (Mallorca) and Cabrera, or about very specific and geographical restrained comments on stratigraphy, structure, geomorphology or paleontological issues. Matèries en català: Geologia ; Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears) ; Història Natural. Matèries en anglès: Geology ; Natural areas -- Spain -- Balearic Islands -- Cabrera ; Natural History. Rellevància comparativa: 3.7098155 - 14 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Pedres i homes en una illa petita: el medi físic i l’influx humà al Migjorn de Menorca
- Rosselló Verger, Vicenç M. ; Fornós, Joan J. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2004, n. 11, pp. 21-38 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Abstract not available Matèries en català: Geomorfologia Menorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Geomorphology Spain Minorca ; Natural History. Rellevància comparativa: 3.7098155 - 18 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca: Evolució dels coneixements i perspectives actuals
- Ginés, Joaquín ; Ginés, Ángel ; Fornós, Joan J. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2021, n. 34, pp. 112-131 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [cat] Les investigacions realitzades sobre el carst i les cavitats naturals de Mallorca han experimentat un gran desenvolupament durant les darreres cinc dècades, per motius ben diversos que han actuat de manera sinèrgica: l’eclosió de l’espeleologia mallorquina, l’aparició de publicacions espeleològiques locals i la instauració de la formació universitària a les Illes Balears. En aquestes pàgines es fa una revisió detallada dels avenços que s’han anat produint, tant en l’estudi del carst en general i les seves formes de superfície o exocarst, com en el coneixement de les coves i avencs de l’illa i els dipòsits que contenen. Especial menció mereixen els treballs desenvolupats sobre aspectes geocronològics i paleoclimàtics, entre els quals destaquen les investigacions portades a terme sobre els espeleotemes freàtics (POS) de les coves litorals de Mallorca i la seva relació amb antics nivells de la mar. ; [eng] Research carried out on the karst and caves of Mallorca Island has undergone great development over the last five decades, for a variety of reasons that have acted synergistically: the sudden emergence of Mallorcan caving activities, the bloom of local speleological publications and, finally, the launching and consolidation of university studies in the Balearics. In this paper a detailed review of the advances that have been produced is made, as much in the study of karst in general and its surface landforms or exokarst, as in the knowledge of the caves and chasms of the island and the deposits hosted within them. Special mention should be deserved to the works carried out on geochronological and paleoclimatic aspects, including the research on the phreatic overgrowths on speleothems (POS) from coastal caves of Mallorca and their relationship with ancient sea levels of the Mediterranean. Matèries en català: Coves -- Illes Balears ; Història Natural. Matèries en anglès: Caves -- Spain -- Balearic Islands ; Natural History. Rellevància comparativa: 3.7098155 - 21 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Freqüència, magnitud i escala en la morfodinàmica de les costes rocoses: observacions a s'Alavern (S de Mallorca, Mediterrània occidental)
- Gómez-Pujol, Lluís ; Balaguer, Pau ; Fornós, Joan J. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2007, n. 14, pp. 181-199 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: S'avalua la magnitud dels processos erosius que actuen sobre els penya-segats carbonatats de s'Alavern (Sud de Mallorca) alhora que es detallen les seves components temporals i d'escala. Així el debat actual en geomorfologia litoral sobre la preponderància dels agents marins (acció hidràulica i mecànica) sobre els subaeris a d'alteració a viceversa (alteració física-química-biològica i moviment de masses) queda condicionat per l'escala temporal i l'efecte sobre el relleu. Mentre que a s'Alavem les taxes de denudació globals són de l'ordre de 0,004 a 0,310, les taxes de bioerosió per a les comunitats de gasteròpodes de Melaraphe neritoides i per al conjunt de pegellides -majoritàriament Patella rustica- són de 0,007 i 0,369. Els texts d'exposició aboquen taxes d'erosió on no hi participa l'abrasió entre 0,l8 i 0,50 en funció de la posició respecte a la línia de costa. Les taxes de disgregació granular de la façana del penya-segat de s' Alavern són de l'ordre de 0,117 amb una evident relació amb els episodis de pluges intenses i forts vents. Els moviments de masses han implicat la caiguda de fragments del penya-segat suposa volums d'esbaldregalls al voltant de 40 m', mentre que el trencament de fragments de la plataforma varia de 0,86 m' a 10m'. Tot plegat ens ajuda a construir un vector negatiu a un gràfic on contrastam la freqüència (escala temporal) i la magnitud (escala de volum) de retrocés de la costa rocosa, tot posant de manifest que el debat dels agents a processos marins VS. l'alteració és un artefacte que depèn únicament i exclusiva de l'escala d'anàlisi i de la posició dels investigadors en la sistematització de les seves observacions. A