En el marc general de la història de la filosofia, la dona ha estat considerada quasi sempre com a una figura de segona categoria. No obstant això, les dones han estat presents en l’àmbit intel•lectual sota múltiples formes, entre les quals cal destacar les heteres: definides tradicionalment com a “cortesanes”, foren en realitat dones de considerable importància dins la societat, que acompanyaren i influïren sobre diferents poetes, artistes, filòsofs, entre d’altres. La present memòria d’investigació té com a objectiu analitzar la realitat d’aquesta figura femenina dins del seu context social i intel•lectual, per tal d’oferir-ne una visió més completa. L’anàlisi parteix d’un estudi general sobre la dona a l’Antiguitat grega per, a través de casos concrets i dels testimonis conservats, extreure una teoria sobre el lloc que van ocupar les heteres dins la cultura

hetera, dona, misogínia, discriminació, religió, educació, treball, matrimoni, relacions sexuals, ciutadania, sacerdotessa, model, virtut, filòsofa, orador, filòsof, poeta tràgic, artista, comediògraf, polític, doxografia, hetera, mujer, misoginia, discriminación, religión, educación, trabajo, matrimonio, relaciones sexuales, ciudadanía, sacerdotisa, modelo, virtud, filósofa, orador, filósofo, poeta trágico, comediográfo, política, doxografia, hetera, woman, misogyny, discrimination, religion, education, work, marriage, sexual relations, citizenship, priestess, model, virtue, philosopher woman, orator, philosopher, tragic poet, comediograph, politics, doxography