|
Abstract:
|
[cat] Entre 1936 i 1978 la societat d’Eivissa i Formentera, de viure ancorada a la tradició, passa a la major transformació de tota la història. Els avenços que s’havien assolit en el camp de la ciència i la tecnologia al llarg de mig segle hauran d’esperar que la situació internacional del nou estat espanyol es modifiqui per recuperar els nivells de preguerra. El desenvolupisme dels darrers anys seixanta, aquí protagonitzat pel turisme, va comportar el pas d’una societat agrària a una de serveis. El canvi continuà al llarg dels setanta sota el signe d’un capitalisme liberal, de manera tan accelerada i profunda que no hi pogué ser assimilat i gestionat adequadament. El dia d’avui, en ple segle XXI, encara en patim les conseqüències negatives. Els anys de la guerra civil, la segona mundial i la immediata postguerra foren, a les illes Pitiüses, de fortíssim retrocés en tots els àmbits, amb el rerefons d’un dramàtic dia a dia de la població, sotmesa a processos de depuració, privada de bona part dels seus elements més dinàmics i tancada la vàlvula de l’emigració a un creixement poblacional estimulat des de les instàncies governamentals. La carència d’aliments bàsics i medicaments, de matèries primeres i fonts d’energia impedien un progrés material i un elemental benestar per a àmplies capes de la societat. Aleshores la prioritat de guanyar la guerra i, després, la prevenció del conflicte mundial, van fer que els únics avenços aplicats a les Pitiüses fossin els relacionats amb l’armament i defensa. A Eivissa s’instal·là una nombrosa guarnició militar: un regiment d’infanteria al Castell, una agrupació d’artilleria (a la ciutat) i una sèrie de bateries a punts estratègics del litoral. A Formentera hi hagué una base d’hidroavions, a l’estany des Peix, un destacament militar i un campament de presoners, sa Colònia (1940-1942), prop de l’embarcador de la Savina. La base d’hidroavions, que es mantingué fins als darrers anys cinquanta, comptava amb una Estación de Previsión de Vuelo que recollia dades meteorològiques (VILÀ-VALENTÍ, 1953). La situació es manté, amb poques novetats, els anys quaranta, sota l’estricte control de les institucions del nou règim, que pugnava per dur a terme la revolució nacional sindicalista, amb el suport ideològic de l’església i la col·laboració del partit únic del Movimiento. L’economia autàrquica forçava a reorganitzar els diversos sectors i mantenir la producció agrària, bàsica en l’economia pitiüsa. De l’Instituto Nacional de Industria dependria la central elèctrica de Gesa, que substituí la privada de la ciutat d’Eivissa, el 1957, i arribaria a Formentera més tard, el 1968. Tots els organismes oficials de caràcter laboral-econòmic que eren sota el control de la Falange (Delegación Nacional de Sindicatos de FET i de las JONS), quedaven estructurats verticalment i en una rígida jerarquia municipal, provincial i nacional, per fer després el camí invers, amb les rèmores que tot això comportava. Així ho demostrà per a Formentera el cas de la millora agrària del Pou d’en Plater. |
Els components culturals de les Pitiüses