la vegada el vector que relaciona freqüència i magnitud ens planteja l'escenari òptim per relacionar els estudis de morfodinàmica de les costes rocoses amb les aproximacions de tipus evolutiu. ; The goal of this paper is to assess the role of erosion processes at s'Alavern sea cliffs pointing up the temporal and scale components of erosian rates. Thus the current debat concerning with the main role of wave processes (hydraulic and mechanic action) vs. subaerial and weathering (physical, chemical and biological weathering and mass movements) is overtrhusted by the analysis of the temporal and influence on landform of each process. At s' Alvavern denudation rates obtained through laser scanner and MEM range from 0.004 to 0.310, bioerosion mean rates by small snails (Melaraphe neritoides) or limpets (mainly Patella rustica) are respectively of O.007 and 0.369. On the other hand, exposition tests offer erosion rates from 0.18 to 0.50 according to their position across the shore platform. Sediment traps inform us about granular disintegration close to 0.117 triggered by rainfall episodes, seabrezees and winds. Finally, mass movement can imply from cliffwall falls of40 m'to shore rock platform fragments detachment of 0.86 to 10m'. All these erosion rates represented in a frequency vs. magnitude graph help to build a negative vector that point up that the debate on the main role of marine vs. subaerial processes is an artefact because much of the arguments of authors correspond to their position on temporal and spatial scale analysis. Also this vector, relating frequency and magnitude, can help rock coast geomorphologists to link the morphodynamical approach to the evolution approach to the rock coast. Matèries en català: Història Natural. Matèries en anglès: Natural History. Rellevància comparativa: 3.091513 - 19 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Las eolianitas cuaternarias de Menorca y los depósitos asociados
- Pomar, Francesc ; Fornós, Joan J. ; Gómez-Pujol, Lluís ; Del Valle, Laura Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 111-136 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [spa]Las eolianitas son depósitos de areniscas de composición carbonatada que se desarrollaron en un ambiente de sedimentación eólico costero durante el Pleistoceno. Son depósitos muy abundantes alrededor del mundo, sobretodo en litorales de las latitudes medias y bajas. Una de las principales zonas, el Mediterráneo occidental, concentra importantes depósitos pleistocenos con excepcionales secuencias de eolianitas, depósitos coluviales y aluviales y depósitos de playa. Dentro del Mediterráneo, Menorca es una de las localizaciones destacadas en la cual abundan afloramientos costeros alrededor de la isla, constituidos mayoritariamente por niveles de deposición eólica con intercalaciones de depósitos de abanico aluvial-coluvial y algunos paleosuelos. Estas secuencias se sitúan cronológicamente entre el Pleistoceno medio y superior. El sedimento que constituye las eolianitas son arenas carbonatadas con un tamaño de grano de medio a grueso bien clasificadas con una elevada presencia de bioclastos. Por otra parte, los depósitos pleistocenos de Menorca se agrupan en dos ambientes deposicionales distintos: las eolianitas adosadas al frente de acantilados compuestas por secuencias dunares y algún nivel coluvial intercalado; y los depósitos de interferencia eólico-aluvial compuestos por secuencias de abanico aluvial que tienen la particularidad de estar constituidas por el sedimento eólico de dunas desmanteladas por aguas de escorrentía. La alternancia de depósitos eólicos y coluviales-aluviales responde a la variabilidad climática y a los cambios glacioeustáticos ocurridos durante el Pleistoceno. En este sentido, las cronologías más modernas realizadas mediante OSL y 14C, sitúan la deposición eólica durante períodos fríos y áridos y de niveles marinos bajos. Estos son momentos en los cuales la plataforma continental queda expuesta dejando grandes bancos de arena preparados para ser transportados por el viento hacia la costa. Durante los períodos relativamente más cálidos y húmedos predominaba la deposición coluvial y aluvial. ; [eng]Aeolianites are carbonate sandstone deposits developed in a coastal sedimentation environment during the Pleistocene. They are very common deposits around the world, mainly in littoral areas of mid-low latitudes. One of the main zones, the Western Mediterranean, concentrates important Pleistocene deposits with exceptional sequences of aeolianites, colluvial and alluvial deposits and beach deposits. One of the outstanding locations within the Mediterranean is Menorca, where there are many coastal outcrops consisting mainly of levels of aeolian deposition with interbedded alluvial-coluvial fan deposits and some paleosoils. These sequences are chronologically placed at Middle to Upper Pleistocene. The sediment that constitutes the aeolianites is fairly well-to-well sorted carbonate medium to coarse sands, with a high content of bioclasts. Moreover, Pleistocene deposits of Menorca are grouped into two different depositional environments: cliff-front aeolianites composed of dune sequences and some interbedded colluvial levels; and