|
Abstract:
|
Two of the most important evolutionary tendencies of vertebrates in islands are the broadening habitat and trophic niche with regards to those relative species that live in continental ecosystems. Therefore, we present two cases related with these phenomenon and their ecological implications in the Canarian Archipelago. Common Raven (Corvus corax) is present in all environments of the Canary Islands where vegetation is highly structured according to altitude creating different types of macrohabitats. The role of the Common Raven (Corvus corax) (Corvidae) as a seed dispersal agent for plants in the Canary Islands was studied by means of analysing 2672 pellets collected from all islands of the archipelago. Seeds of 16 species of phanerogams were found (4 endemic to the Canaries, 3 endemic to the Macaroncsian islands, 6 non endemic, and 3 introduced by humans). The quality of the transport of seeds between habitats was evaluated in a preliminary way by making use of the very high fidelity of the plant species to particular macrohabitats. Of the 102580 potentially fertile seeds (excepting the other 51061 infertile Ficus carica seeds) transported by Common Ravens, 76.5% were regurgitated in theoretically suitable habitat while the remaining 23.5% were taken to habitats that were not appropriate for the establishment. Considering results from gerrnination and viability experiments and macrohabitat patterns of dispersal, the Common Raven seems to be an important disperser for 9 plant species: Lycium intricatum (Solanaceae), Opuntia ficus-indica (Cactaceae), Rubia fruticosa and Plocama pendula (Rubiaceae), Juniperus turbinata and J. cedrus (Cupressaceae), Phoenix canariensis (Arecaceae), Asparagus pastorianus (Liliaceae) and MyricaJaya (Myricaceae). Endemic Canarian lizards genus Gallotia show a clear tendency to consume vegetarian diet which contrast with the insectivorous feeding habits from the majority of continental lizard species. G. atlantica consume a high amount of Lycium intricatum (Solanaceae) fruits and these lizards are heavily predated by the shrike (Lanius excubitori. Indirect seed dispersal in the system: Lycium, lizards and shrikes was studied in Alegranza, a xerophytic small island of the Canarian Archipelago. A total of 835 seeds (224 obtained from lizard droppings and 611 from shrike pellets) were found by analysing 123 droppings and 146 pellets respectively. Lycium fruit remains (including seeds) were observed in 31.7% of the lizard droppings and 50% of the shrike pellets. Lycium seeds were significantly matched with the presence of lizard remains in shrike pellets. Seeds in shrike pellets have come from fruit consumed by lizards which have been predated by the shrikes, and not directly from bird frugivory. Seeds from shrike pellets showed significantly higher germination rates than those from uneaten fruits and lizard droppings. It seems probable that different treatments in the guts of each species and retention time could be two of the main factors influencing the germination process. While gut pass time in G. atlantica has been estimated to be 2.42 days on average, the retention time of a seed inside a shrike gizzard is much shorter (45-55 min). This is a new case of the scarcely known phenomenon of indirect seed dispersal, which seems to acquire a relatively important role in small islands where the animal-plant interaction are very intense and all the elements of the system are native. ; Dues de les més importants tendències evolutives de les espècies de vertebrats a les illes són l'eixamplament de l'hàbitat i del nínxol tròfic respecte els dels seus parents continentals. Presentam dos casos relacionats amb aquests fenòmens i discutim les seves implicacions ecològiques a l'arxipèlag canari. El corb cornu (Corvus corax) es troba a tots els ambients de les Illes Canàries, on la vegetació esta molt estructurada d'acord amb l'altitud, creant diferents tipus de macrohàbitats. El paper dels corbs com a agents dispersors de llavors de plantes a les Illes Canàries va esser estudiat mitjançant l'anàlisi de 2672 egagròpiles recol.lectades a totes les illes de l'arxipèlag. Es varen trobar llavors de 16 espècies de fanerogames (4 endèmiques de Canàries, 3 endèmiques de les illes macaronèsiques, 6 no endèmiques i 3 introduïdes pels humans). La qualitat del transport de llavors entre hàbitats va esser avaluat d'una manera preliminar fent servir la fidelitat molt alta de les espècies de plantes als macrohàbitats concrets. De les 102580 llavors potencialment fèrtils (excloses les altres 51061 llavors no fèrtils de Ficus carica) transportades pels corbs, el 76,5 % varen esser regurgitades a hàbitats teòricament adequats, mentre que el 23,5 % restant varen esser duites a hàbitats que no eren apropiats per a l'establiment de les plantes. Si es tenen en compte els resultats dels experiments de germinació i viabilitat i els patrons de macrohàbitat de la dispersió, el corb sembla esser un dispersor important per a 9 espècies de plantes: Lycium intricatum (Solanaceae), Opuntia ficus-indica (Cactaceae), Rubia fruticosa i Plocama pendula (Rubiaceae), Juniperus turbinata i J. cedrus (Cupressaceae), Phoenix canariensis (Arecaceae), Asparagus pastorianus (Liliaceae) i MyricaJaya (Myricaceae). Les sargantanes endèmiques del genere Gallotia presenten una tendència a tenir una dieta vegetariana, que contrasta amb els hàbits insectívors de la majoria de sargantanes continentals. Gallotia atlantica consumeix una quantitat elevada de fruits de Lycium intricatum (Solanaceae), i aquestes sargantanes són fortament depredades pel cap-xerigany (Lanius excubitor). A Alegranza, una petita ilia xerofítica de l'arxipelag canari, es va estudiar la dispersió de llavors indirecta al sistema Lycium, sargantanes i cap-xeriganys. Es va trobar un total de 835 llavors (224 provinents d'excrements de sargantanes i 611 d'egagròpiles de cap-xerigany) rera l'anàlisi de 123 excrements i 146 egagròpiles respectivament. Es varen observar les restes de fruits de Lycium (llavors incloses) al 31,7 % dels excrements de sargantanes i al 50 % degagròpiles de cap-xeriganys. Les llavors de Lycium es trobaven significativament associades amb la presència de restes de sargantanes a les egagròpiles de cap-xerigany. Les llavors a les egagròpiles de cap-xerigany provenen de fruits consumits per les sargantanes depredades pels cap-xeriganys, i no per frugivoria omitica directa. Les llavors provinents de les egagròpiles de cap-xeriganys presentaven unes taxes de germinació més elevades que les dels fruits no consumits i les dels excrements de les sargantanes. Sembla probable que tractaments diferents al tracte digestiu de cada espècie i el temps de retenció puguin esser els dos factors principals que influeixen en el procés de germinació. Mentre que el temps de pas pel tracte digestiu a Gallotia atlantica s'ha estimat en 2,42 dies com a promig, el temps de retenció d'una llavor al gavatx d'un cap-xerigany es molt més curt (45-55 minuts). Aquest és un nou cas del fenomen poc conegut de la dispersió indirecta de llavors, que sembla adquirir un paper relativament important a illes petites, on les interaccions planta-animal són molt intenses i tots els elements del sistema són nadius. |
Some ecological implications of the broadening habitat and trophic niche of terrestrial vertebrates in the Canary Islands