|
Abstract:
|
Algunes de les característiques anatòmiques de les extremitat de Myotragus balearicus demostren que aquesta espècie presentava una locomoció anomenada de "marxes curtes". Entre aquestes característiques cal destacar la fusió del complexe naviculocuboide als cuneïforms gran i petit i al metatars, la pròpia morfologia del ossos de les extremitats, amb ossos molt robusts i amb àrees d'inserció muscular i lligamentosa molt importants. Totes aquestes característiques s'han interpretat com una forma d'establitzar les articulacions degut a un gran pes corporal en relació a l'alçada del cos, en detriment d'una locomoció més cursorial. A més, s'han obtingut alguns ossos procedents de l'excavació dels jaciments de la cova Estreta (Pollença, Mallorca) i la cova des Moro (Manacor, Mallorca) que presenten unes característiques que s'adiuen amb les interpretacions més a dalt presentades. En concret, s'ha obtingut un os resultant de la fusió de l'escafoide i el semilunar, i un os resultant de la fusió del pisiforme i el cuneïforme. Actualment, només es disposa de dos exemplars del primer tipus de fusió i un del segon tipus. Cap d'aquests ossos sembla ser patològic, i no presenten cap tipus de recreixement ossis a la zona de fusió. La fusió de l'escafoide i el semilunar, i la fusió del cuneïforme i el pisiforme semblen provocar una lirrtitació de moviment, i juntament amb les característiques d'altres articulacions (bàsicament de l'extremitat anterior), demostren que les extremitats no estaven situades just davall del cos, tal com passa a quasi tots el bòvids actuals. De nou, sembla que aquestes fusions (juntament amb la robustesa dels ossos del carp) estan relacionades amb l'adquisició d'una major estabilitat de les articulacions. Les petjades i els rastres poder ser importants fonts d'informació pel que fa a la locomoció i comportament d'espècies fòssil i actuals. A pesar de que es diposa d'una considerable quantitat de petjades de Myotragus, només es poden seguir i mesurar molts pocs rastres o pistes. En concret, els jaciments de s'Estret des Temps i ses Piquetes a Santanyí (Mallorca) han proporcionat tres rastres que s'han estudiat aquí en detall. La mesura de la longitud de passa, l'amplada entre extremitats (anterior i posterior) i l'orientació dels potons pot donar algunes pistes sobre la locomoció i el disseny corporal d'aquesta espècie. Langle dels peus (cap a fora) de M. balearicus és considerablment superior a la dels altres espècies d'ungulats estudiades, com Cervus elaphus i Ovis aries. Aquesta mesura, juntament amb la relativa separació de les extremitats (relacionada amb la longitud de passa), indiquen que les extremitats d'aquesta espècie no estaven situades just davall del cos durant la marxa (com a quasi tots els bòvids actuals), tal com se pot inferir a partir d'altres característiques anatòmiques. ; Some of the anatorrtical features of the Myotragus balearicus limb bones show that this species displayed a "low gear" locomotion. These features are the fusion of the nabiculocuboid complex to the large and small cuneiforms and to the metatarsal bone, limb bones morphology and very stout leg bones with important muscular and ligament insertions. Ali these features have been identified as a way to stabilise the joints due to a great body mass in relation with the body height, in detriment of a cursoriallocomotion. From the excavation of deposits as Cova Estreta (Pollença, Mallorca) and Cova des Moro (Manacor, Mallorca) several bones have been obtained displayíng undescribed features that agree with the above explained proposal. Specifically, it has been obtained a bone produced as the result of the fusion of scaphoid and lunar and a bone result of the fusion of pisiform and cuneiform. For the present, only have been obtained two specimens of the former case and just one of the later. None of the bones seem to be pathologic, and they do not show any kind of bone regrowth in the fusion zone. Fused scaphoid and lunar, and fused cuneiform and pisiform, seems to limit this movement, and together with anatorrtical characteristics of other joints (mainly in the fore leg), shows that the legs were not placed just under the body, as the almost all the extant bovids. Again, it seems that these fusions (together with the stoutness of the carpal bones) are also related with the stability of the joint. Tracks and trackways can be important sources of information on locomotion and behaviour of fossil (and extant) species. Although a considerable amount of Myotragus footprints are available, just few trackways can be followed and measured. Particularly, the deposits of s'Estret des Temps and Ses Piquetes in Santanyí (Mallorca) have furnished three trackways that have been here studied in detail. The measurement of path length, width between limbs (fore and hind limbs) and feet orientation can give some clues on locomotion and body design of this species. The feet angle (outwards) of M. balearicus is considerably larger than in other ungulate species studied, as Cervus elaphus and Ouis aries. This measurement together with the relative separation of the limbs (related to the path length) show that the limbs of this species were not positioned just under the body during walking (as almost all the extant bovids), as can be inferred from other anatomical characteristics. |
Carpal bones, carpal fusions and footprints of Myotragus: clues for locomotion and behavior