Abstract:
|
[CAT] La divisió internacional del Conservatoire du Littoral, promou l’elaboració d’un Atles de les illes petites de la Mediterrània occidental, que inclogui les illes petites des d’Itàlia occidental, Malta i Tunísia fins el Marroc. El projecte és compartit amb la Iniciativa PIM (Petites Illes de la Mediterrània), una ONG ambiental el naixement de la qual està molt relacionat amb aquesta obra. L’Atles comporta l’inventari, la cartografia i la descripció bàsica de tots aquests accidents geogràfics en aquesta zona, i considera illa petita qualsevol extensió de terra separada per més de 5 m de la més propera, que sostingui, com a mínim, una planta terrestre. El límit superior, convencionalment, s’ha fixat en mil hectàrees, tot i que s’hi han inclòs alguns casos per sobre d’aquesta xifra, com el de l’illa de Cabrera, en el cas balear. Atès que el nombre d’illes d’aquestes característiques és elevat (1.400 com a mínim), s’ha considerat convenient dividir aquest àmbit geogràfic en conques físiques de característiques comunes, que són les indicades en el mapa de la pàgina anterior. El projecte involucra centenars d’especialistes dels àmbits acadèmics, ambientals i geogràfics dels sis estats regionals de la zona (França, Itàlia, Malta, Tunísia, Algèria i el Marroc). El volum d’informació que s’ha de gestionar és considerable, i els ritmes de treball, desiguals; en conseqüència, s’ha optat per presentar els resultats de manera esglaonada. Diverses circumstàncies han permès disposar en primer lloc d’aquest volum, el de les Illes Balears, que enceta la publicació de l’obra. D’altra banda, s’ha optat per una publicació informàtica de l’obra, que permet una consulta àgil; l’actualització immediata de qualsevol informació i la disponibilitat de dades quasi simultània a la seva obtenció. Les consultes a l’obra podran fer-se on line al domini www.pimatlas.org. Les Illes Balears són, clarament, una unitat natural, i han generat un volum de dades científiques molt considerable, que constitueix un avenç important pel que fa al coneixement del món microinsular de l’arxipèlag, no tant per les noves aportacions, sinó sobretot perquè reuneix les visions de biòlegs terrestres i marins, geòlegs, historiadors, geògrafs i persones interessades, en una visió pluridisciplinària que posa a l’abast de tots els coneixements més diversos sobre aquesta part del territori. L’obra no és un projecte de recerca, sinó una compilació ordenada i amb pretensions d’exhaustivitat de la información disponible, amb criteris homogenis. S’ha intentat posar al dia l’inventari d’illes petites i illots i fer-ne una descripció física homogènia (situació, extensió, relleu, distància a la costa i longitud litoral), a més d’avaluar-ne els coneixements i valors naturals, amenaces i instruments de gestió i conservació. La publicació inclou aquesta informació de cada una de les 149 illes petites de les Balears, en forma de mapa i fitxa individual. Cal tenir present que no hi ha illa sense mar, i el fet insular no es pot entendre sense tenir en compte l’entorn marí, tot i que sovint les responsabilitats de gestió estan dividides (artificialment) entre els dos àmbits. En conseqüència, hem procurat reunir i valorar dades de l’àmbit marí, tot i la impossibilitat de delimitar amb precisió la zona marina que correspon a cada illa. Aquesta informació esquemàtica es complementa amb textos explicatius i descriptius en quatre àmbits: 1) Una descripció general del fet microinsular a les Illes Balears. 2) Una descripció particular dels grans conjunts o clústers en què hem subdividit la conca balear. 3) Una descripció concreta d’algunes illes de cada clúster, seleccionades amb criteris de representativitat o de singularitat. 4) Quadres de text inserits com a detall de temes concrets que poden tenir un interès específic, sigui natural, històric o cultural. L’objectiu de l’obra és posar la informació més actualitzada sobre aquestes unitats geogràfiques a disposició de les institucions i les persones amb responsabilitats sobre les illes menors (ajuntaments, consells, administracions ambientals, de costes i, si escau, propietaris). Tenim l’esperança que les dades reunides estimulin els estudiosos i especialistes a completar i actualitzar els coneixements del món microinsular de les Illes Balears, avui un tresor de naturalitat escampat davant un litoral intensament transformat per l’economia turística de les darreres dècades. |