|
Abstract:
|
[cat] El període que transcorre entre el cop d’estat contra la República del 18/19 de juliol de 1936 fins a la ratificació de la Constitució de 1978, ens situa en un marc polític totalitari i dogmàtic que afectà directament el procés científic i les pràctiques relacionades amb la seva evolució. La Dictadura Franquista ocupa pràcticament tots aquests anys, de manera més explícita entre 1939 i 1975, amb l’afegit de la Transició. Aquest llarg període es pot subdividir en tres etapes clarament diferenciades i un epíleg. Un primer temps, de Guerra Civil (1936-1939), de deslegitimització de la ciència, la cultura i els intel·lectuals de la Segona República. L’esdevenir social va ser desigual per a les Illes Balears, amb experiències i cultures polítiques que tingueren conseqüències diferents a Menorca, Eivissa, Formentera i Mallorca. El temps de guerra té un sentit en si mateix (AGULLÓ DÍAZ, 2019). Tres anys que condicionaren l’esdevenidor natural de les acadèmies i de les institucions educatives i de recerca, la qual cosa no significa que no s’avancés en alguns dels vessants més pràctics de la ciència i de la tecnologia. Aquest subperíode està condicionat per la militarització, la repressió i la depuració, tres condicionants que afectaren absolutament la naturalesa de la investigació científica i les seves pràctiques. Un segon moment centrat en “els anys de ferro”, una manera gràfica de definir el temps que transcorre entre 1939 i 1959. La repressió i la desaparició de les virtuts científiques i intel·lectuals marcaven el paisatge del temps “nou”. Antics anarquistes i falangistes coincidien en una fòbia evident contra la ciència burgesa. Els representants d’aquest ideal polític i cívic esdevingueren els legitimadors del règim franquista. Uns anys marcats per l’autarquia i la recessió, la repressió i la depuració que afectà sectors clau del ventall professional liberal, alguns sectors estratègics i als agents més dinàmics i modernitzadors de la societat insular. En termes generals hom apunta que aquest subperíode es caracteritzà per la provincianització, la folklorització i la moralització de la vida en general. Tot allò relacionat amb els sabers apareix rebaixat de rellevància i la vinculació entre la ciència i el poder figura relacionat amb la propaganda i la instrumentalització. El saber s’exilia o treballa en el silenci, en la penombra. I un tercer moment, de relativa obertura (1959-1975), conegut com a temps de desenvolupisme i molt especialment d’enlairament econòmic. En el cas de les Illes Balears aquest procés es realitzà arran del boom turístic que caracteritzà l’economia i la transformació de les societats insulars en els seus diferents models socials i econòmics. Les illes Balears constitueixen un arxipèlag que, més que mai, desafiava unes característiques geofísiques, econòmiques i socials que, històricament, han evolucionat de forma molt distinta (LOPEZ CASASNOVAS – CASASNOVAS CAMPS , 2018). El desenvolupisme i el model de societat liberal |
Ciència, societat, política, economia i cultura a les Illes Balears