|
Abstract:
|
L’estudi de la Terra i la Lluna s’ha de fer des d’una perspectiva d’un sistema doble; quan la Terra descriu una el·lipse en el seu moviment al voltant del Sol, en realitat és el centre del sistema Terra-Lluna qui la descriu. Els moviments de la Lluna són força complexos i per determinar-los amb exactitud s’han de tenir en compte al voltant de 1475 irregularitats. En el seu moviment al voltant de la Terra, la Lluna, varia el seu aspecte exterior i passa per diferents fases, encara que des de la Terra es vegi sempre la mateixa cara. Les forces de marea de la Terra actuaren sobre la Lluna, en una fase primigènia, frenant la seva rotació fins que s’igualaren el període de rotació amb el de revolució; aquesta rotació síncrona provoca que des de la Terra es vegi sempre la mateixa cara de la Lluna; de fet no es veu només una cara, sinó que es veu un poc més, gairebé un 60%, a causa d’uns fenòmens òptics anomenats libracions. Una de les característiques més destacables de la Lluna és la diferència que hi ha entre les dues cares, la visible i la oculta, com ara el nombre de mars, n’hi ha molts més a la cara visible que a la cara oculta. Una altra característica de la Lluna és el contrast entre les zones clares (terres altes, anomenades terrae) i les obscures (planures, anomenades maria). La freqüència de cràters en els planures és clarament menor que en les terres altes. Les terres altes, l’origen de les quals és troba en els impactes a què va ser sotmesa la Lluna durant milions d’anys, no varen ser envaïdes pels corrents de lava que sí inundaren els mars. ; The study of the Earth and Moon should be done from the perspective of a dual system, when Earth describes an ellipse in its motion around the Sun, is actually the center of the Earth - Moon system, who describes it. The movements of the moon are quite complex and to determine them accurately be taken into account irregularities around 1475. In its motion around the Earth, Moon, his outward appearance changes and goes through different phases, but since the Earth always see the same face. The tidal forces act on the Earth’s moon, in a primitive stage, slowing down the rotation until it catches up with the rotation period of revolution, this causes synchronous rotation from the Earth always see the same face the moon in fact is not only a face, but looks a little more, almost 60% due to a phenomena called optical librations. One of the most important features of the Moon is the difference between the two sides, the visible and hidden, such as the number of seas, there are many more in the face visible to the dark side. Another feature of the Moon is the contrast between light areas (uplands, called terrae) and dark (plains, called maria). The frequency of craters on the plains is clearly lower than in the highlands. The highlands, the source of which is located on the impacts which underwent the Moon for millions of years, were not invaded by lava flows poured into the seas. |
Geografia i moviments de la Lluna