admin@example.com https://ibdigital.uib.es/greenstone/library?l=ca https://ibdigital.uib.es

Registro completo
/import/volums/MonografiesSHNB_vol.pdf Accedir a l'exemplar /import/volums/MonografiesSHNB_vol.jpg 80px Accedir a l'exemplar
Títol:	:
Autor/es	/TextQuery?qs=1&rt=rd&s1.level=Doc&startPage=1&s1.query=""&s1.index=CN
Matèries en català:	.
Matèries en castellà:
Matèries en anglès:	.
Abstract:
Font:
Identificador:
Tipus de document:
Avís legal:

Paleobiology France Corsica Biological diversity France Corsica Natural History Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears 2005, n. 12, pp. 287-292 Pereira, Elisabeth Salotti, Michelle Bonifay, Marie Françoise Durant els darrers deu anys, el coneixement sobre la fauna de grans mamífers del Pleistocè de Còrsega s'ha incrementat significativament gràcies a l'estudi de vuit conjunts fossilifers provinents de 6 jaciments fossilifers : Castiglione 1 et 3 (Oletta/ Haute-Corse), La Coscia abri sud, abri nord-oeust (Rogliano, Cap Corse, Corte (Haute-Corse), Punta di Calcina (Corse du Sud). Divuit espècies extingides (6 micromamífers i 12 macromamífers) es troben distribuïdes en un interval de temps que abasta des del Pleistocè Mitjà fins a la fi del Pleistocè Superior. Aquests taxa, o bé són endèmics de Còrsega i Sardenya, o bé només de Còrsega i fins a la data no es coneixen de nivells sards d'edat similar o més primerenca. Els estudis revelen una fauna disharmònica, i no il·lustren cap cas de nanisme o gegantisme insular durant aquest interval temporal. Durant el Pleistocè Mitjà, els membres d'aquesta fauna ja havien adquirit les característiques de les espècies evolucionades sota condicions d'insularitat. D'ençà del Pleistocè Mitjà, la fauna no va sofrir cap renovació d'espècies, si bé va perdre alguns dels seus elements durant el Pleistocè Mitjà o a la fi d'aquest període, o allimit Tardiglacial/Holocè. En comparació i contrastant amb el que esdevé a altres illes mediterrànies, la diversitat de la macrofauna de mamífers de Còrsega és notable i cal emfatitzar que els carnivors es troben relativament ben representats al Pleistocè Mitjà, amb dues famílies (Canidae, Mustelidae) i cinc taxa reconeguts (Canissp., Cuoninae indeterminat, Cyrnolutra castiglionis, dos Mustelidae indeterminats). Respecte els artiodàctils, hi ha dues famílies (Cervidae, Suidae) i tres gèneres (Megaloceros, Cervus, Sus). Aquesta contribució tracta de representar algunes dades sobre la morfologia i la distribució estratigràfica dels macromamífers de Còrsega i tracta d'indicar els problemes relacionats amb les migracions i extincions d'espècies al Pleistocè. During the past ten years, the knowledge about the Corsican Pleistocene large mammalian fauna has significantly increased owing the study of eight assemblages extracted from six fossiliferous deposits: Castiglione 1 et 3 (Oletta/HauteCorse), La Coscia abri sud, abri nord-oeust (Rogliano, Cap Corse, Corte (Haute-Corse), Punta di Calcina (Corse du Sud). Eighteen extinct species (6 small mammals and 121arge ones) are distributed in a time interval extending from the Middle Pleistocene up to the end of Upper Pleistocene. These taxa are either endemic to Corsica and Sardinia or only known in Corsica and up to now unknown from Sardinia levels of similar age or earlier. Studies indicate an unbalanced fauna, without any illustration of island dwarfism or gigantism during the involved time interval. At the time of the Middle Pleistocene, the members of this fauna already acquired characteristics of species having evolved under conditions of isolation. Since the Middle Pleistocene, the fauna underwent no species renewal but lost some of its members during the Middle Pleistocene or at the end of this period, or at the Tardiglacial/Holocene boundary. In comparison with and by contrast to some oilier Mediterranean islands, the diversity of the Corsican large mammal fauna is worth to be emphasised even if carnivores are rather well represented in the Middle Pleistocene with two families (Canidae, Mustelidae) and five recognised taxa (Canis sp., Cuoninae indet., Cyrnolutra castiglionis, two Mustelidae indet.). With respect to artiodactyls, there are two famílies (Cervidae, Suidae) and three genera (Megaloceros, Cervus, Sus). This contribution intends to present some data on the morphology and ilie stratigraphical distribution of the members of the Corsican large mammal fauna and to point out the problems connected with Pleistocene migration and extinction of species. 