|
Abstract:
|
Les Illes Mascarenyes, que comprenen Mauritius, La Réunion i Rodrigues, estan situades a l'Oceà Índic sud-occidental i són d'origen volcànic. Històricament, les illes estaven habitades per un nombre d'espècies endèmiques, el millor exemple de les quals és el dodó de Mauritius, Raphuts cucullatus. Encara que hi ha referències sobre l'ecologia de Mauritius als diaris i quaderns de bitàcola dels vaixells, no fou fins el descobriment dels primers materials fòssils que es va poder percebre la composició faunística original. A Mauritius, als aiguamolls de Mare aux Songes, el1865 varen ser descoberts nombrosos materials fòssils, mentre que es varen fer altres col·leccions a coves de valls poc fondes, particularment a la cadena muntanyenca de Le Pouce. A Rodrigues, les coves calcàries situades a la Plaine Corail han subministrat centenars de fòssils, principalment recol·lectats a les darreries del segle XIX. A La Réunion, les primeres restes fòssils varen ser descobertes el 1974, a talls dels penya-segats; s'ha trobat material subfòssil a aiguamolls i a localitats cavernícoles. Totes les restes fòssils són de l'Holocè. Alguns dels dipòsits fossilífers de les Mascarenyes presenten biaixos tafonòmics; en concret, els dipòsits dels aiguamolls són pobres en restes de petits vertebrats, com, per exemple, passerins. A Mauritius quasi no s'han trobat materials esquelètics a cap cova o tub volcànic, i els dipòsits de Mare aux Songes presenten biaixos elementals. A Rodrigues s'han conservat ocells marins, el solitari, Pezophaps solitaria, i la tortuga gegant, Cylindraspis sp., i relativament pocs ocells terrestres. Els sistemes cavernícoles i els tubs de lava són rars a Mauritius i La Réunion, i, a partir de les restes d'animals introduïts descobertes als tubs de lava de La Réunion, és clar que els elements esquelètics es degraden molt aviat. A més, als dipòsits d'aiguamolls s'han trobat centenars de restes de tortugues, mentre que, pel contrari, els ocells petits i de mida mitjana virtualment no s'hi troben. Aquest treball descriu la situació tafonòmica de diferents localitats fossilíferes i fa comparacions, emprant el microscopi electrònic d'escandallatge, entre espècimens fòssils de cada dipòsit. Es presenta evidència de la geologia, topografia, estratigrafia i sedimentologia, i es discuteixen els paleoambients, vida mitjana, carronyeig, activitat antropogènica, biaixos de recol·lecció i probabilitat d'entrampament, en relació amb la preservació dels elements. Malgrat els materials de les Mascarenyes són holocènics, els problemes que comporten són complexes, i la interpretació de qualsevol registre fòssil aparentment recent s'ha d'emprendre amb molta cura. ; The Mascarene Islands are situated in the southwest Indian Ocean and are volcanic in origin. Historically, the islands were inhabited by a number of endemic species, and although references were made about Mascarene ecology in ships' logs and journals, it was not until the discovery of the first fossil material that the diversity of the original fauna could be established. All of the fossil remains are Holocene. Some of the Mascarene fossil deposits exhibit marked taphonomic bias; in particular; the marsh and Réunion cave deposits are depauperate in small vertebrate remains, e.g. passerines, despite their presence being known from other evidence. On Rodrigues, comparatively few land birds other than solitaire Pezophaps solitaria and giant tortoise Cylindraspis sp. have been preserved. Cave systems and lava tunnels are rare on Mauritius and Réunion, and it is clear from the remains of introduced species found in such lava tunnels on Réunion that skeletal elements decay rapidly. This paper describes the taphonomic setting of the various fossil sites and makes comparisons using SEM and light microscopy between fossi! specimens from a range of deposits. Evidence from geology, topography, stratigraphy and sedimentology is presented and bioerosion, geochemistry, scavenging, collecting bias, entrapment and time-averaging are discussed in relation to element preservation. Although the Mascarene material is relatively young <5,000 years, the problems that can be encountered are complex; thus interpretation of any fossil record including recent ones must be approached with caution. |
Contrasting taphofacies in ocean island settings: the fossil record of Mascarene vertebrates