aeolian-alluvial interference deposits consisting of alluvial fan sequences which have the particularity of being constituted by aeolian sediment from dismantled dunes by runoff. The alternating aeolian and colluvial-alluvial deposits, responds to climatic variability and glacioeustatic sea level changes occurred during the Pleistocene. In this sense, modern chronologies set up by means of OSL and radiocarbon dating techniques, place aeolian deposition during cold and arid climatic periods and low sea levels. The characteristic environment of these periods was the continental shelf exposed leaving extensive surfaces covered by sand prepared to be wind-blown inland. During the relatively warmer and wetter periods, colluvial and alluvial deposition predominated. Matèries en català: Paleobotànica -- Quaternari ; Paleobotànica -- Plistocè -- Illes Balears -- Menorca ; Geologia Menorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Paleobotany -- Quaternary ; Paleobotany--Pleistocene -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Geology, Stratigraphic Quaternary ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.4732103 - 26 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies
- Ginés, Ángel, editor ; Gómez-Pujol, Lluis, editor ; Onac, B.P., editor ; Fornós, Joan J., editor Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 18 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion ; info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved Abstract: Abstract not available Matèries en català: Història Natural ; Geologia ; Geomorfologia ; Història Natural. Matèries en anglès: Natural History ; Geology ; Geomorphology ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.4732103 - 219 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Geomorfologia litoral : Migjorn y Llevant de Mallorca
- Fornós, Joan J., editor ; Ginés, Joaquín, editor ; Gómez-Pujol, Lluis, editor Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 15 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion ; info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved Abstract: Abstract not available Matèries en català: Història Natural ; Geomorfologia ; Ciències naturals ; Història Natural. Matèries en anglès: Natural History ; Geomorphology ; Natural Science ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.4732103 - 223 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Introducción a la Geografía Física de Menorca
: Guía de campo de las XVIII Jornadas de Geografía Física - Rosselló Verger, Vicenç M., editor ; Fornós, Joan J., editor ; Gómez-Pujol, Lluis, editor Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 10 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion ; info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved Abstract: Abstract not available Matèries en català: Història Natural ; Geografia Física ; Medi ambient ; Història Natural. Matèries en anglès: Natural History ; Physical Geography ; Natural environment ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.4732103 - 237 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Història Natural del Migjorn de Menorca
: El medi físic i l’influx humà - Fornós, Joan J., editor ; Obrador, Antoni, editor ; Rosselló, Vicenç M., editor Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 11 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/other ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion ; info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: all rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved Abstract: Abstract not available Matèries en català: Història Natural ; Ciències Naturals ; Medi ambient ; Història Natural. Matèries en anglès: Natural History ; Natural Science ; Natural environment ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.4732103 - 374 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Phreatic Overgrowths on Speleothems (POS) from Mallorca, Spain: Updating forty years of research
- Ginés, Joaquín ; Ginés, Àngel ; Fornós, Joan J. ; Tuccimei, Paola ; Onac, Bogdan P. ; Gràcia, Francesc Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2012, n. 18, pp. 111-146 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: Abstract not available Matèries en català: Espeleologia Mallorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Speleology Spain Majorca ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.4732103 - 36 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Las costas rocosas del Migjorn de Menorca: acantilados y calas
