|
Abstract:
|
[cat] En aquest text parlaré de tots aquests elements: – d’un paisatge gairebé salvatge – de possessions grans, immenses – de senyors antics que venen la terra a inversors potents i estrangers – de moros i de cristians – d’urbanitzacions i d’ecologistes – de doblers i de donacions – d’un home de confiança dels inversors i amb màxims poders delegats que els traeix – d’un silenci espès: ningú recorda res, un diu que l’altre sap coses però ell no… – d’una mort misteriosa… Podrien ser els elements d’una novel·la negra o d’un thriller. Però no ho són. Són fets reals ocorreguts durant els anys vuitanta i principis dels noranta entorn de l’intent d’urbanització de la costa de Capocorb Vell. Es tracta d’una lluita ecologista important, però és una lluita que no figura entre les més conegudes, a diferència dels casos de sa Dragonera i es Trenc, i d’altres, entre els quals també podem citar el cas de s’Estelella, tan propera geogràficament a Capocorb. En el llibre col·lectiu Les mobilitzacions per a la protecció del medi ambient a les Illes Balears (1991-2022), coordinat per Paula Nigorra i Sebastià Serra, ho reconeix Arnau Company: «zones com es Trenc, sa Punta de n’Amer, Mondragó o sa Canova tingueren un ample ressò mediàtic. Però també n’hi hagué amb menys seguiment informatiu, tot i la seva significació».1 I aquí, entre d’altres casos, cita Capocorb Nou. Sí que en parla, i amb detall, el geògraf Francesc Casañas Vilamala en el seu treball sobre tot el procés urbanístic del litoral de Llucmajor. Hi faré referència. |
Capocorb Nou, entre el projecte d’urbanització i la lluita ecologista 