|
Abstract:
|
[cat] Josep Fontana va ser clar en una de les seves declaracions quan deia que: «[...] el progrés tecnològic industrial no va néixer a les societats de savis aparegudes amb la revolució científica del segle XVII, ni a les universitats, sinó que va ser obra dels artistes, dels menestrals i artesans que van innovar a partir de la pràctica quotidiana dels seus oficis». I demanava deixar de banda els tòpics associats al treball gremial com, per exemple, menysprear els avenços d’abans de la revolució industrial contemporània; sostenir la immobilitat de les formes de treball per les regles gremials (que, en realitat, el que feien era promoure l’excel·lència del producte) o veure el gremi com a obstacle de la indústria (donat que representaven, socialment, els interessos dels productors). Segons Fontana, els avenços i el sistema anterior passaren pel sedàs i la interpretació del capitalisme i l’Estat per crear el mite de la revolució industrial fruit de la màquina i de l’emprenedor. En tot això, hom ha recordat la lectura d’un opuscle que escriví Paul Lafargue, el gendre de Karl Marx, el qual, precisament, es queixava que la dita revolució industrial no anà, de cap manera, acompanyada per una millora de l’estat del treballador, sinó ben al revés. |
El gremi de teixidors de la llana: aspectes corporatius, laborals i les marques d’autor