012 A synthesis of knowledge on the large Pleistocene mammalian fauna from Corsica All rights reserved info:eu-repo/semantics/openAccess <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion MonografiesSHNB_2005vol012p287.pdf Estratigrafia Plistocè França Còrsega Biodiversitat França Còrsega Història Natural Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p287.dir 2005 MonografiesSHNB_2005vol012p287.pdf Articulo 26 MonografiesSHNB_2005vol012p287.pdf ISBN: 8460964728 Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p287.dir Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p287.dir Error trying to get document text for MonografiesSHNB_2005vol012p287 in collection monografiesHistoriaNatural: java.lang.Exception: Couldn't parse file /home/biblioteca/greenstone3/web/sites/localsite/collect/monografiesHistoriaNatural/index/text/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p287.dir/doc.xml La Societat d'Història Natural de les Balears (SHNB) publica articles d'història natural mitjançant el seu butlletí, que s’edita amb caràcter anual des de l'any 1955, i són articles que habitualment no formen part d'un conjunt. La SHNB també té altres canals per publicar temes d'interès, en ocasions en què es volen publicar o bé una sèrie d'articles d'un tema en concret fruit d’un congrés o d’una iniciativa dels seus socis, o bé un treball monogràfic que excedeix la mida d'un sol article. La SHNB encamina aquestes publicacions en llibres de la sèrie Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears. Aquestes monografies es van començar a publicar l'any 1990 i se n'han publicat 22 de llavors ençà, que han tractat temes de diversa índole. La SHNB fa un esforç per donar a conèixer aspectes naturalistes de distints espais naturals de les Balears. Aquests són els exemples de dues monografies que amb nombrosos col·laboradors conformaren un considerable nombre d'articles sobre la història natural de l'arxipèlag de Cabrera, en una edició a cura de Josep A. Alcover, Enric Ballesteros i Joan J. Fornós. Una altra monografia va tractar un altre lloc també emblemàtic, l'albufera de Mallorca, en aquest cas editada per Antoni Martínez-Taberner i Joan Mayol. Una altra obra col·lectiva és la Geomorfología litoral del Migjorn y Llevant de Mallorca, que també s'ha tractat en una monografia, editada per Joan J. Fornós, Joaquín Ginés i Lluís Gómez-Pujol amb motiu de la IV Reunión de Geomorfología Litoral de la Sociedad Española de Geomorfología (SEG), celebrada a Mallorca. Sobre l'illa de Menorca s'han editat dues monografies més, la primera es titulava Introducción a la geografia física de Menorca i en són editors Vicenç M. Rosselló, Joan J. Fornós i Lluís Gómez-Pujol, com a guia de camp de les XVII Jornades de Geografia Física, i la segona és la història natural del Migjorn de Menorca, editada per Joan J. Fornós, Antoni Obrador i Vicenç M. Rosselló. També hi ha temes més genèrics que han estat objecte de monografies. Tenim el cas de la fauna endèmica de les illes Balears, de la qual són autors Guillem X. Pons i Miquel Palmer. Aquest treball fou guardonat amb el premi Jaume I de la Generalitat (1996). Un altre cas va ser una publicació sobre l'ecologia de les Illes, coordinada per Josep A. Alcover i Javier del Hoyo. El canvi climàtic va ser el tema d'una altra monografia i els editors foren Guillem X. Pons i José A. Guijarro. Aquestes dues darreres monografies foren fruit de sengles cicles de conferències. Una guia, en aquest cas sobre la caça a les illes Balears, va ser el motiu de la monografia de la qual s'encarregà Bartomeu Seguí. Amb motiu de l'exposició Les Balears abans dels humans i d'una sèrie d'activitats al seu voltant es va editar una publicació amb el mateix títol, que coordinaren Josep A. Alcover, Margalida Llabrés i Lluís Moragues, amb textos, il·lustracions i fotografies de molts dels socis i amics de la SHNB. L'homenatge a Joan Cuerda Barceló, que havia estat president honorífic de la Societat, reuní una sèrie d'articles de diversos col·laboradors en una publicació que es va titular Geomorfologia litoral i Quaternari, els editors de la qual foren Guillem X. Pons i Damià Vicens. La SHNB va organitzar un simposi internacional sobre l'evolució dels vertebrats insulars i amb les comunicacions del simposi es va editar la monografia titulada Proceedings of the International Symposium Insular Vertebrate Evolution: The Palaeontological Approach, edició a càrrec de Josep A. Alcover