El nou 'nou esperit del capitalisme' te a veure amb la mercantilització d’allò urbà: urbanització, mercat immobiliari; i amb la lògica de la visualització del patrimoni. S’argumenta que lluny de ser meres imatges, el patrimoni i el paisatge esdevenen “dispositius hegemònics” que no només s’aferren a certs llocs sinó que també es valoritzen a partir de les entitats mediadores de la societat civil, les que produeixen espais per a la ciutadania. La memòria se centra en aquest problema a nivell teòric i també aportant dades etnogràfiques aplegades durant una recerca centrada en el procés de reurbanització de sòl públic Tigné, al consell local maltès de Sliema i enfront del Patrimoni de la Humanitat que és Valletta. S’afirma això és gràcies a un procés de despolitització de la “societat civil”. Alhora, i estretament lligat en aquest procés, les propietats immobiliàries es fomenten com a talaies de luxe per a una minoria.

Antropologia urbana, ciutadania, etnografia, economia política, Malta, urbanització, valorització, socialització, ciutat neoliberal, patrimoni, paisatge, moviments urbans, hegemonia