|
Abstract:
|
Les tècniques d'anàlisis genètiques de restes antigues s'apliquen ara per mirar de resoldre un deis més grans misteris de la historia: els orígens de Cristòfol Colom. Tot i ésser ver que cap projecte científic que inclogui la investigació i el desenvolupament de noves tècniques té l'èxit garantit a priori, també ho és que amb la tecnologia actual es poden escometre estudis que permetin aclarir l'origen de Colom o, almanco, treure del mig algunes de les nombroses hipòtesis avui plantejades. Aquest va ésser, de fet, el compromís de la Universitat de Granada, adquirit a proposta del promotor dels estudis, l'historiador Marcial Castro, de la localitat sevillana d'Estepa. En la identificació humana l'ADN ha adquirit un paper primordial a través de l'evolució de les ciències forenses. Des d'aquesta perspectiva, classificam l'ADN en tres de diferents segons el model d'herència, el que implica els usos i limitacions en identificació humana. El primer tipus és l'ADN autosòmic, conformat pels vinti- dos parells de cromosomes autosòmics (és a dir, deslligats del sexe) de procedència materna i paterna, a parts iguals. Constitueix la major part de l'ADN nuclear (un 98%, aproximadament) i es fa servir en els estudis de paternitat i maternitat i també per establir altres vincles familiars (germans, oncles, cosins) sempre que la distància generacional entre les persones avaluades no sia excessiva. L'ADN autosòmic és únic per a cada individu, llevat el cas dels germans bessons univitel·lins, i té un poder d'identificació altíssim (superior al 99,9999%). El segon tipus és l'ADN del cromosoma Y, determinant del sexe masculí i plaçat en la parella núm. 23 dels cromosomes nuclears. Aquest ADN, transmès totalment pel pare als fills mascles, serveix per determinar la paternitat i per establir vincles entre persones amb antecessors comuns per la mateixa línia. La seva capacitat d'identificació és, tanmateix, limitada perquè és compartit per diverses persones (com també el primer llinatge d'un home no és exclusiu d'ell perquè el comparteix amb tots els germans, oncles, cosins paterns, fills mascles, etc.). El tercer tipus, denominat ADN mitocondrial, el trobam a l'interior de les mitocòndries (és, per tant, extranuclear). Molt curt (16.569 unitats o parells de bases) i de forma circular, està present amb múltiples còpies idèntiques dins d'una mateixa cèl·lula. Aquesta circumstància facilita el seu estudi en mostres molt antigues o degradades com poden ésser les restes òssies. Com que s'hereta exclusivament de la marc, és idèntic en les persones procedents d'una mateixa línia materna (germans, cosins fills de germanes de la mare, etc) i, en conseqüència -tal com succeïa amb el cromosoma Y- la seva capacitat d'identificació és limitada perquè és compartit per diferents persones. Els estudis d'identificació de Cristòfol Colom han pretès donar resposta a dues qüestions principals: una. on reposen els ossos de Colom'?, l'altra, d'on era cl descobridor? La primera qüestió té ja una resposta definitiva: després de comparar l'ADN mitocondrial dels ossos de la Catedral de Sevilla amb el dels de Diego, germà de l'almirall, es conclou que tots dos són idèntics (el que és propi de germans de mare); a més, els estudis antropològics dirigits pel Prof. Miguel Botella, de la Universitat de Granada, confirmen que, ateses les característiques antropomètriques, aquelles despulles poden ésser les de Colom, tot afegint que a Sevilla no es conserva un esquelet complet sinó només del 20 al 30% de l'ossada. La resta hauria d'estar a República Dominicana, tot i que no ens ha estat permès de realitzar cap estudi que científicament avali aquesta hipòtesi. La segona vessant del nostre estudi, d'on era Cristòfol Colom, està en curs. Per mirar de respondre, hem engegat dues investigacions: un mira de corroborar la denominada "teoria mallorquina" perquè fa a Colom natural de Felanitx i fill de Carles, Príncep dc Viana, i de Margalida Colom. En marxa està l'estudi dels ADN del cromosoma Y de Cristòfol Colom, del seu fill Hernando (inhumat a la Catedral de Sevilla, sense haver-hi dubtes d'identificació) i de Carles d'Evreux, Príncep de Viana, sepultat al Monestir tarragoní de Poblet. En paral·lel, tot assumint dc bon començament un plantejament científic obert a la veritat, està en curs l'anàlisi