i Pere Bover. Més tard, un altre congrés internacional fou el motiu de la monografia titulada Mallorca: a Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies, edició de la qual s’encarregaren Àngel Ginés, Joaquín Ginés, Lluís Gómez-Pujol, Bogdan P. Onac i Joan J. Fornós. Les monografies també han servit per commemorar alguns esdeveniments. L'any 2005, la SHNB i la Universitat de les Illes Balears van organitzar unes jornades per commemorar l'estudi que es va fer de l'eclipsi de Sol a la Mallorca de 1905: les conferències d'aquestes jornades es van transcriure en una publicació que va ser editada per Antoni Amengual, Guillem X. Pons i Joan March. Quatre anys més tard, el 2009, la SHNB, en col·laboració amb l'Observatori Astronòmic de Mallorca i la UIB, també va commemorar els 40 anys de l'arribada de l'home a la Lluna, i va organitzar unes conferències que es van transcriure en una monografia titulada Història i ciència: commemoració dels 40 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, editada per Antelm Ginard, Guillem X. Pons i Damià Vicens. La Monografia número 3, El carst i les coves de Mallorca, és un compendi sobre el carst de Mallorca, que es va editar conjuntament amb la Federació Balear d'Espeleologia (FBE), l'any 1995. Més endavant, l'any 2011, per actualitzar l'estat del coneixement sobre el carst i a més abastar totes les illes Balears, la SHNB va organitzar unes jornades sobre el carst, conjuntament amb la UIB, la FBE i l'Speleo Club Mallorca. D'aquestes jornades en va sortir la monografia El carst: patrimoni natural de les Illes Balears, edició a cura de Francesc Gràcia, Joaquín Ginés, Guillem X. Pons, Antelm Ginard i Damià Vicens. Hi ha una monografia editada l'any 2012 que tracta sobre la gestió de platges i dunes titulada La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Latinoamérica y Europa, a càrrec d’Antoni Rodríguez-Perea, Guillem X. Pons, Francesc X. Roig-Munar, José Á. Martín-Prieto, Miquel Mir-Gual i J. Alfredo Cabrera. Aquesta monografia, de caràcter internacional, ha estat presentada en distints països llatinoamericans, i la darrera presentació fou vinculada a un congrés de gestió litoral a Lima (Perú). La SHNB i la Conselleria de Medi Ambient han sumat esforços per a la publicació de la monografia 20, Llibre Verd de protecció d'espècies a les Balears (2015), que inclou 55 articles sobre la conservació d’espècies: ratapinyades, ocells, peixos, espècies invasores, cetacis, invertebrats endèmics... Els invertebrats també han estat motiu de preocupació, i la monografia 21, redactada per Maximino Forés, tracta sobre els caragols endèmics de les Gimnèsies del gènere Xerocrassa. La darrera monografia (22) editada és fruit d’un cicle de conferències, Idees que van canviar el món (2016): és una obra d’història de la ciència que dóna a conèixer els personatges que han canviat els paradigmes de la ciència del nostre planeta Terra. logo_home.jpg logo_collection.jpg Monografies de la Societat d'Història Natural de Balears Autor Resum Text complet Paraula clau Any de publicació Matèria en catalá Matèria en anglès text Title Source document dc.Creator Text complet Any de publicació {"name":"dc.Title","label":"Title","tooltip":"dc.Title: A name given to the resource.","type":"text"}, {"name":"dc.Creator","label":"Creator","tooltip":"dc.Creator: An entity primarily responsible for making the content of the resource.","type":"text"}, {"name":"dc.Description","label":"Description","tooltip":"dc.Description: An account of the content of the resource.","type":"text"} document Títol Matèria en català Paraula clau Matèria en anglès Autor Cerca de text Cercar Servei de cerca de text complet i/o cerca de metadades Coincidència amb Ordenar resultats de cerca per Ordre invers Índex de cerca Nombre de resultats per pàgina Cadena de cerca Formulari de cerca Cerca Camp de cerca senzill Coincidència amb Ordenar resultats de cerca per Ordre invers Nombre de resultats per pàgina Paraula o frase al camp Advanced Search Cerca Advanced fielded searching Ordenar resultats de cerca per Ordre invers Paraula o frase al camp Nombre de resultats per pàgina Examina Browse pre-defined classification hierarchies títol Browse by Títol Autor Browse by Creador Matèria Browse by Catalan_subject Any Browse by Data volums complets Browse by Data eduard.delvalle@uib.es true 641 lucene monografiesHistoriaNatural gdbm 1687533993 1687532421 /greenstone/sites/localsite/collect/monografiesHistoriaNatural untidy