|
Abstract:
|
[cat] Des d’una perspectiva geogràfica, els objectius i metodologia de treball dels estudis locals han sofert canvis importants, en clar paral·lelisme amb el que ha passat en general amb les ciències socials i amb les disciplines auxiliars en particular. En el cas de l’anàlisi geogràfica, aquesta evolució es detecta tant en l’elecció de les diferents unitats territorials i fenòmens associats com des del punt de vista metodològic i tècnic. Així, a meitat del segle passat, es va passar de prioritzar els estudis descriptius que intentaven diferenciar les unitats geogràfiques a partir de característiques pròpies, diferencials i “irrepetibles”, a tenir especialment rellevància els estudis de caràcter sistemàtic, de tall quantitatiu. A partir dels anys 60, es produí una important renovació de la disciplina, evidenciada de manera especial en la priorització de qüestions com el gènere, el medi ambient, la pobresa, la mobilitat, la percepció de l’espai, el comportament geogràfic, etc. Aquesta nova orientació ha suposat un canvi d’escala ja que en la majoria de casos es relacionen amb àrees geogràfiques que, per les seves dimensions han permès una major immersió, una major aproximació a la realitat. Districtes estadístics, barris o municipis han estat algunes de les principals unitats de investigació vinculades als nous paradigmes i el concepte de lloc s’ha consolidat com un concepte especialment relacionat amb la realitat local, ple de significats i matisos, utilitzat per desvetllar el grau d’interacció i relació afectiva dels ciutadans amb l’entorn físic i social. ; [spa] Desde una perspectiva geográfica, los objetivos y metodología de trabajo de los estudios locales han sufrido cambios importantes, en claro paralelismo con lo que ha pasado en general con las ciencias sociales y con las disciplinas auxiliares en particular. En el caso del análisis geográfico, esta evolución se detecta tanto en la elección de las diferentes unidades territoriales y fenómenos asociados como desde el punto de vista metodológico y técnico. Así, a mitad del siglo pasado, se pasó de priorizar los estudios descriptivos que intentaban diferenciar las unidades geográficas a partir de características propias, diferenciales e “irrepetibles”, a tener especialmente relevancia los estudios de carácter sistemático, de corte cuantitativo. A partir de los años 60, se produjo una importante renovación de la disciplina, evidenciada de manera especial en la priorización de cuestiones como el género, el medio ambiente, la pobreza, la movilidad, la percepción del espacio y el comportamiento geográfico, etc. Esta nueva orientación ha supuesto un cambio de escala ya que en la mayoría de los casos se relacionan con áreas geográficas que, por sus dimensiones han permitido una mayor inmersión, una mayor aproximación a la realidad. Distritos estadísticos, barrios o municipios han sido algunas de las principales unidades de investigación vinculadas a los nuevos paradigmas y el concepto de lugar se ha consolidado como un concepto especialmente relacionado con la realidad local, lleno de significados y matices, utilizado para desvelar el grado de interacción y relación afectiva de los ciudadanos con el entorno físico y social. ; [eng] From a geographical perspective, the objectives and working methodology of local studies have undergone important changes, in clear parallel with what has happened in general with the social sciences and with the auxiliary disciplines in particular. In the case of geographical analysis, this evolution is detected both in the choice of the di昀昀erent territorial units and associated phenomena and from the methodological and technical point of view. Thus, throughout the last century, there was a shift from prioritizing descriptive studies that attempted to di昀昀erentiate geographical units based on their own, di昀昀erential and “unrepeatable” characteristics, to having special relevance for systematic, quantitative studies. From the 1960s, there was an important renewal of the discipline, especially evident in the prioritization of issues such as gender, the environment, poverty, mobility, the perception of space and geographical behavior, etc. This new orientation has meant a change in scale since in most cases they are related to geographical areas that, due to their dimensions, have allowed a greater immersion, a greater approximation to reality. Statistical districts, neighborhoods or municipalities have been some of the main research units linked to the new paradigms and the concept of place has been consolidated as a concept especially related to local reality, full of meanings and nuances, used to reveal the degree of interaction and a昀昀ective relationship of citizens with the physical and social environment. |
El valor dels estudis d’escala local i dels llocs. Territoris, espais i llocs