|
Abstract:
|
[cat] Des del punt de vista tècnic, durant el període 1936-1978, les carreteres de les Illes Balears progressaren en tres aspectes principals. Per una part, les inversions en les ja existents eren dirigides a millorar-ne les característiques geomètriques, a la reducció de pendents, a aconseguir un major radi de corbes i afavorir l’ amplada, a la consolidació de l’afermat... S’intentà aconseguir la major rendibilitat funcional de la xarxa viària anterior. S’actuà sobre part de l’atapida teranyina de camins perquè fossin practicables per al trànsit motoritzat i, sobre les carreteres, perquè fossin capaces d’absorbir amb seguretat el creixent parc de vehicles. En segon lloc, s’assaja d’assolir una major llargària i cobertura territorial de la xarxa amb l’increment d’arcs i connexions, un procés pensat per facilitar l’accessibilitat a les principals iniciatives turístiques i residencials costaneres i als nous punts generador de trànsit, com els aeroports. Finalment, les intervencions més innovadores en matèria de carreteres es funden en l’adopció d’un nou model de planificació amb criteris funcionals, que es materialitza a partir dels anys 1960 en la construcció d’eixos nous de gran capacitat, que contribueixen a consolidar un nou ordre en el sistema urbà. En aquesta intervenció i gràcies a una major capacitat inversora i recursos tècnics des del punt de vista de la planificació d’infraestructures, hom s’esforça a aconseguir que les principals carreteres i la nova trama d’autopistes i autovies funcionin com a eixos vertebradors del territori. Les principals inversions en infraestructures de transport dutes a termes a partir dels anys 1960 tenen com a principal objectiu cobrir les necessitats d’un nou model territorial i les noves demandes, potenciant el paper de les infraestructures generadores de gran trànsit exterior, ports i aeroports, i un nou model de relacions en el que adopta un especial protagonisme el nou sistema viari, també de gran capacitat. Prioritzar les inversions en carreteres de gran capacitat apareix llavors com la millor solució per afrontar la demanda del creixent parc de vehicles particulars. La desatenció inversora en el sector dels transports públics per carretera, urbà i interurbà, és la principal responsable de que la demanda del servei es converteixi en marginal i que només es beneficiï de manera indirecta d’algunes millores puntuals d’alguns carrers i carreteres. Al transport públic per carretera no li queda més remei que adaptar-se a una teranyina antiga de carrers i carreteres, en ocasions de tant baixes prestacions per gestionar amb garantia el servei, que li impedeix competir en igualtat de condicions amb els vehicles particulars. Quant al ferrocarril, només present a Mallorca, mentre la consolidació com a servei turístic i gestió privada del FC. de Sóller permeté a l’empresa afrontar diferents crisis, la decisió de mantenir l’explotació dels antics Ferrocarrils de Mallorca només va ser possible amb l’assumpció del creixent dèficit per part del l’Administració central competent, però a costa d’un servei molt precari i de la pèrdua d’un vast patrimoni acumulat des de 1875. Precisament a finals del període de referència d’aquest estudi, amb la suspensió de la cobertura ferroviària del sector nord-oriental de l’illa es dona el tancament definitiu de línies que promou FEVE el 1964 i que finalment redueix l’oferta només a la doble línia entre Palma-Inca. Es tracta d’una operació que afecta també al material mòbil històric que, acumulat primer a l’estació de Palma i posteriorment convertit en ferralla, il·lustra perfectament la ceguera dels polítics per valorar la transcendència històrica del ferrocarril de Mallorca com alternativa de futur en el sistema de transport insular. En relació a les connexions amb l’exterior, ports i aeroports es consideren sectors estratègics per satisfer la demanda de transport de persones i mercaderies i es beneficien d’importants inversions públiques per adaptar les infraestructures a les noves i variants demandes. |
El transport a les Illes Balears durant el període de 1939-1978