Els sacerdocis locals exerciren en les ciutats romanes d’Hispània un significatiu paper que, excedint-se de l’estricta esfera religiosa, es manifestà en la vida cívica i la política de les ciutats. Es presenta un estudi específic relatiu a l’àmbit de la Tarraconense mediterrània. Fem una anàlisis exhaustiva de la dimensió històrica dels sacerdocis locals en les ciutats de la mediterrànies de l’esmentada província hispana, en el seu àmbit cronològic que abraça la tardana república a l’època altimperial (segles I aC.-III dC.) Es dóna una visió global interdisciplinària d ela situació de la Hispània romana a partir de les fonts epigràfiques, considerant el context cultural, estudiant les semblances i divergències estructurals i funcionals d eles institucions religioses d’Hispània al llarg del període d’estudi. S’estableix una anàlisi comparativa de les dades epigràfiques del territori amb els referents legals coneguts a través de l’epigrafia jurídica de la Bètica (lex Ursonensis, Salpensana, Malacitana i Irnitana, fonamentalment)

Los sacerdocios locales ejercieron en las ciudades romanas de Hispania un significativo papel que, excediéndose de la estricta esfera religiosa, se manifestó en la vida cívica y la política de las ciudades. Se presenta un estudio específico relativo al ámbito de la Tarraconense mediterránea. Hacemos un anàlisis exhaustivo de la dimensión histórica de los sacerdocios locales en las ciudades mediterráneas de la mencionada provincia hispana, en su ámbito cronológico que abraza a la tardía república en la época altoimperial (siglos I a.C.-III d.C.) Se da una visión global interdisciplinaria de la situación de la Hispania romana a partir de las fuentes epigráficas, considerando el contexto cultural, estudiando las semblanzas y divergencias estructurales y funcionales de las instituciones religiosas de Hispania a lo largo del período de estudio. Se establece un anàlisis comparativo de los datos epigráficos del territorio con los referentes legales conocidos a través de la epigrafía jurídica de la Bética (lex Ursonensis, Salpensana, Malacitana e Irnitana, fundamentalmente)

The local priesthoods played a significant role in the Roman cities of Hispania, which went beyond the strict religious boundaries, manifested itself in the civic life and the politics of the cities. A specific study regarding the area of Mediterranean Tarragona is presented. We make an exhaustive analysis of the historical dimension of the local priesthoods in the Mediterranean cities of the mentioned hispanic province, in its chronological scope that embraces the late republic to the high imperial period (centuries I B.C.-III A.C.) An interdisciplinary global vision of the situation of the Roman Hispania based on epigraphic sources, considering the cultural context, studying the structural and functional similarities and differences of the religious institutions of Hispania throughout the period of study. A comparative analysis of the epigraphic datum of the terriotory is established with the known legal references through the juridical epigraphy of the Baetica (lex Ursonensis, Salpensana, Malacitana and Irnitana, essentially)

epigrafia, magistratures locals, cursus honorum, pontifices, augures, haruspices, sacerdotes, flamini, flaminicae, Augustalis, conventus Tarraconensis, Carthaginiensis, lex Ursonensis, Malacitana, Salpensana, Irnitana

epigrafía, magistraturas locales, cursus honorum, pontifices, augures, haruspices, sacerdotes, flamini, flaminicae, Augustalis, conventus Tarraconensis, Carthaginiensis, lex Ursonensis, Malacitana, Salpensana, Irnitana

epigraphy, local magistracies, cursus honorum, pontifices, augures, haruspices, sacerdotes, flamini, flaminicae, Augustalis, conventus Tarraconensis, Carthaginiensis, lex Ursonensis, Malacitana, Salpensana, Irnitana