- Fornós, Joan J. ; Gómez-Pujol, Lluís ; Rosselló Verger, Vicenç M. ; Gelabert, Bernadí ; Segura, Francesca ; Pardo Pascual, Josep E. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 29-45 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [spa]La zona meridional de Menorca (Migjorn) se caracteriza por ser una plataforma carbonatada desarrollada en un ambiente arrecifal durante el Mioceno superior. Está surcada por una serie de cursos torrenciales fuertemente encajados que en su desembocadura al mar dan lugar a una forma de bahía denominada “cala” que está delimitada por paredes de elevada pendiente. La fracturación y la diaclasación penetrativa que afecta a la alternancia de materiales calcareníticos y calcisiltiticos miocenos, junto con la distribución de éstos, es el principal factor que condiciona el trazado de los cursos fluviales, así como el desarrollo de los procesos de tipo kárstico asociados a la circulación preferencial y la formación de conductos. La interacción en la zona litoral de los procesos endokársticos, en los cuales la mezcla de aguas favorece los procesos de disolución, la actividad torrencial, así como la dinámica marina –teniendo presente la variabilidad glacio-eustàtica acontecida durante el Cuaternario– favorece el desarrollo y dinamismo del propio karst (i.e. colapso de cavidades, formación de dolinas, etc.) lo que se traduce, finalmente, en la configuración de la geoforma tan característica y compleja que es la cala. ; [eng]The southern region of Menorca –Migjorn– is built up by a carbonate platform developed in a reef environment during the Upper Miocene. This structural platform is dissected by a set of canyon-like creeks that when reach the coast result in narrow and cliffy bays known as “cala”. Joints and penetrative fractures that affect the Upper Miocene calcarenites and calcilutites rock outcroups exert the main control of the streams pathway and direction. Karst processes also play a critical contribution related to the preferential circulation and void formation. The interaction at the coast between marine and endokarstic processes –where mixing zone waters enhance rock solution–, between the fluvial processes and sea level (including sea level fluctuations during Quaternary times– enhance the dynamics and the development of karst (i.e. cave collapse, dolines formation, etc.) and this, finally, results in the configuration of a very representative rock coast macroform such as the “cala”. Matèries en català: Costes -- Illes Balears -- Menorca ; Paleontologia -- Miocè ; Costes Menorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Coasts -- Spain -- Illes Balears -- Minorca ; Paleontology -- Miocene ; Coasts Spain Minorca ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.1640592 - 17 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Karst, acantilados y calas en el Migjorn de Menorca
- Fornós, Joan J. ; Gómez-Pujol, Lluís ; Rosselló Verger, Vicenç M. ; Gelabert, Bernadí ; Segura, Francesc ; Pardo Pascual, Josep E. Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 283-296 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [spa]La costa sur de la isla de Menorca se caracteriza por la presencia, de forma más o menos continua, de acantilados verticales cortados en los depósitos carbonatados que constituyen una plataforma atribuida al Mioceno superior. Los acantilados se encuentran interrumpidos en la zona litoral por una marcada incisión producida por los barrancos que drenan toda la plataforma miocena del sur de la isla y que, en su desembocadura al mar, dan lugar a las denominadas calas. La forma de éstas viene controlada no tan sólo por la fracturación, que a su vez controla la red de drenaje, sino que también por la contribución de los procesos kársticos que están directamente relacionados con la zona de mezcla de aguas en los acuíferos litorales. La acción de la dinámica marina y en especial la oscilación del nivel marino durante el Cuaternario también participan en la configuración de la morfología de la calas. Las paredes verticales y un fondo plano debido al relleno sedimentario de las zonas inundadas por el nivel del mar durante el Holoceno son otras de sus características básicas. ; [eng]A continuous cliffy coast built up by a carbonate platform developed in a reef environment during the Upper Miocene characterizes the southern region –Migjorn– of Menorca. This structural platform is dissected by a set of canyon-like creeks that when reach the coast result in narrow and cliffy bays known as “cala”. The cala morphology, as well as the fluvial network with a preferential N-S orientation–, is controlled mainly by fractures but also by the karstic processes that are dominant in the area. These processes are related with the mixing zone water interference in coastal aquifers. The marine action is also quite important, since sea-level oscillation during Quaternary, the shape and attributes of calas were modified, and the sedimentary infilling related with the Holocene inundation, resulted in a flat floor that contrasts with the cliffy sides of the calas. Matèries en català: Geologia -- Illes Balears -- Menorca ; Costes -- Illes Balears -- Menorca ; Geologia Menorca ; Karst ; Història Natural. Matèries en anglès: Geology -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Coasts -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Geology Spain Minorca ; Karst ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.1640592 - 14 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Arxipièlag de Cabrera : Història natural
