|
Abstract:
|
Sea level changes during Last Interglacial (substage Se) have been documented in two sites of the Western Mediterranean area: Mallorca Island (Balearic Archipelago) and Capo Caccia area (NW Sardinia). Past sea stands have been recorded by overgrowths of phreatic crystallizations developing around previously formed vadose speleothems. These carbonate coatings have been U-series dated, mostly using multicollector inductively coupled mass spectrometry. Two high sea stands have been recognised along the eastern coast of Mallorca at about 1.5 - 3 metres a.p.s.l, from 135 to 109 ka B.P., with a rapid episode of regression around 125 ka. The average duration of the older high stand episode can be estimated at 9.5 ka and that of the younger at 12.8 ka. So far only the younger stand has been found in Capo Caccia area at 4.3 m a.p.s.l., with a minimum duration of 3 ka. The difference in elevation of late Se high stand, recorded at Mallorca and Capo Caccia, can be only partly justified by neotectonic activity and is probably the result of different responses of the two areas, (owing to their different crustal thickness) to the change in the water loading characterising the glacial-interglacial cycles. ; Els canvis del nivell de la mar durant el darrer interglacial (subestadi isotòpic Se) han estat documentats en dues àrees de la Mediterrània occidental: l'illa de Mallorca (Illes Balears) i la zona de Capo Caccia, a I' Alguer (NW de Sardenya). A les coves costaneres d'aquestes illes, antigues estabilitzacions del nivell marí es troben enregistrades mitjançant sobrecreixements de cristal·litzacions freàtiques que es desenvoluparen al voltant d'espeleotemes vadosos preexistents. Aquests recobriments de carbonats s'han datat amb el mètode de les sèries de l'Urani, majoritàriament usant tècniques MC-ICPMS (multicollector inductively coupled mass spectrometry). Al llarg de la costa oriental de Mallorca, ha estat possible reconèixer dos episodis transgressius que assoleixen 1,5 - 3 m per sobre de I' actual nivell marí, ocorreguts entre 135 i 109 ka BP, separats per una ràpida regressió al voltant dels 125 ka. La durada de la pulsació transgressiva més antiga pot ésser estimada en 9,5 ka, mentre que la duració de la més recent seria de 12,8 ka. Fins al moment, tans sols la transgressió més recent es troba documentada a l'àrea de Capo Caccia a +4,3 m amb una durada mínima de 3 ka. La diferència d'altitud de l'episodi transgressiu més recent dins el subestadi Se, enregistrat a Mallorca i a Capo Caccia (Sardegna), pot ésser tan sols parcialment justificada per l'activitat neotectònica i és probablement el resultat de respostes diferents de les dues àrees (atribuïbles a les distintes gruixes de l'escorça continental) als canvis en la càrrega d'aigua marina que caracteritzen els cicles climàtics pleistocènics. |
Sea level change at Capo Caccia (NW Sardinia) and Mallorca (Balearic Islands) during oxygen isotope substage Se, based on Th/U datings of phreatic overgrowths on speleothems