Una de les característiques més rellevants a l’hora de descriure els sistemes forestals és, sens dubte, l’absència de preu per a molts dels béns i serveis que aquests ecosistemes proveeixen. Així, el caràcter de bé públic (que implica la no exclusió i la no rivalitat d’ús) de certs béns i serveis forestals, principalment serveis recreatius, dificulta l’intercanvi dels mateixos a través del mercat. Aquest fet adquireix especial rellevància en un context en què la superfície forestal de les Balears s’està incrementant, tal i com palesa el “Tercer inventario nacional forestal Illes Balears (2000-2006)”, i en què s’observa un increment de la demanda d’oci al voltant d’aquests ecosistemes en la qual els usos recreatius en espais forestals s’han considerat tradicionalment com a residuals o ocasionals. Tot plegat suggereix la necessitat de dur a terme una estimació del valor econòmic dels serveis recreatius que ofereixen els espais forestals de Mallorca (passeig, excursionisme, acampada, pícnic,...) a la seva població. La Metodologia del Cost del Viatge i les seves darreres aplicacions en el camp dels Models d’Elecció Discreta, s’erigeix com la tècnica més adequada per dur a terme aquesta aplicació. La idea subjacent de la Metodologia del Cost del Viatge, que va ser descrita per primera vegada el 1947 per Hotelling, és que els costs de desplaçament poden ser utilitzats com a variable ‘proxi’ per estimar la funció de demanda dels visitants a espais naturals. Una de les aportacions més importants que ha rebut la Metodologia del Cost del Viatge és el desenvolupament dels Models d’Elecció Discreta a mans de McFadden l’any 1974. Així, i a partir dels Models d’Elecció Discreta, és possible, a partir d'una sèrie de supòsits sobre la forma amb què els individus escullen entre les distintes alternatives recreatives, estimar els models de demanda dels distints espais, contemplant les possibilitats de substitució i incorporant la qualitat dels atributs que integren els distints espais. La principal complexitat d’aquests estudis és l’elevat nombre d’espais que conformen la superfície a valorar, en aquest cas, la superfície boscos de l’illa de Mallorca que cobreix 153.115,19 hectàrees, que suposen un 42% de la superfície total de l’illa. D’aquí la necessitat de recórrer als Models d’Elecció Discreta que permeten considerar l’existència de nombrosos espais i obtenir, així, una valoració agregada dels mateixos. En resum, després de revisar la literatura relativa a la Metodologia del Cost del Viatge i, en especial, a la utilització dels Models d’Elecció Discreta, s’analitzaran les distintes possibilitats de modelització i estimació. Finalment, es desenvoluparà el cos economètric del model escollit.

ús recreatiu, ecosistemes forestals, bosc, Mallorca, valor d’ús, economia ambiental, models d’elecció discreta, count data models, random utility models, logit condicional, cost del viatge, valoració econòmica