- Grau, Antoni M., editor ; Fornós, Joan J., editor ; Mateu, Guillem, editor ; Oliver, Pere A., editor ; Terrasa, Bàrbara, editor Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, núm. 30 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/book ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: info:eu-repo/semantics/openAccess ; All rights reserved Abstract: [CAT] L’abril de 1991 l’arxipèlag de Cabrera, juntament amb una zona marina circumdant va ser declarat Parc Nacional. Aleshores, la Societat d’Història Natural de les Balears, amb l’ajut del Consejo Superior de Investigación Científica (CSIC) i de l’Editorial Moll, va promoure la publicació, en el 1993, de la Monografia Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, on els editors (Josep Antoni Alcover, Enric Ballesteros i Joan J. Fornós) aconseguiren aplegar bona part de la informació naturalística, sensu lato, que llavors hi havia sobre l’arxipèlag en un volum que fou, i encara ho és, una fita fonamental per a conèixer Cabrera i el seu entorn. L’any 2016 es va celebrar el 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera i una sèrie de persones vinculades a la ciència i a la conservació, agrupades a l’entorn de la Societat d’Història Natural de les Balears, vàrem considerar que era oportú fer una nova monografia sobre l’arxipèlag de Cabrera, tant per a commemorar i reivindicar aquella fita com per a documentar el que havia canviat, o no, a Cabrera després de la declaració com a Parc. Un altre motiu fou donar a conèixer nova informació relativa a l’entorn marí del Parc que nodrís d’arguments científics una ampliació d’aquest, cosa que a dia d’avui ja s’ha produït. No es pretén fer una revisió de la Monografia de 1993, atès que no té sentit reescriure els aspectes descriptius geogràfics i morfològics o els inventaris taxonòmics i bionòmics que allà hi són i que, tanmateix, encara ara són una referència. El que es pretén és, per una banda, descriure millor l’entorn marí que envolta el Parc i, per una altra, tractar els aspectes dinàmics quant al funcionament ecològic dels sistemes naturals, en especial els lligats a la gestió i la conservació, i els usos, actuals i històrics, de l’espai protegit. No ho hem aconseguit totalment i alguns aspectes, com les praderies de fanerògames o la gestió de conservació, finalment no han pogut ser abordats de forma satisfactòria. Tampoc la primera Monografia va ser tan extensa com s’havia concebut inicialment, així que consideram que això és una circumstància inherent a aquest tipus de publicacions. En qualsevol cas, suposa una contribució generosa, però no desinteressada, de 93 autors diferents, que consideram que la gestió de la Naturalesa i, per extensió, del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag Cabrera (PNMTAC), s’ha de basar en el coneixement científic. Matèries en català: Cabrera, Arxipèlag de (Illes Balears) ; Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears) ; Història Natural. Matèries en anglès: National parks and reserves -- Spain -- Balearic Islands -- Cabrera ; Natural History. Rellevància comparativa: 2.1640592 - 735 p. - Ver registro completo |
|
|
|
Las playas de Menorca: naturaleza y distribución
- Gómez-Pujol, Lluís ; Compa, Montse ; Orfila, Alejandro ; Álvarez-Ellacuría, Amaya ; Balaguer, Pau ; Roig-Munar, Francesc Xavier ; Fornós, Joan J. ; Tintoré, Joaquín Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2017, n. 25, pp. 67-85 ISSN: ; Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess Abstract: [spa]La costa de Menorca acoge 114 sistemas de playa que representan el 9,9% de la línea de costa de Menorca. Ubicadas en un ambiente micromareal y expuestas a oleajes que raras veces superan los 3m de altura significante, la mayoría de las playas menorquinas se caracterizan por presentar arenas biogénicas de medias a gruesas, estando su distribución y naturaleza condicionadas, principalmente, por el contexto morfoestructural de la isla. Tanto en lo tocante a la configuración fisiográfica de las playas y su espacio de acomodación como a la naturaleza y tipología del sedimento. En general, la tasa de evolución media de las playas de Menorca no presenta grandes problemas y se caracteriza por la estabilidad, una estabilidad reforzada por el carácter protegido o semi-protegido de las ensenadas que acogen a las playas o porque las playas más expuestas coinciden las acumulaciones de cantos y bloques al pie de acantilados ; [eng]The Menorcan coast contains 114 beach systems, which occupy 9,9% of the coastline. Menorcan beaches are characterized by a microtidal and a moderate wave energy environment where, at annual scale, in few occasions significant wave heights attend values larger than 3m. Biogenic medium to coarse sands beaches are the dominant feature, although the island morphostructure controls both: the type of beach and the sediment nature and/or texture. In average, the shoreline change rate for the island beaches shows a stability scenario reinforced by the large number of embayed and pocket beaches along the Menorcan coast. The beaches exposed to the most energetic waves tend show cobble-boulder beaches at the cliff-toe. Matèries en català: Platges -- Illes Balears -- Menorca ; Relleu (Geografia) -- Illes Balears -- Menorca ; Litoral -- Illes Balears -- Menorca ; Platges Menorca ; Història Natural. Matèries en anglès: Beaches -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Landforms -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Seashore -- Spain -- Balearic Islands -- Minorca ; Beaches Spain Minorca ; Natural History. Rellevància comparativa: 1.8549078 - 19 p. - Ver registro completo |
