Cerca de text


3 documents rellevants a la consulta.

'crespi' apareix 3 vegades a 3 documents
'damia' apareix 31 vegades a 30 documents


Steno i el seu temps: una visió dels inicis de la geologia  - Crespí, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2015, n. 22, pp. 67-121
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Steno ha estat considerat un dels pares de la geologia com a ciència. Les seves contribucions estan incloses en el camp de la cristal·lografia (llei de constància dels angles diedres), de la paleontologia (reconeixement dels fòssils com a parts d’organismes que visqueren en el passat), de l’estratigrafia (conceptes d’estrat i sediment, i tres principis bàsics de l’estratigrafia: principis de la superposició dels estrats, principi de l’horitzontalitat original dels estrats i principi de la continuïtat lateral dels estrats), de la geologia regional i de la geologia històrica (estableix les bases per a la datació relativa i per a la reconstrucció històrica d’un indret). A més, va fer importants contribucions en la ciència mèdica del seu temps: estudi de les glàndules i descobriment del conducte d’Steno de les glàndules paròtides, estudi dels músculs, del cervell, del cor i de l’aparell reproductor; i va demostrar la falsedat de les idees de Descartes sobre la interacció entre ànima i cos. A més, el seu estudi de l’aparell reproductor femení del tauró va assentar un precedent en el descobriment dels fol·licles ovàrics per Reinier de Graaf i en el naixement de la teoria ovista. La influència d’Steno en el camp de la geologia fou molt elevada, i especialment notable en les idees geològiques del filòsof i matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz, així com també entre els diluvistes anglesos (especialment John Woodward) i en el pare de la geologia italiana i un dels creadors de l’estratigrafia, Giovanni Arduino.
Matèries en català: Història Natural.
Matèries en anglès: Natural History.
Rellevància comparativa: 6.106406 - 55 p. - Ver registro completo

Geologia de la Lluna  - Crespí, Damià
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2010, n. 16, pp. 61-94
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Ja des d’antic es coneix que la Lluna està formada per dos tipus de terrenys que tradicionalment s’han anomenat maria i terrae. Les mostres recollides per les missions Apol·lo, Luna i els meteorits d’origen lunar trobats a la Terra ens han permès conèixer la composició mineralògica i la petrologia de les roques lunars, així com la seva edat absoluta. Ara sabem que els maria estan formats per basalts (un tipus de roca volcànica), mentre que les terrae estan composts d’anortosita, que formà l’escorça lunar primitiva. Un dels descobriments més importants de les sondes Clementine i Lunar Prospector, que arribaren a la Lluna a finals del segle passat, fou la trobada d’aigua gelada a les zones que romanen en l’ombra permanent dels pols. La Lluna està dominada pels impactes que han configurat la seva morfologia i la seva estructura. A més, s’observen algunes estructures de possible origen volcànic, i d’altres relacionades amb el refredament i la subsidència de les laves. Les mostres duites per les diferents missions, així com les observacions dels trets superficials de la Lluna, ens han permès esbossar la seva història geològica. En primer lloc tenim la seva formació que es produí fa uns 4550 milions d’anys, sembla ser per un impacte que arrencà grans quantitats de materials de la Terra; en segon lloc va formar-se l’escorça lunar a partir d’un oceà de magma que ens deixà l’escorça anortosítica fa uns 4200 milions d’anys; en tercer lloc va venir un intens bombardeig asteroidal que formà nombrosos cràters i les conques d’impacte (abans de fa 3800 milions d’anys); després vengué l’ompliment de les conques amb les laves basàltiques dels maria. Una vegada s’acabà tota l’activitat volcànica (fa uns 1000 milions d’anys) la superfície de la Lluna només s’ha vista afectada per algun impacte ocasional, per l’efecte de la radiació solar i per la gravetat. Es pot dir que la Lluna és un astre geològicament mort, en què la major part dels seus materials tenen més de 3000 milions d’anys. L’estudi de la geologia lunar ha facilitat el coneixement geològic que es té d’altres cossos planetaris. Ha estat especialment rellevant en l’estudi de la Terra, ja que la Lluna ens revela com fou la història primigènia del nostre planeta; de Mercuri, ja que la seva superfície és molt semblant a la de la Lluna; de Mart, ja que la zona meridional del planeta s’ha vist que era molt similar a la superfície lunar; i de Venus, ja que l’estudi dels impactes sobre aquest planeta, feta amb els mateixos criteris que els emprats per a la geologia lunar, ens informa sobre la seva dinàmica. ; Since ancient times is known that the moon is made of two types of land traditionally called maria and terrae. The samples collected by the Apollo missions, Moon and meteorites of lunar origin found on Earth have allowed us to determine the mineralogical composition and petrology of lunar rocks, as well as its absolute age. Now we know that the maria are composed of basalt (a type of volcanic rock), while the terrae are composed of anorthosite, which formed the primitive lunar crust. One of the most important discoveries of the Clementine and Lunar Prospector probes that reached the moon by the end of last century, the meeting was ice water in areas that remain permanently in the shadow of dust. The Moon is dominated by impacts have shaped the morphology and structure. In addition, there are some possible volcanic structures, and other related cooling and subsidence of the lava. Samples for different missions, as well as observations of surface features of the moon allowed us to outline its geological history. Firstly we have the training that took place 4550 million years ago, seems to be an impact burst that large amounts of materials from Earth, and secondly to the crust formed from a lunar ocean magma that left the crust anorthositic 4200 million years ago, in third place came an intense bombardment that formed Asteroid numerous impact craters and basins (before 3800 million years ago), then sold the filling of basins with basaltic lavas of the maria. Once completed all the volcanic activity (about 1000 million years) surface of the Moon is only occasionally affected by any impact, the effect of solar radiation and gravity. You could say that the moon is geologically dead moon, where the bulk of their materials have more than 3000 million years. The study of lunar geology has provided geological knowledge that has other planetary bodies. It was particularly important in the study of Earth as the moon was the story reveals how our primitive planet Mercury, because its surface is very similar to the Moon, Mars, since the southern part of the world has seen that was very similar to the lunar surface, and Venus, as the study of impacts on this planet, made the same criteria as those used for lunar geology, report on its dynamics.
Matèries en català: Lluna ; Geologia ; Història Natural.
Matèries en anglès: Moon ; Geology ; Natural History.
Rellevància comparativa: 6.106406 - 34 p. - Ver registro completo