de l'ADN del cromosoma Y dc 477 persones amb llinatge "Colom" de l'àrea de Catalunya, València, Balears i Sud de França, i amb llinatge "Colombo" de les regions dc la Liguria i la Llombardia, a Itàlia. Es pretén així establir una possible relació entre l'ADN del descobridor i el dels descendents col·laterals que puguin habitar aquelles contrades. ; The second type is Y chromosome DNA, located in pair 23 of the chromosome nuclear and which determines the masculine sex. This DNA is inherited completely from the father by all his sons; this is used in order to determine paternity and to establish links between people with common ancestors of the same line. Its identification capability is limited sincc it is shared by several people (in the same way that in some Europcan countries the first súmame is not unique to any one individual but is held by all brothers, úneles and paternal male cousins, sons, etc.) The third type is named mitochondrial DNA, so-called because it is found inside the mitochondria (and is therefore extranuclear). Extremely small in size (16.569 units or base pairs), it is circular in shape and has múltiple identical copies within one same cell, enabling it to be studied in particularly oíd or deteriorated samples, as is the case with bone remains. It is exclusively inherited from the mother and is identical in all females from one same maternal line (siblings, cousins, children of sisters of the mother, etc.) As with the Y chromosome, its identification capability is limited since it is shared by different people. In the studies to identifiy Christopher Columbus developed to date, attempts have been made to answer two main qüestions: one, where are Columbus's bones, and two, where did Christopher Columbus origínate from. The answer to the first question already has a definite answer, as the mitochondrial DNA comparison of the "alleged" bones of Columbus which are in Seville cathedral with the DNA of the bones of his brother Diego, has shown that they are both identical (typical of people with the same mother). Furthermore, the anthropological studies (conducted by Prof. Miguel Botella of the University of Granada) confian that judging from the anthropometric charateristics these remains could be those of Columbus, although it should be mentioned there is no complete skeleton in Seville but only 20 or 30% of it at most. The rest of Columbus's skeleton is said to be in the Dominican Republic, although we have not been allowed to carry out any studies to scientifically confirm this hypothesis. The second part of our investigation, where did Christopher Columbus origínate from, is currently underway. For this, two different types of studies have been developed. One, trying to corrobórate the so-called "Majorcan theory" which postulates that Columbus was from the Baleario Islands, Felanitx (Mallorca) and was son of D. Carlos Prince of Viana and Margalida Colom. Studies are being carried out on the Y chromosome DNA of 3 indivuduals: Christopher Columbus, his son Hernando (who was buried in Scville's cathedral and whose idenlity presents no doubts) and the possible father D. Carlos of Evreux, Principe de Viana, whose body lies in the Monastery in Poblet (Tarragona). Howcver the identification of this last individual is not withoul controversy sincc his coffin contains remains of different people. But it all seems to indícate that the uppcr mummified section corresponds to the body of D. Carlos. This section forms the head, neck, trunk and both uppcr extremities. The forearm and the right hand are missing, according to histórica! references, were removed as relies. Parallel to this investigation on the possible Majorcan origin of Columbus, another investigation is being carried out on the "Y" chromosome DNA of 477 people with the súmame "Colom" in the regions of Catalonia, Valencia, the Balearics and South of France. This study is also being carried out on the súmame "Colombo" from the Liguria and Lombardy regions in Italy. With this it is hoped to find a possible rclationship between the DNA of the explorcr and col·lateral descendents who live in these arcas. In this way, from the very beginning of these studies, a scientilic approach to the truth is guaranteed whatever the outeome. |
Identificación genética de los restos de la familia Colón