Cavitats litorals de gènesi marina a les Illes Balears  - Vicens, Damià ; Gràcia, Francesc ; Balaguer, Pau ; Ginard, Antelm ; Crespí, Damià ; Bover, Pere
Font: Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2011, n. 17, pp. 227-236
ISSN: 
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article ; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Avís legal: All rights reserved ; info:eu-repo/semantics/openAccess
Abstract: Littoral caves can be found at the erosion coasts of the Balearic Islands. The genesis of most of these caves are produced by the marine erosion and they are known as marine abrasion caves. These caves generally have small dimensions (usually no longer than 50 m), display ascending profiles and can produce blowholes, tunnels and arches. Although they have initially nothing to do with karst, several karstic or karstrelated processes can act on these caves, and speleothems, karstic fillings, dissolution phenomena, etc., can be observed inside them. Also cave fauna can be found. ; A les costes d’erosió de les Illes Balears podem trobarhi abundants coves litorals; moltes d’aquestes tenen la seva gènesi lligada a l’erosió marina i s’anomenen coves d’abrasió marina. Aquestes cavitats són per norma general de modestes dimensions (no passen normalment dels 50 m de longitud), tenen un perfil ascendent i durant la seva evolució poden donar lloc a bufadors, túnels i arcs. Tot i no tenir res a veure inicialment amb el carst, durant la seva evolució hi poden participar processos càrstics o derivats d’ells; així podem trobar espeleotemes, reompliments càrstics, fenòmens de dissolució, etc. També es pot trobar fauna cavernícola. ; En las costas de erosión de las Illes Balears podemos encontrar abundantes cuevas litorales; la mayoría tienen su génesis ligada a la erosión marina y se denominan cuevas de abrasión marina. Estas cavidades son por norma general de modestas dimensiones (no pasan normalmente de 50 m de longitud), tienen un perfil ascendente y pueden dar lugar durante su evolución a agujeros sopladores, túneles y arcos. A pesar de no tener inicialmente nada que ver con el karst, durante su evolución pueden participar procesos kársticos o derivados de ellos; así podemos encontrar espeleotemas, rellenos kársticos, fenómenos de disolución, etc. También es posible encontrar fauna cavernícola.
Matèries en català: Costes Illes Balears ; Coves Illes Balears ; Història Natural.
Matèries en anglès: Coasts Spain Balearic Islands ; Caves Spain Balearic Islands ; Natural History.
Rellevància comparativa: 2.4425626 - 10 p. - Ver registro completo